Ricard Vilanova

dissabte, 18 de maig del 2019

#funnywordsgift (232)

“It’s not clean wheat.”

[232]

The Man Who Killed Don Quixote (2018)

[719]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Terry Gilliam
Guió: Terry Gilliam, Tony Grisoni
Actors: Adam Driver, Jonathan Price, Olga Kurylenko

[ Aventura, comèdia, drama ] 2h 12min

Sinopsi

IMDb (6,5):
“Toby, un director de cinema desil·lusionat, es trasllada a un món de fantasia fent un salt en el temps quan un sabater espanyol, que anteriorment l’havia contractat per intrepretar el Quixot, el creu Sancho Panza. Gradualment és incapaç de saber què és realitat i què cón somnis.”

Crítica

Molt decebedora…

Davant d’un repartiment tan bèstia com té aquesta pel·lícula només puc pensar que no he entès res… És un disbarat de cap a peus interpretat per actors molt coneguts i amb un desplegament de recursos desproporcionat. Fins i tot coneixent la bogeria continguda en la novel·la del Quixot, no li trobo el què.

Resum (amb espòilers)

Un director de cinema americà molt reconegut en l’actualitat, filmant de nou a Espanya, recorda la seva primera pel·lícula d’estudiant, el Quixot, i va recordant actors i personatges d’aquella època, barrejant-ho tot sense acabar de saber què és real i què imaginari, alhora que els retroba en l’actualitat, amb l’afegit d’un excèntric multimilionari mafiós, que és qui acaba pagant la pel·lícula i al que han d’anar rient-li les gràcies.

dissabte, 11 de maig del 2019

The Orville (2017) S01

[80]

Valoració

Fitxa tècnica

Creador: Seth MacFarlane
Actors: Seth MacFarlane, Adrianne Palicki, Penny Johnson Jerald

[ Aventura, comèdia, drama ] 12 capítols de 44min

Sinopsi

IMDb (8,0):
“Una nau exploradora de la Terra s’enfronta a reptes intergalàctics al segle XXV (a partir de l’any 2418).”

Crítica

Una “merda” de sèrie, però feta a la meva mida…

En principi sembla un merdot de sèrie, un “quiero y no puedo”, amb acudits dolentíssims i situacions inversemblants, però tot encabit en el context d’un spin-off –com tants d’altres– de l’univers Star Trek (més de la sèrie original i, concretament, de l’època daurada de The Next Generation, Voyager i Deep Space Nine, que no pas de l’última Discovery), però molt ben realitzat i produït: no hi ha res a l’atzar.

A mi m’han agradat molt els infinits detalls en la profusió d’efectes digitals i també la música, que, tot i ser una mica “machacona” és justament el que busca, com tota la resta d’estereotipos i clixés de manual per la temàtica que tracta. Se’n riuen d’ells mateixos. Genial!

Així que, es podria dir que és bastant dolenta, però està molt ben feta i dirigida a aquest nínxol de públic com jo mateix, per la qual cosa està genial. I sembla ser que la segona temporada millora considerablement…

#funnywordsgift (231)

“To old dog everything are fleas.”

[231]

dissabte, 4 de maig del 2019

Tully (2018)

[718]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Jason Reitman
Guió: Diablo Cody
Actors: Charlize Theron, Mackenzie Davis, Ron Livingston

[ Comèdia, drama, misteri ] 1h 35min

Sinopsi

IMDb (7,0):
“Una mare treballadora amb tres criatures forma un vincle inesperat amb la mainadera de nit contractada per ajudar-la amb el seu nadó.

Crítica

Massa “bonica” per ser veritat…

La veritat és que, l’últim que m’esperava era el gir inesperat del final. Cal dir que està molt ben feta:ds ella molt ben caracteritzada i ben “inflada” per representar una mare que acaba de parir i que no li torna res a lloc un cop passat els quaranta. Amb tot, però, un pèl ensucrada, en la que tot sembla venir rodat tot i mostrar les dificultats de la maternitat.

Resum (amb espòilers)

Una dona, que tot just acaba de passar la ratlla dels quaranta anys, està prenyada sense esperar-ho de nou mesos del seu tercer fill. Ja té dificultats per anar fent en el seu dia a dia, en especial per l’atenció específica que ha de dedicar al seu fill amb algun tipus de transtorn sense definir, de manera que, en el moment de tenir la criatura, la falta de son li fa desdoblar la seva personalitat i crea una mainadera imaginària que és qui li cuida la criatura per la nit, fins que arriba un moment que s’acaba descobrint la veritat.

#funnywordsgift (230)

“Put yourself stones on the liver.”

[230]

divendres, 3 de maig del 2019

Captain Marvel (2019)

[717]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Anna Boden, Ryan Fleck
Guió: Anna Boden, Ryan Fleck
Actors: Brie Larson, Samuel L. Jackson, Ben Mendelsohn

[ Acció, aventura, ciència ficció ] 2h 3min

Sinopsi

IMDb (7,1):
“Carol Danvers es converteix en una de les heroïnes més poderosos de l’univers quan la Terra es embolicada enmig d’una guerra galàctica entre dues races alienígenes.”

Crítica

Capitana Marvel i Nick Fury, el biopic…

La veritat és que em pensava que seria realment fabulosa, millor del que podria semblar a primer cop d’ull, però, al final, sense ser cap decepció, ha estat bastant normaleta. S’hagués pogut titular Capitana Marvel i Nick Fury, el biopic… ;-)

És la peça clau (una de les peces claus) per poder desenvolupar formalment la tercera part de The Avengers. Aquí queden explicades les picades d’ullet de les escenes post-crèdit de The Avengers 2 i, tot i explicar el perquè i com sorgeix aquesta nova heroïna, potser gairebé més important és justificar l’omnipresència de Nick Fury a tot arreu.

Ha estat una pel·lícula mesurada, sense accions desmesuradament estrafalàries i ben feta. A mi m’ha agradat.

Resum (amb espòilers)

Carol Danvers és una noia humana que, en la dècada dels anys noranta, coneix una científica amb la que col·labora pilotant un avió de proves fins que acaba descobrint que la científica no és humana, és una kree que s’ha adonat, tard, que està en el bàndol equivocat en una guerra contra els krull i ha desenvolupat una nau amb capacitat de volar a la velocitat de la llum que pot acabar decidint el final de la guerra.

Per evitar que aquesta nau caigui en mans dels seus congèneres intenta destruir-la, però acaba morint. És Danvers qui la destrueix i, accidentalment, absorbeix tota la seva energia dotant-la d’un poder que ni ella és capaç de controlar. Al mateix temps que passa això, perd la memòria i és portada al planeta dels kree on és enganyada i adiestrada per, utilitzant la seva tecnologia, un dia fer-ne servir aquest poder que té dintre. És rebatejada com Vers, perquè és l’única part de la xap identificativa que n’ha quedat sencera.

Mentrestant és enviada en una missió de guerra contra els krull, dels que sempre ha pensat que eren l’enemic terrorista, i acaba parant a la Terra on intenta fugir primer i lluitar després contra els krull, fins que finalment n’acaba coneixent la veritat.

Quan arriben els kree que pensava amb anterioritat que eren els bons, sabent-ne la veritat, comença mica en mica a dominar els seus poders fins el punt de demostrar que és pràcticament invencible. Acaba ajudant als krull a trobar un nou planeta on viure i li dona a Nick Fury, co-protagonista en tot moment de la història, un busca intergal·làctic per, en moment de necessitat, l’avisi per tornar a la Terra a ajudar-los.

dimecres, 1 de maig del 2019

Gunnm (Battle Angel Alita) 7 (1994)

[115]

Valoració

Fitxa tècnica

Yukito Kishiro (guió, dibuix i tinta)
(Gunnm - Battle Angel Alita)

[ Manga seinen, cyberpunk, postapocalíptic, ciència ficció ] (ed. 2018)
Ivréa

6 capítols (36-31) - 230 pàgines - 128 x 180 mm (15 mm gruix)

Sinopsi

Whakoom:
“Al segle 26 la Terra està devastada i serveix merament d’abocador d’escombreries per a la població de Salem, la ciutat flotant a la qual van poder emigrar només els privilegiats. La protagonista, Gally, és una cyborg les restes de la qual apareixen en un desballestament. Encara li funciona el cap però no té memòria de la seva vida anterior. Ido, un científic idealista però pragmàtic, la reconstrueix i li dona un nou cos. A Gally se li complica una mica la seva nova vida quan descobreix que Ido és un caça-recompenses (d’alguna manera ha de pagar-se els recanvis) i decideix ser-ho ella també. Encara que sigui amnèsica manté intactes els seus reflexos i memòria muscular, sent una gran lluitadora. Al mateix temps que fa amics i enemics, que voldran portar-la a la ciutat del cel o esquarterar-la segons el cas, Gally va descobrint com funciona el món i quin serà el seu lloc en aquest… o en un altre.”

Crítica

Millorant i perfeccionant la tècnica…

Com ja he comentat anteriorment, a nivell argumental ja he perdut l’interès, però haig de reconèixer la gran qualitat tècnica de l’obra.

Resum (amb espòilers)

Al desert, i assessorada des de Salem per la “teleoperadora” Lou, Gally s’enfronta, un darrera de l’altre, a tot tipus de dolentots. Ara ha topat amb un grup que té segrestat una noia joveneta… que és justament el nadó de la que se’n va fer càrrec quan va perdre els seus pares i amb la que començarà a viure noves aventures, Koyomi.

Tot fugint d’una batalla per tal de salvar Koyomi coneix Kaos, un habitant de Salem que té el poder de la psicometria i que serà la pista per saber on localitzar Desty Nova i Ido. Kaos es dedica a enviar missatges a través de la ràdio, però té una doble cara… De fet en ell està Barjack que ha estat a punt de destruir Gally i aquesta també ha estat a punt de morir fins que ha rebut l’ajuda de Lou i quan ja té a Barjack al punt de mira per destruir-lo, Koyomi l’atura.

Això ho descobreix al final del volum, quan Kaos perd el coneixement, la caravana és destruïda i tots els seus ocupants han estat assassinats, perquè Barjack ha prés la consciència al cos de Kaos. En un últim combat en el que sembla que només un dels dos sobreviurà, una riuada s’emporta tots dos, però és Gally qui acaba salvant el cos inconscient de Kaos per tal de poder trobar Desty Nova i Ido.

Comprar a Amazon