Bloc personal,

diumenge, 10 de febrer del 2019

Young Frankenstein (1974)

[689]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Mel Brooks
Guió: Gene Wilder, Mel Brooks (novel·la: Mary Shelley)
Música: John Morris
Producció: Gruskoff/Venture Films, Crossbow Productions, Inc., Jouer Limited
Distribució: 20th Century Fox
Actors: Gene Wilder, Madeline Kahn, Marty Feldman
Estrena: 15/12/1974
Pressupost: 2,78M $; taquilla: 86,2M $
Títol original: Young Frankenstein
  • El jovencito Frankenstein  a Espanya
  • El joven Frankenstein  a Hispanoamèrica-1
  • Frankenstein Junior  a Hispanoamèrica-2
  • El jove Frankenstein  en català

[ Comèdia ] 1h 46min
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (8,0) (177):
“El nét nord-americà de l’infame científic que lluita per demostrar que el seu avi no era tan boig com la gent es pensava, és convidat a Transsilvània on descobreix el procés per reanimar un cos mort.”

Crítica

Genial! D’aquestes ja no se’n fan…

Basada en la novel·la Frankenstein;
or, The Modern Prometheus
de la Mary W. Shelley del 1818 (per cert, dels pocs llibres que em sento ufanós d’haver llegit).

No recordava que fos tan “antiga”… però quin fart de riure! Amb els anys se li veuen coses, però com cadascun dels gags s’han convertit en clàssics i no se li pot treure un però.

Aquesta és d’aquelles que hem mamat tantes vegades en la versió castellana i que, en molts moments, supera la versió original… a excepció d’alguna traducció una mica especial que va bé saber què hi deien originàriament.



Resum (amb espòilers)

El nét de Frankentstein, que es fa dir Fronkonstin, dona classes de medecina a nord-amèrica, quan rep el testament del seu avi, per la qual cosa ha de traslladar-se a Transsilvània. Allà l’espera Aigor –que no pas Igor– per servir-lo i una noia que farà d’ajudant.

La donzella de la casa, el nom de la qual fa renillar els cavalls en el moment de pronunciar el seu nom, va deixant pistes perquè el nét repeteixi l’experiment del seu avi. Tot funciona al mil·límetre excepte quan Aigor perd el cervell d’intel·lectual que anaven a posar-li hi el substitueix per un d’anormal.

El monstre no pot articular paraula, però és molt manso, excepte quan veu foc que perd el nord. S’escapa i es van produint els aconteixements de la novel·la original (la nena, el ceg…), excepte que no mata ningú. El doctor presenta el seu descobriment en societat, fins que, tot trencant-se un llum de l’escenari, el monstre es descontrolar i és detingut per la policia. Al calabós, però, és maltractat i en el moment que li encenen foc, es deslliga i mata el guarda.

Torna al castell i segresta la xicota del doctor, que acabava d’arribar just en el moment que s’estava liant amb l’assistent. A les afores, la xicota del doctor, descobreix “el secret de la vida” gràcies al monstre.

Mentrestant el doctor prepara una transferència perquè el monstre pugui parlar, però és aturat pel populatxo quan estava tot a punt de finalitzar. El monstre, però, pot parlar i els atura, donant el doctor per mort. Finalment, el doctor no ha mort: s’ha casat amb l’assistent. I el monstre amb la xicota del doctor que li va donant la medecina que li fa falta. El doctor per contra, ha guanyat la potència sexual del monstre i fa cantar òpera a l’assistent la nit de noces.

Alita: Battle Angel (2019)

[688]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Robert Rodriguez
Guió: James Cameron, Laeta Kalogridis, Robert Rodriguez, Yukito Kishiro (manga)
Actors: actors

[ Acció, romanç, ciència ficció ] 2h 2min

Sinopsi

IMDb (7,6):
“Una noia cyborg desactivada és reactivada, però no recorda res de la seva vida passada i fa una cerca per esbrinar qui és.”

Crítica

Vull veure-la bé!

No he pogut esperar-me i l’he vist en HD-Cam, però, així que pugui, la veuré amb la resolució que es mereix. Així i tot m’ha semblat genial.

Han canviat algunes coses de guió, però penso que els canvis han estat per millorar. La pel·lícula mostra els dos primers volums de la sèrie en manga, per mi el millor i on hi ha més suc per treure. Encara em queden per llegir la meitat dels volums, però el tercer i el quart, per exemple, són més del mateix: carreres i més carreres. Almenys en els dos primers volums plantejen la història amb cap i peus.

He vist algunes crítiques i les coses que li retreien jo no les he vistwa pas. Sí errors de racor, però un cop estàs dintre de la pel·lícula, ja els obvies i vas a disfrutar-la.

[ Editat 24/07/22 ]
Ara l’he acabat de “veure bé” i he entés moltes coses que en el primer visionat, de mala qualitat, m’havia perdut. L’havia qualificat inicialment amb 3 estrelles, però en aquesta revisió l’he pujat clarament a les 4 estrelles. Vista ara, em sap moltíssim greu que hagin deixat la franquícia morta i no hi hagi segona i tercera part: són molt necessàries!

En aquest tipus de pel·lícules, gaudir dels detalls visuals ho és tot. Veure-la amb qualitat és imprescindible i un cop visionada en condicions, puc afirmar que aquesta pel·lícula és molt bona, injustament mal valorada i una pena el resultat en taquilla que, sembla, és el que ha fet desistir en la idea de continuar-la.

Resum (amb espòilers)

Ido troba el cervell d’Alita intacte en una torre de desperdicis que llença la ciutat de Salem a les escombreries que són la seva ciutat. Li busca un cos i la reactiva. Comença tot de nou per ella perquè no guarda cap record de la seva vida passada.

Coneix un noi del que s’enamora i, mica en mica, va descobrint com funciona el seu món cyborg, els caça-recompenses, Salem, els doctors i tota la mandanga. Ido no és només un bon doctor cibernètic, és un habitant de Salem i, per la nit, es dedica a buscar malfactor per cobrar-ne la recompensa. Alita acabarà fent-se també caça-recompenses.

Des de bon començament Alita té aptituds i els primers records apunten a que havia estat una guerrera, per això, qualsevol competició, com el Motorball, és un repte per a ella.

Amb un grup d’amics surten de la ciutat de les escombreries i, en un llac, veuen una nau caigua de les guerres anteriors. Alita sap què ha de fer: entra i en treu un cos cyborg. Ido, però, no li vol implantar perquè té un tecnologia massa desenvolupada.

Mentre Alita li declara el seu amor al noi, s’apunta a una carrera de Motorball sense saber que tots tenen intenció de matar-la. No cal dir que se’ls pixa i encara li dona temps de salvar el xicot. En la lluita final, però, l’oponent li destrossa el cos. Ocasió ideal perquè Ido no tingui més remei que posar-li el nou cos.

Mentrestant un caça-recompenses va darrera del noi del que està enamorada Alita i li paren una trampa. De fet el mata, però una argúcia fa que li pugui salvar el cap connectant-lo al seu cor i tingui temps suficient de portar-lo a Ido per implantir-li també un cos cibernètic. Un cop recuperat, però, comença a pujar per una de les cordes directe a Salem fins que Alita intenta aturar-lo. Massa tard perquè algú des de dalt ha activat uns ginys que el tallen a trossets i finalment cau a la ciutat.

Amb el xicot mort, Alita comença una nova vida sense pietat a Motorball.

dissabte, 9 de febrer del 2019

Atelier of Witch Hat (El atelier de sombreros de mago) 1 (2017)

[109]

Valoració



Fitxa tècnica

Kamome Shirahama (guió, dibuix i tinta)
(Atelier of Witch Hat, vol. 1)

[ Seinen ] (ed. 2018)
Milky Way Ediciones

5 capítols (1-5) - 208 pàgines - 130 x 180 mm

Sinopsi

Whakoom:
“Coco, que viu en un petit poble, sempre ha volgut ser maga. No obstant això, només poden arribar a ser-ho aquells que neixen amb el do de la màgia; als altres ni tan sols els està permès veure com llancen conjurs. Per això, Coco havia renunciat al seu somni… fins que, un bon dia, visita el taller de la seva mare el mag Qifrey. Llavors se les apanya per espiar quan es disposa a fer un encanteri i…

La desesperació es torna esperança en aquest conte sobre una nena que somiava amb convertir-se en bruixa!”

Crítica

M’ha agradat, però no seguiré la col·lecció…

Domini absolut del dibuix per crear personatges, expressions i moviment, amb un plus de convertir els dibuixos en gravats, però al servei d’un públic que no és el meu…

M’ha agradat molt el dibuix i, perquè no, també la història, però és un manga clarament shonen que a mi no em diu res, tot i que he vist que està qualificat de seinen, però, per a mi, de cap manera ho és. Està bé per llegir-ne el primer volum, però no em compraré la resta de volums.

Resum (amb espòilers)

En un món singular d’aspecte medieval, una noieta aprèn pel seu compte conjurs de màgia des de que, quan era més petita, un bruixot li va regalar un llibre de màgia… i no pas de màgia de la bona. Quan es fa més gran, un bruixot dels bons que té una casa on ensenya a les joves promeses, se l’emporta el mateix dia que la noieta, sense voler, fa un conjur i converteix la seva mare en estàtua de pedra.

A partir d’aquí haurà d’aprendre a conviure amb les seves companyes, dotades des del seu naixement del poder de la màgia, vers ella, que és una nouvinguda.

Mica en mica anirà coneixent com es fan els conjurs, la diferència entre els bons i els dolents i la història dels bruixots al llarg del temps. Sempre tindrà darrera, l’ombra d’aquest bruixot que li va regalar el llibre i les intencions del qual semblen no estar massa clares, tot i que, per contraposició amb la màgia bona, sembla indicar que és màgia negra.


#funnywordsgift (218)

“Politeness, does’nt remove the brave.”

[218]

diumenge, 3 de febrer del 2019

Ghost World (2001)

[687]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Terry Zwigoff
Guió: Daniel Clowes
Actors: Thora Birch, Steve Buscemi, Scarlett Johansson

[ Comèdia, drama ] 1h 51min

Sinopsi

IMDb (7,4):
“Dues amigues ‘diferentes’ de la majoria busquen què fer en la vida i busquen pis per mudar-se després d’acabar la secundària. Per a divertir-se, responen a l’anunci del diari d’un home per a una cita.”

Crítica

Molt interessant…

Pel·lícula basada en un còmic que he conegut gràcies a la inigualable ressenya de Peter Carter a Youtube. És la història d’una noia que no sap què ha de fer amb la seva vida un cop ha acabat secundària i tot li sembla depriment.

M’ha agradat bastant, tot i que no sé ben bé quin és el motiu… no hi ha un fet puntual que m’atraigui. És el conjunt de personatges i la visió que mostra de la societat des del punt de vista de la noia que, per cert, està excel·lentment interpretrada per Thora Birch.

Resum (amb espòilers)

Un parell d’amigues que fugen dels estereotips més bàsics busquen pis un cop acabada la secundària. Una troba feina de seguida i l’altra, amb la comoditat de viure a casa del seu pare, ho va allargant tant com pot. La seva visió depriment de la societat fa que no encaixi amb la gent de la seva generació i, per divertir-se –almenys al principi–, es fica en la vida dels demés.

Aquest és el cas d’un home, d’una edat mijtana avançada, amb gustos poc habituals i que no aconsegueix mantenir relacions, que es veu atrapat per les idees de Celestina d’aquesta noia que acaba buscant-li una parella.

En la pel·lícula es van desgranant les relacions d’aquesta noia amb la seva amiga i les interrelacions amb aquest home, així com tot un seguit de personatges secundaris, cadascun més excèntric, que entramen el seu univers des d’un punt de vista d’una societat decadent.

dissabte, 2 de febrer del 2019

#funnywordsgift (217)

“Have a flower in the ass.”

[217]