Anotació personal: proporcions imatges

En comptes de posar imatges en la proporció clàssica (4:3) si les posem en la proporció widescreen (16:9) queden molt millor. Això per les horitzontals. Per les verticals continua quedant millor el 3:4.

Raynald Colom Quintet (i convidats)

Ahir vaig tenir un dia complet... a la anada cap Barcelona, una pedregada de nassos a les costes. Després l'autopista seca. I just arribar a Barcelona va començar a ploviscar i quan anava caminant a la sala Luz de Gas, una altra pedregada... quin fred.

Bé, centrem-nos en el que veritablement importa: el concert. Jo deia que els concerts anaven de menys a més... potser és perquè jo hi estic predisposat. Però la veritat és que tenint dos dies abans el Till Brönner, molt bé ho hauria d'haver fet. I després està el tema personal que a mi m'agradi més o menys.

El concert del Raynald Colom Quintet va començar una mica abans d'1/4 de 10. Va aparèixer ell, un paio primet amb la pell blanca i els ulls foscos (potser amb cara de poca salut?), barba sense acabar de fer, una boina per tapar, suposo, una incipient calvície, una bufanda molt llarga embolicada al coll, pantalons de pinces, sabates (potser botins) de punxa i una jaqueta llarga que es va treure després del primer tema. Un aspecte, si més no, curiós. Curiós, però que segurament ha creat escola, o almenys és referent d'altres persones, perquè algun pipa dels que es veien posant coses a l'escenari també portava el mateix tipus de gorra... El quintet bàsic era ell mateix a la trompeta exclussivament (tot i que al programa indicava que també fiscorn), l'Abe Rábade al piano (en la presentació va dir que el va conèixer a Boston), el Tom Warburton al contrabaix (americà que viu a Sitges i es fan del programa Caçadors de bolets, segons les seves paraules), el Marc Ayza a la bateria (un mulat amb cabells a l'afro) i el Roger Blàvia a les percussions. De convidats, que hi van estar pràcticament a tot el concert, el Martí Serra al saxo tenor (al programa indicava també el soprano però allà no el va bufar) i el David Soler a la guitarra (pel qui semblava tenir certa predilecció, però que a mi no em va fer gens el pes; també indicava que tocava el pedal steel guitar i només el va tocar al bis...)

Per un cantó he de dir que no em va agradar perquè, principalment, quan estripa, que ho fa bastant sovint, no li surt un so net. És un so una mica ofegat... sense ofendre, em podria recordar les trompetes dels gitanos quan fan pujar la cabra sobre l'escala. I també perquè, tot i que sap frasejar perquè així ho va demostrar, la majoria de vegadas busca uns crescendos amb el conjunt de la banda que semblen no tenir fi i aquí no fraseja; estripa.

Però això que dic, amb tot el carinyo del món i espero que si algú ho acaba llegint no s'ho prengui malament, també té el seu contrapunt. Perquè per altra banda quan toca suau, piano, li treu un so molt càlid (potser no el so ample que a mi m'agrada, però de vegades això és un aspecte tècnic del mateix instrument, perquè tot i ser tot trompetes, no hi ha dues trompetes iguales) i molt agradable. I, una cosa molt important que pot semblar contradictòria amb el que he dit abans, però que és així com ho sento, és el primer cop que em va passar l'hora i mitja del gruix del concert sense donar-me compte. Eren 3/4 de 11 i estava covençut que encara faltava una hora!!! Hagués dit que només hi va estar mitja hora. I després el bis final de rigor, que em va fer sortir de la sala a les 11 i 5 minuts... Déu n'hi do!

Ei! Una cosa: la foto és meva. Tot i que està super-desenfocada, que ho està, més que desenfocada està amb molt de gra perquè va tirar a 1600ISO i ja se sap. A part, amb la falta de llum, sense un bon trípode és el que hi ha. I aquesta és la més enfocada de totes, eh? ;-)

Bé. Això ja s'ha acabat. Jo m'ho he passat molt bé. Suposo també perquè m'he anat fent a la idea de tot plegat. Però celebro haver assistit a tots els concerts. He pogut comparar i saber més clar què m'agrada i què no (una manera com una altra de conèixer-se un mateix, no?). I el que més celebro de tot és l'horari en que s'han fet els concerts. Una hora de persones normals: el més tard era a les 9 del vespre i el més aviat a les 8. Perfecte.

Fins l'any que ve, doncs?

Till Brönner Rio

Ei! Sí! Al final tindré raó amb allò de que cada cop m'està agradant més això...

Per mi el millor dels vists fins ara. El grup excel·lent. El millor músic el contrabaix i el més "justet" el piano. Però tots molt bons. Daniel Karlsson al piano, Johan Leijonhufvud a la guitarra, Dieter Ilg al contrabaix, Wolfgang Haffner a la bateria i Roland Peil a la percussió.

Ell, el Till Brönner, amb aspecte juvenil (tot i que els 37 ja no els celebra més), vestit de negre i camisa blanca. En comptes d'americana, una jaqueta negra brillant. I tot i que en fotos l'he vist amb fiscorn i trompeta daurada, en portava una platejada brillant impecable. Un micro de petaca inalàmbric perfectament integrat a la trompeta. I l'altra part de la petaca a darrera la seva cintura. Pantalons "a la moda", lleugerament caiguts i molt estrets al turmell. Va tocar la trompeta, impecable (cal dir-ho?), va cantar amb estil crooner (aquí ja no em va agradar tant, excepte amb el tema d'un dels dos bisos que va fer... però potser va ser perquè el so estava massa saturat al principi) i va tocar un teclat també. Un paio complet.

Fins ara tots els concerts, tot i que estavan ben sonoritzats, ho senties tot pràcticament tot del directe. Aquest concert, en canvi, estava totalment sonoritzat i equalitzat. I això té coses bones i dolentes... Al principi estava tot el so una mica saturat. El bombo "maxacava" massa i no sentia gens el contrabaix. I el contrabaix, semblava més un baix elèctric que un contrabaix acústic. Però mica en mica aquestes petites "incomoditats" es van arreglar.

Presentaven l'últim disc, Rio, i em pensava que seria més bossa nova... més llatí... I tot i que en algun moment ho podia recordar, era tot plegat un so més contundent, com ell, que toca molt enèrgicament i fa unes virgueries amb la trumpeta que al·lucines. És el que a mi m'agrada... ;-)

Però al principi amb aquest so una mica saturat em recordava una mica Pegasus, però amb el transcurs del concert va quedar evidentment dissipat.

El proper concert, que per continuïtat ha de ser el millor, és el de Raynald Colom Quintet. La cita a Luz de Gas dimarts 25/11 a les 21h. Quedem allà. ;-)

Pel·lícules al Nokia N81

Des que tinc el Nokia N81 tenia ganes de provar el que era veure una pel·lícula al mòbil. No oblidem que la pantalla del N81 tot i ser de 2,4" i de ser més del doble de la que tenia amb el 3120 no deixa de ser això... una pantalla diminuta. Molts colors, molta resolució, però una pantalla diminuta.

Per provar-ho vaig intentar passar-me la pel·lícula "El último gran mago", la vida de l'escapista Houdini. I al principi tot van ser problemes per la conectivitat. I després pel format de les pel·lícules. Amb el PC Suite se'm va penjar el mòbil un parell de cops i vaig haver de reiniciar.

Al final ni cable ni res. Per mi, el més pràctic, encara que considerablement lent (sobretot per aquestes magnituts de pel·lícules), és el Bluetooth, que ja havia après una mica com funciona amb el mòbil de l'Adelaida, un Nokia 5200.

L'altra "gran problema" va ser el format. De primer no se'm ocòrrer altra cosa que agafar la pel·lícula AVI de 700 MB i fotre-la directament dins la tarjeta de 2GB que disposa el mòbil. Potser per això també s'atragantava tot el sistema. Fins que vaig descobrir que havia de reduir la pel·lícula. Vaig trobar una petita aplicació, iSquint, que ara està discontinuada però amb la col·laboració dels col·legues de la LSPM vaig aconseguir. El que fa és reduir qualsevol tipus d'arxiu de vídeo a un format optimitzat per l'iPod. El que no em vaig donar compte és que el format resultant és un MP4. I jo havia vist que el PC Suite intentava convertir, sense èxit, les pel·lícules a un format estrany que no havia vist mai anomenta 3GP.

Quan finalment vaig saber convertir una pel·lícula a aquest format i em vaig donar compte de la merdeta que feia, vaig pensar "mi gozo en un pozo". És una pel·lícula ridículament petita, sense qualitat, pixelada i... no sé... això, una merdeta. Per sort també vaig observar que la pel·lícula de benvinguda del mòbil està en MP4. Així que vaig veure la llum. La pel·lícula de 700MB es va convertir en una de 150MB optimitzada per l'iPod (molta més pantalla) en MP4.

I així ha estat com he vist la meva primera pel·lícula en un dispositiu mòbil de 2,4"!!! Però decididament no és el format més adequat. Potser en un iPod touch o iPhone seria una altra cosa, però en 2,4", tot i que es veia millor del que em podia pensar, mentres treia el gos a passejar, no és la sol·lució intentar que la pantalla no se't mogui de la mà... ;-)

Ara estic provant una sèrie, que al ser més curta potser no serà tan pesat. De totes maneres ha estat una experiència i la pel·lícula em va agradar. També cal dir que l'AVI original era prou clar i l'MP4 també.

La sèrie que estic passant me l'ha convertit a MP4 i l'ha passat al mòbil abans que acabi aquest escrit i de 200MB me l'ha deixat en 67MB. Espero que al ser més curt, sigui més amé... (ANOTACIÓ: finalment la resolució estàndar de l'MP4 per l'iPod no li cal al Nokia N81... és més petit. I Real Player, que és el reproductor que executa les pel·lícules, salta una mica. Així que li he reduït la resolució una mica més, acaben ocupant 45MB, es veuen de conya i va super fluid... ja no salta gens).

Ja tinc el big raid de 2TB

Doncs, efectivament, ja m'ha arribat el big raid de 2TB composat per dos discs SATA marca SAMSUNG d'1TB cadascun. Encara no he tingut ocasió d'enxufar-lo. Però sí l'he desembalat i he vist el que porta: el raid, un munt de cables, un aparatós transformador de corrent i un CD amb software, suposo que del tipus back-up, pel "bitxu".

Ah! I una carta d'agraïment del Daniel de Blas, director de MacWorld... ;-)

Titular per un dia... a MacWorld

Ja ho vaig dir aquí i aquí. He guanyat un concurs per la publicitat d'una empresa de venda de material informàtic a la revista MacWorld.

Doncs ara, a l'espera encara de rebre el premi (un disc de 2TB!!!), publiquen al web una petita notícia. I per les converses que he mantingut amb la directora de publicitat de la revista, també en faran una petita menció en el número de desembre... a part de regalar-me uns quants números i algun atrassat que no tenia... Visca el "peloteo"!!! ;-)

Atenció, rectifico: estava parlant referent a tot això ahir per la tarda amb la directora de publicitat de MacWorld, però m'ha acaba d'arribar ara mateix, a les 11h el número de setembre que em "vaig despistar" de comprar. (Cal dir que tinc pràcticament tots els números des d'abril de 1998... ho vaig mirar ahir justament).

Així de guapo surto a la notícia. També podeu fer clic per votar aquesta notícia i prendrà més rellevància... :DDD

Ieeep! Em deixo d'anotar l'enllaç a la notícia: http://www.idg.es/macworld/content.asp?idn=73979

La foto me la van demanar i els vaig enviar la de la web. També en vaig preparar una altra, amb més resolució i de cos més sencer. Aquí la poso per guardar-me-la per si la necessito més endavant...

"La qüestió és anar-se mirant contínuament el melic."

Lorem2

Molt bo aquest enllaç, http://lorem2.com/, que et porta a un web on pots copiar i enganxar el texte famós de Lorem ipsum (recordar que l'original es pot copiar i enganxar des del "conegut" http://www.lipsum.com/), però de manera que si tens un texte amb paràgrafs curts ja te'l fa. Amb el seu retorn de carro i majúscules corresponents. I si tens un llistat igual.

Adreça guardada. ;-)

RSS to JavaScript (rss2js o també feed2js)

Convençut que això ho tenia anotat... però ara que necessito fer uns canvis al web d'Estudi Melic no ho sé trobar...

Bé, aquí deixo anotat el codi que haig de canviar al document feeds.html actual. El que passa és que veig que els feeds, almenys a través d'aquest web, encara no estan disponibles. Però sí a http://feeds.feedburner.com/estudimelic.

Al cas... si algú li interessa l'enllaç per generar aquest JavaScript, doncs aquí: http://itde.vccs.edu/rss2js/build.php

I el codi necessari per fer el meu canvi:

<script language="JavaScript" src="http://itde.vccs.edu/rss2js/feed2js.php?src=http%3A%2F%2Ffeeds.feedburner.com%2Festudimelic&chan=n&num=25&desc=0&date=n&targ=y" type="text/javascript"></script>

<noscript>
<a href="http://itde.vccs.edu/rss2js/feed2js.php?src=http%3A%2F%2Ffeeds.feedburner.com%2Festudimelic&chan=n&num=25&desc=0&date=n&targ=y&html=y">Llegiu els RSS feed</a>
</noscript>

I al Cèsar el que és del Cèsar: Feed2JS té un copyright del 2004 d'Alan Levine (Maricopa Community Colleges). Està diponible com un servei lliure i és open source amb el codi disponible a http://jade.mcli.dist.maricopa.edu/feed/. He dit.

websiteoptimization.com; claus per un web eficient

M'ha agradat molt aquesta pàgina... que de fet no és una pàgina en sí (tot i que s'hi pot entrar), sinó que és una utilitat pròpia de Web Developer, una extensió de Firefox.

En les eines de Firefox, un cop instal·lada aquesta extensió, en un nivell diferent de les validacions de CSS i d'HTML, apareix el View Speed Report (Eines -> Web Developer -> Tools -> View Speed Report). Hem de tenir una pàgina concreta a analitzar oberta i seguir els submenús relacionats i és llavors quan et porta a websiteoptimization.com però analitzant-te la teva pàgina, mirant què va bé i què va malament, tamanys d'imatges, HTML, CSS, JavaScript, temps de descàrrega i, sobretot, què fa falta perquè estigui ben OPTIMITZADA!

En resum no diu res que no sabem, però al final, en les anàlisis i recomenacions, ve a dir que:
1.- TOTAL_HTML - És important que les pàgines que mostres siguin poques... i si no utilitzes els frames sempre en tindràs 1.
2.- TOTAL_OBJECTS - Aconsella utilitzar un màxim de 20 objectes per pàgina. Aconsella combinar, refinar i optimitzar objectes externs, reemplaçar rollovers gràfics per CSS de rollovers i sobretot utilitzar CSS per quasi tot... ;-) Lògic, no?
3.- TOTAL_IMAGES - Aconsella reduir al màxim el número d'imatges. I, com en el punt anterior, combinar, canviar i optimitzar els imatges. Canviar les imatges rollover per menús en CSS... CSS for ever! ;-)
4.- TOTAL_CSS - Utilitzar el mínim de CSS externs (que per definició estan a la capçalera, carreguen abans que el body i s'enmagatzemen a la cache). El que no sabia és que recomana posar els CSS al head i els JavaScript al final del body... ja averiguaré el per què...
5.- TOTAL_SIZE - Recomana un màxim de 100K per la pàgina d'inici... que 100K vol dir 20 segons en un mòdem de 56Kbps... i això vol dir adèu a la visita a la pàgina. Tot i que, qui té avui en dia un mòdem de 56K?
6.- TOTAL_SCRIPT - Recomana reduir els JavaScript externs a 2 com a màxim. I per suposat combinar, refer i optimitzar-los reduint-los al mínim. I, com deia abans, enlloc de posar-los externs, posar-los a dintre, al final del body... Serà qüestió de provar-ho, doncs.
7.- HTML_SIZE - Que l'HTML no passi dels 50K (= -10 segons en carregar la pàgina).
8.- IMAGES_SIZE - Reduir al màxim el tamany de les imatges. Aconsella no passar de les 50K... potser aquí es passen un pel, no? I que la més gran no faci més de1160 bytes... perl tema d'enviament de paquets a través de TCP-IP.
9.- SCRIPT_SIZE - Mínim tamany d'arxius JavaScript externs. Per sota de 20K. Aconsella optimitzar-los posant-los a la capçalera (aquí es contradiu amb el dit anteriorment) o substituir-los per menús CSS si cal. Per sota de 20K.
10.- CSS_SIZE - Mínim tamany d'arxius CSS externs. Per sota de 8K.
11.- MULTIM_SIZE - El mínim d'arxius multimèdia externs. Per sota de 10K.

Per molt que en sàpigues sempre s'aprenen coses noves. I com més n'aprens, prens més consciència de que saps tan poques coses...

Nokia N81 de franc!!!

Heu vist el que val aquest mòbil? 278,40 eur. Doncs Vodafone me l'ha regalat!!!

Tenia tarjeta de pre-pagament amb Vodafone i vaig decidir demanar un contracte. Com Vodafone no em feia cap oferta, me'l vaig buscar a Movistar. El vaig demanar, un de senzillet, un Nokia 7310 i al cap d'unes setmanes Vodafone em feia la contraoferta: un Nokia N81!!!

Déu-n'hi do quin tros de mòbil per 0 euros!!!

Tom Harrell Quartet

Estic una mica corprés per l'anotació de la setmana passada dient que no sabia qui era Tom Harrell... De fet tinc un disc seu Live at the Village Vanguard... el que no el vaig saber trobar...

Va ser una nit memorable, per recordar, sobretot per una anècdota abans de començar... Vaig arribar a la sala Luz de Gas a 3/4 de 8, justet, justet... (ja se sap, diumenge de calor i la gent de Barcelona que se'n va a les comarques del sud de Barcelona i Tarragona a passar el dia; resultat? a la tornada unes cues de nassos: les costes del Garraf el cotxes parats; però jo, en moto, pel carril contrari: no venia ningú i si venia, al ser de nit, el veia venir amb les llums...) i mentre esperava, vaig veure entrar per la cortina lateral de l'escenari, per on entren els músics, algú de l'organització amb un disc quadrat i gran... sí, sí, un LP... ;-) d'aquests que ja no en queden. Mentrestant algú amb una cara que em sóna molt, potser d'haver-lo vist per la tele, però que no sé qui era, parlant amb algú altre. I aquest altre li pregunta "què, et va firmar el Bill Evans, doncs?". I el personatge, un senyor d'uns 60 anys baixet (1,65), amb cara de salut, comentant-li "doncs, sí, el juny del 80 el Bill Evans va actuar a la sala Zeleste amb un trio... i justament aquell any va morir. Va ser l'última actuació d'en Bill Evans a Barcelona. I feia poc havia gravat un disc amb un quartet (o quintet). Vaig portar el disc al concert i me'l va firmar. Amb els anys, tots els músics me l'han anat firmant. I ara quedava un petit espai per la firma d'en Tom. Amb tot això, el noi de l'organització havia tornat de l'escenari i li portava l'LP signat. Mentrestant ell continuava explicant. Jo, és que sóc una mica malalt de tot això. A mi em semblava estar veient una pel·lícula, i això que el tenia darrera i només el sentia; no li veia la cara, però m'estava donant tota una informació que no tenia. Més que malalt, estic una mica trastocat. No sé si eren exactament aquestes paraules, però el sentit del que explicava sí era aquest. Però aquest paio sí que està trastocat. Senyalava l'escenari. Anava dient i fins i tot va fer servir la paraula autista i tot.

Va acabar de parlar es va sentar i a les 8 en punt l'anuncien per megafonia i surt. Aplaudiments. Els músics cadascú al seu lloc. Al piano de cua i al Rhodes George Colligan, al contrabaix Ugonna Okegwo (un habitual dels últims anys... amb cara de moro) i a la bateria Jonathan Blake (també habitual). A l'esquerra de l'escenari els pianos. Enganxat al piano el contrabaix. Després un passadís important perquè puguin passar davant qui vulgui. I a la dreta la bateria. Molt guapa, la veritat. Molt baixeta i horitzontal: pràcticament tots el timbals, caixa, goliat i plats al mateix nivell. El normal hagués estat que en Tom Harrel entrés pel centre i es col·loqués a la seva posició. Doncs no. Ell entra a l'escenari per darrera del piano, enganxat a la paret i acotant el cap. Així i tot es dóna un bon cop de cap amb el monitor lateral penjat de la paret. Mentrestant, els aplaudiments van parant. Ja porten una estoneta. En Tom porta la trompeta i el fiscorn. Els deixa al terra. S'acosta el faristol a ell. Atenció: es treu els taps de l'orell i se'ls posa a la butxaca!!!. Però com? Portava taps a l'orella? Un personatge ben singular. Si a sobre recordo tota la conversa anterior, penso aquest paio està penjat.

Porta roba fosca. Mal planxada i amb la marca d'haver-la penjat amb pinces. El paio és primet i porta el cabell blanc, però no del tot, encara és una mica gris. També duu una perilla ben ampla. Entre la perilla i el cabell llarg a la cara no se li veuen pràcticament les faccions de la cara. Camina amb el cap cot i li tremolen les mans. Mentrestant el silenci es fa fins i tot violent veient les "capacitats" del personatge. Però acaba aquest cerimonial, marca el temps i comença sense ni una paraula. Toca de meravella. Cada nota al seu lloc. No se li escapa cap. Sap el que vol fer i ho fa. Amb economització de moviments abans i després de tocar, però quan toca, toca.

La banda impecable. Per la sorpresa del personatge vaig estar tota la nit pendent del Tom, però hi va haver un moment, en un solo de piano que el vaig perdre de vista i, per un moment, me'n vaig oblidar fins i tot. El que passa és que aquesta economia de recursos es fa tan notòria que l'has de vigilar per nassos perquè es fa notar més del compte fins i tot. Quan no tocava, es limitava a estar plantat allà al mig amb el cap cot, els espatlles encogides, el braços caiguts i aguantant la trompeta o fiscorn. En cap moment li vaig veure, com al concert de l'Ingrid Jensen, treure l'aigua de les bombes. Podia estar llargues estones sense tocar i no movia ni un múscul. Però quan havia de tocar, l'instrument a la boca i, per freda que estigués la boquilla o instrument, la feia sonar a la primera. Era tot un espectacle tot i que justament ell és una anti-showman. He llegit per algun lloc que fa el que s'espera d'ell i ja està. Però quan ho fa, chapeau. Senzillament.

A part de quedar-se allà al mig, quan l'espera pels solos era llarga, es retirava a un lateral de l'escenari, amb menys il·luminació, es repenjava contra la paret, tancava els ulls i allà s'hi quedava com si fos un robot que es desconecta, amb el cap cot, els braços caiguts i aguantant l'instrument. Però quan li tocava començar ja procurava anar, poc a poc, cap el micro i començar a tocar.

En uns altres moments, pel lloc on estava sentat, vaig veure com, en comptes de quedar-se en el lateral de l'escenari, s'"amagava" darrera una columna. Per accedir-hi havia d'acotar el cap i, si calia, es donava més cops al cap amb altres monitors que hi havien penjats... Llavors es quedava de "cuclillas" (no sé com es diu en català) i allà s'hi estava fins que li tocava.

Quan van acabar l'últim tema va acostar la boca al micro, però acostar és dir poc... se'l menjava per no haver de cridar gens ni mica... només amb un fil de veu es va limitar a dir nom i instrument, esperar aplaudiments, i continuar amb la resta. Quan va acabar amb l'últim, només un thank you. Ell ja havia acabat. Sort que el bateria va fer un bot de la cadira i va dir Tom Harrell, music i compositor. Esclat d'aplaudiments, és clar.

Es van fer pregar amb el bis, però el van fer... i tant que el van fer!: Asia minor. Però va tornar a aparèixer a l'escenari pel lateral on es va donar el cop de cap al començar... i és clar, un altre cop de cap. Quin individu més especial!

Ah! Una cosa que volia comentar: toca tant la trompeta com el fiscorn... però a mi, des del primer moment el que em va agradar és el so del fiscorn. Penso que el domina bastant millor que la trompeta. I quan feia solos amb trompeta, no sé si ho tenia així previst o què, però acabava deixant la trompeta i acabava fent-los amb el fiscorn.

Ara, després d'aquest gran impacte d'ahir, m'he començat a informar detingudament, i he trobat el disc a la meva biblioteca d'iTunes i també he llegit els problemes de salut que havia tingut de jove (a fi de comptes "només" té 62 anys) i la gran quantitat de medicació que va haver de pendre (potser per això aquesta actitut tan autista...). També sé que aquest posar ja és l'habitual seu i no només dels últims anys sinó des de sempre.

Amb el concert d'ahir queda clara una cosa: sóc un gran ignorant.

Ha estat el que més m'ha agradat, no ja per la indiosincràcia de l'individu en qüestió, sinó primer perquè fan la música que a mi m'agrada (més "estàndar") i perquè, tot i ser compositor, no s'està de "collonades" de sons especials i en els solos fraseja com, penso jo, s'ha de frasejar en jazz.

Vinga doncs. Ara ja només queden 2 concerts. I el proper és d'en Till Brönner... que tampoc sé qui és... ;-)

Ja sabeu. Diumenge vinent, 23 de novembre, a les 8 del vespre, a la sala Luz de Gas. Jo estaré allà (si els dominguerus no ho impideixen). Per no fer el pallús com en aquest concert, investigaré una mica abans...

Sé, de moment, que és alemany. Té 37 anys (1971). Que el que porta és l'espectable Rio (el nom del seu últim disc dedicat a la bossa nova -> segur que m'agrada). Que ve amb la seva banda (ell s'anuncia Till Brönner & Band al seu web): trompeta, piano, guitarra, contrabaix, bateria i percussió... 6 músics... rècord!. Sembla que és el músic de jazz que més discos ha venut a Alemanya. A més se'l coneix com l'hereu europe de Chet Baker (-> segur que m'agrada). A Barcelona és el primer cop que s'hi presenta. Bones credencials per a un concert amb l'èxit assegurat.

Novembre 2008

Aquest mes de novembre només tenim una foto... i potser massa retocada per fer-la entrar.

Ja tenim nou blog pels projectes d'Estudi Melic

Doncs sí. Ja hem creat un nou blog dedicat exclussivament a anar-hi posant els projectes acabats d'Estudi Melic:
http://estudimelic.blogspot.com. Si us hi voleu subscriure només heu de fer clic aquí o en aquest altre enllaç:
http://feeds.feedburner.com/estudimelic.

Home, anar actualitzant el portfoli a mà té el seu què... però la feinada que dóna només la sé jo. Amb Blogger o qualsevol altra aplicació d'aquest tipus tens l'avantatge que l'actualització és immediata.

Ara que la feinada que he tingut per canviar la plantilla només la sé jo... també... I a més ara, sembla que en Safari no s'acaba de veure bé la barra lateral esquerra. Ja ho anirem arreglant...

100 aplicacions de franc per Mac

Una altra llista d'aplicacions. Aquest cop en són 100, totes de franc i per Mac... ben separades per categories.

Quantes d'aquestes en feu servir vosaltres?

http://www.usingmac.com/2008/11/12/100-free-applications

Anotació personal

Per quan tingui l'ADSL sense limitació de baixada (ja queda menys... espero que abans que acabi el mes...):

• baixar RapidWeaver (38,9MB)
• baixar Plutón BRB Nero (pendents capítols 4, 5, 6 i 7) (350MB c/c)
• baixar Heroes 3 (pendents capítols 7, 8 i 9...) (350MB c/c)

Ai, quina tensió!... ;-)

Bamboo Fun Medium

Valorant la possibilitat d'invertir en una tableta gràfica de 200 euros... Potser 360 euros és el que caldria invertir, però ara mateix, sense saber l'ús que en faré, em semblen excessius. I total pel mateix tamany: un A5...

El llarg projecte d'Estudi Melic

Ara, revisant el blog d'Estudi Melic (empresa simulada) que vaig donar d'alta el 25 d'abril de 2006 i que ara mateix acabo de permetre'n la lectura a tothom (tenia l'accés restringit), he vist unes imatges molt significatives de com convertir casa meva en un estudi...

Aquí us deixo aquests exemples que, almenys a mi, em fan volar la imaginació... ;-)

"Posar les dents llargues"...

Ara que estic amb poca feina i estic actualitzant continguts del portfoli i estic valorant la possibilitat d'anar-les actualitzant més ràpidament des d'un blog i que també tinc més temps, se m'ha ocorregut visitar els webs dels ex-companys.

Ja l'altre dia vaig visitar el web dels innombrables i per ser justos cal dir que em vaig quedar gratament sorprés. Han fet un rentat de cara, imagino que de la mà d'algú que no són aquests innombrables i aguanta molt bé... tarda bastant en carregar aquestes imatges enormes, però guanya en qualitat gràfica. Això les que han fet noves... les que refregeixen estan massa vistes.

També he revisat el web del Raül, ara sota el nom Cocolia, que ja havia mirat per sobre i ara ho he fet més profundament i Déu n'hi do les feines acabades que hi han.

Però el que m'ha fet escriure aquesta entrada de debó ha estat la web de la Judith Antolín que també havia revisat algun cop per sobre però ho he pogut fer més detalladament... o potser ara l'ha canviat i es veu millor tot. Ostres! Si fa quatre dies n'"estava aprenent"... M'han agradat molt les seves feines i sobretot la manera de presentar-les. Sense haver de fer clic enlloc ja ho veus tot. De veritat que se m'han "posat les dents llargues". Així doncs, he decidit subscriure'm al seu blog, que tot i ser personal (com tots, a fi de comptes) també trobo molt encertat. A més a més, penso que és el conjunt de tot plegat que fa que un web faci la feina que ha de fer i sigui complet.

I ja posats a nombrar ex-companys, parlarem també del duo Lluís Garcia Ribes i Francesc Mondéjar... ribesmondejar, com es fan dir, web que fa temps ja vaig visitar. La van remodelar molt bé, però no té la inmediatesa de la Judith. El que m'ha fet revisar el seu web ha estat la publicitat de la papereria d'aquesta franquícia (que ara no recordo el nom i en canvi tinc clara la gràfica del seu logotip... curiós) que estan a la ronda Europa... que la firmen amb el web. El que passa és que hi han coses que no funcionen... i això ja els vaig comentar al seu dia. Per començar apareixen línies en totes les pàgines que embruten. I després, una errada garrafal des del meu punt de vista, en cap pàgina apareix el logotip de l'empresa i tampoc tenen menús en totes les pàgines... cada cop has de tornar enrera. De què et serveix treballar tant si la teva pròpia pàgina no tens en compte la usuabilitat? (Lluís i Francesc... de bon rotllo, eh?).

Per cert, ara que parlo d'ex-companys se m'ha ocorregut mirar el web de Hansel i Gretel que des de que van començar no tenien web feta (o almenys operativa i amb contingut) i ara veig que, per fi, ja la tenen. I guapa, eh! El que passa és que amb aquesta gent ja coneixes el nivell que tenen i res et sorprén... però no per això vol dir que siguin menys. És més, penso que estan per sobre de tots els demés, però és això... és el que es veia venir, oi? ;-)


I jo que, tot i tenir canes des de fa temps i "achaques" d'ancianitat ;-) i portar molts anys en aquest ofici, tot just acabo de començar i ja m'agradaria algun dia semblar-me a tots ells...

En definitiva, tal i com ho veig, en aquesta comarca sense que hi hagin Vasavas, ni Bildis, ni res que se li acosti ni de lluny, hi ha un potencial que se'n sentirà parlar d'aquí no gaire temps.

Seminaris online: Adobe Illustrator CS4

Fa tot just una setmana vaig intentar assistir a un seminari online d'Adobe Illustrator CS4. Degut a problemes amb internet que ja vaig descriure en una anotació anterior i que disposo d'una ample de banda limitat amb el mòdem Huawei d'internet mòbil, i també a que en el seminari es van conectar al mateix temps més de 80 persones (...) es va fer insufrible degut als continus talls.

Ara mateix m'acaben de passar l'enllaç de la gravació del seminari i la veritat és que almenys aquest està ben gravat... perquè vaig intentar accedir a la gravació de l'Adobe Photoshop CS4 i és que va ser igual de patètic perquè ho van gravar amb els talls intermitents.

O sigui que qui vulgui conèixer les novetats i al mateix temps veure com altra gent treballa amb Adobe Illustrator CS4, cosa de la que personalment penso que sempre s'aprén molt, aquí teniu l'enllaç: http://mmse-v5.emea.adobe.acrobat.com/p36444167/. Recordo que aquests enllaços els podeu veure també al web trucosyconsejos.com que és on habitualment Adobe Espanya publica els seus seminaris i vídeo-tutorials.

Si feu clic a la imatge principal veureu les noves característiques de l'aplicació en qüestió.

Nicholas Payton Quartet

A l'entrada del concert posava Nicholas Payton Quintet... però ara, revisant la programació ja posa ben clarament que és un Quartet. O sigui que el que estava malament era l'entrada.

Així doncs, jo m'he colat del tot, perquè espera un quintet i vaig tenir una primera decepció... que segons anava passant la nit es va difuminar ràpidament.

El concert previst a les 9 del vespre de dissabte va començar a 1/4 de 10, però la gent estava molt impacient i ja van començar a picar de mans quan veia que passaven 5 minuts de l'hora. Hi havia pràcticament el doble de gent que en el concert l'Ingrid Jensen Quartet i això que coincidia amb un partit del Barça... ;-) Al cas... superada aquesta petita desilusió inicial el concert va resultar predecible en el sentit de ja sabíem tots que era un monstre.

Amb el Nicholas Payton que, a part de la trompeta, cantava, tocava el piano i sobretot el fender rhodes, hi havien el Marcus Gilmore a la bateria, el Vicente Archer al contrabaix i el Daniel Sadownick a la percussió. Potser estar de més dir que tots eren negres excepte el percussionista que era llatí... El que és curiós és el nom mig hispà d'algun d'ells.

A l'escenari, al centre hi havia el contrabaix, més a la dreta hi havia el bateria i a la dreta de tot i una mica més avançat el percussionista. I a l'esquerra hi havia un petit fender rhodes darrera el que tota l'estona va estar el senyor Payton, sentat... El separava de la resta dels músics un enorme piano de cua que pràcticament no va tocar. Vestit d'impecable tratje gris amb mocador rosa a la butxaca, corbata i camisa blanca, semblava que s'amagava sota aquest barret d'ala que l'ha fet tant característic.

Me l'esperava més "gros"... potser aquesta mandíbula prominent fa que te l'imaginis més gran en alçada i amplada. De fet era d'una estatura mitjana... potser 1,75 i complexitat normal.

Mica en mica la cosa es va animant i el que jo esperava (virtuosisme instrumental i so ample) es va anar complint. Fins al punt que ho podia fer tot al mateix temps que tocava el fender... increïble. Anava tocant els dos instruments alhora, marcava entrades... en fi feia el que volia perquè ho pot fer. Té l'instrument tant superat que ja està de volta de tot i pot provar altres coses. I el que comentava en els altres concerts que els instrumentistes van buscant sons o ambients nous, diferents i propis, que els identifiquin personalment, ell també ho fa, però quan cal marcar una nota ben ampla a dalt o baix ho fa i quan cal començar una escala rapidíssima també la fa. És el que dic, està de volta de tot. El que en vaig fixar és que habitualment no passa del Re 5. Té marcada aquesta nota com a màxima en netedat, te la marca en qualsevol moment amb una amplitut de so espatarrant, però no passa d'aquí. És possible que en algun solo hi passés, però de passada...

A més tot i el seriós que pot semblar, en el fons és un showman i quan va voler que la gent comencés a marcar el ritme amb aplaudiments, ho va fer, i quan va voler que la gent s'aixequés, també ho va fer. I preguntava coses en anglès i la gent li responia. Voleu un altre bis? Yes, deia le gent. I en voleu un segon? Yes. I així una bona estona. I mentres anava presentant els músics anava rapejant. El bis el va començar amb un "Yes, we can", un "change" i un Obama, tot rapejant i fonent-lo amb funky.

Va estar molt, però que molt bé.

A veure. Per la setmana que ve (o sigui per aquest diumenge) tenim el Tom Harrell Quartet. El concert és a les 8 del vespre. També a la sala Luz de Gas. Aquest no el conec de res, però espero trobar-me una bona sorpresa. A veure com va. I com sempre... qui vulgui venir ja sap on estaré.