Març 2010

Frases, cites i refranys: blogs

"Odio que no tinguis un blog; odio no saber el que estàs pensant..."

[Frankie, la bloguera addicta, al seu nuvi, a 'Vides privades' (capítol 6x1 de House).
Llegit a Microsiervos.]

*NOTA: Ja sé que els correctors de català dirant que es diu bloc (amb C final), però no estic d'acord en aquesta traducció. És la meva manera de pensar... ;-)

1970: 5 anyets

Aquí estava, escanejant fotos de quan era petit i no he pogut resistir-me la temptació d'anotar els noms de la gent que recordava. Hi havia més gent que reconec, però no recordo el nom. I, és clar, hi ha gent que ni reconec.

Any 70, un curs que anomenaven Iniciación, i que ara es diria P5. El curs anterior era Párvulos (P4).

De fet, la foto és de setembre del 70 i per tant, com vaig nèixer l'octubre del 65, tècnicament encara tenia 4 anys... oi, què tendre... ;-)

A veure... sí, 40 alumnes! A veure quina mestra d'avui en dia se'n feia càrreg de 40 alumnes!!! I jo, de 40 en reconec 12 a part de mi... o sigui, el 30%... tampoc està tant malament...

Alguns d'aquesta gent, són prohoms... Altres només som 'persones humanes'... ;-)

Quan tingui totes les fotos escanejades passaré un enllaç.

A Terrassa a escoltar (i veure) jazz

Mostra Circuit moto "Terrassa" en un mapa més gran

Tal i com he comentat al blog de Tot aprenent a improvisar jazz, avui feia un dia ben calurós de primavera. I per la moto molt ventós també.

Com tenia previst anar a escoltar un concert de jazz a Terrassa, he aprofitat i m'he preparat un circuit per arribar-hi sense pagar peatge... tot i que, justament avui mateix, hi havia vaga de control·ladors de peatge i estaven les barreres obertes... potser l'únic dia en tot l'any.

Sortint de Vilanova direcció Vilafranca. A Vilafranca l'autopista fins Sant Sadurní. Així no paguem... A Sant Sadurní agafem el desviament cal la C-243b direcció Gelida. Travessem Gelida i arribem a Martorell. Aquí m'he liat i he passat on no havia de passar i he sortit direcció nord per tornar a baixar per l'altra autopista i, ara sí, direcció Terrassa per la C-243c. I a Terrassa cap la plaça Vella. A Terrassa també m'he liat i he entrat per l'entrada sud i ho havia de fer per l'oest.

Al tornar he sortit bé, però m'he liat, i molt, a Martorell. Havia d'entrar a Martorell i a la betzinera girar a l'esquerra i, per equivocació, he tirat recte. Resultat: he agafat un altre cop les dues autopistes i m'he tornat un altre cop a l'entrada de Martorell com aquell que està jugant a un videojoc, el seu personatge mora i torna a començar la partida... ;-) Al segon intent ho he fet bé i he arribat a la carretera direcció Piera. No calia arribar-hi, per suposat. Just passar Masquefa, desviació a l'esquerra cap Sant Sadurní i, a partir d'allà, com sempre de tornada cap a casa.

Feia tanta calor que res de pantalons i res de botes, que ja vaig passar prou calor dimarts quan vaig anar al Clínic a la visita anual. Pensar que quinze dies abans, tot ben equipat, el fred que feia. És clar que era el dia després de la 'gran nevada'.

En resum 70 Km. llargs d'anada i uns altres tants de tornada amb un temps estimat de 1 h 20 m, que és el que he tardat però perdent-me i tot... ;-)

Ivó Oller Quintet - Terrassa

Avui, un calurós, i ventós també, dia de primavera he volgut aprofitar i agafar la moto a fer curves cap Terrassa i, de pas, assistir a un concert gratuït que feien a la plaça Vella en els últims dies del 29è Festival de Jazz de Terrassa. Hi tocava l'Ivó Oller Quintet de qui ja n'havia fet referència en una entrada d'aquest blog. A més, com en el seu web permetia descarregar mig disc de la seva última gravació, Jazz Nu, el tenia bastant escoltat. I per si tot això fos poc, sabia que el Josep "Pinyu" Martí hi tocava (el "Pinyu" havia tocat amb nosaltres com L'Orquestra Ébano... temps era temps...).

La veritat és que físicament, l'Ivó Oller me l'imaginava d'una altra manera... per les fotos l'hagués fet més alt i més "fortot"...

A part d'això, cal dir que potser no era el lloc més adecuat per fer un concert, doncs els elements visuals i acústics que envolten una actuació a l'aire lliure desllueixen la feina dels músics doncs faciliten molt la distracció per part de l'espectador (hi havia moments que m'enterava més de la vida de la senyora que tenia al costat que no pas de l'actuació).

Primer però, potser hauria de parlar del disc. Bé, de les cançons que permet la descàrrega en el seu web. Al principi quan el vaig escoltar em va semblar molt bo. I també em va entusiasmar els vídeos que havia vist d'actuacions seves a YouTube. Però amb el temps i la incorporació de nous elements a la biblioteca de l'iTunes com el Publio Delgado Jazz Ensemble amb Lord Jim Suite primer i Pere Foved amb Sis reflexions en 6 ja em semblava més light... :( Dit això, cal dir que una actuació en directe té una força que en disc no hi és. El que passa és que justament com he comentat no era l'ambient ideal per escoltar-lo.

