Direcció: Jake Kasdan
Guió: Chris McKenna, Erik Sommers, Scott Rosenberg, Jeff Pinkner, Chris McKenna (història), Chris Van Allsburg (llibre)
Actors: Dwayne Johnson, Kevin Hart, Jack Black, Karen Gillan
[589]
Per passar l’estona, sí. Però res més.
Tenint en ment la pel·lícula original de 1995, l’any 1996 un pare es troba la caixa del joc de taula mig enterrada a la sorra de la platja mentre va fent running. La porta a casa i, el seu fill, que es passa el dia tancat a casa jugant amb els primers videojocs, en veure una caixa d’un joc de sobretaula clàssic l’ignora. Una nit però, la caixa s’il·lumina i n’apareix una versió del joc en forma de cartutxo amb el que pot jugar en mode videojoc. Hi juga i desapareix. Vint anys més tard, el pare ha mig enfollit per la pèrdua del seu fill i altres generacions fan la seva vida escolar.
Un noi que es passa el dia jugant a videojocs i contestant el Whatsapp, el seu amic amb beca esportiva a l’institut, una noia que es passa el dia fent-se selfies per pujar-les a Instagram i una altra noia que no vol relacionar-se amb ningú. Per diversos motius, tots quatre acaben al despatx del director i han de fer activitats extraescolars com a càstig pel seu mal comportament. Fent neteja en una habitació mal endreçada, troben el videojoc amb el cartutxo posat i decideixen enxufar-lo al corrent. Són engolits pel videojoc i apareixen cadascú en l’avatar d’un personatge. El noi que jugava a videojocs és un paio musculós de dos metres d’alçada, el jugador de futbol és ara un senyor baixet que porta la motxilla amb les armes del musculós, la noia instagramer és ara un senyor de quaranta anys amb barba i científic, i la noia que no es relacionava és ara Lara Croft… o algú molt semblant.
Segons va transcorrent la pel·lícula anem coneixent la mecànica del joc que, bàsicament, es basa en anar passant nivells segons una història prèvia. Un aventurer va trobar un lloc mig amagat a la jungla amb tot d’estàtutes d’animals. En l’estàtuta més alta, la que corresponia a un jaguar, hi havia una pedra preciosa verda que se suposa és el Jumanji. La va treure, en va quedar enlluernat i es va tornar malvat. El seu ajudant la va robar per salvar-la i, des de llavors, el dolent de la pel·lícula vol recuperar la pedra. Per la seva banda els jugadors, que només diposen de tres vides en el joc fins perdre la seva vida real, han de tornar la pedra al seu lloc i cridar el nom Jumanji.
Primer han d’interpretar un plànol que es va mostrant a mida que van superant nivells i tenen algunes pistes. Arriben a un poblat han de trobar la peça que els falta. Primer es pensen que és la peça del plànol que els falta, però en realitat és una persona més en el grup. I és justament el noi que va desaparèixer fa vint anys i que només li queda una vida. Aquest noi els ajuda a robar un helicòpter i es dirigeixen a trobar l’estàtua. Mentrestant, després de diverses aventures, tots han anat perdent les vides i només els en queda una, però han après també les seves habilitats.
Finalment, col·laborant entre ells, aconsegueixen completar el joc i poden tornar al món real. Descobreixen que el noi que va desaparèixer, va tornar en la seva línia temporal i va formar una família. Una de les seves filles porta el nom de la instagramer perquè, en un moment del joc, li va regalar una vida. I la noia que no es relacionava i el protagonista s’acaben embolicant en la vida real igual que en el joc. Quan finalment està tot resolt, senten els timbals de Jumanji i decideixen destruir el joc.
Un noi que es passa el dia jugant a videojocs i contestant el Whatsapp, el seu amic amb beca esportiva a l’institut, una noia que es passa el dia fent-se selfies per pujar-les a Instagram i una altra noia que no vol relacionar-se amb ningú. Per diversos motius, tots quatre acaben al despatx del director i han de fer activitats extraescolars com a càstig pel seu mal comportament. Fent neteja en una habitació mal endreçada, troben el videojoc amb el cartutxo posat i decideixen enxufar-lo al corrent. Són engolits pel videojoc i apareixen cadascú en l’avatar d’un personatge. El noi que jugava a videojocs és un paio musculós de dos metres d’alçada, el jugador de futbol és ara un senyor baixet que porta la motxilla amb les armes del musculós, la noia instagramer és ara un senyor de quaranta anys amb barba i científic, i la noia que no es relacionava és ara Lara Croft… o algú molt semblant.
Segons va transcorrent la pel·lícula anem coneixent la mecànica del joc que, bàsicament, es basa en anar passant nivells segons una història prèvia. Un aventurer va trobar un lloc mig amagat a la jungla amb tot d’estàtutes d’animals. En l’estàtuta més alta, la que corresponia a un jaguar, hi havia una pedra preciosa verda que se suposa és el Jumanji. La va treure, en va quedar enlluernat i es va tornar malvat. El seu ajudant la va robar per salvar-la i, des de llavors, el dolent de la pel·lícula vol recuperar la pedra. Per la seva banda els jugadors, que només diposen de tres vides en el joc fins perdre la seva vida real, han de tornar la pedra al seu lloc i cridar el nom Jumanji.
Primer han d’interpretar un plànol que es va mostrant a mida que van superant nivells i tenen algunes pistes. Arriben a un poblat han de trobar la peça que els falta. Primer es pensen que és la peça del plànol que els falta, però en realitat és una persona més en el grup. I és justament el noi que va desaparèixer fa vint anys i que només li queda una vida. Aquest noi els ajuda a robar un helicòpter i es dirigeixen a trobar l’estàtua. Mentrestant, després de diverses aventures, tots han anat perdent les vides i només els en queda una, però han après també les seves habilitats.
Finalment, col·laborant entre ells, aconsegueixen completar el joc i poden tornar al món real. Descobreixen que el noi que va desaparèixer, va tornar en la seva línia temporal i va formar una família. Una de les seves filles porta el nom de la instagramer perquè, en un moment del joc, li va regalar una vida. I la noia que no es relacionava i el protagonista s’acaben embolicant en la vida real igual que en el joc. Quan finalment està tot resolt, senten els timbals de Jumanji i decideixen destruir el joc.
La pel·lícula està bé. He tingut uns bons moments de riure. Però en cap moment té uns mínims acceptables de qualitat. Per cert… la pel·lícula original mai l’he arribada a veure. L’he vista començar mil vegades, però mai he pogut aguantar-la…
IMDb (7,1):
“Quatre adolescents són xuclats en un videojoc màgic i l’única forma d’escapar-ne és treballar junts per acabar el joc.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada