Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Naoyuki Ito
Guió: Manabu Ishikawa (manga: autor manga)
Música: Akito Matsuda
Estudi: Madhouse
Veus de doblatge: Mina Katahira, Yuki Tanaka, Momone Iwabuchi
Estrena: 25/08/17
Títol original: きみの声をとどけたい
[ Animació, drama, fantasia ] 1 h. 34 min. MyAnimeList (6,97) (8.651)
Sinopsi
IMDb (6,3) (266):
“La història se centra en la noia de secundària, la Nagisa Yukiai, que viu en una ciutat costanera. Ella ha cregut la història de la seva àvia que els esperits habiten en les paraules i s'anomenen kotodama (esperit de paraula). Un dia, s'endinsa en una mini emissora de FM que fa anys que no s'utilitza. Com a impuls del moment, intenta parlar com una DJ utilitzant les instal·lacions, però la seva veu emet accidentalment i arriba a algú que mai havia esperat.”
Crítica
Sense ser cap cosa especial, té el seu punt… a mi m’ha agradat força…
Producció original. Coneguda també sota els títols Kimi no koe wo todoketai, I Want to Deliver Your Voice i KIMIKOE. La traducció literal del títol des del japonès és Vull sentir la teva veu.
Gairebé com si d’una excepcionalitat es tractés, de totes les pel·lícules de Madhouse, és pràcticament l’única que no té entrada a la Wikipedia.
M’ha agradat molt el disseny dels personatges, especialment la carismàtica amiga de la protagonista, la Kaede, la capitana de l’equip de lacrosse* amb els ulls marcadament orientals i la més alta del grup d’amigues.
(*) El lacrosse és un esport en què s'utilitza un pal amb una xarxa a l'extrem (cross) on es manté la pilota fins que es passa a un altre company amb la finalitat de marcar un gol. Els equips són de 10 persones. És un joc ràpid entre dos equips de deu jugadors cadascun que usen un pal amb una xarxa a la part superior (denominats crosses en francès) per passar i agafar una pilota de goma amb l'objectiu de fer gols entrant la pilota a la xarxa de l'equip contrari.
Resum (amb espòilers)
Una dona jove i el seu pare regenten un cafè-bar anomenat Aquamarine que disposa d’una petita emissora de mini-ràdio FM amb un escàs radi de 100 metres pels veïns i clients del mateix bar. El pare i la dona tenen un accident de tràfic on el pare mor i la dona queda en coma. La dona té una nena petita, la Shion, que ara és adolescent i està molt amoïnada perquè la seva mare porta dotze anys en coma i no desperta.
A tot això, una noia, la protagonista de la pel·lícula, la Nagisa, que forma part del club de lacrosse* de l’institut, comença les vacances d’estiu i casualment entra a l’Aquamarine a tafanejar trobant-se’l mig abandonat, però posa un disc de Vivaldi i diu unes paraules que escolta la Shion en una visita a l’hospital amb la seva mare postrada al llit. La Shion primer s’enfada amb la Nagisa per la intromisió, però quan aquesta insisteix en conèixer la història, la Nagisa li proposa d’emetre diàriament per tal que la seva mare pugui escoltar-la i aconseguir fer-la despertar.
La Nagisa des de petita que pot veure els kotodoma o esperits de les paraules gràcies a una explicació de la seva àvia i està convençuda que, les paraules apropiades dites de la manera apropiada, arriben i són retornades de la mateixa manera, encara que cap de les seves amigues li fa gaire cas.
A la parella momentània de protagonistes se’ls afegeix la Kaede, la capitana de l’equip de lacrosse, i la Shizuku, una noia rossa amb ulleres companya de classe. Les tres són amigues de l’escola i, conjuntament amb la Shion, comencen a emetre diàriament un senzill programa de ràdio. La Shizuku, però, acaba preparant pastes i infusions i es disposa generalment darrera de la barra de l’antic bar.
Al grup encara se’ls afegeix l’Ayame, una noia del mateix institut que també ha escoltat les primeres emissions de ràdio i els explica el funcionament i com fer-ho adequadament, per la qual cosa també fa venir l’Otoha, un noia que estudia en un institut especialitzat en música.
Enmig de tot plegat hi ha una rivalitat entre la Kaede i la Yū, una amiga de la infància de la Nagisa, la Kaede i la Shizuku, que és la nèta d’un inversor important de la ciutat, que s’han distanciat perquè ara van a instituts diferents i tenen una certa rivalitat esportiva. A part d’aquesta rivalitat, la Yū comença a rebre bullying de les seves companyes d’equip per ser la néta de qui és. Quan la Kaede se n’assabenta intenta reconciliar-se, encara que amb el seu explossiu caràcter gairebé ho espatlla.
Entre totes passen els dies d’agost emetent diàriament fins que, de manera casual, quan la Yū intenta acostar-se a la Kaede, adverteix que l’Aquamarine està pendent de ser enderrocat per construir-hi un supermercat. La Shion ho sabia des de bon començament, però ho va amagar. A més, el seu pare té previst traslladar la seva mare d’hospital perquè pugui estar al costat de la seva àvia i, donat que tots els intents de despertar la seva mare han estat inútils, decideix desmuntar l’equip que fins ara havien muntat.
Malgrat que comencen les obres de demolició i la Shion viatja en furgoneta amb el seu pare i la seva mare en camilla cap el nou hospital, el grup de la Nagisa, amb el suport dels veïns de la zona, emeten un últim programa de ràdio des del temple estrenant la cançó que havien assajat per emetre a la ràdio. Avisen la Shion que comencen a emetre i aquesta engega la ràdio a la furgoneta, però en un embús, quan les ones de ràdio comencen a fallar per la distància, demana que canvïin momentàniament la direcció per acostar-se al temple.
La cançó que canten sorprèn a tothom perquè ara sembla que ja no és només la Nagisa que pot veure els kotodoma, sinó que tothom n’és testimoni. També l’escolten des de la furgoneta, amb la veu de la Shion a sobre i és així com la mare obre per primera vegada els ulls. La Shion puja les escales del temple contenta i agraïda perquè la seva mare ha despertat.
Passen els anys, la mare es recupera mica en mica i la Nagisa, d’adulta, ara treballa de locutora de bon matí a la FM Tokyo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada