Bloc personal,

dilluns, 20 d’abril del 2020

Los ladrones somos gente honrada (1956)

[837]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Pedro L. Ramírez
Guió: Enrique Jardiel Poncela, Vicente Escrivá
Actors: José Luis Ozores, José Isbert, Encarna Fuentes

[ Comèdia ] 1h 29min

Sinopsi

IMDb (6,4):
“Tres delinqüents de Madrid es troben amb un antic soci que té previst cometre un robatori en una joieria. L’intent és un fracàs.”

Crítica

Irregular…

La història està molt bé, però s’embolica massa en alguns punts i no se’n sap desembolicar del tot al final. Amb una mica més de coherència hauria estat un obra d’art.

Resum (amb espòilers)

L’obra narra les peripecies d’un robo de guant blanc en una casa burguesa de l’Espanya de mitjans del segle XX. Els propietaris són un pare rebut casats, Daniel i Herminia. El problema és que el marit és un antic llaminer, Daniel es va enamorar d’Herminia quan preparava el gol en el seu patern. L’operació és avortada i ambdues contra matrimoni. Tres mesos després, el robo és planejat pels últims comptes de Daniel per venjar de la traïció. Un llarg recorregut de la seva funció i alguns nous personatges, tots ells amb algun secret secret que ocultin: els pares de la nova, el major, els criats.

Els adinerats senyors d'Arévalo van a celebrar una festa a casa seva. Aquest esdeveniment arriba a orelles d'una banda de lladres que van a aprofitar l'ocasió per preparar un bon cop. Tot ha estat minuciosament planejat i no pot fallar. Però passa una cosa imprevista. El cap de la banda s'enamora de la filla dels amos i suspèn el cop.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada