The Titan (2018)

[597]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Lennart Ruff
Guió: Max Hurwitz (screenplay), Arash Amel (història)
Actors: Sam Worthington, Taylor Schilling, Akira Emoto, Tom Wilkinson

Sinopsi

IMDb (5,0):
“Una família militar pren part en un experiment innovador d’evolució genètica i exploració espacial.”

Crítica

Lenta i avorrida.

Més enllà de la curiositat de conèixer els canvis físics del personatge principal, la pel·lícula no té cap interés. Pensava que sortiria alguna cosa del viatge espacial, però ni això… Fatal!

L’únic detall, que només he sabut en llegir els títols de crèdit, és que està rodada a les Illes Canàries i bona part de l’equip de rodatge és espanyol. També surten militars espanyols amb l’uniforme militar espanyol (l’actor és desconegut –almenys per mi–, però el nom és català; Francesc Garrido fa de Coronel Solano). Altres actors amb nom hispà són mexicans… ;-)

Resum (amb espòilers)

En un futur proper distòpic la Terra no és habitable pels desastres mediambientals i les continuades guerres amb ús d’armes nuclears. Trobar nous planetes habitables és poc menys que impossible per tal d’arribar-hi en un plaç raonable. La següent opció seria la terragènesis, canviant l’atmosfera del planeta no habitable per adaptar-lo a l’ésser humà. En aquesta ocasió però, el que es planteja és adaptar l’ésser humà a l’hostilitat del nou ambient.

La proposta és anar a Titan, segona lluna –en ordre de grandària– de Saturn, on, segons diuen, hi ha nitrogen en altres concentracions, molt poc oxigen i rius d’amoníac. Amb aquests 3 elements, si poguessin respirar el poc oxigen disponible, seria possible la vida, però per això cal alterar la naturalesa pròpia del ser humà. Es parla d’alterar-lo genèticament a partir d’incorporar-hi els gens d’alguns animals.

Un militar que ha estat a Síria, molt ben entrenat, acompanyat de la seva dona i el seu fill, és seleccionat per fer de conillets d’índies, conjuntament amb altres militars específicament seleccionats, per saber si és possible enviar un humà a Saturn i salvar la raça humana. Tots ells formen part d’un selecte grup que ha de passar per tot un seguit de proves físiques, operacions quirúrgiques i canvis morfològics a nivell genètic. Per això, tot i estar el planeta a punt de desaparèixer, són allotjats en cases residencials de gran luxe dins un complex militar on es realitzen els experiments científics.

Les contínues injeccions amb que són tractats, aconsegueixen que, particularment ell, estableixi un nou rècord de permanència sota l’aigua proper als 45 minuts. Una altra noia supera també la mitja hora sense respirar. A través de la mirada de la seva dona, anem veient els petits canvis físics que va sofrint, que al principi no són molt evidents, però ella sí adverteix. Aquests canvis provoquen també reaccions dels seus cossos que rebutjen molts medicaments, com ho faria algú que rep quimioteràpia, amb vòmits i marejos com una part més de l’entrenament.

La dona, que veu canvis que no són els normals segons les instruccions que els han donat, analitza la sang d’una de les vomitades del seu home i se n’adona que van més enllà del que havien explicat les autoritats mèdiques. A ell se li cau el pèl i la pell cada cop més, però altres militars, a més, han començat a tenir reaccions violentes desproporcionades i fora de lloc. Amb les proves de les analítiques que ha fet al seu marit, desenmascara la veritat al doctor i acaba confessant que, en realitat els canvis han de ser genètics si volen anar a Titan, i que molts moriran en les proves, però el seu marit sembla més fort que la resta.

A la casa residencial del costat s’hi veuen sirenes. La dona surt de la casa i assisteix en primera persona, a veure com el seu veí li han sortit una mena d’ales a les aixelles, entre braços i cos, just després de llançar la seva dona a través del vidre de la casa uns 50 metres i matar-la amb l’impacte. A continuació, els cossos de seguretat l’abaten a trets.

Després de sotmetre’s a l’última operació d’ulls, li diuen que o se sotmet a una última operació o morirà. Després de recuperar-se i comprovar que la penúltima operació ha tingut efectes positius i hi veu a la perfecció en l’obscuritat de la nit, accepta la part final conjuntament amb els companys objecte dels experiments, però la majoria moren a la taula d’operacions, o just abans, en atacs violents abatuts pels cossos de seguretat. Només queden el protagonista i la noia que havia aguantat també molta estona sota l’aigua sense respirar.

Amb els cossos ja visiblement modificats, sense pèl, amb escames a la pell, amb una mena d’ales sota els braços, són els únics que queden per ser enviats a Titan. La noia però, acaba matant la seva parella en un últim acte de violència i és abatuda, no sense abans fer una escabetxina. El protagonista l’ajuda i fuig. La dona intenta protegir-lo, però tothom va darrera d’ell per matar-lo. Finalment els militars de la base desobeeixen el doctor que vol matar-lo i el deixen viu. Acabem veient el mutant volant a Titan… ho ha aconseguit!