La seva història comença fa uns 100.000 anys amb l’animisme, que no és més que la creença que els objectes que ens envolten (animals, cels, muntanyes) tenen «ànima». Segons el seu aspecte o aparent comportament passen a ser venerats com déus, però en essència explica el món com alguna cosa en on «tot està viu».
D’aquí es va passar fa uns 10.000 o 12.000 anys a la bruixeria i el xamanisme, que és bàsicament el mateix però on un tipus llest assegura poder influir sobre el sofriment, contactant amb els déus i els esperits. A partir de l’any 3.500 a. C. va aparèixer el politeisme on ja s’adorava a déus i divinitats organitzades d’una manera familiar, jeràrquica i segons les seves habilitats, com feien els egipcis, grecs i romans. Aquesta època gloriosa va tenir la seva esplendor entre el 2.000 a. C. i el començament de la nostra era.
A partir d’aquí van continuar les ramificacions fins al que coneixem avui dia: el judaisme, cristianisme + catolicisme i l’islam, que comparteixen origen; els mites germànics i celtes; els mormons i cienciòlegs; els mites xamànics dels indis americans; la santeria d’Oceania i altres regions… Un megamix interessant d’analitzar en qualsevol assignatura del tipus «Història de les religions», que probablement vindria bé a les escoles.”
[ Via Microsiervos ]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada