[229]
2004-24, web 7.0
Ricard Vilanova
dissabte, 27 d’abril del 2019
dilluns, 22 d’abril del 2019
Pacific Rim: Uprising (2018)
Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Steven S. DeKnight
Guió: Steven S. DeKnight, Emily Carmichael
Actors: John Boyega, Scott Eastwood, Cailee Spaeny
[ Acció, aventura, ciència ficció ] 1h 51min
Sinopsi
IMDb (5,6):
“Jake Pentecost, fill de Stacker Pentecost, es reuneix amb Mako Mori per dirigir una nova generació de pilots de Jaeger, inclòs el rival de Lambert i la pirata informàtica Amara de 15 anys, contra una nova amenaça de Kaiju.”
Crítica
Doncs a mi m’ha agradat…
La temàtica mecha (Transformers, Mazinger Z…) no m’agrada especialment. És més, em carrega farregosament… De fet, la primera part d’aquesta pel·lícula no em va dir res. Però aquesta, justament, la trobo molt ben treballada a tots nivells.
Un cop tens els codis de llenguatge de cada gènere –de la mateixa manera que cal conèixer Marvel perquè t’agradi, per exemple– tot s’entén millor i entra més bé. Si a sobre està ben fet, cal reconèixer-ho.
Injustament infravalorada a IMDb, a mi m’ha agradat!
Resum (amb espòilers)
Un noieta ha construit un Jagger petit, però funciona. Pentecost, fill del que va lluitar en l’útima guerra contra els Kaiju, es dedica al contraban. Per qüestions de l’atzar són capturats junts i obligats a fer de cadets a l’escola de pilots Jagger.
Mentrestant la propietària de l’empresa de Jaggers està construint nous droides amb un únic conductor molt més moderns, per suplantar tots els que hi havien en circulació, que necessiten dos conductors, ajudada per un cientíc que ha estat compartint pensaments amb les restes del cervell d’un Kaiju/precursor, està obsessionat en que tornin el Kaijus per destruir-hi la vida i per preparar el planeta per la tornada dels precursos.
Just enmig del desplegament dels nous Jagger, n’activa part biològica dels Kaijus que havia implanta, tot deixant de fer cas als conductors, destruint instal·lacions i Jaggers i intenten obrir les bretxes perquè entrin, de nou, els Kaiju.
Just a temps aconsegueixen destruir aquests nous Jagger i tanquen les bretxes. Tres Kaijus, però, han atravessat les bretxes i es dirigeixen al mont Fuji per activar el volcà que, per efecte hivernacle, acabarà amb la vida al planeta.
La noieta i Pentecost reconstruexien tres Jagger i intenten aturar els Kaijus en una batalla final enmig de Tòquio. L’últim quan pràcticament entrava dins el volcà Fuji. I “colorín, colorado, este cuento ya se ha acabado”.
Lean on Pete (2017)
Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Andrew Haigh
Guió: Andrew Haigh, Willy Vlautin (novel·la)
Actors: Charlie Plummer, Amy Seimetz, Travis Fimmel
[ Aventura, drama ] 2h 1min
Sinopsi
IMDb (7,2):
“Un adolescent rep un treball d’estiu treballant per a un entrenador de cavalls i fa amistat amb el cavall de cursa que esvaeix, recolzant-se en Pete, el cavall.”
Crítica
Calmada, tranquil·la i, fins a cert punt, angoixant.
M’ha agradat molt. Especialment el treball d’Steve Buscemi, que el tinc com a molt bon actor. No hi ha res que faci malament i, penso, està injustament infravalorat com actor secundari.
Resum (amb espòilers)
Un adolescent que viu en circumstàncies bastant llastimoses només amb el seu pare, perquè la seva mare va marxar de casa, passa un estiu, tot esperant el nou curs escolar, cuidant-se anant a córrer cada dia. Un dia, veu que relativament prop de casa hi han unes quadres on tenen cavalls. Passant a prop, un home que té mal a la mà i està intentant canviar la roda de la furgoneta amb un remolc per cavalls, li demana ajuda. Tot fent petar la xerrada, li demana si li aniria bé tenir ajuda cuidant cavalls. El senyor accepta, tot i que la primera feina necessita passar una nit fora de casa i dormirant a la furgoneta amb sacs de dormir. En comptes dels 25$ pactats, acaba cobrant-ne 50 i va tot content a casa a ensenyar-li al pare. El pare, que és un pinta, se n’alegra, tot i preocupar-se per haver desaparegut durant dos dies sencers.
El pare, que s’ha enllitat amb una noia separada, però del que l’ex n’és molt gelòs, acaba patint-los en primera persona d’aquest home quan, una nit, se li presenta a casa i li dona una pallisa, amb la mala sort que l’acaba estimbant contra la vidrera i se li clava un vidre a l’estòmac. El porten a l’hospital i el salven, però avisen que és una ferida més greu del que sembla. El noi ha de marxar uns dies per feina i va trucant per saber l’estat del pare. Quan torna, però, ha mort en una mala nit. El metge vol saber qui és el tutor legal del noi per si ha d’avisar a serveis socials i, veient el que li espera, acaba fugint.
Finalment el noi treballa d’ajudant de l’entrenador i fa tot tipus de tasques de neteja sense importar-li si són dures o no, dormint d’amagades als estables. Comença a conèixer el món per on es mou l’entrenador, que havia tingut centenars de cavalls amb anterioritat i cada cop en té menys. Es dedica a anar a competicions per fer córrer els seus cavalls. Quan un cavall funciona, perfecte. A la mínima que es lesiona el ven per “portar-lo a Mèxic”, una manera eufemística de dir que han de sacrificar el cavall a Mèxic, perquè als EE.UU. està prohibit fer-ho després d’haver-se criat justament per córrer.
Coneix una genet amb la que fa bones relacions que l’aconsella de no implicar-se massa amb el cavall que està especialment cuidant, Pete, perquè ja sap què acabarà passant. En una carrera queda últim i l’amo l’està venen, quan el noi, emprenyat, marxa, puja el cavall al remolc i roba la furgoneta. Comença una fugida, malvivint com pot, intentant buscar la seva tieta, únic vincle familiar que li queda, però que no sap exactament on viu. Va robant gasolina on pot fins que, finalment, un dia, la furgoneta s’espatlla i no pot continuar. Baixa el cavall i el porta caminant a través del desert. Pel camí es troba amb tota mena de personatges dels que sempre acaba aprenent alguna cosa.
Finalment, un dia el cavall s’espanta amb el soroll del motor dels cotxes i surt corrent. És embestit per un cotxe i mora. Quan ve policia per intentar aclarir el que ha passat, torna a sortir el tema de serveis socials, fuig de nou, aquest cop sol i acaba vivint en albergos fins que esbrina on viu la seva tieta i l’acull amb ganes i sense condicions. Totes les angoixes del noi s’acaben de cop.
Game Night (2018)
Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: John Francis Daley, Jonathan Goldstein
Guió: Mark Perez
Actors: Jason Bateman, Rachel McAdams, Kyle Chandler
[ Acció, comèdia, crim ] 1h 40min
Sinopsi
IMDb (7,0):
“Un grup d’amics que es reuneixen periòdicament a les nits per fer jocs de sobretaula es troben embolicats en un misteri real quan el germà amb un passat tèrbol d’un d'ells és aparentment segrestat per gàngsters perillosos.”
Crítica
Ben ximple, però he rigut una bona estona…
La veritat és que química entre els actors, zero. L’hagués pogut protagonitzar qualsevol altre actor hi hagués funcionat igual. Els acudits bastant estereotipats, però només que tingui un guió mínimament cuidat i coherent, ja funciona.
L’actriu protagonista que em va agradar moltíssim a la segona temporada de True Detective. Aquí, ni fu ni fa.
A mi m’ha agradat… per passar l’estona.
Resum (amb espòilers)
Una parella es coneix en concursos de jocs de taula. Comparteixen gustos i acaben sent parella. Ara estan buscant tenir un fill, però sembla que els espermatozous estan massa estressats per fecundar. Conclueixen que el problema és el germà, que sempre que apareix el deixa malament. Justament se’ls presenta a casa fent ostentació del seu gran nivell de vida davant els ulls de tothom, tot i que li han demanat que no entri per la porta de davant de la casa, perquè tenen un veí policia, recentment separat, que sembla estar en un inquietant estat de catarsi i no volen convidar als seus jocs.
Després que el germà nouvingut el deixi en ridícul una vegada més, acorden que la propera festa l’organitzarà el germà. El pla és simular un segrest i, mitjançant un joc de pistes, han de trobar on es troba el germà segrestat. Les tres parelles que s’havien citat per jugar es pensen que estan en un joc, quan en realitat hi ha hagut un segrest de veritat, perquè el germà s’ha posat en negocis “delicats”. Fins que no s’adonen que és un segrest de veritat es succeeixen tota mena de malentesos divertits que donen suc a la pel·lícula.
Finalment el policia catàrtic els rescata i és abatut per un tret… un tret de mentida, perquè ell també ha previst un joc dintre del joc per demostrar-los que també pot jugar amb ells. Un embolic dintre d’un altre embolic, fins que finalment el policia el disparen de veritat, tot s’aclareix i, un cop recuperat de l’hospital, tots formen part de la colla de jocs inclòs el germà.
diumenge, 21 d’abril del 2019
Mary Shelley (2017)
Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Haifaa Al-Mansour
Guió: Emma Jensen, Haifaa Al-Mansour
Actors: Elle Fanning, Bel Powley, Owen Richards
[ Biografia, drama, història ] 2h
Sinopsi
IMDb (6,4):
“Vida i fets de Mary Wollstonecraft Godwin, que amb 16 anys va conèixer al poeta Percy Shelley, que en tenia 21 anys, i va escriure Frankenstein.”
Crítica
Doncs a mi m’ha agradat molt!
Malgrat la valoració justeta a IMDb, a mi m’ha fet el pes. No deixa de ser un clàssic biopic, però, coneixent la novel·la, la trobo molt interessant. Busca els punts inspiradors en la vida de Mary W. Shelley, que és com la vaig conèixer quan en vaig llegir el llibre amb setze o disset anys…
Això sí, veus l’actriu que interpreta el personatge i veus un retrat real i te n’adones que t’han donat gat per llebre. Amb tot, bona ambientació, bona construcció de personatges, bona música, aire romàntic i decadent en tota la pel·lícula. Per mi, molt bé.
Resum (amb espòilers)
La narració comença quan tenia setze anys, a casa del seu pare i la seva nova mare amb qui es porta a matar, sent ella orfe de mare als pocs dies de nèixer ella. Explica les dificultats econòmiques de la llibreria del pare, sent un “reconegut” escriptor i, veient la tensió amb la madrastra, l’envia a Escòcia on coneix Percy Shelley, un jove de vint-i-un anys que, sense fer-ho saber públicament, ja està casat i té una filla, però amb les que no hi conviu.
Mary i Percy s’enamoren pràcticament a primera vista, així que, quan ha de tornar inesperadament per saber de la salut de la seva germana, Percy la busca i demana el tutelatge del pare per estar-ne a la vora. Quan s’enteren que Percy té dona i filla, la madrastra posa el dit a la llaga i el pare l’obliga a escollir… Mary fuig amb Percy i, de pas, s’emporta la germana.
Malviuen durant un temps en un pis de mala mort, fins que finalment poden viure en una casa amb criats. Tot il·lusori, perquè Percy no para d’entrampar-se tot i haver-li retallat la paga del pare que, a fi de comptes, era qui el mantenia. Finalment tenen una filla que acaba morint, suposadament per haver sortit a corre cuita de la casa plovent a mars amb la criatura fins arribar al pis de mala mort, fugint dels creditors.
La germana coneix Lord Byron, de qui es queda prenyada, tot i que Mary sospita de la relació entre ella i Percy… Aprofitant que són convidats a la casa de Lord Byron, tot just per entretenir-lo i inspirar-lo, allà coneixen el doctor Polidori, autor real d’El Vampir tot i que, durant molts anys, va ser atribuit a Lord Byron. En aquesta casa Lord Byron els repta a tots a escriure un relat de fantasmes i és ella qui, descrivint metafòricament el que ha estat la seva vida i posant-hi experiències personals que va viure els últims anys amb la pèrdua de la filla i espectacles de reanimació en granotes als què va assistir, escriu Frankenstein o el jove Prometeu paral·lelament a l’escrit d’El Vampir.
En la part final de la pel·lícula es veuen les diferències entre ella i Percy i les dificultats per publicar la novel·la, havent-ho de fer sense signar-ho, per ser dona, i amb un introducció obligada per l’editor de la seva parella. Finalment Shelley reconeix la qualitat de l’obra i l’autoria de la seva dona públicament. Es reconcilien, es casen (havent mort la primera dona per suïcidi), tenen un fill i el seu pare re-edita l’obra per posar-hi el nom de la seva filla.
The Nun (2018)
Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Corin Hardy
Guió: Gary Dauberman, James Wan
Actors: Demián Bichir, Taissa Farmiga, Jonas Bloquet
[ Terror, misteri, thriller ] 1h 36min
Sinopsi
IMDb (5,4):
“El Vaticà envia un sacerdot amb un passat embruixat i una novícia al llindar dels seus vots finals per investigar la mort d’una jove monja a Romania i enfrontar-se a una força malévola en forma de monja demoníaca.”
Crítica
Bufff…
Tampoc m’ha desagradat tant… Està bastant bé fins el moment en que intenten donar-li una explicació lògica i coherent a tots els fetes inexplicables. Aquí la cosa ja no s’aguanta per enlloc.
Resum (amb espòilers)
En un convent de clausura de Romania han de resar ininterrompudament per no deixar sortir un dimoni que ha sortit de les catacombes, després que en l’edat mitja algun descerebrat l’invoqués. Per sort, amb la relíquia de la sang de Crist, van acosenguir tancar-ne la porta. Durant la segona guerra mundial, aquesta porta es va esberlar i en va sortir i, des de llavors, fa el que vol al convent.
Les dues úniques monges que queden es disposen en acabar amb la maledicció; una és devorada pel dimoni i l’altra, per no ser posseïda, se suïcida. El seu cos el troba el noi que els porta de tant en tant les provisions.
Des del Vaticà, en saber de la mort d’una monja, envien un capellà expert en exorcismes i una monja novícia que té visions de la verge Maria. Tot el que veuen són invencions del diable al que finalment guanyen aconseguint la relíquia de la sang de Crist amagada en el mateix convent i tirant-li-lo a la cara.
The Nutcracker and the Four Realms (2018)
Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Lasse Hallström, Joe Johnston
Guió: Ashleigh Powell, Ashleigh Powell
Actors: Mackenzie Foy, Keira Knightley, Morgan Freeman
[ Aventura, familiar, famtasia ] 1h 39min
Sinopsi
IMDb (5,5):
“Una noieta és transportada a un món màgic de soldats de pa de gingebre i un exèrcit de ratolins.”
Crítica
Però quina merda és aquesta…?
Quin despropòsit i quin desbaratament de recursos innecessaris. És un “quiero y no puedo” en tota regla. Com és possible que Disney hagi produït aquest subproducte que no es pot considerar ni telefilm per a televisió generalista d‘un diumenge per la tarda…
Resum (amb espòilers)
Una família celebra el seu primer Nadal després de la mort de la mare de la família amb al conseqüent pena per tots. El pare regala a cadascun dels seus tres fills, dues noies i un noi, un regal la nit de Nadal de part de la seva mare. A la protagonista li toca un ou que està tancat per una clau especial. L’endemà, el dia de Nadal, li demà al seu padrí la clau per obrir-la, però li diu que ell no la té. No obstant, quan cada nen de rep el seu regal a ella li toca la clau, però just abans de poder-la agafar un ratolí se la roba. Seguint el ratolí, s’endinsa el món màgic dels quatre regnes on res és el que sembla ser.
Per una banda hi han els ratolins que li han robat la clau, que semblen estar a les ordres de la Mother Ginger, que sembla ser la dolenta, quan en realitat la dolenta és la fada Sugar Plum que vol la clau per activar la màquina de fabricar soldats i derrotar Mother Ginger. La noia en desbarata els seus plans i posa cada cosa al seu lloc.
Torna a la festa de Nadal i, finalment, sembla que la tristor que havia separat els diferents membres de la família, ara els uneix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)