Gantz: O (2016)

[729]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Yasushi Kawamura, Keiichi Saitô
Guió: Hiroya Oku (manga), Tsutomu Kuroiwa
Actors: Daisuke Ono, M.A.O., Saori Hayami, Shūichi Ikeda

[ Animació, acció, drama ] 1h 35min

Sinopsi

IMDb (7,2):
“Després d’haver estat assassinat brutalment en una estació de metro, un adolescent es desperta per ressuscitar-se per un estrany ordinador anomenat Gantz i obligat a lluitar contra una gran força alienígena invasora a Osaka.”

Crítica

Fabulosa, oh, sorpresa!

Personalment l’he trobat boníssima en una situació que, una vegada més, em deixa totalment fora de lloc pel fet de no haver-ne sentit parlar…

Investigant, he trobat que hi ha el manga original (2000), l’adaptació a anime serialitzada (2004), dos live action (2011) i aquest anime CGI (2016).

Resum (amb espòilers)

Un noi molt alt de disset anys que sembla bastant més gran del que és, en morir els seus pares, ha de tenir cura del seu germà petit per tal que no sigui ingressat en un orfanat. El dia del seu aniversari, el del germà petit, que l’està esperant a casa amb el sopar a la taula, després de treballar tot el dia i per tal d’ajudar un home que estan apallissant al metro, és assassinat. La mateixa nit desperta ressuscitat en un pis on hi han més personatges i una gran bola negre enmig. És una tecnologia superior que permet la ressucitació a canvi de lluitar contra unes forces alienígenes que estan apareixen esporàdicament a les principals ciutats del Japó.

Tot i no saber com funcionen les normes del joc, ràpidament s’integra en un petit equip que acaba de perdre el seu líder i del que només queden una noia amb pitrera voluminosa que en vida havia estat model i un home gran. Són proveïts amb armes especials i tratges que suporten cops sense patir danys… fins a cert punt. Tots els lluitadors són persones mortes que han de lluitar contra aquests alienígenes de formes aberrants en la majoria dels casos, per la qual cosa els són concedits punts, com en un vídeojoc. Hi han alienígenes que tenen més punts que altres, depenent de la dificultat en eliminar-los. Ells també poden matar els ressucitats, per la qual cosa no podran tornar a lluitar… a menys que algú aconsegueixi cent punts i escolleixi una de les tres opcions: tenir un arma especial, tornar a la vida real borrant-li la memòria o ressucitar un company del “joc”.

Lluita rera lluita el protagonista va coneixent les normes i també altres integrants del joc. Al final hi ha una lluita inacabable contra un enemic amb el que ningú, per experimentat que estigui, pot competir i va canviant de forma constantment. No cal dir que, després de moltes destrosses i de la mort de varis components dels diferents equips que lluiten, entre ells una noia amb la que ha fet alguna cosa més que amistat, havent-li concedit els cent punts, tot i tenir la possibilitat de tornar amb el seu germà, escolleix recuperar la noia.
La gràcia està en que aquest noi, en la vida real ha estat mort vàries vegades i ha entrat al joc en diferentes ocacions i, havent aconseguit la puntuació, ha tornat a la seva vida real, però no en recorda res.