A hores d’ara, pràcticament tothom ja coneix les intencions de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú de modificar el Pla General d’Ordenació Urbana, per tal de fer possible un parc comercial de 19.000 m² d’una promotora privada, Cel Urbà (75 milions d’euros d’inversió prevista), amb l’argument de la reactivació de les activitats econòmiques a la nostra ciutat i la generació de llocs de treball conseqüent (600 llocs de treball directe). Però com sempre que s’han fet les coses, des del govern de la ciutat, finalment ens n’acabem assabentant quan les coses ja porten temps en marxa.
Segons sembla, primer s’ha fet un estudi de viabilitat econòmica i, tot just després, un pressupost per saber l’abast de la inversió municipal a realitzar. Quan això ja ha estat dat i beneït i, segons les males llengües, realitzades les primeres negociacions amb els possibles interessats, se n’ha fet la comunicació pública. Un cop en boca de tothom, tocava fer-ne el debat ciutadà per cobrir expedients i el ple per tirar endavant els requisits necessaris per desencallar l’inici del projecte: aprovar la construcció de nous vials d’accessos al parc comercial i solicitar la liberalització d’horaris per tal de poder obrir els dies festius a la zona marítima i la resta de polígons comercials tot l’any.
Ja no es tracta de si hi ha hagut debat o no. No es tracta de si realment la construcció d’un parc comercial de les dimensions que estem parlant pot arribar a ser beneficiós per la ciutat o, com argumenten els petits comerciants, acabarà amb el teixit comercial de la ciutat. No es tracta de si hi ha realment un model comercial de ciutat o no. Tampoc es tracta dels efectes col·laterals que això implicarà com poden ser, de nou, l’especulació immobiliària per l’increment de la població en una ciutat dormitori amb diferents barris a mig urbanitzar, com per exemple, els més propers, Llimonet II i Sant Jordi. Aquí del que estem parlant és que hi ha un projecte privat que tira endavant a corre-cuita, on el debat ha estat purament anecdòtic, i pràcticament tots els partits, amb més o menys impediments, han aprovat tirar-ho endavant.
A tot aquest meravellós embolic, cal sumar-li el fet que, sobtadament, l’estranya parella que era fins ara l’associació entre CiU –renombrada PDeCAT– i PSC, s’ha esberlat a un any vista de les properes eleccions municipals, davant de la particular situació política que es viu després de l’aplicació del vergonyós article 155 de la Constitució i les posicions enfrontades que han anat prenent els diferents partits.
Certament, deixant de banda aquestes conspiranoiques coincidències, en la meva opinió, trobo beneficiós per a la ciutat qualsevol regeneració del teixit comercial de la ciutat, independentment de si és petit comerç o gran superfície, perquè el petit comerç, tal i com l’hem entés sempre, fa anys que no existeix: tot són franquícies, grans o petites, però grans marques. Que es reactivi la construcció immobiliària, després de la recent crisi, ens fa estar més recelosos del normal, però al cap i a la fi podria significar deixar de veure solars buits a mig construir i tenir barris acabats. Però el que no és admissible és que, justament després d’aquests anys d’incertesa, no s’hagi realitzat un pla actualitzat del model comercial de ciutat i se sàpiga cap on anar. No és admissible que, a la primera pastanaga que ens ensenyin, ens hi atansem com ases.
Aquí no hi ha, ni hi ha hagut, debat! Això tira endavant, agradi o no!
Segons sembla, primer s’ha fet un estudi de viabilitat econòmica i, tot just després, un pressupost per saber l’abast de la inversió municipal a realitzar. Quan això ja ha estat dat i beneït i, segons les males llengües, realitzades les primeres negociacions amb els possibles interessats, se n’ha fet la comunicació pública. Un cop en boca de tothom, tocava fer-ne el debat ciutadà per cobrir expedients i el ple per tirar endavant els requisits necessaris per desencallar l’inici del projecte: aprovar la construcció de nous vials d’accessos al parc comercial i solicitar la liberalització d’horaris per tal de poder obrir els dies festius a la zona marítima i la resta de polígons comercials tot l’any.
Ja no es tracta de si hi ha hagut debat o no. No es tracta de si realment la construcció d’un parc comercial de les dimensions que estem parlant pot arribar a ser beneficiós per la ciutat o, com argumenten els petits comerciants, acabarà amb el teixit comercial de la ciutat. No es tracta de si hi ha realment un model comercial de ciutat o no. Tampoc es tracta dels efectes col·laterals que això implicarà com poden ser, de nou, l’especulació immobiliària per l’increment de la població en una ciutat dormitori amb diferents barris a mig urbanitzar, com per exemple, els més propers, Llimonet II i Sant Jordi. Aquí del que estem parlant és que hi ha un projecte privat que tira endavant a corre-cuita, on el debat ha estat purament anecdòtic, i pràcticament tots els partits, amb més o menys impediments, han aprovat tirar-ho endavant.
A tot aquest meravellós embolic, cal sumar-li el fet que, sobtadament, l’estranya parella que era fins ara l’associació entre CiU –renombrada PDeCAT– i PSC, s’ha esberlat a un any vista de les properes eleccions municipals, davant de la particular situació política que es viu després de l’aplicació del vergonyós article 155 de la Constitució i les posicions enfrontades que han anat prenent els diferents partits.
Certament, deixant de banda aquestes conspiranoiques coincidències, en la meva opinió, trobo beneficiós per a la ciutat qualsevol regeneració del teixit comercial de la ciutat, independentment de si és petit comerç o gran superfície, perquè el petit comerç, tal i com l’hem entés sempre, fa anys que no existeix: tot són franquícies, grans o petites, però grans marques. Que es reactivi la construcció immobiliària, després de la recent crisi, ens fa estar més recelosos del normal, però al cap i a la fi podria significar deixar de veure solars buits a mig construir i tenir barris acabats. Però el que no és admissible és que, justament després d’aquests anys d’incertesa, no s’hagi realitzat un pla actualitzat del model comercial de ciutat i se sàpiga cap on anar. No és admissible que, a la primera pastanaga que ens ensenyin, ens hi atansem com ases.
Aquí no hi ha, ni hi ha hagut, debat! Això tira endavant, agradi o no!
Poso aquest article d’opinió aquí perquè és un exercici de classe. Realment no sé massa bé de què parlo, perquè no tinc informació suficient, tampoc una opinió massa formada, ni, finalment, tampoc em mullo massa… però aquí està escrit.
[ Llistat d’articles d’opinió ]
Comptador de paraules: 592
Sí és cert que faig frases massa llargues i em vull justificar més del compte escrivint puntualitzacions que no calen, però reduir aquest text a la meitat ho vaig pràcticament impossible si vull expressar el que penso…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada