Bloc personal,

dissabte, 28 d’abril de 2018

Star Trek: Deep Space Nine (1998-99) S07

[64]

Valoració



Fitxa tècnica

26 capítols de 45 minuts

Sinopsi

IMDb (7,9):
“Als voltants del planeta alliberat de Bajor, l’estació espacial Deep Space Nine de la Federació guarda l’obertura d’un forat de cuc de corrent estable en el punt més llunyà de la galàxia.”

Crítica

Temporada final i a lligar caps!

La veritat sigui dita, no és, ni de lluny, la millor sèrie de totes les de la franquícia, però, no sé perquè, amb el capítol final m’ha sabut greu l’acomiadament de tots els personatges (els “teleñecos” que en deia jo). Potser sí que, tot i ser capítols de titelles, han aconseguit que empatitzi amb els personatges…

Aquesta temporada venia precedida a l’estiu amb l’estrena de la pel·lícula Star Trek: Insurrection (1998) amb els personatges de The Next Generation. I just al principi, amb la mort d’un personatge principal en l’anterior temporada, Jadzia Dax, calia presentar-ne un de nou com a substitució, Ezrie Dax, una trill que ha d’acollir el simbiont a última hora i té tots els records de la Jadzia i dels anteriors portadors del simbiont.

Els primers capítols són capítols normals i corrents, com en les anteriors temporades, però els últims 10 tenen continuïtat per tal de deixar la situació de guerres tancades. Així que, en cada capítol, expliquen moltes històries diferents, però que tenen continuïtat fins el final.

Bàsicament la història mostra el Domini reduït als cardassians i jem’hadar intentant subsistir i atacar quan poden. La metamorfa mutant del Domini malaltissa per una estranya malaltia vírica que, curiosament, li ha encomanat Odo, perquè la Secció 31 –organisme que vetlla pels principis de la Federació, però que se’ls passa pel forro per un bé millor– li ho ha inoculat per, justament, encomanar la malaltia als Fundadors. Ajudada pels vorta que, encara que van morint, tenen versions a punt per anar renovant-se, que són els que controlen els jem’hadar.

A meitat de temporada apareixen els breen, una nova raça que porta casc al cap, ningú sap com són en realitat i es comuniquen a través de sons electrònics (que no sé si en algun altre capítol han acabat sortint ni que sigui de fons), per aliar-se amb el Domini juntament amb fundadors, vorta, jem’hadar i cardassians. Aquests marquen les diferències en la guerra entre Domini (fundadors, vorta, jem’hadar i breen) i l’aliança de la Federació (Federació –humans majoritàriament i també vulcans–, klingons i romulans).

A tot això, Guk Dukat canvia d’aspecte i es fa passar per bajorà per aconseguir que els pah'wraiths (versió demoníaca dels profetes) expulsin els profetes del temple celestial i, a tot això, aconseguir la venjança matant el seu emissari, Benjamin Sisko. Gul Dukat i l’Eminència –quina ràbia que li tinc!– són els únics personatges que, des del principi, m’han sobrat i que, justament, s’han posat més pesats en maxacar-nos-els fins el final. Sempre hi ha d’haver un però.

En un dels últims 10 capítols la nau Defiant és destruïda pels breen en una de les moltes batalles –que també m’han sobrat–, però l’almirall, en l’últim capítol (o potser penúltim?) els fa arribar una rèplica, la USS Sao Paulo, amb el permís de canviar-li el nom a Defiant.

Tothom acaba refent la seva vida amb diferentes sorts…

Gadgets

La nau Defiant i la mateixa estació espacial Deep Space Nine són les principals ambientacions de la majoria de capítols.

L’intercomunicador de fa quatre temporades es manté.

S’utilitza el nou uniforme, que ja van estrenar l’anterior temporada, aprofitant l’estrena de la pel·lícula de The Next Generation Star Trek: First Contact (1996). La diferència és que, el color de cada secció, apareix ara només en el suèter de coll alt de sota i en els galons. L’uniforme és negre i la part superior grissa.

Aquesta temporada es va emetre al mateix temps que estaven emeten la cinquena temporada d’Star Trek: Voyager. Encara quedaven les temporades sisena i setena… i l’emissió d’una nova sèrie, encara més tard: Star Trek: Enterprise, de “només” quatre temporades, per contra de les set temporades que han durat The Next Generation, Deep Space Nine i Voyager, però que, pel que ja he anat veient, té un aire bastant diferent i molt interessant. Fins i tot més que l’actual Discovery.

Cap comentari:

Publica un comentari