Direcció: Agnieszka Smoczyńska
Guió: Robert Bolesto
Actors: Marta Mazurek, Michalina Olszanska, Kinga Preis
[583]
Polaca, rara, freak, bizarra… i és un musical!
Ambientada en la dècada dels anys ’80, en una Varsòvia decadent i empobrida –però que per alguns detalls també podria ser la dels anys ’60, cosa que es pot perdonar perquè és “un país de l’est’–, dues sirenes que són germanes, Golden i Silver, se senten atretes per una banda de rock que, enmig d’una borratxera estan cantant a la vora del mar. En un primer moment, les sirenes sembla que, tot cantant –el famós cant de sirenes–, intenten atreure els humans a l’aigua per devorar-los. No obstant, acaben acollides en una espècie de tuguri de mala mort –o potser no tant–, una sala de festes o cabaret on, comencen a actuar conjuntament amb el grup de rock que habitualment toca aquí, després que l’amo del local descobreixi que té intrusos –sirenes– dins el seu local.
M’ha quedat molt marcada l’escena en que el bateria del grup li ensenya a l’amo del local que realment són sirenes, desputllant-les completament, mostrant que per la part de darrera no tenen la regatera del cul comuna entre els humans, i per tant no tenen anus, i per la part de davant no tenen vagina, “com unes nines Barbie”. I en canvi, quan les mullen amb aigua els surt una cua llarguíssima –per la proporció humana– de ben bé 3 metres i gairebé en l’extremitat en mostra la cloaca (orifici urogenital).
Segons va transcorrent la pel·lícula, observem que Silver es comença a enamorar del baixista del grup i Golden sembla mirar-s’ho amb enveja. Mentrestant coneixen un tritó (mascle dins el món sirenes) que ha perdut les banyes, una causada per un pescador i l’altre se l’ha arrencat ell mateix deixant una bona cicatriu. I les adverteix dels perills i/o avantatges de ser humà.
Enmig d’un plegat d’actuacions musicals gairebé sense sentit, anem entenent que Golden no renuncia al seu instint d’alimentar-se d’humans, al mateix temps que acaba tenint una relació lèsbica amb una policia. En canvi Silver s’ha enamorat, vol deixar definitivament la cua i desitja tenir cony! Així mateix ho diu. I comença a dibuixar-se la possibilitat que, amb una simple operació sobre una taula de gel, com la de les peixateries, amb un simple tallar i enganxar la cua a les cames d’un humà i al revés, pot tenir cames per sempre. Hi ha un però, pot perdre la veu i deixarà de cantar. Finalment s’opera i, òbviament, perd la veu.
També hi ha una altra maledicció –que diuen és un mite antic i no real– que diu que si la persona de la que s’ha enamorat es casa amb una altra persona, l’endemà següent, amb la primera llum del dia, es transformarà amb escuma. Golden l’avisa, però passa el que ha de passar. El noi es casa i ella, finalment, es transforma en escuma i desapareix. Golden mata el noi i desapareix en el mar.
M’ha quedat molt marcada l’escena en que el bateria del grup li ensenya a l’amo del local que realment són sirenes, desputllant-les completament, mostrant que per la part de darrera no tenen la regatera del cul comuna entre els humans, i per tant no tenen anus, i per la part de davant no tenen vagina, “com unes nines Barbie”. I en canvi, quan les mullen amb aigua els surt una cua llarguíssima –per la proporció humana– de ben bé 3 metres i gairebé en l’extremitat en mostra la cloaca (orifici urogenital).
Segons va transcorrent la pel·lícula, observem que Silver es comença a enamorar del baixista del grup i Golden sembla mirar-s’ho amb enveja. Mentrestant coneixen un tritó (mascle dins el món sirenes) que ha perdut les banyes, una causada per un pescador i l’altre se l’ha arrencat ell mateix deixant una bona cicatriu. I les adverteix dels perills i/o avantatges de ser humà.
Enmig d’un plegat d’actuacions musicals gairebé sense sentit, anem entenent que Golden no renuncia al seu instint d’alimentar-se d’humans, al mateix temps que acaba tenint una relació lèsbica amb una policia. En canvi Silver s’ha enamorat, vol deixar definitivament la cua i desitja tenir cony! Així mateix ho diu. I comença a dibuixar-se la possibilitat que, amb una simple operació sobre una taula de gel, com la de les peixateries, amb un simple tallar i enganxar la cua a les cames d’un humà i al revés, pot tenir cames per sempre. Hi ha un però, pot perdre la veu i deixarà de cantar. Finalment s’opera i, òbviament, perd la veu.
També hi ha una altra maledicció –que diuen és un mite antic i no real– que diu que si la persona de la que s’ha enamorat es casa amb una altra persona, l’endemà següent, amb la primera llum del dia, es transformarà amb escuma. Golden l’avisa, però passa el que ha de passar. El noi es casa i ella, finalment, es transforma en escuma i desapareix. Golden mata el noi i desapareix en el mar.
Realment no sabria com qualificar-la, perquè que realment és rara de collons. I a sobre pretén ser un musical, però un musical bastant descafeïnat, amb una música indie (?) –gairebé pregunto– que no té massa raó de ser en un musical, oi? Però la història atrau el suficient com per esperar-te al final, això sí.
IMDb (6,4):
“A Varsòvia, un parell de sirenes que són germanes són adoptades en un cabaret. Una busca l’amor amb els éssers humans i l’altra es va menjant els humans de la ciutat.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada