Bloc personal,

dissabte, 31 de març del 2018

Yoake tsugeru Rû no uta (2017) (Lu Over the Wall)

[596]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Masaaki Yuasa
Guió: Reiko Yoshida, Masaaki Yuasa
Veus de doblatge: Shôta Shimoda, Shin'ichi Shinohara, Akira Emoto, Sôma Saitô, Minako Kotobuki

Sinopsi

IMDb (6,9):
“La història se centra en Kai, un trist alumne d’escola mitjana la vida del qual canvia després de conèixer Lu, una sirena.”

Crítica

Un musical, molt disbaratada i en algun moment perd el nord… però molt bé!

Realment molt sorprenent. No m’esperava res així, però ho dic en sentit positiu. M’ha agradat molt. Les anades d’olla, els moments psicodèlics… m’ha recordat les primeres animacions en blanc i negre americanes musicades.

La sirena, entre preciosa i terrorífica… hi ha moment que no saps què pensar. Però la història molt maca, encara que, en algun moment, no sé ben bé cap on va ni què pretén. I els diferents estils de dibuix en l’animació m’han agradat també molt.

Resum (amb espòilers)

A una petita població costanera, on la major activitat econòmica és la pesca monopolitzada per una gran empresa, en la que pràcticament no hi toca el sol en tot el dia degut a que, just davant de la primera línia de mar, s’hi aixeca una gran paret natural anomenada l’Illa de les Sirenes, hi arriba un noi estudiant de secundària que sembla no sap socialitzar massa amb els companys. A aquest noi li agrada fer música, però no sap tocar cap instrument. En canvi, sap utilitzar el sampler i conjuntament amb l’ordinador fa composicions molt aconseguides, la qual cosa li proporciona bastants seguidors a les xarxes socials. Un parell de companys, un noi i una noia, assabentant-se d’aquestes afinitats, li proposen unir-se al seu grup, però ell no n’està massa convençut.

Paral·lelament, gràcies a la música que va composant a la seva nova casa arran de mar, se li apareix una sirena amb poders màgics que permet moure l’aigua com vol i que, en el moment d’escoltar música, la cua se li transforma en cames i es posa a ballar i cantar, la qual cosa encomana a qui l’escolta i no poden deixar de moure els peus al ritme de la música.

Al final el noi accedeix a anar a un assaig del grup a l’Illa de les Sirenes i allà es presenta també la sirena, davant els companys, cantant, ballant i fent coreografies màgiques. El noi i la sirena es fan més amics. La sirena el porta a les profunditats i li ensenya qui és el seu pare.

El grup acaba actuant en una celebració en honor dels desapareguts al mar, entre els que hi ha gent que està en contra de les sirenes perquè, segons la llegenda, es cruspeixen els humans, inclòs el seu propi avi, que diu que la seva mare –la besàvia– se la va menjar una sirena. En la celebració, al principi només actuen els tres nois, però la sirena, que està en una nevera portàtil protegida del sol –la pot inflamar–, acaba sortint-ne sota un parasol cantant, ballant i encomanant a tothom que està allà que, càmera en mà, no paren de fer fotos.

El fet es torna viral, i el pare i l’avi de la noia del trio, que és el propietari de la fàbrica de peix del poble, volen tornar a explotar el parc d’atraccions a l’Illa de les Sirenes que es va quedar abandonat per falta de visitants, tot convencent-los d’actuar-hi. Allà hi actuen, fins que els nois són ningunejats per músics i ballarines professionals, que només fan la seva feina, per tal que la sirena canti, balli i sigui el centre d’atenció turística del complex.

La noia del trio, enfadada, aquella nit la passa a casa d’una amiga, i el pare, tot preocupat, està convençut que l’ha raptat o se l’ha menjat la sirena i es disposen a capturar-la. Quan la tenen detinguda, decideixen fer-hi entrar el sol perquè digui què n’ha fet de la noia, moment en el qual es posa a cridar desesperada i el seu pare ve a rescatar-la envoltat de flames, tot cremant-se amb el sol. Al mateix moment apareix la noia i demana que l’alliberin, però el pare l’envia a casa i captura de nou la sirena i el seu pare.

La vella que va perdre el seu xicot, pensant que havia estat cruspit per una sirena, el veu aparèixer tant jove com quan va desaparèixer, però aquest cop amb cua de sirena. El jove li demana a la vella anar-se’n junts, convertits tots dos en sirena. Tota la gent mossegada, inclòs la mare de l’avi del protagonista, van convertir-se en sirena i ho van fer per salvar-lis la vida en un moment decisiu.

Finalment, entre tots, alliberen la sirena i el seu pare. Pèro al mateix moment comença una maledicció que fa pujar el nivell de les aigües només al poble, posant a tothom en perill. S’inicia l’evacuació, però hi ha molta gent que no pot fugir. Les sirenes, totes, venen a salvar la població de morir ofegada i, quan sembla que ja no tenen més força, apareix el noi tocant una cançó que anima a totes les sirenes i aconsegueixen moure l’aigua màgicament, derrumbant la muralla que era l’Illa de les Sirenes. Finalment es fa de dia, però totes les sirenes tenen el seu parasol i fan una gran coreografia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada