Bloc personal,

dissabte, 3 de novembre de 2012

Mobilitat pedestre

“Un vianant és la persona que transita a peu 
per les vies i terrenys públics aptes per a la circulació 
(o que condueix a peu un cicle o ciclomotor de dues rodes).”




Dimecres passat vaig haver dʼanar excepcionalment de Sant Salvador a Calafell caminant. Tenia dues opcions: caminar des de Sant Salvador a Coma-ruga (2,5 km) o bé fer-ho fins a Calafell (2,8 km). En els dos casos era per arribar a lʼestació de tren. Es donava la circumstància que el dia escollit hi havia vaga de trens i els serveis mínims eren del 33%... Nom sóc usuari habitual dels serveis ferroviaris i si ja desconeixia els horaris “normals”, per suposat encara menys els horaris de lʼ“estat d'excepció”. Així que em vaig decidir per anar cap a Calafell perquè allà hi havia parada dʼautobús amb destinació Vilanova i la Geltrú que, a fi de comptes, era lʼobjectiu final.

Justament la nit anterior havia plogut i, com és habtiual en aquestes maresmes plenes de construccions pensades per turistes dʼestiu o de cap de setmana que sʼinunden a la que cauen quatre gotes o hi ha llevantada (sort dels tractors que contínuament van movent la sorra perquè no entri lʼaigua del mar als passejos marítims!), la riera de la Bisbal baixava amb aigua. Habitualment sempre està seca, però si plou alguns dies seguits o cau molta aigua de cop, recull tota lʼaigua del Baix Penedès i no deixa de ser la seva sortida natural al mar.

La Policia Municipal, així que cauen quatre gotes, posa tanques perquè cap vehicle pugui creuar la riera. Lʼúnica manera de creuar la zona és anar fins El Vendrell... Evidentment els cotxes sortejen les tanques (però dʼaquesta manera les autoritats ja sʼeximeixen de responsabilitats causats per negligències dels conductors) i atravessen la riera, perfectament encimentada però sense cap pont.

La qüestió és: què ha de fer un vianant per creuar la riera i poder accedir a Calafell venint des de Sant Salvador, com era el meu cas, o a lʼinrevés també? La resposta correcta no la tinc... Jo puc explicar el que vaig fer jo: després de rumiar-mʼho un parell de cops i veient que no tenia cap altra opció, descalçar-me, treureʼm els mitjons, arremangar-me els pantalons fins al genoll i atravessar-la caminant amb les sabates a la mà. Tot sota lʼatenta mirada del policia municipal que acabava de posar les tanques... del tot surrealista!

Aquest dia que vaig fer aquesta intrepidesa no baixava molta aigua. Tot just passava lʼaigua per sobre els turmells i no tenia massa força. Recordo un dia que vaig passar amb la moto i lʼaigua arribava fins a mitja roda... Notava la força de lʼaigua i, tot i passar poc a poc, havia dʼesforçar-me per no cedir. Ara no paro de pensar què hagués passat si hagués hagut de posar un peu a terra... mʼhagués emportat un bon ensurt! Com he dit, aquest dia baixava poca aigua, però caminant tampoc hi havia una altra opció (que no fos demanar a un cotxe que sʼaturés i et portés a lʼaltra banda), perquè anar fins El Vendrell i caminar 10 km (2 hores) per atravessar els ponts per poder fer un recorregut que en línia recta són 2,8 km (25 minuts) no és una opció...

Segle XXI, any 2012. Fins avui cap administració pública ha estat capaç de solventar aquest entrebanc per als vianants, amb el que fins ara no mʼhi havia trobat, en una zona que especialment a lʼestiu sʼomple de turistes a 200 metres dʼun càmping i a 500 metres dʼun hotel de cinc estrelles! Una imatge bastant tercermundista que per altra banda té una fàcil solució amb una simple pasarel·la per a vianants... Tampoc cal encarregar-li el projecte al Calatrava! Em pregunto jo: quant paga lʼhotel Ra dʼIBI?


I tot això a què bé? Doncs a que he vist aquesta imatge escanejada dʼalgun imprés del s. XIX en el que els militars de lʼèpoca acotaven els temps destinats a recòrrer les distàncies, en aquest cas entre Barcelona i Villanueva y Geltrú, com deien no fa tant de temps. Si se seguia la ruta per Begues, per tant per lʼinterior, es tardaven 9 hores. I si sʼhi anava “en línia recta”, per la costa, 10 hores i mitja. Curiós... si més no.

La meva gran pregunta com a conclusió reflexiva de tot aquest escrit és: es pot anar de Vilanova i la Geltrú a Barcelona caminant? I es pot fer “de manera legal” sense haver de trepitjar cap autopista i/o haver de patir el trànsit de les carreteres que farceixen la zona més transitada de tota la Península Ibèrica? És a dir, ¿és possible anar de Vilanova i la Geltrú a Barcelona per camins mínimament transitats i senyalitzats sense perill per la nostra mobilitat terrestre i al mateix temps fer-ho en condicions dignes no havent dʼimprovisar sol·lucions com les de travessar rieres? (Condicions imprescindibles camins o carrers amb acera per a vianants sense haver de transitar per carreteres).

Està clar que almenys la zona del massís del Garraf no és possible seguint “les costes” i sʼhauria de fer travessant el massís per dalt... cosa estranya, perquè si primer hi han hagut camins que finalment sʼhan convertit en carreteres, el camí ral hauria dʼestar garantit... igual que la infraestructura de la via del tren en línia recta... El dubte però, ve saber què passa més enllà. Tot és planer, però a lʼarribar les megàpolis, com sol·lucionen les transicions entre població i població? Sembla possible anar resseguint la costa però arriba un moment que hi ha un aeroport pel mig, un riu bastant caudalós, una zona portuària a la que no és possible accedir a peu pla des de la costa... a primer cop dʼull sembla prou difícil.

Finalment lʼúltima reflexió que faig i deixo a lʼaire és observar, quan et desplaces pels passejos marítims de les nostres costes i canvies dʼuna població a lʼaltra, com canvien no ja només els paviments dʼaquests passejos, sinó fins i tot els traçats... fins al punt que en alguns llocs no hi ha continuïtat possible. Per garantir la “passejada” aquesta continuïtat el vianant ha dʼimprovisar sortejant diversos obstacles... Exemples? Realment cal?: quan acaba Vilanova i la Geltrú (Ibersol... rebatejat com Prat de Vilanova) i comença Cubelles, quan acaba Cubelles i comença Cunit, quan acaba Coma-ruga (Masia Blanca) no hi ha opció de continuar pel passeig Marítim i fins el Roc de Sant Gaietà no és possible, i si continuem més avall encara podem donar gràcies que hi han zones naturals protegides (que val la pena visitar i recomano, que no coneixia fins fa poc) i hi ha excusa, però és tot més del mateix...

Només cal ampliar el Google Maps en les zones on acaba una població i en comença una altra. Visca el poble sobirà i “cada maestrillo con su librillo”! Aquí amb lʼúnic que es van posar dʼacord va ser per posar la via del tren que és més o menys recta i paral·lela a la costa... ;-)

Cap comentari:

Publica un comentari