L’ésser humà està dissenyat per moure’s.
Han calgut 5 milions d’anys d’evolució per determinar que l’espècie humana era un conjunt de pobles nòmades, caçadors i recol·lectors, on el moviment era implícit. Però n’hi ha hagut prou amb 12.000 anys (una ridícula fracció de temps en comparació dels milions d’evolució) per capgirar-ho tot.
Hem passat de pobles nòmades, caçadors i recol·lectors del paleolític, a poblacions sedentàries que no han de preocupar-se per l’obtenció del menjar al disposar d’agricultura i ramaderia al neolític. Hem passat de ser actius a sedentaris. No és que el neolític fos l’origen de tots els mals, però si que ha estat el punt d’inflexió que ens ha portat al moment on estem ara, agreujat pels canvis significatius de la revolució industrial i els últims avenços tecnològics, on el sedentarisme –obesitat, diabetes…– s’ha tornat en una plaga.
Si fa no fa, tots som conscients d’aquest problema generalitzat i, és per això que, gairebé tothom, ha fet algun tipus de règim i ha practicat algun esport. Però fer una dieta puntual i treballar màquines de gimnàs amb patrons de moviment inexistents en la vida real, no ens aporta cap millora. Òbviament, qualsevol activitat que suposi una activació del nostre metabolisme sempre serà millor que quedar-nos quiets al sofà, però les recomanacions de les autoritats sanitàries són donar solucions generalitzades que en pocs casos serveixen de res.
Moure’s és no estar-se quiet. Qualsevol cosa que impliqui moviment serà bona per a la nostra salut. Caminar una hora al dia pot ser més efectiu que hores i hores de gimnàs. Si a sobre cuidem l’alimentació, eliminant tots els processats, ingerint menjar real el més variat possible i aconseguim fer una rutina d’exercicis funcionals, preferentment de força, aconseguirem la quadratura del cercle. Tenim la salut assegurada per anys.
Han calgut 5 milions d’anys d’evolució per determinar que l’espècie humana era un conjunt de pobles nòmades, caçadors i recol·lectors, on el moviment era implícit. Però n’hi ha hagut prou amb 12.000 anys (una ridícula fracció de temps en comparació dels milions d’evolució) per capgirar-ho tot.
Hem passat de pobles nòmades, caçadors i recol·lectors del paleolític, a poblacions sedentàries que no han de preocupar-se per l’obtenció del menjar al disposar d’agricultura i ramaderia al neolític. Hem passat de ser actius a sedentaris. No és que el neolític fos l’origen de tots els mals, però si que ha estat el punt d’inflexió que ens ha portat al moment on estem ara, agreujat pels canvis significatius de la revolució industrial i els últims avenços tecnològics, on el sedentarisme –obesitat, diabetes…– s’ha tornat en una plaga.
Si fa no fa, tots som conscients d’aquest problema generalitzat i, és per això que, gairebé tothom, ha fet algun tipus de règim i ha practicat algun esport. Però fer una dieta puntual i treballar màquines de gimnàs amb patrons de moviment inexistents en la vida real, no ens aporta cap millora. Òbviament, qualsevol activitat que suposi una activació del nostre metabolisme sempre serà millor que quedar-nos quiets al sofà, però les recomanacions de les autoritats sanitàries són donar solucions generalitzades que en pocs casos serveixen de res.
Moure’s és no estar-se quiet. Qualsevol cosa que impliqui moviment serà bona per a la nostra salut. Caminar una hora al dia pot ser més efectiu que hores i hores de gimnàs. Si a sobre cuidem l’alimentació, eliminant tots els processats, ingerint menjar real el més variat possible i aconseguim fer una rutina d’exercicis funcionals, preferentment de força, aconseguirem la quadratura del cercle. Tenim la salut assegurada per anys.
Aquest exercici havia de ser, teòricament, de 180-200 paraules. Després d’escriure molt i de començar de mil maneres diferents, he aconseguit “resumir-ho” en 600 paraules i, d’aquí, a les 318 que hi han ara mateix, però ni de lluny les 200 com a màxim que hi havien proposades. És impossible resumir tant. Hauria de ser pràcticament un esquema, sense comparacions, ni metàfores, ni una mica de prosa… A més, al resumir tant, hi han molts conceptes, detalls, matisos i puntualitzacions que es perden. I en el mateix resum, en sóc conscient que alguna cosa no s’acaba d’entendre perquè no està ben explicada… millor dit, ben resumida. Però ho intentaré pels propers exercicis.
[ Llistat d’articles d’opinió ]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada