Bloc personal,

dijous, 29 de març de 2018

The Shape of Water (2017)

[594]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Guillermo del Toro
Guió: Guillermo del Toro, Vanessa Taylor
Actors: Sally Hawkins, Octavia Spencer, Vanessa Taylor

Sinopsi

IMDb (7,5):
“En una instal·lació secreta de recerca científica i militar als anys seixanta, una dona de la neteja solitària estableix una relació única amb una criatura amfíbia que es troba en captivitat.”

Crítica

M’ha agradat sabent que era justeta…

Veient-ne el tràiler, ja em van quedar clares algunes coses, entre elles que seria una pel·lícula justeta. A més a més, per altres canals, ja m’havien avisat que la pel·lícula seria una merdeta, per dir-ho d’una manera suau. I entre una cosa i l’altra ja m’havia fet una idea del que em podia trobar. Al final, en els grissos hi ha la veritat… i a mi m’ha agradat, coneixent les limitacions del que em trobaria, però també amb algun detall de qualitat que m’ha sorprès positivament.

Resum (amb espòilers)

En la dècada dels anys 1960, l’Elisa malviu en un pis rellogat a un pintor il·lustrador en hores baixes, situat damunt un cinema al que no hi va ningú, fent neteges en horari nocturn en una instal·lació militar secreta on hi acaben d’ingressar un ser misteriós dins un contenidor d’aigua. Aquest ser és una forma humanoide amfíbia que té els dos sistemes de respiració, pulmons i brànquies. Diuen que ha estat trobat a l’Amazones, on els indígenes el veneraven com un déu.

Dins la instal·lació militar hi ha un cap que es dedica a torturar l’espècimen, donant per fet que no té cap tipus d’intel·ligència i amb l’única finalitat de reportar una troballa única a un general. Juntament amb ell, hi ha un doctor que l’únic que l’interessa és el descobriment científic, però que és un espia rus encobert dins la instal·lació militar i el que fa és donar-ne part per poder-lo segrestar i emportar-se’l a Rússia.

A tot això, la noia de la neteja, que és muda, comença a empatitzar amb l’amfibi i acaba descobrint que s’hi pot comunicar amb llenguatge de signes. Tot això d’amagades dels caps. El científic rus, finalment rep llargues del seu govern perquè no n’està interessat i li demanen que mati l’animal perquè almenys els americans no se’n puguin penjar la medalla del descobriment. I el cap torturador, l’únic que vol fer és disseccionar-lo per marxar aviat d’allà a un altre destí.

Davant d’aquest panorama, la noia de la neteja, ajudada per una companya i el seu llogater, rapten l’amfibi i el deixen a casa seva dins la banyera, amb el coneixement del doctor rus que, d’una manera o altra, els acaba ajudant.

La noia i l’amfibi confratitzen fins el punt de tenir relacions sexuals i, arribat el moment de deixar-lo en llibertat, li sap greu separar-se’n. Però el cap de l’equip els descobreix a tots en l’últim moment i es posa a disparar trets a pràcticament tothom. Primer, comença disparant contra tots els russos, inclòs el doctor que estava a punt de morir en mans dels seus propis compatriotes, per saber qui havia raptat l’amfibi. I després, dos a l’amfibi al mig del pit que el maten i un a la noia que també la mata. Finalment, però, l’amfibi ressucita, doncs sembla que sí és una mena de déu –o almenys té alguns poders curatius i regeneratius–, degolla el torturador i es llença a l’aigua amb la noia, aparentment morta. Dins l’aigua, unes ferides que tenia la noia des de petita a les dues bandes del coll, s’obren com brànquies i pot respirar sota l’aigua, com l’amfibi i es fonen en un petó i abraçada.

Cap comentari:

Publica un comentari