Juny 2012

Onada de calor: 29 ºC

Doncs sí. 29 ºC a lʼombra i en un interior, en un apartament orientat al nord en que pràcticament mai li toca el sol* és calor... mooolta calor.

Si a això li afegim la notable xafogor, aire condicionat engegat és la conseqüència.

(*) Només li toca el sol un parell o tres mesos a l'any entre les 6 i les 9 de la tarda i de biaix.

Maleïda crisis

Arriba el final de juny i no se m'acudeix altra cosa que fer un balanç de lʼevolució de la facturació per semestres i anys des de lʼinici de la singladura pel meu compte. En aquest any ja fa mesos que veig la cosa especialment dura i coll amunt doncs, després dʼuns problemes de salut en que la parada ha estat pràcticament forçada, la cosa ha estat literalment aturada en sec un parell de mesos. Però és que ara, veient-ho així, esgarrifa una mica...


En el gràfic sʼindiquen ( en blau ) ingressos néts per facturació per cada semestre i es pot observar que, després dʼun inici dubitatiu entre 2008 i 2009, ja els anys 2010 i 2011 prometien ser lʼinici dʼuna bona facturació que permetés uns ingressos decents de ʻpersona humanaʼ. Però aquest 2012 ha començat molt, molt malament. I més si tenim en compte que pràcticament la meitat de la facturació dʼaquest 2012 sʼha generat les dues últimes setmanes de juny gairebé de manera inesperada... francament ja no hi comptava. Sort que sʼha pogut salvar a última hora...

I sort també que tenim un plan B ( en gris claret ) que és el que evita que mʼestiri dels péls i un as amagat a la màniga per si de cas... ;-) “O sea que... ¡al loro!... ¡que no estamos tan mal!”, que amb això anem tirant.

He dit!

Google Drive vs Dropbox

Fa temps que tinc documents a Google Docs. La majoria no els utilitzo (els vaig pujar per provar), però nʼhi ha algun que sí i fins i tot estic enllaçant entrades dʼaquest bloc a gràfiques que em genera automàticament un arxiu de taules. I ha estat ara, actualitzant aquest document que he vist que Google Docs es converteix (o millor sʼintegra) dins Google Drive, un servei dʼenmagetzament al núvol gratuït fins les 5GB similar a Dropbox.

Dropbox, per altra banda, lʼestic fent servir des de fa ja molt de temps i a nivell professional liʼn trec prou de suc. Em va molt bé pel tema de feines que sʼenvien en PDF, doncs no haig dʼenviar els documents; només pujar els arxius a Dropbox i en el correu enviar lʼenllaç, cosa que agilitza els correus.

El que mʼha agradat ara pèro, ha estat que, un cop descarregat el Google Drive per Mac (que per cert encara no he utilitzat perquè, de moment, de moment faig servir la versió web), he vist que també acabaven de preparar la versió per iOS (per iPad en el meu cas). Lʼhe baixada i mʼha encantat aquesta versió. Potser que ara la faré servir més i tot que el Dropbox... serà qüestió de provar.

Així que, això de comparar avantatges i punts febles dʼun i de lʼaltre, com estic llegint últimament, res de res! Es poden complementar a la perfecció.

Tokyo Brass Style - Bola de Drac

El que són les coses... buscant vídeos amb les cançons dʼentrada dels diferents Bola de Drac pel Marc (Bola de Drac “normal”, Bola de Drac Z, Bola de Drac Z KAI, Bola de Drac GT... nʼhi ha més?), mʼhe trobat aquesta versió amb metalls i ritme de salsa interpretat per noies (amb estètica manga) japoneses dʼallò més interessant musicalment parlant.



Vaig a veure si puc escoltar alguna cosa més dʼaquesta gent de Tokyo Brass Style. ;-)

Obsolescència programada (I part)

Només 10 mesos... Això sí, més de 600 Km.

Obsolescència programada en tota regla! I les he cuidat ben cuidades! Això no pot ser!

El més curiós és que s'encarreguen de remarcar-t'ho perquè te'n compris de noves... i això que no saben que, efectivament, estan trencades.

Bé, en farem cas, i almenys començarem a pensar-hi... ;-)

600 Km

No ho entenc... estic fent 150 Km mensuals i continuo engreixant-me! Avui ja 96 Kg!

I la setmana que ve, que hauré acabat lʼentrenament dels 10K i faré una aturada per agafar forces per lʼentrenament del marató que començo el setembre (04/09/12), què passarà? Mʼinflaré fins els 100 Kg?

Esperem que un entrenament de gimnàs més fluid, continu i estable, mʼestabilitzi també el metabolisme... que diuen ara... ;-)

Per altra banda aquest nou web de Nike+ està fent figa per tot arreu... No mʼanota carreres que he fet i, de cop, em carrega un munt NikeFuel vés a saber per què...

95 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

95 Kg

[Gràfica a Google Docs.]

Descarregar vídeos de YouTube (anotació personal)

No sé quantes vegades ho he fet, però com passa tant de temps entre una i altra sempre ho acabo oblidant. A més, em sembla, que això ha anat canviant amb el pas del OS i les opcions de privacitat i bloqueig de vídeos... En tot cas, aquí una anotació personal de com descarregar vídeos de YouTube.

Opció 1:
Descarregar-se l'aplicació MacTubes.

Opció 2:
En cas de que algun vídeo estigui mig bloquejat i MacTubes no tʼho permeti, la següent opció és utilitzar Safari i la caché enmagatzemada... Aquest procés és una mica més lent i sʼha de fer la descàrrega fins a 3 cops perquè els vídeos estan pensats per a reproduir-se per streaming:

1. Primer has de trobar el vídeo que vols i assegurar-teʼn que és el que vols. Després has de seleccionar la qualitat a la que vols el vídeo. Millor fer una pausa si volem una qualitat mínimament decent. Si no tenim cap altra finestra en Safari millor que millor. Anem al menú Finestra > Activitat. Busquem lʼarxiu que ocupa més memòria i que sʼestà descarregant en aquest moment (descàrrega 1a).
2. Fem doble click en lʼenllaç dʼaquesta Activitat i seʼns obrirà una nova finestra en el navegador però aquest cop només amb lʼarxiu de vídeo. Fem pausa i esperem que acabi de carregar-se (descàrrega 2a).
3. Ja amb la càrrega finalitzada, copiem la URL de la barra dʼadreces i, fent click al botó descàrregues (a la dreta del camp del cercador), seleccionem qualsevol arxiu ja descarregat i fem Enganxar. En aquest moment lʼarxiu sʼestà descarregant de veritat (descàrrega 3a) a la carpeta Descàrregues o on tinguem per indicat que el navegador ens deixi les descàrregues.

Normalment lʼarxiu es dirà videoplayback.mp4. Només hem de canviar-li el nom (si volem) i, en el meu cas, cap a Pel·lícules dʼiTunes per poder sincronitzar amb lʼiPad.

Euro per recepta: apretant encara més...

Em cago en el fill de puta autor ideològic de lʼeuro per recepta * (que no sé qui és ni mʼinteressa saber-ho). I de pas, en tots i cadascuns del polítics i partits polítics dʼuns governs i dels altres, que ho han permés, siguin dʼun color o dʼun altre (els mateixos gossos amb diferents collars) i totes les putes mares que els van parir!

He dit!

Almenys ara, ja mʼhe quedat més tranquil... ;-)

Això no és una taxa; ni tan sols un impost... és una multa! Algú em pot dir per què nassos haig de pagar una multa de més de 60 euros cada any per tenir la “mala salut” dʼhaver dʼanar sovint a la farmàcia?


* Que no és euro per recepta... és euro per medicament! Si jo tinc una única recepta electrònica vàlida per un any complert i no han de fer noves receptes, lʼeuro meʼl cobren per cada medicament que demani dʼaquesta única recepta annual... així doncs, per què serveixen sinó?

Marató de Barcelona 2013: inscrit!

;-)

Lʼescarabat de la palmera

Aquesta és la mala bèstia que els últims anys ha estat fent estralls a les palmeres de la comarca: lʼescarabat de la palmera (altrament anomenat morrut de les palmeres).

Però el que aquí veieu és un cadàver. Sembla que, si la palmera no ha quedat massa malmesa, la salvarem... I això que les larves havien fet ja un bon forat en el cor. Llàstima no haver actuat abans, just en el moment que vaig detectar la primera branca grogenca, però havia entés que atacava només un determinat tipus de palmera més monumental i estava convençut –o almenys així em volia convèncer a mi mateix– que a aquesta palmera “petita” que teníem no afectaria.

Primer va venir un jardiner dʼorigen subsaharià que va dir que no estava convençut de salvar-la i va provar de tirar-li una galleda dʼaigua calenta. Va aconsellar tirar-li una segona galleda a la setmana. Però al veure que als 5 dies els escarabats quedaven mig groguis, vaig optar per tirar-li lʼinsecticida que acostumo a tirar pel mostit tigre, el Camaleón, i això va ser la punteta. Els escarabats van començar a caure com mosques. Tot i que lʼescarabat és només la punta de lʼiceberg perquè el que fa mal són les larves menjant-se el cor de la palmera fent túnels i més túnels. Una setmana després de lʼinsecticida la cosa tenia molt bona pinta, així que he optat per una segona galleda dʼaigua calenta i, a lʼendemà, una segona tanda dʼinsecticida.

Es veuen una gran quantitat de fulles fetes malbé, però salvarem la palmera... hi confio!

Nou web Nike+ (i 500 Km...)

I aprofitant el nou web, 500 Km., el que suposa un nou “premi”. (Suposo que són 100 Km. de més des de lʼúltim cop...)

Tot i que trobo a faltar els reptes i, sobretot, lʼentrenador. Suposo que aquest últim tornarà, perquè a la home principal en parlen. De moment tot guardadet al calendari... ;-)

⸋ esquerp -a

[1670; d'origen incert, probablement d'un encreuament de mots, com esquiu amb oc. i cat. ant. i dial. escarp ʻdestre, desimboltʼ, esquerd ʻescardalencʼ i esquerpa ʻbossa de corall brut, sarró de pastorʼ, germ. skripa ʻbossaʼ]
 
adj 1 Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s'hi acosten. Una noia esquerpa. Un ocell, un gos, un gat, esquerp.
 
2 p ext 1 Una actitud, una mirada, esquerpa. 

           2 Escabrós. Un país esquerp.

[diccionari.cat]

O també “transtorn esquizoide de la personalitat”... ;-)

*

La cursa perfecta: 10 Km. en 49ʼ00”

La veritat és que era el que menys em podia esperar, però tot mʼha anat sobre rodes. 10 Km. en 49ʼ00”, clavats! Ni en el millor dels meus somnis.
[Tot i que, entre lʼiPod + NikePlus i la distància oficial hi ha alguna cosa que no acaba de cuadrar... La carrera era de 10 Km. i lʼiPod + NikePlus diuen que ha estat de 9,5 Km., és a dir, 50 metres de diferència per quilòmetre... Això vol dir que tots els entrenaments, marques i ritmes registrats fins ara estan fets sobre quilòmetres que medeixen 1.050 metres. Bé... “no hay mal que por bien no venga” i em va bé per apretar més en els entrenaments; aquest marge que sempre tindré.]



Just ahir al vespre em vaig enterar que el circuit havia canviat des del dia que vaig fer la inscripció. En principi, una part del circuit es feia dins el parc de Ribes Roges sobre terra i amb algun gir de 90º una mica perillós. Però finalment ha estat integrament sobre asfalt (mullat però tot asfalt). Aquest fet sumat a la planària total del recorregut expliquen una mica la marca... potser.

Una altra explicació és que el dia ha començat bastant tapat i amenaçava pluja. De fet, a casa plovia, però a lʼarribar no. En canvi, entre les 9 i 2/4 de 10 sʼha posat a ploure lʼestona de lʼescalfament; sota un arbre a fer estiraments i just a lʼhora de la sortida ja havia parat. Això ha fet que la temperatura fos més que ideal: sense calor, sense xafogor i sense sol que molesti la vista. I-D-E-A-L.

Per altra banda, feia temps que ja havia fet lʼentrenament de 5 Km. del NikePlus i mʼhavia anat força bé: 24ʼ34”; un gran èxit baixar dʼun  ritme a una mitja de 5ʼ00”! I ara estava just en a la 6a setmana de 12 per fer lʼentrenament de 10 Km. Però el Martín, monitor del Vilarenc Aqua, em va convèncer de fer la cursa. Així que vaig modificar la intensitat dʼaquesta setmana per arribar-hi bé, tot i que les sensacions dʼaquesta última setmana eren de tot menys bones: càrregues musculars, dolors articulars, esgotament sobtat...

Però després de passar una mala nit pels nervis de la cursa i aprofitant la bona temperatura, he començat a un bon ritme i des del principi fins el final he anat sempre a més. Només cal veure les mitges que donen els resultats oficials: primers 5 Km. 24ʼ50” (boníssima marca per sí sola) i 24ʼ11” els segons 5 Km. (això venen a ser ritmes de 4ʼ57” i 4ʼ50”).
[El meu iPod + NikePlus mʼindicava ritmes constants de 5ʼ10” tot i que lʼúltim Km. efectivament baixava amb comoditat dels 5ʼ00”.]

Ah! i això també cal remarcar-ho: ha estat una marca aconseguida amb certa facilitat. He anat de menys a més des del principi i potser el fet dʼanar avançant contínuament també mʼha motivat, tot i que vigilava de no ofegar-me amb un ritme massa fort. Així que ho he gaudit en la seva totalitat.


Una anècdota: a la primera volta he agafat aigua, però la veritat és que com no feia massa calor no tenia especialment set. Però com havia sentit que no cal oblidar-se mai lʼhidratació (en els entrenaments dʼaquesta distància no prenc res enmig) mʼha guardat lʼampolla i la portava a la mà. Al final he fet 5 ó 6 glops petits. Però entre la suor i lʼaigua que queia de lʼampolla mʼcaigut lʼampolla al terra. Què he fet? He parat, he girat cua, he recollit lʼampolla i he continuat. Al final un glop més i a la brossa... ;-)
[He observat en els vídeos, que hi ha gent que quan recull lʼaigua, la buida fins la meitat i després comença a beure-la. Potser per rebaixar pes i potser perquè no els passi com a mi que seʼm sortia de la boca i es feia difícil beureʼn.]

*** LʼiPod finalment mʼha donat una mitja de ritme de 5ʼ11”/Km. Per tant si hagués fet 500 m. més per lʼiPod haguessin estat 51ʼ50”. Per mi una marca més bona que les meves expectatives: tenia 54ʼ08” dʼalgun entrenament, però veient com anava la setmana, 55ʼ00” també haguessin estat bons... tot i que lʼesperança i/o objectiu si mʼhagués trobat bé (com així ha estat) era fer entre 5ʼ15” i 5ʼ20” de ritme. Així que mʼho miri com mʼho miri: chapeau!

... i lʼIBI no baixa, no...

En plena època dʼespeculació immobiliària, quan les vivendes tenien preus desorbitats i no paraven de pujar, algú va tenir la gran idea dʼactualitzar el valor cadastral dels habitatges. Mica en mica van anar pujant lʼIBI perquè sʼadeqüés a aquest valor cadastral dels temps de vaques grasses i així lʼhem anat pagant... sempre.

Ara que les vivendes no es venen ni a la meitat de preu que fa 5 anys, per dir alguna cosa, continuem pagant lʼIBI a preu “cadastre dʼor”.

Vivim en palaus i paguem per viure en aquests palaus... encara que no tinguem ni per menjar!

He dit.