La primera part m'ha semblat fluixeta perquè el so de la seva trompeta no m'acabava d'agradar. I quan parlo del so parlo de la manera de tocar. Les línies de solo estaven desdibuixades i semblava que les volia marcar a cop de geni o de tècnica. És una cosa molt subjectiva però li faltava alguna cosa... En fi, no m'ha acabat de convèncer. En canvi a la segona part, serà perquè ha marxat bona part de gent de "bulto" que hi havia al principi, o pel que sigui, però ha estat una altra cosa. També he observat que les línies de solo i la mateixa sonoritat de l'instrument milloraven considerablement quan agafava el fliscorn. Està clar que 'per gustos els colors' però a mi m'agrada, quan sóna una trompeta, un so més ample i més contundent. Pel meu gust era el 'so de la trompeta antiga' més aguda i estrident i això que m'ha semblat que tocava amb una MegaTone, però la campana era molt petita i propiciava això. També cal dir que justament gràcies a això, es podia observar la diferència entre un instrument i l'altre.

Ha estat bé pel fet del directe, perquè he conegut els autors de cada tema (em pensava que tots eren de l'Ivó), perquè han fet temes que no estan al disc i perquè n'han versionat d'altres... en fi, una experiència més.

L'Ivó Oller Quintet són:
Ivó Oller, trompeta i fliscorn.
Marc Sort, saxo tenor i soprano.
Martí Ventura, piano.
Dick Them, contrabaix.
Josep “Pinyu” Martí, bateria.

Al "Pinyu" he tingut l'oportunitat d'anar a saludar-lo a la mitja part però, com és habitual en mi, no ho fet. També en part perquè pensava que després de quasi 20 anys no se'n recordaria... però no parava de mirar-me. Segur que tenia el dubte de si era o no era...

Ah, sí, se m'oblidava, el Dick Them també l'havia conegut, que és un gran dir, o en tot cas que havíem coincidit l'any i mig que vaig estudiar a l'Escola Virtèlia. Quan feia el Combo 2 i 3 amb Toni Xuclà ell feia l'últim curs i l'havia sentit tocar. Sé també que en aquell moment estava a la Salseta del Poble Sec juntament amb en Lluís Martínez, saxos, professor d'improvisació els mesos que hi vaig durar...

Julián Sánchez

Nascut a Huétor Vega (Granada) el 1980. Comença els seus estudis en la banda del seu poble natal. Més tard ingressa al Conservatori Superior de Música "Victoria Eugenia" de Granada on obté el títol professional en l'especialitat de trompeta clàssica. En aquest àmbit a perfeccionat amb grans solistes com Benjamí Moreno (Solista de l'ORTVE), Francisco Cobos Cedillo (Solista Banda Municipal de Granada), Angel Serrano (OBC) i Willem van der Vliet (Solista de l'Orquestra Filharmònica de la Ràdio Holandesa) , i col·laborat amb formacions com l'Orquestra Ciutat de l'Alhambra, Orquestra Simfònica Europea de la Mediterrània, Orquestra Simfònica de Lleida, i Orquestra de Cambra de Granollers.

Paral·lelament progressa en l'àmbit del jazz i la música moderna. Així com trompetista ha perfeccionat amb Eric Sánchez, Michael P. Mossman, Bobby Shew, Javier Munguía, Chris Kase i Matthew Simon. Participa en els seminaris de Granada, València i Barcelona amb professors com Bruce Barth, Mark Turner, Ben Street i Albert Bover entre d'altres, a més d'assistir a masterclass de Perico Sambeat, Carles Benavent, Jorge Pardo, Scott Henderson i Bob Mintzer.

Ha estat Professor del taller d'Inciciación al Jazz i Combo en el III, IV, V, VI Curs de Jazz i Música Moderna "Vila d la Zubia". Entre les seves col·laboracions destaquen les efectuades amb Fernando Wihelmi Quintet, Chano Dominguez, Paul Stocker, IEP!, Anibal Martínez Septet, Nou Nonet del pianista Joan Monné, Big Band de Granada, Big Band de Cadis, Big Band de Molins de Rei, Big Band de Terrassa, Funkdación, Ambulància Irlandesa, i la Big Band Flamenca de Rubem Dantas en un homenatge a Paco de Lucía i Camarón. A més, forma els seus propis projectes flamencs com, Companyia Flamenco Jove, i el grup Candelaria amb els que ha realitzat nombroses actuacions com les realitzades en el tablao barceloní Tarantos. També realitza nombrosos enregistraments de latin, Folk, pop, reagge, etc...

Té la Titulació Superior de Jazz i Música Moderna en l'especialitat de Trompeta per l'Escola Superior de Música de Catalunya (Barcelona) amb professors com Lluís Vidal, Joan Monné, Agustín Fernández, Eladio Reinón, Joan Díaz, Lluís Vergés i Matthew Simon entre d'altres.

[Copiat, traduït i enganxat del blog de Cia Flamenco Joven. Foto @Sieba!.]

Un helicòpter a la porta de casa

Estava tant tranquilament 'picant pedra' aquí a l'estudi quan sentit un soroll destorbador. Un helicòpter gros com una mala bèstia havia passat pràcticament arran de terra pel costat de la finestra. Després ha desaparegut. I al cap d'una estona he tornat a sentir un gran soroll. He sortit a la terrassa i hi havia la policia municipal tallant el tràfic del carrer i l'helicòpter que acabava de passar per la finestra de casa aterrant a l'aparcament del mercat de "La Ciudad sin Ley" altrament coneguda com La Collada.

Han baixat dos sanitaris corrents i han entrat en una ambulància que els estava esperant i han sortit cagant òsties... La gent ha començat a reunir-se a la porta de casa per comentar l'extraordinari esdeveniment i pel que he anat escoltant algú ha caigut d'alguna casa... i pel que deien devia ser una dona, però no netejant els vidres perquè ja els va netejar ahir... ;-) En fi... coses de la vida.

Aquí algunes fotos de l'enlairament quan han marxat al cap d'aproximadament una hora. I sí, els cables que veieu penjant no són del tercer món ni d'una urbanització il·legal, no; són d'aquesta "Ciudad sin Ley" que li dic jo, considerada a nivell contributiu com a zona residencial... P A T È T I C :(

Cansat després de patinar

Després de cansar-me molt patinant, suposo que per una baixada de sucre, quan tornava a la moto molt "destruït".

Ja ho arreglarem això entre tots? Si més no, aquí estem... sumant

Volem arreglar aquesta situació, i no esperarem que ningú ho faci per nosaltres.

Perquè si no ho arreglem nosaltres, qui ho farà? Fa massa temps que veiem per tot arreu que les coses van malament. I això és gairebé l’únic que ens expliquen. Però la crisi no només és a fora, també és dins dels nostres caps. Ens ha fet perdre la confiança, ens ha contagiat el pessimisme, el desànim. Això és el primer que hem d'arreglar: volem recuperar la confiança. Tenim motius per animar-nos. En aquesta web en trobaràs molts. Històries de gent com tu i jo, que s’enfronten a aquest moment, que demostren que amb il·lusió, creativitat, esforç i compromís es pot aconseguir tot. Gent que creu en si mateixa i que ho demostra cada dia desafiant la crisi. Per exemple, sabies que cada mes es creen cinc mil empreses en aquest país? No et semblen cinc mil poderoses raons per creure-hi?

Volem que coneguis aquestes i altres històries, que t’inspirin, que t’animis, que les comparteixis, que formin part de les converses i que, entre tots, aconseguim fer-les arribar als mitjans de comunicació, als telenotícies, als editorials...

Hem de contagiar la confiança de la mateixa manera que s’ha contagiat el pessimisme.

Perquè quan tu, i tu, i tu, i jo, ens convertim en nosaltres, no hi ha res que no puguem arreglar.

Nova compra a Thomann.de

Fa cosa de 6 mesos faig fer una compra considerable a Thomann. Ara hi he tornat per quatre coses que em rondaven pel cap. Volia comprar més coses perquè em sortissin les despeses gratuïtes, però potser no era el millor moment per efectuar tan gran dispendi. Així que m'he "conformat" amb això:

• Estoig de penjar a l'esquena per la trompeta Thomann
• Estoig per a 4 boquilles
• Sordina per trompeta Yamaha PM-7
• Spiral de neteja interior per trompeta
• Escombretes neteja boquilles
• Metrònom Thomann CM-10
• Boquilla per trompeta Schilke 14A4A

És el típic de sempre... necessitar només necessitava la sordina que se'm va espatllar. El que passa és que em va fer gràcia tenir una boquilla per aguts perquè sembla que si tens la boquilla pujaràs més amunt... I ja posats, com era molt barat, les escombretes i l'espiral, que ja en tenia però mira... ara en tinc més... ;-) I també ja posats, un altre estoig per boquilles: aquest per les del flugel. I com em feia il·lusió tornar a tenir un estoig petit per la trompeta per penjar a l'esquena doncs... curiosament el nom és gig bag, o sigui, bossa gran... i aquest ha estat el problema... era massa gran. L'he volgut retornar perquè tenim la Garantia Money Back de 30 dies però mentres una bossa d'aquestes només val 23,90 €, fer l'enviament de tornada em costava més de 50 €!!! (en l'enviament de tornada els volia colar la sordina, però m'ho he acabat menjant tot...), així que res de res.

Frases, cites i refranys: mySpace

"I si no estàs al mySpace, llavors com et promociones?"

[Escoltat entre músics estudiants al Jamboree (11/03/10).]

Esborranys de blog a Blogger WYSIWYG

M'acabo d'enterar a través d'Ayuda para blogs i de Los Productos de Google en Español pràcticament al mateix temps que, a partir d'ara, quan vulgui fer un blog nou ja no caldrà perdre hores i hores a través del mètode assaig/error en modificar-ne de ja existent que és el que venia fent fins ara partint dels mostrats pel mateix Blogger en el moment de donar-lo d'alta o, per exemple, a través de Blogger Templates (1), Blogger Templates (2), Templates Blogger (1) , Templates Blogger (2)...

Així doncs amb el nou Blogger en borrador (o Blogger in Draft) pots crear des de 0 un blog nou amb l'estructura i modulació de continguts que tu decideixis.

Ja era hora de tenir eines "com cal"... ;-)

Pere Foved - 6 Reflexions en Sis - Jamboree

Ahir vaig estar al Jamboree; a la sessió de les 21h. No coneixia en Pere Foved (com més aprenc més gran és la meva ignorància...). És un noi nascut el 1977 (o sigui que ara té 32-33 anys, encara que no els aparenta) d'aspecte més aviat escanyolit que toca la bateria. Ha format un quartet i l'any 2008 va gravar el seu primer disc en solitari 6 Reflexions en Sis i des de fa ja bastant es dedica a presentar-lo combinant-lo amb altres actuacions. Em vaig comprar l'entrada per internet per 10€ i, ahir al vespre, a la sessió de les 21 h, estava a la sala Jamboree. Segons sembla ja l'havien presentat amb anterioritat en aquesta mateixa sala... a fi de comptes el disc ja té un any i mig.

Només diré una cosa: jo que no havia comprat mai cap disc a iTunes ho he fet ara per primer cop.

De fet vaig anar a veure el concert perquè volia veure el David Pastor i, la veritat, no m'ha defraudat gens. És un trompeta prodigiós i sobrat de recursos tècnics. Potser em va semblar excessiu l'ús de distorsionadors que, tot i que en molts temes li anaven molt bé, algun que altre a mi em sobravava.

El quartet amb el que toca són:

• Pere Foved bateria,
• Andreu Martínez guitarra,
• Jordi Franco baix i
• David Pastor trompeta.

I el disc que he comprat (que encara no ha baixat perquè és la primera compra i ha de comprovar la validessa de la tarjeta) consta de 11 temes. A saber:

1. On Time
2. Drízope
3. Reflexions en Sis
4. Intro for B
5. In Memoriam
6. Mr. Swing
7. Big Miky
8. Top Ten
9. Verneda City
10. Straight No Chaser
11. Gomis 42

Com dic, el disc encara no l'he sentit, però si sóna la meitat de bé que al concert, estarà de conya!

Això és el que diuen per aquí i per allà en les primeres búsquedes de Google:

-> "Pere Foved, bateria, músic de poderosa pulsació rítmica, recursos tècnics i estilístics amplis, gran musicalitat, bon feeling i molt talent.

Grava el seu primer disc als 19 anys i s'embarca posteriorment en la seva primera gira nacional mentre compagina els seus estudis musicals a Barcelona, on obté el grau superior de bateria. Amplia la seva formació a New Cork, cursant estudis al Drummers Collective el 2004. Té l'oportunitat d'assistir a seminaris amb Lenny White i Antonio Sánches.

Torna a Barcelona i comença una fructífera carrera professional amb diferents músics. Durant tot aquest temps, no deixa de participar en sessions de gravació amb diversos artistes.

En aquesta ocasió presenta el seu primer disc com a líder, 'Reflexions en sis' (Blue Moon / Inner Jazz, 2008), a quartet juntament amb Andreu Martínez a la guitarra, David Pastor a la trompeta i Jordi Franco al baix." (Atrápalo.com)

--

-> "PERE Foved havia participat en més de 15 àlbums però tenia pendent una assignatura: un CD en solitari. Ara, aquest objectiu també ha quedat cobert en veure la llum el seu primer treball anomenat genèricament «reflexions en 6».

«Reflexions en 6» és un elaborat i cura treball en el qual apareixen alguns temes compostos pel Pere.

Pere Foved és artista MAPEX." (Euromúsica Garijo)

--

-> "Així es fan les coses, sí senyor. Amb bon rotllo, sense complexos, pretensions ni tonteries, tocant música i res més, això és el que ofereix el primer disc del bateria Pere Foved. I la veritat és que la cosa funciona molt bé, sonant fresca i desenfadada.

L'ampli bagatge de cada membre del grup dóna un color molt especial a la música: David Pastor, amb el seu preciós to i la seva capacitat per passar de Miles a Woody Shaw amb tota naturalitat, Jordi Franco i els seus contagioses línies de baix i, especialment, el guitarrista Andreu Martínez, que parteix d'un caràcter a la Scofield per acabar esprement l'instrument al màxim.

Junts, amb la electritzant bateria del líder guiant-los, aconsegueixen una cosa tan valuós com difícil de veure: música que es resisteix a ser classificada, que beu de moltes fonts i aspira a ser totes elles a la vegada. Però sobretot, música bona i, prenguin nota, molt divertida. Aquí queda això." (Yahvé M. de la Cavada)

[Foto pral.: picsandpits. Galeria a Flickr.]

Frases, cites i refranys: vida

"La vida és una malaltia de transmissió sexual amb una taxa de mortalitat del 100%."

[Llegit a Microsiervos.]

Torchwood

Mini-sèrie de només 5 capítols que val molt, però molt la pena... a qui li agrada la ciència ficció, és clar.

Torchwood és un acrònim de Dr. Who (les mateixes lletres però en un altre ordre), sèrie que vaig veure reposada pel 300 de TV3 i que em va semblar correcte. Ara però és la 3a temporada de la nova reposició de la BBC, que amb el subtítol Children Of Earth i la inquietant crida "We are coming" ens deixa a tots amb l'intríngulis al cos al final de cada capítol. L'emeten però com si una pel·lícula tallada en 5 trossos es tractés. Les altres temporades no les he vistes ni crec que les vegi, entre altres coses perquè són difícils de trobar, però aquesta penso que l'han encertada ben bé.

Ja tinc botes

89 €.
A Vilardell (Balmes, 25 - 08007 Barcelona - Tel. 93 318 05 89).

Aprofitant que he anat a Barcelona a les analítiques anuals de rigor, i en un dia post-mega-nevada-apocalíptica, primer m'he acostat a Auto Moto Sport que els coneixia d'haver comprat els guants d'estiu i la funda de pluja per les botes. Tenen marques "ni-fu-ni-fa" que estan bé, però sobretot també estan bé de preu i no es disparen. Al preguntar del meu número, 45, només tenien 2 models però de canya alta. I com que no tinc bessons, que tinc síndries a les cames, jo ja sabia que era impossible que m'entressin. De totes maneres ja he intuït que de 45, per la moto, res de res... que havia de tirar cap el 46. I m'han indicat a que a l'altra botiga, a Auto Moto Vilardell en tenien de mitja canya.

Me n'hi he anat i el mateix bon home amable que em va vendre els guants i les fundes a l'altra botiga, m'ha atès molt amablement i me n'ha ofert dos models: el que m'he emportat i un altre de 116 € que se m'escapava de pressupost.

Aquestes tenen la marca Unik que, pel que he pogut investigar, és una marca espanyola assentada a Saragossa. Aquestes mateixes, a Andorra, per 84 €... i què? Jo ja les tinc i ben content que estic...!

En tot cas, ja les tinc quasi 5 anys després d'anar-hi al darrera... ;-)

Frases, cites i refranys: Roger Mas

"... fent veure que no passa res, amb aquell optimisme malaltís que ens fa conformar-nos amb la meitat de nosaltres... Ara tan sols ens sobrevivim."

[Roger Mas. DP. Fragment de Rebequeria.]

Voleu la lletra sencera?:

REBEQUERIA

Són ja uns quants dies que vivim expectant,
esperant alguna cosa que mai no arriba.
Els angles de les coses, però, són suaus i les
parets són de goma. Potser si no fes tan fred
sentiria les rajoles més amigues.

Són ja uns pocs dies que hem gicat d'esperar. De
l'expectació ens queda la impossibilitat d'alçar-nos
a cap hora. Un malestar profund i subtil se'ns
passeja les entranyes com un corredor de fons
humil que no busca grans victòries. Mentrestant,
naltres ens esperem a fora, fent veure que no
passa res, amb aquell optimisme malaltís que ens
fa conformar-nos amb la meitat de nosaltres,
passen els dies sense intuir la dimensió d'aquella
meitat que ni en somnis no comprenem. Abans
haguéssim volgut conèixer, arribar al fons, lluitar
per la veritat absoluta. Ara tan sols ens sobrevivim.

Les grans paraules ens buiden i ens cansa la
Ignorància. Els coneixements fan un magma espès
dins el cervell i cremen la pell i l'os.

Un temps vam explorar molts camins, camins que
adés i ara se'ns retornen inútils. La incertesa es
descobreix com la gran amant, què dic la gran
amant, la muller de vida. Ja no demanem res,
ni molt ni gran cosa. Baixar del tren potser, si hi
hagués una estació prou acollidora, i guaitar-nos
els antics passatgers de pressa. Travessar
l'estació i el pont que hi ha al darrere. Travessar
el riu. El bosc fosc. Tenir por. Sí, deixar-nos-la
sentir. Paüra. Despullar-nos del coratge.
Abandonar les veritats. Vestir-nos i desvestir els
sants. No escoltar les coses. No mirar-les. Morir
una mica, només una mica o potser més. Esmorzar
i travessar el bosc i no imaginar què hi pot haver
més enllà, al darrera. No buscar més la cara oculta
de la lluna, no investigar, no imaginar, no somniar
mai més paradisos perduts, ni tan sols inferns
sensuals de tòxics.

Xerrac de gasolina al règim màxim esclata i la
realitat es deforma. Revolucions reprenen del
ralentí estant. Ens atabalem, gran novetat de
sentiment, ignot de tan sentit. Tribulacions
quotidianes mostrant-se sempre diverses i
múltiples quan la intuïció ens indica un sol, gran
i lliure problema. La disfunció morbosa ja no està
per espectacles ni mitges de seda. Ni unes
miserables botes brillants. De set llegües les
llengües dels savis. La saba bruta es revela
cristal·lina i aixopluga algú que de ben cert pas
que som naltres.

Sense ordre ni concert. Econòmic automòbil de
gasoil, com dèiem. L'arc de Sant Martí, befa i mofa
de ningú. Potser algun dia se'ns mostrarà un camí
que vindrà tot sol a naltres, s'escorrerà sota els
nostres peus i el veurem venir per davant, passar
sota nostre i marxar per darrera sense moure una
cama, ni tan sols un peu. Vida somniada. El sol
davant i la lluna al cul. A la casa de pedra no hi
toca l'ombra ni la torxa. El jusquiam hi neix amb
l'herba talpera i cada dia busquen belladona que
s'amaga dins els boscos. Caminen amb els pèls,
quina bella manera de fer-ho! Surten amb l'alba i
tornen abans del pic de migdia. No tenen pressa
perquè no senten. Ni parlar. Neandertals coll de
xai. Gai pais groc. De rol fugit. Aliat dels sentiments
ignots.

Roger Mas - DP

Més neu

Aquest matí, entre les 11 i les 14 h ha estat nevant de valent tal i com he començat comentant aquí. Ara bé, la neu no ha agafat per aquest motiu: tenim 3 graus positius i la neu no cualla, però què bonic és el widget del Dashboard explicant-nos que neva!, no?

Ara, mentre escric aquesta entrada, a les 17:50 h de la tarda, torna a nevar a base de bé, encara que sembla que tampoc agafa. Tot i que són unes volves enormes, més grans que les d'aquest matí...


Aquí algunes fotos del matí:

Frases, cites i refranys: porno emocional

"Però t'ha de putejar, Pau. Si una dona no et puteja malament. Ha d'estar mig boja i putejar-te, llavors hi ha un cert futur."

[Llegit al mur de Facebook de Pau Garcia-Milà un puto crio/geni guanyador del Premi Nacional de Comunicació 2009 co-creador del projecte eye OS.]

Està nevant

< Ahir vaig fer aquesta foto de les primeres flors del prunus pensant en que la primavera ja estava aquí.

El fred d'ahir, avui s'ha incrementat i, tot just quan tornava a casa amb la moto, s'ha posat a nevar. Fa cosa de mitja horeta... a les 11 h. Imagino que el terra estem a 1 ó 2 ºC i així que la neu no cualla. Però nevant... està nevant.

^ A dalt, la foto del primer floc de neu sobre la moto que venia calenta del trajecte i així que queia el floc es desfeia.

Tipus/nivells de músics

En un vídeo del 29 Seminari Internacional de Jazz, Flamenco y Latin que va fer l'estiu passat el Taller de Músics a Vilanova i la Geltrú tot celebrant el 30 aniversari, es pot observar Perico Sambeat classificant els músics de jazz en quatre grups:

• Aprenent bàsic
• Imitador -> bon improvisador
• Veu pròpia
• Innovador

Mooolt interessant... Quan arribi al nivell aprenent bàsic ho faré saber... ;-)

Caprica

No he seguit una sèrie de ciència ficció anomenada Battlestar Galactica perquè em va semblar en algun moment que no estava a l'alçada. Per troços que havia vist no m'havia agradat. Em semblava una imitació dolenta d'Star Trek... Segons sembla el que havia vist era la sèrie de la dècada dels 70 que estaven reposant en el canal 300 de TV3 i que segons he anat llegint va ser la sèrie més cara fins aquell moment. Sembla ser però, que hi havia una sèrie nova... la del 2004: han estast 4 temporades i ha tingut bastanta anomenada. I el final ha generat molta expectació.

La sèrie tractava com en algun lloc distant de l'univers hi havia una civilització humana que vivia en uns planetes anomenats "Les dotze colònies de Kobol", les quals romanen en un feble armistici amb una raça de robots anomenats Cylon, que, amb ajuda de l'ésser humà anomenat Baltar, llancen un atac nuclear imprevist i coordinat, devastant els planetes i exterminant les seves poblacions. Tot el que resta de la humanitat és una nau de combat, l'astronau de combat Galactica, que va ser capaç de resistir l'atac juntament amb un grup de naus espacials civils que es trobaven en vol durant l'atac o enlairar durant aquest.
Galactica reuneix a aquestes naus en un comboi que és tot el que queda de les colònies i tracta de sobreviure als successius atacs Cylon i les traïcions de Baltar, mentre busquen la salvació en la llegendària tretzena colònia la ubicació és desconeguda: la Terra.

Com deia, Galactica no l'he seguit, però sí m'he enganxat i de seguida a Caprica, la precuela de Galactica. I de moment, el que sembla que fan és explicar d'on van sortir els Cylon en una d'aquestes dotze colònies que dóna nom a la sèrie: Caprica.

La sèrie promet. Aquí a Espanya em sembla haver llegit que comencen a emetre capítols a finals de març o principis d'abril. Jo ja vaig pel capítol 6... ;-)

Lord Jim Suite (2010) - Publio Delgado Jazz Ensemble

Fa una setmana vaig rebre un emailing amb les novetats de Quadrant Records i mencionava un tal Publio Delgado que en ma vida havia sentit anomenar... Resulta que han gravat un disc, Lord Jim Suite, en el que pots escoltar un troç. Vaig escoltar el troç, vaig llegir les referències i com hi havia un solo de trompeta que, segons indicava, era d'en Matthew Simon que em semblar sublim, vaig comprar el CD.

Ara bé... ha tardat més d'una setmana en arribar amb un embalatge bastant cutre... Amb ho fàcil que hagués estat descarregar-lo de l'iTunes directament. El disc està bé però, i ara em disposo a escoltar-lo.

Com és nou i té una distribució bastant local, iTunes no coneix el nom de les cançons, així que les he hagut de posar jo. Segons el llibret, ha estat gravat el 18/12/09 a la Nova Jazz Cava de Terrassa.

Aquests són els temes que conté:
1.- I Marlow
2.- II Lord Jim (Uno de los nuestros)
3.- III El Patna
4.- IV Culpa
5.- II Lord Jim (Uno de los nuestros) Solo piano
6.- V Un Dios blanco
7.- VI Fatalidad
8.- VII Finale
Tots amb música escrita per Publio Delgado i inspirada per la novel·la Lord Jim de Joseph Conrad i amb un bonus track:
9.- El Flaco

Els integrants de la Publio Delgado Jazz Ensemble:

• Matthew Simon trompeta & flugelhorn
• Julián Sánchez trompeta & flugelhorn
• Guim García Belasch saxos alt, soprà & flauta
• Víctor de Diego saxo tenor & flauta
• Gabriel Amargant saxo tenor & clarinet
• Carlos Martín trombó
• Juanmi Marzá trompa
• Sergi Vergés tuba
• Joan Monné piano
• Jordi Farrés guitarra
• Rai Ferrer contrabaix
• Ramón Ángel-Rey bateria
• Publio Delgado direcció

Feia molts, però que molts anys que no comprava un disc de música... ;-)

Frases, cites i refranys: superherois

"No m'he tret el títol de superheroi per una maleïda assignatura. Enlloc de ser l'Home Invisible ara només passo desapercebut!"

[Llegit a Microsiervos referenciant frogarci, però que faig meu de totes, totes... ;-).]

Eines de productivitat i oci: així m'ho manego…

Feia temps que tenia ganes de relacionar totes aquelles petites eines que utilitzo pràcticament a diari i m'ajuden a organitzar-me en la feina i gaudir del plaer en moments d'oci.

Estic parlant d'aplicacions d'escriptori però també d'eines que estan al núvol (cloud computing), generalment gratuites. I quan parlo d'eines d'escriptori, partim d'un iMac 2.16 GHz Intel Core2 Duo sota Mac OS X 10.6.2 a dia d'avui, per tant són aplicacions en la seva versió Mac (si té més versions). I quan parlo d'eines cloud computing ens hem de limitar a les penoses condicions de l'ADSL de La Collada, "la ciudad sin ley", dins la primera ciutat cablejada amb fibra òptica des de fa mes de deu d'anys, Vilanova i la Geltrú, i que sembla, pràcticament ningú gaudeix... 3 MB de baixada i 256 KB de pujada (tot i que diuen que en són 300 KB) quan els cables no estan mullats o un camió no se'ls emporta com ha passat més d'una vegada... Aquí hi hauria molt a parlar del per què en una "zona residencial" on paguem més de 1.000 € anuals d'IBI no tenim almenys un cablejat telefònic soterrat o en condicions mínimament dignes (i no faré referència del cablejat elèctric ni d'altres infraestructures municipals senzillament penoses...). I dintre del dolent, sort encara que pago la desproporcionadament cara ADSL de Telefónica perquè almenys són els únics que quan tens problemes amb la línia (molt sovint aquí a La Collada city) venen i t'ho arreglen de veritat... sinó només caldria llegir l'entrada que vaig publicar al seu dia Internet i la mare que els va parir... :(.

--

Productivitat:

MAIL: Eina esencial en els temps que corren. Aquí rebo i envio correus d'11 comptes de correu inclosos els "imprescindibles" de Google Mail (GMail).

AGENDA: Els correus estan íntimament lligats a l'agenda perquè és la base de dades a on s'envien i arriben els correus. Qualsevol adreça nova de Mail queda reflectida en l'Agenda tot i que mai s'arriba a obrir.

BENTO: Per això disposo d'aquesta base de dades que, entre altres coses, està enllaçada a l'Agenda. De fet, quan vull entrar una adreça nova, ho faig a Bento. Aquí també tinc una base de dades de tots els projectes, l'estat en que es troben, dades del client, pressupostos i factures emeses.

MOZY: Per si un dia passa alguna desgràcia, a part de la còpia de seguretat obligatòria que fa TimeMachine en un disc dur extern de 500 GB, tinc Mozy, una aplicació al núvol que em fa còpies de seguretat del correu, agenda i iCal. Mozy és gratuït fins a 2 GB i tot i que jo només n'utilitzo 1 per tot el que he comentat, estic pensant en pujar tots els arxius de música i de feines realitzades per tenir una segona còpia de seguretat… (tinc els CD/DVD com a còpia original desplaçada i el disc dur de 2 TB com a còpia de seguretat d'aquests CD/DVD). La versió d'espai il·limitat val uns 40-45 € anuals però és això: il·limitat. Llàstima del penòs ample de banda de pujada existent en aquest país a preus sobrepassats...

iCAL: Calendari d'Apple bàsic per programar feines. El faig servir sovint conjuntament amb Automator. També va lligat a Mail quan envia recordatoris per correu. Abans utilitzava GoogleCalendar i, en un moment donat, vaig sincronitzar el de Google amb iCal. Si calgués, anotant al de Google m'apareixerien també a iCal.

AUTOMATOR: Amb Automator programo el despertador de cada dia pel matí quan vull llevar-me amb música d'iTunes, per exemple, i també quan vull enviar correus periòdicament a algú de recordatori. O quan els vull programar amb antelació.

PLAXO: Malgrat tenir Mozy per les còpies de seguretat i de tenir l'Agenda i sincronitzar-la amb Bento, al núvol també tinc Plaxo perfectament sincronitzat amb l'Agenda, iCal i totes les accions de blogs i altres cosetes que pugui fer des del compte de Google Mail.

EVERNOTE: Un perfecte magatzem digital per anar guardant coses que després poden ser-te d'utilitat. La mateixa aplicació permet guardar les coses al núvol i a l'aplicació d'escriptori. La veritat és que, com més suc li trec és emmagetzamant totes les claus, contrasenyes i altres mandangues d'aquests temps moguts que ens ha tocat viure… ;-) Tot i que, exclussivament per contrasenyes, tinc una altra aplicació que s'integra amb els navegadors. El que passa és que amb el nou HTML5 estic provant GoogleChrome i no té suport pel plugin d'aquesta altra aplicació que, de moment, no mencionaré…

DROPBOX: Interessant aquesta opció d'enmagetzament gratuït fins a 2 GB també en el núvol, però d'una manera que et fa pensar que ho tens al teu propi ordinador. De fet un cop instal·lat et crea una carpeta compartida al teu disc dur en la que, un cop hi arrastres arxius, realment el que fa és pujar-los a un servidor. L'interessant d'aquest servei és que pots obtenir fàcilment l'enllaç de l'arxiu on l'has penjat i enviar-lo per correu, per exemple, cosa que per arxius grans va molt bé.

BLOGGER: Ara mateix estic escrivint aquesta entrada a un dels blogs que vaig mantenint. De fet, Blogger l'utilitzo bastant sovint i també, en certa manera, és un arxiu de referència digital on vaig anotant coses que vaig descobrint entre moltes altres coses, per suposat.

PICASA: I juntament amb Blogger, GooglePicasa, per pujar totes les fotos dels blogs i més, però més fàcil que a través del web. Per això aquesta aplicació d'escriptori m'és molt útil.

GMAIL: És el servei de correu on-line que pots disposar a qualsevol lloc tot i que jo personalment l'utilizo com a mirall per anar apuntant totes les actuacions virtuals i saber en cada moment, mirant l'adreça de correu a quin compte va dirigit, d'on ve i el per què. Com he dit abans, per la meva situació de movilitat actual, l'utilitzo integrat dins Mail per no anar duplicant feines de consulta de correu.

FACEBOOK: És potser el servei que menys utilitzo i el vaig començar a utilitzar "per provar-lo" a veure què tal… com la majoria d'aplicacions. Ara mateix, encara que sembla que estic bastant actiu, de fet li tinc lligats els blogs de manera que cada vegada que escric alguna cosa al blog, apareixi a Facebook. I per estadístiques puc dir que, la majoria de gent que llegeixi aquesta entrada escrita a Blogger, la llegirà realment a Facebook.

GOOGLE READER: Una de les feines diàries que m'he carregat voluntàriament sobre les espatlles (la gent que segueixi mètodes GTD de productivitat posarà el crit al cel…) és la lectura diària, a primera hora del matí, de les notícies a que estic subscrit mitjançant GoogleReader.

DELICIOUS: Aquesta utilitat ja fa anys que l'utilitzo i pot ser nímia, però a mi em va força bé. És un magatzem d'adreces web que en un moment puc trobar interessant a nivell de recursos, per exemple, o per postposar lectures imprescindibles que en el moment de la primera ullada no puc realitzar.

--

Oci:

iTUNES: Un clàssic també per escoltar contínuament música mentres treballes. I la que tu vols. Tot i que, a dir veritat, quan necessito està més concentrat em poso la ràdio de fons, ja sigui la d'iTunes o la de l'equip de música. I em sembla que aquesta última opció és per la disposició dels altaveus: no m'apunten directament i puc estar més per la feina.

xTORRENT: Aquest potser és de les poques aplicacions de pagament que tinc i l'utilitzo perquè la vaig pagar en el seu dia. Ara, segurament hi han aplicacions més interessants, però totes acaben fent el mateix: baixar arxius P2P.

TV SHOWS: Aquesta és bastant recent i abans d'aquesta n'he provat altres però no m'han acabat de funcionar intuitivament a la primera i les he descartat. En aquesta és molt fàcil: li dius quines sèries t'interessa seguir i a partir de quin capítol "subscriure't" per dir-ho d'alguna manera. Ell solet, un cop el capítol ha estat emés i els friquis de torn l'han pujat, ho detecta, baixa el torrent, obre l'aplicació corresponent i comença la baixada. M'ha passat de vegades que estava esperant un capítol determinat i mirant per aquí i per allà m'he donat compte que ja el tenia baixat.

SWARM QUERY: Aquesta va bé per buscar novetats de pel·lícules, la majoria en versió original i moltes, tot sigui dit, abans que s'estrenin al nostre país.

GROWL: És notificador d'alertes. No té més importància, però com sempre està actiu m'indica quan per exemple, havent-hi una baixada llarga en procés, ha acabat. També en tinc un pel Facebook, però com no hi participo massa no hi ha gaire activitat… però sí és curiós veure com la gent està escrivint un comentari abans fins i tot d'enviar-lo… ;-)

YOUCONTROLTUNES: I aquesta aplicació també no té més importància que la de ser un panell de control d'iTunes bàsic: play, stop, endavant i enrera; però suficient per no haver d'anar activant l'iTunes cada cop.

--

I estic segur que em deixo moltes, però que moltes coses. Però això és tot de moment.