Calabuch (1956)

[838]

(cinema espanyol) [32]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Luis García Berlanga
Guió: Leonardo Martín (història), Leonardo Martín
Actors: Edmund Gwenn, Valentina Cortese, Juan Calvo

[ Comèdia ] 1h 33min

Sinopsi

IMDb (7,4):
“El professor Jorge Serra Hamilton, un científic nord-americà especialitzat en la bomba atòmica, fuig dels seus deures transcendentals, per aixoplugar-se incògnit i durant un temps a l’idíl·lica vila espanyola de Calabuch, un petit poble de les ribes del Mediterrani. Obligats a la rellevància del seu hoste ocasional, els residents locals dediquen la seva estona a treballar en les seves modestes tasques diàries. L’afable professor Hamilton no només s’integra perfectament a la petita ciutat de Calabuch, forjant una profunda amistat amb els seus veïns, sinó que allà trobarà la felicitat que ell volia.”

Crítica

No corresponen els records amb el que he vist ara…

Abans de res: és una pel·lícula molt bona. Ara bé, no corresponen, en absolut, els records que tenia d’aquesta pel·lícula amb el que he vist. És evident que la tenia sobrevalorada i idealitzada. Potser hi té a veure que la vaig veure de molt petit i no recordo haver-la tornat a veure sencera de gran…

Recordava una pel·lícula molt ben filada i explicada on, en el seu moment clímax, en l’esclafit del coet mostrant el nom del poble al cel, era el súmmum. I m’he trobat amb una història bastant irregular, que coixeja bastant, on el moment del coet només és a meitat de pel·lícula i continuen passant coses que no fan pujar l’interés. Però insisteixo: molt bona pel·lícula!

Puntuació ≥7,0 a FilmAffinity de cinema espanyol en la dècada de 1950

• Bienvenido, Míster Marshall (1953)   |   (8,0) (FilmAffinity)
• Calle Mayor (1956)   |   (8,0) (FilmAffinity)
• Muerte de un ciclista (1955)   |   (7,8) (FilmAffinity)
• Surcos (1951)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Los peces rojos (1955)   |   (7,6) (FilmAffinity)
• Calabuch (1956)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• Mi tío Jacinto (1956)   |   (7,5) (FilmAffinity)
• Aguaespejo granadino (1955)   |   (7,4) (FilmAffinity) (doc./curt)
• El pisito (1959)   |   (7,3) (FilmAffinity)
• Se vende un tranvía (1950)   |   (7,2) (FilmAffinity) (curt)
• Cielo negro (1951)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Historias de la radio (1955)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Los jueves, milagro (1957)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• Orgullo (1955)   |   (7,2) (FilmAffinity)
• El último caballo (1950)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• Condenados (1953)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• El inquilino (1957)   |   (7,0) (FilmAffinity)
• La vida por delante (1958)   |   (7,0) (FilmAffinity)

Resum (amb espòilers)

Calabuch és un poblet de la costa d’Espanya. Hi arriba el doctor George Hamilton (Edmund Gwenn), un científic expert en coets que està cansat de la seva feina.

Hamilton decideix ajudar la gent de Calabuch en una competició de focs artificials. Guanya i la seva foto apareix al diari local i després la NASA i l'exèrcit el troben.

Los ladrones somos gente honrada (1956)

[837]

(cinema espanyol) [31]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Pedro L. Ramírez
Guió: Enrique Jardiel Poncela, Vicente Escrivá
Actors: José Luis Ozores, José Isbert, Encarna Fuentes

[ Comèdia ] 1h 29min

Sinopsi

IMDb (6,4):
“Tres delinqüents de Madrid es troben amb un antic soci que té previst cometre un robatori en una joieria. L’intent és un fracàs.”

Crítica

Irregular…

La història està molt bé, però s’embolica massa en alguns punts i no se’n sap desembolicar del tot al final. Amb una mica més de coherència hauria estat un obra d’art.

Resum (amb espòilers)

L’obra narra les peripecies d’un robo de guant blanc en una casa burguesa de l’Espanya de mitjans del segle XX. Els propietaris són un pare rebut casats, Daniel i Herminia. El problema és que el marit és un antic llaminer, Daniel es va enamorar d’Herminia quan preparava el gol en el seu patern. L’operació és avortada i ambdues contra matrimoni. Tres mesos després, el robo és planejat pels últims comptes de Daniel per venjar de la traïció. Un llarg recorregut de la seva funció i alguns nous personatges, tots ells amb algun secret secret que ocultin: els pares de la nova, el major, els criats.

Els adinerats senyors d'Arévalo van a celebrar una festa a casa seva. Aquest esdeveniment arriba a orelles d'una banda de lladres que van a aprofitar l'ocasió per preparar un bon cop. Tot ha estat minuciosament planejat i no pot fallar. Però passa una cosa imprevista. El cap de la banda s'enamora de la filla dels amos i suspèn el cop.

Loving Vincent (2017)

[836]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Dorota Kobiela, Hugh Welchman
Guió: Dorota Kobiela, Hugh Welchman
Actors: Douglas Booth, Jerome Flynn, Robert Gulaczyk

[ Animació, biografia, crim ] 1h 34min

Sinopsi

IMDb (7,8):
“En un relat representat amb animació pintada a l’oli, un jove arriba a l’últim poble natal del pintor Vincent van Gogh (Robert Gulaczyk) per lliurar la lletra final de l’artista amb problemes i acaba investigant els seus dies finals.”

Crítica

M’ha enamorat!

Com treure una història del no res i donar caràcter als personatges. M’ha semblat sensacional la història i la manera d’explicar la història. I no faré cap comentari del pintat fotograma a fotograma, perquè és òbvia la genialitat.

Resum (amb espòilers)

Un any després del suïcidi de Vincent van Gogh, el carter Joseph Roulin demana al seu fill Armand que entregui l'última carta de Van Gogh al seu germà Theo. Roulin troba la mort sospitosa, ja que unes setmanes abans Van Gogh afirmava a través de cartes que el seu estat d'ànim era tranquil i normal. Armand accepta de mala gana i es dirigeix ​​cap a París.

Père Tanguy, un proveïdor d'art Montmartre, diu a Armand que Theo va morir en realitat sis mesos després de Vincent. Suggereix que Armand viatgés a Auvers-sur-Oise i busqués el doctor Paul Gachet, que va allotjar Van Gogh després de l'alliberament d'un asil, va compartir el seu amor per l'art i va assistir al funeral. Un cop allà, Armand s’assabenta que el metge no té feina. Així doncs, es queda a la mateixa fonda que va fer Van Gogh durant el seu temps a la zona. Allà coneix a la propietària temporal Adeline Ravoux, que era aficionada a Van Gogh i que també va sorprendre per la seva mort. Segons el seu suggeriment, Armand visita el barquer local, que li informa que Van Gogh va mantenir una empresa estreta amb la filla protegida del doctor Gachet, Marguerite. Quan Armand la visita, Marguerite nega i s’enfada quan Armand implica que l’ànim suïcida de Van Gogh podria haver resultat d’un argument amb el seu pare.

Al llarg de la investigació, Armand comença a sospitar que un noi local anomenat René Secretan, al qual, segons suposadament, li agradava atorgar a Van Gogh, estava en possessió d'una pistola i que sovint l'havia onejat per la ciutat. El doctor Mazery, que va examinar Van Gogh, també afirma que el tret hauria d’haver estat a pocs metres de distància, descartant el suïcidi. Quan Armand implica a René, Marguerite confessa que tenia relacions estretes, però no romàntiques, amb Van Gogh, però no creu que René fos capaç d'assassinar.

Gachet finalment torna i promet lliurar la carta d'Armand a la vídua de Theo. Admet que hi va haver un argument entre ells - Van Gogh va acusar Gachet de ser un covard per no perseguir els seus somnis, al qual Gachet va acusar enfadat a Van Gogh de deteriorar la salut de Theo depenent excessivament del seu germà. Gachet considera que aquesta acusació va provocar Van Gogh al suïcidi per alliberar-lo de la càrrega. Després que Armand torni a casa, el carter Roulin després rep la paraula de la vídua de Theo, Johanna, agraint a Armand la devolució de la carta. Johanna adjunta a la seva carta a Armand una de les cartes de Van Gogh amb ella, signada "El teu amant Vincent".

Verano 70 (1970)

[835]

(cinema espanyol) [30]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Pedro Lazaga
Guió: Pedro Masó
Actors: Juanjo Menéndez, Diana Lorys, José Sazatornil

[ Comèdia ] 1h 43min

Sinopsi

IMDb (4,6):
“Està ambientada a Benidorm, la famosa localitat costanera alacantina a la qual acudeixen nombroses famílies a estiuejar. Relata els preparatius de el viatge i les anècdotes que se succeeixen abans d'instal·lar-se en els apartaments, així com el retorn dels marits a la ciutat i els seus infructuosos intents per lligar estant de "Rodríguez".” (FilmAffinty)

Crítica

La salva els 10 primers minuts…

És tan dolenta, però la tenim tant normalitzada de veure-la tantes vegades que em sembla que, fins i tot, té el seu punt. Més enllà d’això, no s’aguanta per enlloc, a no ser que consideris interessant veure els detalls de la decoració mobiliària de la gent rica de l’època tot i que vulguin fer-nos-los passar per gent “normal”.

Doncs això, aquests 10 primers minuts valen el seu pes en or. El minutatge inicial on la pel·lícula és un documental amb veu en off explicant les diferències del Madrid actual (1970) amb el de principis de segle. I després també l’inici de la pel·lícula en sí, en el moment que es presenten els personatges i comencen els prerparatius i sortida cap a Benidorm. zbr />
Música genial! Selecció musical de jazz i banda sonora composada expressament que es pot escoltar en aquests 10 primers minuts. A excepció de les incorporacions forçades de músics de l’època –he de suposar que de moda– per fer-la actual.