Direcció: Michael Gracey
Guió: Jenny Bicks, Bill Condon
Actors: Hugh Jackman, Michelle Williams, Zac Efron
[587]
M’he hagut d’injectar insulina de tant ensucrada que estava…
P. T. Barnum és el fill d’un sastre en el Nova York de principis de segle XIX. A la mort d’aquest passa tot tipus de penes i s’ha espabilar si vol sobreviure, per la qual cosa no dubte a qualsevol tipus d’engany o robatori directament. Quan es fa gran se’n va a una luxosa casa on de petit va conèixer una nena de la que se’n va enamorar per casar-s’hi.
Amb la seva dona viuen molt ajustats econòmicament i, amb tot, acaben tenint dues filles amb les que aboca tota la seva imaginació i creativitat. Mentrestant treballa de comptable en una empresa que ha de plegar per inversions mal fetes. Quan el despatxen compra un museu amb un aval, tot enganyant al banc, i intenta fer-lo funcionar. Com la cosa no rutlla, comença a buscar freaks humans –dona barbuda, siamesos, home gras, home alt, nan…– i mitjançant petites mentides n’incrementa les seves diferències. El negoci comença a rutllar.
Els diners el porten a conèixer la societat adinerada de l’època que, amb algunes excepcions, no l’accepten entre ells i l’etiqueten d’oportunista i/o mentider. Malgrat tot, aconsegueix associar-se amb un jove escriptor de teatre d’èxit, però que no està a gust amb el que fa. La gent que ve a veure el seu espectable en surt encantada. El jove associat s’enamora de la trapezista.
L’èxit els porta a conèixer la reina d’Anglaterra i és allà on coneix una cantant d’òpera molt reconeguda. Li proposa portar-la de gira per EE.UU. Deixa una mica de banda l’espectacle per classes pobres i es dedica a la gira amb la cantant dirigida a classes adinerades. Però la cantant, en veure que ell no està enamorat igual que ella d’ell, el deixa plantat a mitja gira.
Quan torna a Nova York s’incendia el museu on fan l’espectacle i el soci en resulta malferit. A més, una foto inoportuna amb petó de morros amb la cantant, fan que la dona deixi la casa luxosa que havien comprat, i que a més ara està entrampada pel banc, acabant a casa dels seus pares.
Tota la troupe l’anima a tirar endavant i el soci, ja recuperat, li ofereix els seus beneficis per començar de nou, aquest cop anant a meitats iguals. És aquí quan decideix abandonar el museu i instal·la 3 pistes centrals sota una gran lona en uns terrenys al costat del port. Ha “nascut” el circ. I ell cedeix el negoci al soci per dedicar-se a la seva família.
NOTA: Mireu la Viquipèdia i veureu que darrera una gran mentida hi una gran veritat… o justament al revés, darrera una gran veritat hi ha una gran mentida. En qualsevol cas, de la misa la meitat… Aquest tal P. T. Barnum era un estafador, esclavista i oportunista, que es va fer ric i famós fent justament això: enganyant a la gent (també cal dir que la gent volia ser enganyada, és clar).
Amb la seva dona viuen molt ajustats econòmicament i, amb tot, acaben tenint dues filles amb les que aboca tota la seva imaginació i creativitat. Mentrestant treballa de comptable en una empresa que ha de plegar per inversions mal fetes. Quan el despatxen compra un museu amb un aval, tot enganyant al banc, i intenta fer-lo funcionar. Com la cosa no rutlla, comença a buscar freaks humans –dona barbuda, siamesos, home gras, home alt, nan…– i mitjançant petites mentides n’incrementa les seves diferències. El negoci comença a rutllar.
Els diners el porten a conèixer la societat adinerada de l’època que, amb algunes excepcions, no l’accepten entre ells i l’etiqueten d’oportunista i/o mentider. Malgrat tot, aconsegueix associar-se amb un jove escriptor de teatre d’èxit, però que no està a gust amb el que fa. La gent que ve a veure el seu espectable en surt encantada. El jove associat s’enamora de la trapezista.
L’èxit els porta a conèixer la reina d’Anglaterra i és allà on coneix una cantant d’òpera molt reconeguda. Li proposa portar-la de gira per EE.UU. Deixa una mica de banda l’espectacle per classes pobres i es dedica a la gira amb la cantant dirigida a classes adinerades. Però la cantant, en veure que ell no està enamorat igual que ella d’ell, el deixa plantat a mitja gira.
Quan torna a Nova York s’incendia el museu on fan l’espectacle i el soci en resulta malferit. A més, una foto inoportuna amb petó de morros amb la cantant, fan que la dona deixi la casa luxosa que havien comprat, i que a més ara està entrampada pel banc, acabant a casa dels seus pares.
Tota la troupe l’anima a tirar endavant i el soci, ja recuperat, li ofereix els seus beneficis per començar de nou, aquest cop anant a meitats iguals. És aquí quan decideix abandonar el museu i instal·la 3 pistes centrals sota una gran lona en uns terrenys al costat del port. Ha “nascut” el circ. I ell cedeix el negoci al soci per dedicar-se a la seva família.
NOTA: Mireu la Viquipèdia i veureu que darrera una gran mentida hi una gran veritat… o justament al revés, darrera una gran veritat hi ha una gran mentida. En qualsevol cas, de la misa la meitat… Aquest tal P. T. Barnum era un estafador, esclavista i oportunista, que es va fer ric i famós fent justament això: enganyant a la gent (també cal dir que la gent volia ser enganyada, és clar).
Al principi està bé. D’acord que és un musical, els núvols són de color rosa i els unicornis existeixen, però arriba un punt que ja veus que no, que de cap manera. Si a sobre et prens la molèstia de llegir a la Viquipèdia qui era aquest personatge, és quan se’t cauen al terra. Però bé, per passar l’estona… animada ho és!
Personalment no m’agrada gens el càsting. Parlo del Hugh Jackman, que m’hi posen la mateixa cara quan tenia 20 anys que quan en tenia 40… i es conservarà tant bé com vulguis, però aquest any en farà 50! I parlo també d’aquest secundari etern que no ha fet mai res de profit, Zac Efron, i que a mi no m’agrada gens ni mica.
IMDb (7,9):
“Celebra el naixement de «l’espectacle més gran del món» i explica la vida d’un visionari que va ressuscitar un espectacle que es va convertir en una sensació mundial.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada