Bloc personal,

diumenge, 9 de juny de 2019

I Am Mother (2019)

[724]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Grant Sputore
Guió: Michael Lloyd Green, Grant Sputore
Actors: Rose Byrne, Hilary Swank, Clara Rugaard

[ Ciència ficció, thriller ] 1h 55min

Sinopsi

IMDb (6,8):
“Una adolescent és criada per una robot afectuosa a la que en tot moment anomena Mare, dissenyada per repoblar la terra després de l’extinció de la humanitat. Però el seu únic vincle es veu amenaçat quan arriba una inexplicable desconeguda amb notícies alarmants.”

Crítica

Només per rarets com jo mateix…

La pel·lícula és justeta. Al principi massa monòtona i sense res interessant. Es posa interessant en el moment en que la noia es fa preguntes i no té respostes, i només val la pena l’últim quart d’hora. El final, fins a cert punt, previsible.

Resum (amb espòilers)

La Terra arriba la seva fi amb l’extinció total de la humanitat. En un refugi totalment computeritzat, una intel·ligència artificial munta un robot –Mother– que és el que s’encarrega de repoblar el planeta a partir d’embrions humans. Primer fa la prova amb un d’aquests embrions perquè, suposadament, Mother també ha d’aprendre a ser mare i ensenyar correctament a la resta d’embrions un cop s’activin.

L’embrió neix a les 24 hores i és una nena. Mother s’encarrega d’educar-la afectuosament, malgrat el seu aspecte tosc i poc humà, però amb una veu femenina molt càlida. L’educa intel·lectual, física i psicològicament perquè en el futur pugui dependre d’ella mateixa. Mother li explica que a fora la humanitat s’ha extinguit per un virus que la pròpia humanitat ha creat i, per seguretat, han preparat un refugi per repoblar el planeta en un cas de catàstrofe com ha succeït.

En plena adolescència la noia es fa preguntes i tot es desmunta en el moment que algú truca a la porta del refugi i, sense consentiment de Mother, obre les comportes i deixa entrar un dona ferida de bala desmuntant la mentida del virus. La dona primer desconfia de noia i robot, perquè a fora un exèrcit de robots amb el mateix aspecte que Mother es dediquen a exterminar la raça humana. Mica en mica, dona i noia agafen confiança i s’acaba sabent que a les mines quedaven supervivents que s’amagaven dels robots exterminadors.

Mother decideix gestar un nou embrió per atreure l’atenció de la noia i neix el mateix dia que dona i noia decideixen fugir. A fora l’espectacle és aterridor: és tot cendra i només una part que és conreada per màquines automàtiques és verd perquè estan cultivant l’aliment pel futur de la nova raça humana. La noia acaba sabent que, com ella mateixa, abans hi han hagut més embrions nascuts i només ella ha passat els controls mínims i per això continua viva. La idea és repoblar el planeta amb embrions seleccionats.

La sorpresa ve al final quan Mother, que no deixar de ser una única intel·ligència artificial que decideix el destí de tothom, és qui fa nèixer els embrions “nous” i qui extingueix la resta de la raça humana “antiga” per incompetent, habitant robots cuidadors i assassins: tot en un. La dona que ha trucat a la porta ferida de bala, de fet, va ser una dels primers embrions que va criar i la va deixar fora perquè la cuidessin els “antics” humans, però curiosament és l’única supervivent perquè tenia justament la funció de cuidar la noia en el moment que demanés la independència de Mother.

Cap comentari:

Publica un comentari