Aquest cop ha sigut diferent d’altres anys perquè m’havia
lesionat seriosament i no sabia ni tan sols si podria córrer… El mateix objectiu final que tenia des de fa ja dos anys de baixar de 45:00, aquest cop se n’havia anat en orris per una sobrecàrrega muscular als bessons de les dues cames a
La Talaia, que es va complicar amb sobrecàrrega muscular al soli de la cama dreta, que no es va curar del tot i es va convertir en lesió. En definitiva, tres setmanes en blanc… ;-)
De totes maneres, amb la calor que ha fet, haig de ser sincer i qüestionar seriosament la realització d’aquest objectiu. No tinc gaire clar haguer-ho aconseguit en condicions normals d’entrenament… Aquí unes dades que poden ser significatives:
- Aquesta setmana he anat pesant 94 kg pràcticament cada dia, menys ahir que estava en 93,5 kg.
- Però avui, a les 8 del matí, pesava 94,5 kg.
- Doncs després d’acabar la cursa, havent begut gairebé dos litres de líquid, pesava 91,5 kg! I sense notar-me especialment deshidratat…
És cert que, tot i l’onada de calor de l’última setmana, feia un parell de dies que l’aire semblava més fresquet, però al final he acabat amb els pantalons xops de suor com si m’hagués banyat vestit…
Això doncs, amb tots els ets i els uts, el temps ha estat purament anecdòtic, però perquè aquí consti:
49:38
En aquesta ocasió, per fi, hi havien llebres que marcaven el ritme. Havien llebres de sub 40’, sub 45’ i sub 50’. Tenia dubtes fins última hora de què fer: si tirar com si s’acabés el món o anar a disfrutar. Veient les llebres, m’he animat a seguir la sub 45’ coneixedor que de cap manera podria acabar la cursa a aquell ritme per les 3 setmanes en blanc, però per provar-me a nivell de sensacions i per saber com acabaria el soli.
Amb tot he anat sobradíssim fins el km 2 que he vist que si seguia a aquell ritme patiria molt per acabar. Així que he decidit afluixar, però les llebres sub 45’ han tardat bastant en desaparèixer de la vista. Jo anava xino-xano, pràcticament sense mirar el rellotge i calculant fer 51’ o 52’. Veia que en algun moment la calor em passava factura i em feia baixar el ritme, però que podia mantenir, si calgués, un ritme de 5:00 min/km sense problemes. Així que he anat fent i esperant que em passessin les llebres de sub 50’. Però han tardat molt en passar-me… només ho han fet a l’últim quilòmetre i, a més, anaven per fer una marca de 49:00. Així que a la recta final he apretat una mica i he passat per sota dels 50:00.
La bona notícia és que puc dir, definitivament, que ja no hi ha lesió. M’he recuperat molt bé de l’esforç final (tot i la discreció de la marca) malgrat unes primeres sensacions estranyes que se m’estan repetint massa sovint últimament i que hauré d’experimentar a veure què són (podrien ser tranquilament una “simple” deshidratació).
Una vegada més, agrair el suport incondicional i ànims d’amics i familiars sense els que no podria tirar endavant…
;-)
“Entre el que penso, 
