Piano no Mori (2018) S01 (El bosque del piano)

[87]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Gaku Nakatani
Guió: Bob Buchholz, Megan Buchholz, Makoto Isshiki (manga)

[ Animació, aventura, drama ] 12 capítols de 25 min.

Sinopsi

IMDb (6,8):
“Dues persones diferents, el fill d’una prostituta i el fill d’un músic professional, desenvolupen un vincle d’amistat a través del seu amor per tocar el piano.”

Crítica

Molt bé l’inici; després es fa pesada…

N’estic una mica fart de música clàssica, però haig de dir que aquesta sèrie, que és justament això, en principi m’ha agradat molt. M’ha agradat fins que els protagonistes es fan grans i ja no passen coses rellevants excepte concursos i més concursos amb imatges gairebé fixes i sonant piano i més piano. Quan expliquen el perquè de cada cosa i tot sentit, es fa agradable de seguir, però quan, a partir del capítol quatre, la cosa es fa monòtona, fa bola…

Resum (amb espòilers)

Un nen criat en un prostíbul i sense cap particularitat especial, coneix un nen que ve d’un altre col·legi que porta anys estudiant piano. Ell, en canvi, ha après per sí mateix a tocar-lo en un piano abandonat enmig del bosc per un pianista que, en tenir un accident molt greu que el va apartar dels grans concerts i en el que va morir la seva dona, i que ara dona classes de música justament a la mateixa escola que van aquests dos nens.

Quan el nouvingut s’assabenta que el professor de música és un reconegut concertista, tot i tenir un pare pianista professional, li demana que li doni classes, però ho refusa. En canvi, en assabentar-se que l’altre noi està tocant un piano impossible de tocar per una persona normal va a escoltar-lo i queda encadilat per la manera que té de fer-ho i pel potencial. És un nen prodigi amb un oïde excepcional que, sentint una melodia una vegada, és capaç de memoritzar-la i tocar-la perfectament. S’ofereix a donar-li classes.

Amb gran paciència l’ensenya les coses bàsiques i a aprendre a tocar sense imitar ningú, tocant d’una manera personal i transmetent les seves pròpies emocions, tot i tocar peces clàssiques, estàndar i perfectament normalitzades.

Tota la sèrie, un cop explicades els primers moments, es dedica a contemplar concurs rera concurs quin dels dos nois és millor pianista. El fill de pianista, amb una gran tècnica, però sense capacitar de transmetre emocions va guanyant tots els concursos. En canvi, el noi prodigi, tot i reconèixer tothom que és el millor pianista que han pogut escoltar mai, i malgrat la seva humilitat, al no tocar el que està perfectament escrit i detallat a les partitures, sempre queda en segon terme.

Shaft (2019)

[731]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Tim Story
Guió: Kenya Barris, Alex Barnow
Actors: Samuel L. Jackson, Jessie T. Usher, Richard Roundtree

[ Acció, comèdia, crim ] 1h 51min

Sinopsi

IMDb (6,4):
“John Shaft Jr., expert en seguretat cibernètica amb un títol del MIT, sol·licita l’ajut de la seva família per descobrir la veritat darrere de la prematura mort del seu millor amic.”

Crítica

Només se’n salva la selecció musical…

No és que sigui ben bé un bluf, però, la veritat, és bastant justeta. L’únic que la salva és la banda sonora recordant el bon funky dels anys vuitanta. Amb el pas del temps també s’idealitza la bona música, però l’estètica forçada i els cànons morals no s’aguanten per enlloc. Per passar-s’ho bé i oblidar-te de tot, està bé, però a mica realista que siguem li falta cos.

Resum (amb espòilers)

Shaft és un policia rude de Nova York que se’n surt bastant bé dels casos en els que treballa, però els traficants de droga li tenen posat preu al seu cap. En un cotxe, amb el seu fill acabat de nèixer i la dona, és acribillat a balassos, però només atravessen el vidre… ;-)

La seva dona, veient que aquest no és el futur pel seu fill, se l’emporta i l’aparta del seu pare per criar-lo tota sola. Amb els anys, aquest noi acaba entrant d’analista de dades a l’FBI, però davant la mort del seu amic per sobredosi quan ja n’havia sortit, investiga el seu possible assassinat, però, veient que no té el carisme suficient per enfrontar-se en segons quins ambients, acaba recurrint al seu pare que no veia des de ben petit per ajudar-lo.

El seu pare totalment fora del món digital actual, utilitza els mitjans de la vella escola, primer disparar i després preguntar. Més enllà d’una pel·lícula d’acció, que ho és agradi més o menys, acaba sent una pel·lícula còmica on s’enfronten el món analògic i rude del pare, amb el digital i metrosexual del fill.

Després d’anar estirant del fil acaben descobrint que el que va matar el seu amic era un company de l’associació de desintoxicació que la utilitzava com a tapadera per importar droga de l’Afganistan dins de cotxes desballestats que arreglaven aquí i, en descobrir-ho, l’eliminen. Enmig, una altra empresa tapadora hispana que es dedica a l’alimentació i fa donatius a una mesquita que és la que fa els contactes a l’Afganistan per portar la droga als EE.UU.

#funnywordsgift (238)

“Speaking in silver…”

[238]

85 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

85 Kg

[Gràfica a Google Drive.]

Battleship (2012)

[730]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Peter Berg
Guió: Jon Hoeber, Erich Hoeber
Actors: Alexander Skarsgård, Brooklyn Decker, Liam Neeson

[ Acció, aventura, ciència ficció ] 2h 11min

Sinopsi

IMDb (5,8):
“LUna flota de vaixells es veu obligada a lluitar contra una armada d’origen desconegut per descobrir i frustrar els seus objectius destructius.”

Crítica

Doncs jo m’ho he passat la mar de bé…

Malgrat la mala puntuació a IMDb és un blockbuster força entretingut i bastant ben fet. En el moment que oblides aquests contraplanos fets a correcuita que et diuen “això és un set de gravació”, la història és tan moguda que no tens temps de fixar-te en les pífies. Jo he estat d’allò més entretingut.

Resum (amb espòilers)

La NASA envia a l’espai un senyal per saber si hi ha vida alienígena i, sense esperar-s’ho, anys després arriben a la terra cinc naus tripulades per extraterrestres i no venen justament a dir hola…

Un marine nord-americà intenta reconduir la vida dispersa del seu germà i, després d’algunes pífies vitals, l’acaba enrol·lant a la marina també. El germà té punts forts, però també es deixa portar pel seu temperament i això el porta a ser gairebé expulsat quan, participant en unes maniobres militars al Pacífic, amertitzen les naus extraterrestres tot i que, de moment, estan inactives. Quan s’hi acosten s’activen i comencen a destruir tots els vaixells, incloent el del germà gran.

El germà petit acaba prenent el comandament en una zona marítima restringida on no pot rebre ajuda exterior i, malgrat que la seva primera intenció és atacar de front amb la inevitable destrucció de la pròpia nau, ha d’ajudar els nàufrags de la resta de vaixells cosa que li dona temps per, mica en mica, amb més enginy que altra cosa, acabar destruint algunes naus alienígenes.

L’objectiu final és impedir que els alienígenes envïin un senyal al seu planeta per dir-los que poden venir. Després de lluites i més lluites, acaben destruint-los i el germà petit és condecorat.

Black Mirror (2019) S05

[86]

Valoració

Fitxa tècnica

Creador: Charlie Brooker

[ Drama, ciència ficció, thriller ] 3 capítols de 61-70 min.

Sinopsi

IMDb (8,9):
“Una sèrie antològica que explora un món d’alta tecnologia retorçat on xoquen les millors innovacions de la humanitat i els instints més foscos.”

Crítica

Em feia mandra veure-la, però està molt bé…

Potser, també, amb la meitat de durada dels capítols, resumíem el que calia dir. A mi se m’han fet llargs, perquè m’he hagut d’obligar a veure-los, però ja m’ha agradat així també…

Resum (amb espòilers)

Els tres episodis corresponen a:

• dos amics heterosexuals que, davant la impossibilitat de jugar com quan eren joves a vídeo jocs, i davant la possibilitat de fer-ho virtualment gràcies a les noves tecnologies, ho fan amb un xip al cap que els fan viure els jocs com si fossin de veritat, però, quan cadascun escolleix un personatge de lluita en el que un és un home i l’altre una dona, acaben tenint sexe com mai l’havien tingut i es plantegen realment la seva sexualitat;

• un extreballador d’una multinacional que es dedica a les xarxes socials, davant la mort de la seva xicota i pel fet de no poder parlar amb el directiu/gurú/propietari de l’empresa, ha de segrestar un treballador de l’empresa en el seu cotxe i exigir, a canvi, parlar-hi; amb l’avanç de les tecnologies i rodejat de policia que l’estan apuntant per matar-lo abans de negociar, en un triangle entre policia britànica, FBI i empresa propietària que no vol contactar amb el seu CEO, sempre mitjançant tecnologia puntera negocien alhora que intenten esbrinar qui és i què vol el segrestador; el final, obert, en el que no se sap si la policia finalment mata el segrestador, el segrestat o cap dels dos ha estat bé;

•una cantant pop d’èxit n’està farta de la vida restrictiva que ha de portar per vendre més discos i la seva tieta, representant i qui se n’ha de fer càrreg fins que faci els vint-i-cinc anys, la infla a pastilles perquè no es deprimeix, però ella no se les pren i fa temps que va a la seva; per altra banda, el merchandising ha aconseguit vendre una nina amb intel·ligència artifical tipus Siri que contesta a tot el que volen les seves fans; una noia en té una, però la seva germana se l’amaga; quan la tieta indueix al coma a la seva neboda perquè no tiri per terra tot l’esforç de tants anys i les nines són destruïdes per un problema en el processador, se n’adonen que la nina que té la noia, per un sobrevoltatge en un sistema informàtic que ha fet el seu pare, exterminador de ratolins, pren tots els records que tenia la noia abans d’entrar en coma, els pensaments bonics que volien vendre amb la nina i tots els pensaments autodestructius de la noia real; les dues germanes i la nina intenten rescatar la noia en coma, la desperten i destapen tota la trama.

Gantz: O (2016)

[729]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Yasushi Kawamura, Keiichi Saitô
Guió: Hiroya Oku (manga), Tsutomu Kuroiwa
Actors: Daisuke Ono, M.A.O., Saori Hayami, Shūichi Ikeda

[ Animació, acció, drama ] 1h 35min

Sinopsi

IMDb (7,2):
“Després d’haver estat assassinat brutalment en una estació de metro, un adolescent es desperta per ressuscitar-se per un estrany ordinador anomenat Gantz i obligat a lluitar contra una gran força alienígena invasora a Osaka.”

Crítica

Fabulosa, oh, sorpresa!

Personalment l’he trobat boníssima en una situació que, una vegada més, em deixa totalment fora de lloc pel fet de no haver-ne sentit parlar…

Investigant, he trobat que hi ha el manga original (2000), l’adaptació a anime serialitzada (2004), dos live action (2011) i aquest anime CGI (2016).

Resum (amb espòilers)

Un noi molt alt de disset anys que sembla bastant més gran del que és, en morir els seus pares, ha de tenir cura del seu germà petit per tal que no sigui ingressat en un orfanat. El dia del seu aniversari, el del germà petit, que l’està esperant a casa amb el sopar a la taula, després de treballar tot el dia i per tal d’ajudar un home que estan apallissant al metro, és assassinat. La mateixa nit desperta ressuscitat en un pis on hi han més personatges i una gran bola negre enmig. És una tecnologia superior que permet la ressucitació a canvi de lluitar contra unes forces alienígenes que estan apareixen esporàdicament a les principals ciutats del Japó.

Tot i no saber com funcionen les normes del joc, ràpidament s’integra en un petit equip que acaba de perdre el seu líder i del que només queden una noia amb pitrera voluminosa que en vida havia estat model i un home gran. Són proveïts amb armes especials i tratges que suporten cops sense patir danys… fins a cert punt. Tots els lluitadors són persones mortes que han de lluitar contra aquests alienígenes de formes aberrants en la majoria dels casos, per la qual cosa els són concedits punts, com en un vídeojoc. Hi han alienígenes que tenen més punts que altres, depenent de la dificultat en eliminar-los. Ells també poden matar els ressucitats, per la qual cosa no podran tornar a lluitar… a menys que algú aconsegueixi cent punts i escolleixi una de les tres opcions: tenir un arma especial, tornar a la vida real borrant-li la memòria o ressucitar un company del “joc”.

Lluita rera lluita el protagonista va coneixent les normes i també altres integrants del joc. Al final hi ha una lluita inacabable contra un enemic amb el que ningú, per experimentat que estigui, pot competir i va canviant de forma constantment. No cal dir que, després de moltes destrosses i de la mort de varis components dels diferents equips que lluiten, entre ells una noia amb la que ha fet alguna cosa més que amistat, havent-li concedit els cent punts, tot i tenir la possibilitat de tornar amb el seu germà, escolleix recuperar la noia.
La gràcia està en que aquest noi, en la vida real ha estat mort vàries vegades i ha entrat al joc en diferentes ocacions i, havent aconseguit la puntuació, ha tornat a la seva vida real, però no en recorda res.

#funnywordsgift (237)

“Put the shout to heaven.”

[237]

Si shi qing chun (2018) (Flavors of Youth)

[728]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Haoling Li, Yoshitaka Takeuch, Xiaoxing Yi
Guió: Tyler Rhoads

[ Animació, drama, romanç ] 1h 14min

Sinopsi

IMDb (6,5):
“Tres històries diferents de joves situades a diferents ciutats de la Xina.”

Crítica

Tres històries curtes amb diferents nivells d’interès…

M’acabo d’enterar que és xinesa… convençut que era japonesa, perquè tots els codis audiovisuals així ho indicaven… i per això tampoc m’acabava de convèncer. En la meva opinió, l’única que val una mica la pena és la primera història, on s’acaba fent una mena d’oda als sentiments que provoquen els records d’un menjar en concret, com és el cas que ens ocupa d’uns fideus d’arròs.

Resum (amb espòilers)

Tres històries independents de joves que viuen en grans ciutats i els sentiments que tenen.

La primera història centrada en els records que provoca el fet de menjar fideus d’arròs des que era petit amb la seva àvia i l’haver anat buscant al llarg dels anys retrobar aquell gust concret que mai tornaria a trobar i el context en cada moment de la seva vida al voltant d’aquest fet concret de sentar-se a una taula a menjar-se’ls.

La història d’una model molt reconeguda i famosa i la seva relació amb la seva germana petita a la que ha pagat els estudis i el moment en que el final de la seva carrera s’acosta.

I finalment la història d’un primer amor de joventut que es desenvolupava a travès de cintes de cassette per on realment expressaven els seus sentiments.