Temps final:
1:42:15
Ritme:
4:49 min/km
L’any passat vaig fer
1:43:52 i em va semblar anar molt ràpid (a
4:53 min/km). Tal i com explicava a
la “crònica” deia que, segons
la meva VAM, podia arribar a fer
1:42:23 (
4:51 min/km). Mirat així, hi ha hagut una millora considerable...
Hauria d’estar més que content, però la veritat és que m’he quedat amb un mal regust de boca perquè havia preparat tot l’entrenament per fer
1:41:20 (a
4:46 min/km) i, veient que en aquest entrenament anava tot molt rodat, encara ho podia millorar i fer-ho en
1:40:00 (a
4:44 min/km). A més a més, en aquesta ocasió havia tingut en compte els desnivells i els desajustos del GPS, i sabia que la distància final que hi figuraria serien 21,25 km, com així ha estat.
En la carrera, no en tenia prou amb aquesta “avarícia” de fer millors marques i, trobant-me de sortida molt bé, en els 5 primers quilòmetres he anat massa ràpid... és aquí on
l’he cagada! Si havia previst mantenir un ritme de 4:42 min/km, en aquests primers quilòmetres el rellotge anava marcant ritmes voltant el 4:35 min/km (ja estava previst que en baixades podia arribar a 4:30 min/km i en pujades a 4:50 min/km). El cas és que en el km 5 anava molt per sota del millors temps previstos (tenia previst fer-los en 23:14 i portava 22:42). I, és clar, sobre el km 10 em costava molt mantenir el ritme. Anava sobre la previsió, però gràcies al coixí que havia tret dels 5 primers... (tenia previst 46:20 i he fet 45:51). Al 15 anava fos (tenia previst 1:09:56 i he fet 1:10:04). L’estocada final han estat els tobogans de la carretera vella de Cubelles que m’han destrossat (tot i tenir-los en previsió) i, és clar, en els 2 últims quilòmetres m’he clavat (5:17 i 5:29 min/km... desastrós).
En definitiva portava un bon entrenament, amb un bon estat de forma, però amb aquesta ànsia de “voler més” m’han portat a una mala gestió dels recursos que disposava amb els ritmes inicials i han espatllat el que podia haver estat un dia magnífic. Resumint... que “qui no es conforma és perquè no vol”...
;-)
Anècdotes: En el moment d’acabar un mal de panxa espantós i havent d’aguantar la cua per recollir els obsequis de la bossa del corredor... Finalment m’he pogut separar de la gentada i he buidat els gasos que m’incomodaven als quatre vents. Després he volgut anar a buscar la moto que tenia aparacada al Parc del Garraf, però no hi he arribat... he hagut de fer una parada d’urgència als lavabos de les Pistes d’Atletisme per evacuar sòlid amb contundència. Ja més aliviat, he arribat al Parc del Garraf per marxar, però tampoc he pogut... una altra evacuació als lavabos del Parc... Finalment cap a casa i un parell més de sentades al lavabo per acabar de fer net.
Nens i nenes, aquesta ha estat la crònica del dia. Això és tot. I ara unes fotos cortesia de la Maribel i de l’
organització de la cursa.
El Gobierno aprova la llei de l’avortament 
Dues de les pel·lícules que he vist aquest cap de setmana han estat Frozen (2013), pel·lícula de dibuixos animats de Disney en que explica la història d’un parell de germanes –princeses– en la que una té el poder de convertir en gel allò que toca, i Memòries d’un zombie adolescent (Warm bodies) (2013), pel·lícula que explica com un noi zombie s’enamora d’una noia mortal (viva) i mica en mica es va tornant més viu... Segons la meva opinió, més enllà de “per passar l’estona” cap de les dues pel·lícules té una consideració especial per la que mereixi fer-ne cap recomanació... però justament per això, “per passar l’estona”, si estaven bé...
“Les espècies que sobreviuen 
Ricard Vilanova