Direcció: Guan Hu
Guió: Dong Runniang
Actors: Feng Xiaogang, Zhang Hanyu, Xu Qing, Li Yifeng, Kris Wu
[582]
Si no fos tant llarga, un pel·liculot!
Mr. Six és un ex-combatent de l’exèrcit que, segons conta la llegenda, va matar 12 enemics amb un sol punyal en un enfrontament. D’aquelles batalles encara conserva el contacte amb els companys, però cadascú ha fet la vida a la seva manera; a uns els ha anat bé i altres estan pràcticament en la indigència.
Quan el seu fill era petit, es va veure embolicat en una batussa i, no se sap ben bé com, va acabar a la pressó, just en el moment en que el seu fill més el necessitava i poc temps després va morir la seva dona. Ara el seu fill ja és gran, ronda la vintena, i fa la seva vida com un jove més… sense miraments. En canvi, Mr. Six s’ha guanyat una reputació al barri i tothom el respecte perquè acaba ajudant al que de veritat ho necessita. A tot això, Mr. Six, que està al voltant dels seixanta anys, pateix problemes cardíacs, però així i tot aquest és el menor dels seus problemes perquè un càncer molt avançat acabarà amb la seva vida d’aquí poc.
Tots aquests petits detalls els anem coneixent a mida que es va desenvolupant la pel·lícula, així com la seva relació amb una dona, a qui tothom anomena tia, una mica més jove que ell. Així doncs, Mr. Six és un home de conviccions, incapaç d’acceptar o tolerar una injustícia que farà el que calgui perquè les coses tinguin sentit.
Enmig de tots aquests precedents, el seu únic fill es veu embolicat en un afer fosc on, per sortir amb una noia que abans era la xicota del cap d’una banda de joves camorristes, però fills-de-papà, amb molts, molts diners, en un atac d’ira ratlla el cotxe del cap de la banda, un Ferrari vermell. També mica en mica acabem sabent que aquest noi és el fill d’un cap de la policia que actua pel seu compte desviant diners públics cap un compte a Suïssa, i que, en el moment en que el seu fill es va veure embolicat amb la mort de dos joves i tres ferits per un ajustament de comptes entre bandes rivals, el seu pare hi va ficar cullerada per salvar-lo de la pressó.
El noi té segrestat el fill de Mr. Six fins que li pagui una quantitat escandalosa, que és el que diu costa la reparació de la pintura del Ferrari. Mr. Six, després de remoure cel i terra i de demanar a ajuda a qui la podia donar i refusar la de qui no el tractava d’igual, aconsegueix reunir els diners i es presenta en el plaç acordat. Mentrestant un amic de Mr. Six ha volgut arreglar la ratllada pel seu compte, però sembla que ho ha complicat encara més. El jove fill-de-papà demana una compensació i queden per fer una lluita entre bandes on, el que guanyi, podrà reclamar-ho tot al perdedor i el perdedor renunciarà també a tot.
Mentrestant, la xicota amb la que havia sortit el fill de Mr. Six, rescata el noi i el torna al seu pare, conjuntament amb tots els diners que havia aconseguit. I una cosa més que no s’havia donat compte: els justificants d’ingressos als comptes de Suïssa. El pare policia del jove delinqüent posa els seus pinxos sobre la pista de Mr. Six per donar-li una pallissa si no recupera els justificants. En l’intercanvi de cops, li obren al cap al fill de Mr. Six i el deixen en coma a l’hospital.
I el fill del policia, queda internat a casa seva sense possibilitat de sortir. Però finalment, en un acte d’honradesa aconsegueix parlar amb Mr. Six per tal que organitzi una lluita entre bandes i el guanyador s’ho emporti tot. Mr. Six no aconsegueix reunir la gent, però tampoc vol que ningú més s’hi emboliqui, però la tia amb la que té relacions aconsegueix reunir la vella banda i s’hi presenten. En la batalla final, Mr. Six acaba morint d’un infart, sense ni tan sols arribar on estava la banda rival. Abans ha enviat els justificants a afers interns de la policia. No es veu, però la banda acaba a la pressó, però el policia corrupte i el seu fill delinqüent també. I el fill de Mr. Six acaba acomplint el seus somni: muntar un local. Finalment acaba actuant com el seu pare, tot i que, durant molt temps l’havia odiat.
Quan el seu fill era petit, es va veure embolicat en una batussa i, no se sap ben bé com, va acabar a la pressó, just en el moment en que el seu fill més el necessitava i poc temps després va morir la seva dona. Ara el seu fill ja és gran, ronda la vintena, i fa la seva vida com un jove més… sense miraments. En canvi, Mr. Six s’ha guanyat una reputació al barri i tothom el respecte perquè acaba ajudant al que de veritat ho necessita. A tot això, Mr. Six, que està al voltant dels seixanta anys, pateix problemes cardíacs, però així i tot aquest és el menor dels seus problemes perquè un càncer molt avançat acabarà amb la seva vida d’aquí poc.
Tots aquests petits detalls els anem coneixent a mida que es va desenvolupant la pel·lícula, així com la seva relació amb una dona, a qui tothom anomena tia, una mica més jove que ell. Així doncs, Mr. Six és un home de conviccions, incapaç d’acceptar o tolerar una injustícia que farà el que calgui perquè les coses tinguin sentit.
Enmig de tots aquests precedents, el seu únic fill es veu embolicat en un afer fosc on, per sortir amb una noia que abans era la xicota del cap d’una banda de joves camorristes, però fills-de-papà, amb molts, molts diners, en un atac d’ira ratlla el cotxe del cap de la banda, un Ferrari vermell. També mica en mica acabem sabent que aquest noi és el fill d’un cap de la policia que actua pel seu compte desviant diners públics cap un compte a Suïssa, i que, en el moment en que el seu fill es va veure embolicat amb la mort de dos joves i tres ferits per un ajustament de comptes entre bandes rivals, el seu pare hi va ficar cullerada per salvar-lo de la pressó.
El noi té segrestat el fill de Mr. Six fins que li pagui una quantitat escandalosa, que és el que diu costa la reparació de la pintura del Ferrari. Mr. Six, després de remoure cel i terra i de demanar a ajuda a qui la podia donar i refusar la de qui no el tractava d’igual, aconsegueix reunir els diners i es presenta en el plaç acordat. Mentrestant un amic de Mr. Six ha volgut arreglar la ratllada pel seu compte, però sembla que ho ha complicat encara més. El jove fill-de-papà demana una compensació i queden per fer una lluita entre bandes on, el que guanyi, podrà reclamar-ho tot al perdedor i el perdedor renunciarà també a tot.
Mentrestant, la xicota amb la que havia sortit el fill de Mr. Six, rescata el noi i el torna al seu pare, conjuntament amb tots els diners que havia aconseguit. I una cosa més que no s’havia donat compte: els justificants d’ingressos als comptes de Suïssa. El pare policia del jove delinqüent posa els seus pinxos sobre la pista de Mr. Six per donar-li una pallissa si no recupera els justificants. En l’intercanvi de cops, li obren al cap al fill de Mr. Six i el deixen en coma a l’hospital.
I el fill del policia, queda internat a casa seva sense possibilitat de sortir. Però finalment, en un acte d’honradesa aconsegueix parlar amb Mr. Six per tal que organitzi una lluita entre bandes i el guanyador s’ho emporti tot. Mr. Six no aconsegueix reunir la gent, però tampoc vol que ningú més s’hi emboliqui, però la tia amb la que té relacions aconsegueix reunir la vella banda i s’hi presenten. En la batalla final, Mr. Six acaba morint d’un infart, sense ni tan sols arribar on estava la banda rival. Abans ha enviat els justificants a afers interns de la policia. No es veu, però la banda acaba a la pressó, però el policia corrupte i el seu fill delinqüent també. I el fill de Mr. Six acaba acomplint el seus somni: muntar un local. Finalment acaba actuant com el seu pare, tot i que, durant molt temps l’havia odiat.
Una superproducció xinesa com poques n’he vist. A més sembla passar com si res, però darrera se li veu un moviment de personal escandalós. Està realment molt ben feta, ara, això sí, pel meu gust amb una hora menys haguéssim quedat tots contents… almenys aquí a occident. La història s’hagués explicat igual de bé i s’haguessin pogut extremar els altibaixos d’intensitat a la pel·lícula. Ara veig que “només” són dues hores i quart, però a mi se m’ha fet bastant més llarga.
M’ha sobtat la fonètica xinesa! A la japonesa ja gairebé m’hi he acostumat i sona fins i tot bé, té musicalitat. En canvi la xinesa sona rara. Primer em pensava que era per l’actor principal, que fa un paper d’home gran, ja una mica acabat i fet malbé, però al final tots parlen igual. Per tant no és la pronunciació d’algú en particular, sinó que la fonètica xinesa sona, per moments, com de tenir una cosa que t’engargamella el coll, amb alguns sons gairebé guturals… he dit! ;-)
Al principi, molt al principi, em recordava alguna pel·lícula de justiciero / vengador de les que va fer en el seu moment Charles Bronson… a més es dona la casualitat que aquest actor tenia faccions orientals.
IMDb (7,1):
“Un home respectable que resideix a la part antiga de Beijing (Pequín) intenta salvar al seu fill de les seves infraccions amb els seus propis mètodes i creences.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada