Resum setmanal:
SETMANA 11 de 28
MESOCICLE ACUMULACIÓ (#01) - MICROCICLE 11 CÀRREGA - 31 mi (49,89 km)
dilluns, 12 de novembre de 2012:
- sessió gimnàs pit i bíceps
- 40ʼ estàtica
- jacuzzi
dimarts, 13 de novembre de 2012:
- 3 mi (4,82 km) -> descans... massa “petat” per fer res...
dimecres, 14 de novembre de 2012:
- 6 mi (9,65 km) “con 4 series de 4 minutos de zancada a ritmo de esfuerzo intercalando de 1 a 2 minutos de carrera ligera entre cada serie” -> 11,10 km (5:19 min/km i 138 ppm)
La “feinada” que he tingut per mantenir un ritme inicial més lent de 5:30 min/km... em posava el pilot automàtic i la tendència era tirar als 5:00 min/km tot i ser pujada... Les sèries les he fet a 4:10 - 4:15 min/km amb una lleugera baixada; en pla hagués estat un ritme de 4:30 min/km aprox. Els 2 minuts de recuperació entre sèrie i sèrie també he tingut “feinada” per baixar dels 6:00 min/km entre la primera i la segona; a partir de la segona sèrie la recuperació ja era més “normal” (6:30 i 7:00 min/km). Al final he hagut dʼallargar més dʼun quilòmetre perquè la 4a sèrie no sortia.
dijous, 15 de novembre de 2012:
- 3 mi (4,82 km) -> 6,01 km (6:22 min/km i 117 ppm) (descalç per la sorra)
divendres, 16 de novembre de 2012:
- sessió de gimnàs esquean i tríceps
- 40ʼ estàtica
- piscina + jacuzzi
dissabte, 17 de novembre de 2012:
- 7 mi (11,26 km) -> 11,60 km (5:18 min/km i 120 ppm)
Avui he agafat una “
pájara” com les que he explicat algun que altre cop. I estic en aquest punt on no sé ben bé de què és: pot ser una lleugera hipoglucèmia immediatament després dʼun pic glucèmic després dʼhaver menjat (dues pomes molt petites i dolces abans de sortir) o pot ser baixada de cortisol. De fet, podrien ser ben bé les dues coses combinades, perquè les sensacions que tinc en la “pájara” són ben curioses: hi ha un moment que el ritme baixa (en aquesta ocasió no ha estat tan important, però sí es nota) i estàs com en un núvol de comfort on no sents res... notes les cames treballar (i la respiració... i tot el cos), però en un mode automàtic, com per inèrcia (aquesta sensació tindria sentit amb la baixada de cortisol, en la que, encara que el cos estigui carregat de carbohidrats, no els pot convertir en energia: el cos té el combustible necessari però no el pot processar). Si aquesta “
pájara” es produeix en pujada et quedes clavat. Si passa en baixada, mica en mica et recuperes i tornes a prendre el control del teu cos, tornant a portar un ritme excel·lent (aquesta explicació té sentit amb la hipoglucèmia, on als pocs minuts recuperes els nivells glucèmics normals). Arribarà un dia en que el meu cos i jo ens coneixerem... fins i tot podríem arribar a ser bons amics.
;-)
diumenge, 18 de novembre de 2012:
- 12 mi (19,31 km) -> 20,06 km (5:31 min/km i 124 ppm)
De “
pájara” en “
pájara” “
y tiro porque me toca”. Cert és que, fins ara, les tirades llargues eren un sol dia a la setmana i es feien amb dos dies de descans pel mig... o un trot suau el dia anterior. I aquesta és la primera setmana que el dia anterior tenia una mitja distància. Cert també és que, segurament, lʼhauria dʼhaver fet molt suau per avui una “portar-ho bé”. El cas és que, ahir com avui, vaig començar fortet per saber fins on aguantava i en els dos dies he agafat una bona “
pájara”. I avui he prés 2 gels i 2 extres de corticoides... igual que si no hagués prés res.
Setmanes anteriors:
“
Gajes del oficio”:
“No pain. No gain.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada