91,5 Kg

Pes:  91,5 Kg
-1,0 Kg

[ Gràfica a Google Drive. ]

Konoyo wa Tatakau Kachi ga Aru, vol. 2 (2024) (Val la pena lluitar per aquest món)

[571]

Valoració

Fitxa tècnica

• Nominada al Manga Taishō 2025 (9è lloc)

Hatsumi Kodama (guió, dibuix, tinta i color)
Títol original: この世は戦う価値がある (Konoyo wa tatakau kachigāru)

[ Manga seinen, drama, slice of life ]
MangaNelo (anglès)   |   RawKuma (japonès)
Shōgakukan (Big Comic Superior - Weekly Big Comic Spirits) (12/03/2024 al Japó)

12 capítols (8-19) - 208 pàgines b/n - 127 x 180 mm (B6)
Wikipedia   |   MyAnimeList (N/A) (399)

Sinopsi

Whakoom:
“La història de la Kiri Itō, una oficinista de vint-i-cinc anys que arriba al límit i intenta aprofitar al màxim la seva vida! La Kiri gaudeix de la llibertat que va obtenir amb la seva targeta de donació d'òrgans i gaudeix de la seva segona vida a l'illa Myōken, a la desembocadura del riu Kyūedo a Tòquio. Comença a liquidar els seus comptes un per un, basant-se en una llista de coses a fer de tots els seus deutes i préstecs passats. Mentre intenta ser útil per a tothom, fa noves amistats i es troba amb algun nou problema. Es reuneix amb afecte i sospita quan es retroba amb el seu mentor.”

Crítica

Un volum amb dues parts principals, una de les quals fluixeja una mica, però es manté l’interès per la història…

Finalment he llegit fins el capítol dotze en anglès i, a partir d’aquí, he pogut continuar la lectura d’aquest manga seguint-lo amb els scans en japonès i llençant-ho al GoogleTranslate per traduir automàticament. No és el desitjable, però s’entén prou bé.


He començat a seguir a l’autora a Twitter/X (@k8d2m3) i té publicats una bona quantitat de vídeos mostrant com entinta les pàgines. És apassionant i valoro, si més no, encara més el seu treball! Per cert, de l’autora hi ha ben poca informació més enllà que és una dona, fins el punt que no se sap si és el seu nom real, l’edat o alguna imatge en persona, com moltes de les mangakes que oculten la seva identitat.

He fullejat per sobre els volums posteriors i sembla que després se soluciona, però en aquest volum hi han bastants capítols que la qualitat il·lustrativa minva en el sentit que hi han errors bàsics de proporcions dels personatges, de dibuixat excessivament ràpid i algun problema amb els fons…

Deixo per aquí aquest petit resum que trobo prou encertat que vaig escriure pel primer volum:

“Al principi sembla que hagi de ser una història de revenges, de ressentiment acumulat que explota per on ningú s’ho espera. Així és el primer capítol, però el fons de la història i la manera d’estirar el xiclet és presentar una història de coses que m’agradaria fer abans de morir per allargar-ho tan com calgui, mentre anem fent noves amistats, coneixem noves històries i veiem un ‘slice of life’ clàssic de manual. Simple, com a mi m’agrada.”

(29/05/2025)

Col·lecció

• Konoyo wa Tatakau Kachi ga Aru, vol. 1 (2023)
• Konoyo wa Tatakau Kachi ga Aru, vol. 2 (2024)
• Konoyo wa Tatakau Kachi ga Aru, vol. 3 (2024)
• Konoyo wa Tatakau Kachi ga Aru, vol. 4 (2025)

Resum (amb espòilers)

Capítol 8.- Passeig per l’illa de Myōken. En un flashback a un any abans del seu canvi de vida, la Kiri recorda com, tot agobiada, viatjava camí de la feina i va descobrir l’illa de Myōken a la desembocadura del riu Kyūedo a Tòquio. Tornant al moment actual veiem la Kiri que el primer que fa quan té les coses clares és buscar un lloguer prop d’aquest lloc que la va inspirar (no s’hi pot viure, doncs és una zona industrial, però a banda i banda del riu hi han bones panoràmiques). Coneixem la Sakura, de la immobiliària, que, de bon començament, es va espantar en veure la Kiri amb un bat de beisbol el dia que va apallisar el xicot per reclamar-li els diners. La Sakura l’acompanya a fer un passeig per l’illa, en especial al temple Myōken i allà es prenen un cervesa. (30/05/25)

Capítol 9.- Dominar les apostes i jocs d’atzar (1). La Kiri decideix introduir-se en les apostes i jocs d’atzar i gastar els seus últims trenta mil iens (183 €). Sense tenir idea de com funciona s’anima a entrar a un pachinko (màquines escurabutxaques). Se n’ensurt, però ràpidament es torna a atabalar, fins que, del no res, apareix un individu que comença a donar-li indicacions de com funciona. La Kiri li diu que no necessita ajuda i continua jugant sola. S’ha gastat els trenta mil iens en un parell d’hores. Després de dinar encara se’n gasta deu mil més i se n’adona que allò no la porta enlloc. En sortir de l’últim pachinko torna a veure l’individu que se li presenta com Gaku tot invitant-la a les curses de cavalls. (30/05/25)

Capítol 10.- Dominar les apostes i jocs d’atzar (2). La Kiri li diu que no i llavors el Gaku la provoca ofenent la seva aparença amb la jaqueta. La Kiri es pica i accepta. El Gaku aposta deu mil iens i els perd, però la Kiri n’aposta dos-cents i n’acaba guanyant tres-cents quaranta. El Gaku la torna a provocar en una última cursa, però de primeres la Kiri no accepta, encara que al final s’hi aposta cinc-cents mil iens (3.000 €). Guanya! (30/05/25)

Capítol 11.- Dominar les apostes i jocs d’atzar (3). El Gaku segueix provocant-la perquè continuï apostant, però la Kiri diu que ja n’hi ha prou i se’n va a casa. El Gaku li diu d’anar a fer un copa; la Kiri ho refusa. Finalment, més enllà de l’aparença de jugador enganxat al joc, el Gaku és un guionista i director de teatre que està buscant fils argumentals per continuar escrivint, i el bar on la volia portar no és altra cosa que el local underground on s’ajunta tota la gent de la colla de teatre. Allà, una examant li retorna el telèfon que s’havia deixat entre els llençols amb els contactes i xats de Line esborrats. La Kiri li envia la foto que s’han fet a l’entrada de les curses de cavalls i el Gaku aprofita per guardar-se l’únic contacte que té ara mateix. (30/05/25)

Capítol 12.- Dominar les apostes i jocs d’atzar (4). De tornada a casa, sense intercanviar pràcticament paraules, la Kiri no sap si la porta a un altre bar o potser vol “alguna cosa més”. El Gaku, però, està més interessat en les reaccions esporàdiques de la gent quan esclaten en discussions dialectals. En una d’aquestes, el Gaku ha d’apartar la Kiri perquè no se li tirin a sobre, però aquesta sobrereacciona dient que li ha tocat el cul. Discuteixen una estona i finalment el Gaku li diu que la troba fascinant, tot i que li recorda que sembla només li agraden les noies més grans (ell en té vint-i-tres). (30/05/25)

Capítol 13.- Menja’t la bola de síndria amb cullera. La Kiri visita la Yūka i li porta mitja síndria que li va sobrar del dia anterior després d’endrapar-se-la amb cullera. És juny i la Kiri encara va amb la seva caçadora, per la qual cosa acaba agafant un cop de calor. Les dues xerren distesament mentre la Yūka li prepara menjar picant, situació que encara la fa suar més. Finalment es treu la jaqueta, però perquè li cusi una esfilagarsada. Per finalitzar el dia, la Yūka li acaba servint a la Kiri un xarrup de sake ben fred, com el que li agradava prendre a la mare de la Yūka, moment en què es desperten antics records. (30/05/25)

Capítol 14.- L’obra del Nishino. Veiem el dia a dia del Nishino, l’ex-company de classe de la Kiri, com a venedor d’assegurances. Ha d’assistir un client que vol fer un part de sinistre en un cotxe que té un rascada per fora (un atropellament?). El seu cap veu el part i es pregunta si no és només coincidència que tingui un accident només tres dies després de contractar l’assegurança: dictamina que és una estafa i li demana que ho investigui davant el seu atabalament. Investiga i, efectivament, hi ha una persona embestida per un cotxe a l’hospital i la seva dona i els dos fills plorant a casa. El Nishino es posa de part de l’atropellat i ha de rebre, a més, les amenaces del conductor que vol cobrar l’assegurança. El seu cap li dona suport i acaba invitant-lo a sopar i a beure cervesa fins que, al final, s’acaba enfonsant i comença a plorar. (30/05/25)

Capítol 15.- Menja’t totes les tallarines picants. El Nishino recorda el dia que va veure la Kiri deprimida a l’escola i li va donar la carta de l’escarabat amb la intenció d’ajudar-la. Com ara que, veient de part de qui ha d’estar en l’atropellament, es posa del cantó de la dona i ajuda en tot el que cal. En acabar el dia es reuneix amb la Kiri a la licoreria, que s’està acabant unes tallarines súper picants i, veient que no se les pot acabar, se les passa al Nishino que acaba plorant de la quantitat de picant que porta, situació que fa riure d’orella a orella a la Kiri. El Nishino recorda la seva promesa de fer-li arrencar un somriure i se sent satisfet. (30/05/25)

Capítol 16.- Tornant el bitllet de tren i els diners del cafè al meu professor (1). Quan la Kiri encara anava a primària, de sobte el seu germà Jun va empitjorar i la seva mare va haver de fer-se càrrec del nen a l’hospital, per la qual cosa la Kiri va haver de començar a espavilar-se sola per anar a l’escola pel seu compte. Per anar a l’hospital la va portar un mestre en taxi, però a l’hora de tornar es va adonar que no duia ni el bitllet ni diners. Quan ja tenia decidit tornar sola a casa caminant se li presenta el professor Ando per saber què havia passat marxant més aviat de classe. Ara, la Kiri torna en tren, junt a un alegre i entusiasmat Nishino, per retornar-li els diners que aquell dia li va deixar. Després de perdre’s en repetides ocasions pel camí, arriben a casa del mestre Ando, però de la porta surt un senyor (familiar?) plorant. Finalment el mestre Ando surt i els coneix de seguida. La Kiri continua recordant que hagués agraït tenir un pare com el senyor Ando per les seves atencions aquell dia especialment. (30/05/25)

Capítol 17.- Tornant el bitllet de tren i els diners del cafè al meu professor (2). Finalment, catorze anys després, la Kiri es troba amb el mestre Ando. Fins ara, tothom amb qui s’havien creuat pel carrer parlaven molt bé del mestre, de que si era bona persona, filantròpic, etc., però finalment torna a aparèixer el seu fill, el que havia sortit plorant anteriorment de la casa, a reclamar alguna cosa que no acabo d’entendre amb la traducció automàtica. El mestre sempre intentava ajudar la gent del seu voltant, però a ulls del seu propi fill els estava descuidant a ell i a la seva mare, fins al punt que el dia que la seva mare va haver de ser ingressada, el mestre es va excusar perquè havia d’atendre una alumna amb un germà amb una malaltia terminal… i això no li ho pot perdonar! La Kiri, de tornada a casa, estripa el llistat de coses a retornar: no sap com enfrontar-se al seu fill. (31/05/25; aquest capítol no l’he entès gaire)

Capítol 18.- Tornant el bitllet de tren i els diners del cafè al meu professor (3). La Kiri recorda el dia a partir del qual es va començar a quedar sola a casa espavilant-se pel seu compte i també el moment en què, per distreure’s, va començar a escoltar la ràdio de nit (aquest fet apareix recurrentment en els resums, però fins ara no s’havia manifestat). Després de reflexionar mentre escolta la ràdio, li demana al seu mestre si es pot tornar a presentar a casa seva, però aquest cop tota sola cara a cara. A la Kiri li sap greu que, per ajudar-la a ella, algú sigui infeliç: el fill del mestre. (Altre cop no enten bé les traduccions automàtiques). La Kiri li dona les gràcies i li retorna el llibre dedicat al mestre al mateix temps que li diu que ell també ha d’assumir la seva part de responsabilitat. (31/05/25)

Capítol 19.- Tornant el bitllet de tren i els diners del cafè al meu professor (4). De tornada a casa i encara amb llàgrimes als ulls, se’n va amb una sensació d’incomoditat. El Nishino, que l’ha estat trucant repetidament i no li ha agafat el telèfon, finalment la troba en un parc. Allà li dona un clauer de record del seu últim viatge per feina. La Kiri li regala, a canvi, l’arrecada de l’amant del seu ex-xicot que encara conservava. El Nishino també li dona un sobre que li han enviat a ell, de part del professor Ando, per la Kiri. És una carta on explica que, finalment, s’ha divorciat i no és culpa de la Kiri, tot i que “actuar per convicció té un efecte dominó en els altres”. El mestre finalment assumeix les seves pròpies responsabilitats, però li diu que “cenyir-se a la pròpia voluntat, sovint provoca conflictes; és impossible evitar-ho, sobretot si és un camí que has triat tu mateix; continuar llançant-te a les situacions i estant al centre de les ones et fa més fort, però també et fa sentir sol alhora”. La Kiri somriu contenta, accepta aquesta soledat i prepara el seu proper objectiu del llistat. (31/05/25)

Konoyo wa Tatakau Kachi ga Aru, vol. 1 (2023) (Val la pena lluitar per aquest món)

[570]

Valoració

Fitxa tècnica

• Nominada al Manga Taishō 2025 (9è lloc)

Hatsumi Kodama (guió, dibuix, tinta i color)
Títol original: この世は戦う価値がある (Konoyo wa tatakau kachigāru)

[ Manga seinen, drama, slice of life ]
MangaNelo (en anglès)
Shōgakukan (Big Comic Superior - Weekly Big Comic Spirits) (12/10/2023 al Japó)

7 capítols (1-7) - 192 pàgines b/n - 127 x 180 mm (B6)
Wikipedia   |   MyAnimeList (N/A) (399)

Sinopsi

Whakoom:
“La història sobre la Kiri Itō, una oficinista de vint-i-cinc anys amb dificultats que, d’un dia per un altre, plega de la feina que l’esclavitza en el seu tercer any de feina, amb begudes energètiques amuntegades, una feina que no va bé, un lloc de treball d’assetjament sexual i un xicot moralment abusiu. Amb l’únic desig d’ajudar a la gent, mentre lluita per sobreviure, li arriba un sobre. A dins hi ha una targeta que es converteix en el seu dret a viure lliurement. I així comença la venjança definitiva i més gran de la seva vida!”

Crítica

Una història d’engegar-ho tot a fer punyetes i començar des de zero acomplint un llistat de coses a fer…

M’està agradant molt aquesta història. Després d’un capítol introductori de seixanta pàgines, excessives en la meva opinió, la resta de capítols ja tenen una longitud més normalitzada, entre vint i trenta pàgines. La pena és que només hi han dos volums traduïts… de fet, el segon volum té dotze capítols, però només n’hi ha traduïts la meitat. No sé si podré anotar més volums llegits…

Al principi sembla que hagi de ser una història de revenges, de ressentiment acumulat que explota per on ningú s’ho espera. Així és el primer capítol, però el fons de la història i la manera d’estirar el xiclet és presentar una història de coses que m’agradaria fer abans de morir per allargar-ho tan com calgui, mentre anem fent noves amistats, coneixem noves històries i veiem un slice of life clàssic de manual. Simple, com a mi m’agrada.

Amb les dues mans subjectant-me els grossos collons que sobresurten de l’acomodada butaca des de la que escric aquestes línies, a continuació em posaré a criticar i/o valorar el treball de l’autora:

• autora que acaba de ser nominada al Manga Taishō 2025 i ha quedat en novè lloc, poca broma;
• autora que ja porta una experiència acumulada de prou anys com per ser reconeguda per la seva anterior obra Zange Meshi, (Aliments de penediment), publicada entre 2020 i 2022 amb un total de set volums; també té publicat Anata ga kyō mo hohoemu dake de (tanhenshū) (Només perquè somrius avui (recull de contes)), un volum publicat el 2020; i Kimi wa Hikari (El nostre sentiment) un Kindle del 2025;
• en la meva opinió, el millor de tot és la història, amb què al principi sembla titubejar i no saber ben bé com mostrar-lo, però que en el fons sap ben bé on vol arribar: molt ben explicada;
• en el dibuix, quan vol mostrar la cara seriosa de la protagonista, també sap molt bé com dibuixar-la, com detallar-la i com mostrar primers plans; és el que veiem en les il·lustracions de les portades i aquests primers plans tan ben aconseguits;
• però –sempre en la meva humil opinió– li manca una mica de mà ample, una mica de desimboltura especialment quan vol mostrar situacions cotidianes o alguna postura corporal forçada que sembla no saber com resoldre del tot adequadament (ull que l’autora és: 1.- artista, 2.- mangaka, 3.- reconeguda i 4.- amb experiència contrastada, i tot això seria suficient per desmentir automàticament aquesta opinió…);
• i, finalment, quan vol mostrar un aspecte divertit o irònic, utilitza els dibuixos esquemàtics clàssics, que també estan molt ben fets, però també li falten un “alguna cosa” que no sé ben bé com explicar: desimboltura li dic jo, tot i que sé que justament això no és.

Au, ja m’he quedat descansat…

Col·lecció

• Konoyo wa Tatakau Kachi ga Aru, vol. 1 (2023)
• Konoyo wa Tatakau Kachi ga Aru, vol. 2 (2024)
• Konoyo wa Tatakau Kachi ga Aru, vol. 3 (2024)
• Konoyo wa Tatakau Kachi ga Aru, vol. 4 (2025)

Resum (amb espòilers)

Capítol 1.- Amb la imatge redundant d’una cadira de rodes enfonsant-se en el mar i el record d’un germà petit al que no va poder ajudar en el seu moment, la Kiri Itō se sent aclaparada en la seva feina on és sobreexplotada i, alhora, és constantment abusada pel seu xicot sexualment i patint gaslighting. El seu pensament recurrent és “he de ser útil per algú” al mateix temps que no para de demanar disculpes per tot. Després d’un parell de mal dies de feina es troba malament i, de tornada a casa, veu pel carrer el seu xicot amb una altra noia agafats del braç i petojenant-se públicament.

En aquest moment es treu la goma del pèl i comença a buscar maneres de suïcidar-se, però el que li apareix és algun tipus d’ajuda online. En arribar a casa rep un sobre (al principi no s’especifica què és expressament per mantenir la intriga, però en el resum –i al final del capítol– ja s’indica que li arriba la targeta de donant d’òrgans) i, a partir d’aquest moment, comença a planificar una nova vida. Emplena fulles de calendari, neteja el pis, s’absenta cinc dies de la feina sense contestar el telèfon i finalment es presenta a la feina.

El primer que diu quan arriba a l’oficina amb roba informal i el pèl tenyit parcialment de taronja és que “la Itō ha mort; jo soc la Itō segona, la Itō II, la Itō Turbo Type D…” i deixa la seva cap ben petrificada acusant-la d’assetjament sexual malgrat ser dona. El seu cap, empipat, l’enfronta, moment en què la Itō aprofita per enviar-lo a fer punyetes i plegar de la feina. S’emporta la seva caixa de pertenències personals, inclòs material d’oficina que havia pagat ella, i perdona als dos caps allò que li van agafar sense permís.

Només sortir de l’oficina intenta vendre un typex a dos escolars, però sense èxit. A continuació s’adreça a una botiga esportiva i compra un bat de beisbol. La Kiri truca al xicot que es troba dins el cotxe amb l’altra noia i, en sortir, li clava un bon cop al cap. El xicot, sorprès, comença a xerrar dels nervis i la Kiri li clava un altre cop a l’espatlla avisant-lo que el proper serà a la cara. La Kiri li reclama tots els diners que li ha deixat fins ara, 4.500 € aproximadament al canvi. En comptes de callar, el xicot encara li diu que les noies com ella, sense persones com ell, no serien res. La Kiri li clava una patada a la cara al temps que li comença a recitar un seguit de patologies mèdiques i a continuació li ensenya la targeta de donant d’òrgans de la carta que va rebre.

“Salvaré onze vides quan em mori, així que tinc dret a viure com vulgui” li diu. La Kiri torna contenta a casa amb els diners recuperats. A casa, ratlla de la llista els diners que li devia el xicot de la columna de l’esquerra i, de la columna de la dreta, es veuen despeses o préstecs relacionats amb l’ensenyament (formació de professors). (28/05/25)


Capítol 2.- Beguda diürna. L’endemà pel matí, després de llevar-se ben tard i sobresaltar-se perquè ha d’anar a treballar, i un cop assimilada la nova situació, llegeix en la seva pisarra de coses a fer “anar a beure de dia”. Tot gaudint del sol i del lleuger oreig del vent, se’n va al combini de torn a comprar tres llaunes de cervesa, tota apurada “pel què diran” i comença a beure sentada en el gronxador d’un parc al mateix temps que no pot evitar deixar anar llàgrimes d’alegria. Sortint del parc arriba a un riu on hi veu un pescador i, des del pont estant, es força a fer un crit d’alliberament. Després s’atansa al pescador i es posa a xerrar amb ell.

En aquest moment es presenta el Hatanaka de l’empresa on treballava fins ara, fent-li saber que, sense ella a l’empresa, ara tothom ha entrat en pànic, mentre li fa entrega d’un sobre amb documents. El Hatanaka aprofita per saber els motius de la sorprenent dimissió. Ella li contesta amb un haiku: “Un maldecap, deixa que aquesta frase habitual sigui la meva resposta per a tu”. Amb el pescador i el Hatanaka d’espectadors reflexiona sobre el seu nou rumb vital: amb la targeta de donant d’òrgans a les mans deixa anar“recuperaré tot el que m'han robat“. (28/05/25)

Capítol 3.- Menjar de luxe neri neri neri ne. La filla del pescador es presenta al moll a dir-li quatre paraules ben dites al seu pare perquè no està atentent la seva feina que és repartir cerveses. A continuació parla amb la Kiri i li diu que si torna a veure aquell gandul li ho faci saber anant a la botiga de licors de la cantonada.

L’endemà pel matí, després de tenir un somni amb els seus pares i el seu germà petit, el Jun, que tenia algun tipus de discapacitat, torna a passejar pel matí i se’n va al parc. Allà la veu la noia de la licoreria que li demana ajut pel repartiment. La Kiri li diu que, de fet, no està lliure, doncs en la seva llista de coses a fer avui toca “menjar de luxe” neri neri neri ne, una llaminadura ben econòmica on s’hi han de barrejar diferents sobres.

La Yūka, la licorera amb qui sembla que comença a fer amistat, se’n riu del llistat absurd de coses pendents. Sembla ser que la Yūka ha perdut fa poc temps la seva mare. Quan arriben a casa després del repartiment, el seu pare, el pescador, no hi és i surten a buscar-lo, doncs ha deixat el mòbil a casa i s’ha emportat l’urna funerària i la seva foto. Finalment el troben al costat del moll on havia anat a ensenyar-li la posta de sol, davant el disgust i sobresalt de la Yūka. (28/05/25)


Capítol 4.- De tu a tu. Tot jugant una partida de bàsket d’un contra un, la Yūka li diu que la seva mare va morir atropellada per un cotxe que es va donar a la fuga fa sis anys i, des de llavors, el seu pare actua erràticament. Posats a confessar intimitats, la Kiri li explica la mort del seu germà petit, malalt de naixement. La Kiri li diu a la Yūka que l’ajudarà a trobar el culpable de la mort de la seva mare i l’ajudarà a matar-lo. Mentrestant li demana que l’acompanyi a acomplir la seva llista de coses a fer, inclòs l’anar a Disneyland amb uniforme escolar… curiosament la Kiri ja és grandeta per anar vestida d’escolar, té vint-i-cinc anys, i la Yūka, que només en té dinou, fa tot just quatre dies que encara anava a secundària. (29/05/25)

Capítol 5.- Retornar les coses que vaig agafar prestades durant els dies d'escola (1). En un flashback veiem la Kiri a primària en el moment en què va acabar la seva infància al nèixer el seu germà malaltís. Altre cop en temps actual, el Hatanaka es torna a presentar, aquest cop a la licoreria, però la Kiri fa veure que no el coneix. Ella continua a la seva d’anar acomplint la seva llista de coses a fer. La següent: retornar els prèstecs que li van fer quan estudiava. Contacta amb antigues companyes i els va tornant allò que prèviament li havien deixat: un llapis, una goma, un dibuix, un CD… Han passat els anys i cadascun dels companys de classe ara tenen unes vides molt diferents i disperses. Troba molta gent, cadascun més sorprès que l’anterior per la devolució passats tants anys, però hi ha un noi que no hi ha manera de contactar; justament el noi amb qui, de petita, sempre s’hi barallava: el Nishino. (28/05/25)

Capítol 6.- Retornar les coses que vaig agafar prestades durant els dies d'escola (2). Finalment, la Kiri li retorna una carta d’un escarabat al Nishino, que ni recordava haver deixat. El Nishino li recorda com de mica en mica la Kiri va deixar de somriure a l’escola. En les retrobades amb antics companys d’escola, fins ara tothom li deia a la Kiri que realment havia canviat. En canvi, el Nishino li diu que no, que realment ara torna a ser ella mateixa. Després d’una conversa ben animada, el Nishino no li accepta la carta que li vol tornar (suposo que amb l’esperança de tornar a veure-la). (29/05/25)

Capítol 7.- Intentar anar en moto. El Nishino que, malgrat el seu aspecte imponent, és un tros de pa, ara es dedica a treballar en una asseguradora i està ensenyant a la Kiri a conduir una moto petita. Mentre la colla de nous amics sembla que cada cop es faci més gran, la seva antiga cap es presenta també a la licoreria, perquè signi els papers de la dimissió. Com no té el segell de la signatura, l’acompanya a casa seva i veu la llista de la paret. La cap li continua recriminant el fet de deixar la seva feina i li recorda que continua tenint responsabilitats bàsiques com pagar el lloguer i això és una taca en el seu historial per a una feina futura. La Kiri li explica la història del seu germà, la nova targeta de donant d’òrgans i el que l’ha portat a canviar d’actitud davant la vida. La cap, que no ho pot entendre, acaba marxant enfadada. La Kiri, però, sembla estar ben tranquil·la i ja pensa què li toca fer demà. (29/05/25)