Regal de Reis (amb retard…)

Doncs això… un regal de Reis que, finalment, ha arribat amb una mica de retard, però no amb menys il·lusió.

88,5 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

88,5 Kg

[Gràfica a Google Drive.]

#funnywordsgift (216)

“More enamored than the donkey of the puppets.”

[216]

Interview with the Vampire: The Vampire Chronicles (1994)

[686]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Neil Jordan
Guió: Anne Rice
Actors: Brad Pitt, Tom Cruise, Antonio Banderas

[ Drama, terror ] 2h 3min

Sinopsi

IMDb (valoració):
“Un vampir explica la seva història de vida èpica: amor, traïció, soledat i fam.”

Crítica

Una altra obra mestra…

És d’aquestes pel·lícules que, quan la vaig veure per primer cop, vaig dir: està bé. Però realment està bastant més que bé. Està molt ben feta i val la pena el seu revisionat.

Francament, el millor actor… la Kirsten Dunst amb diferència. Que per l’època, la recordo en un parell de capítols d’Star Trek. I de gran la recordo més per Fargo que per altres pel·lícules d’èxit.

No recordava ben bé el final i, la veritat, m’ha decepcionat una mica.

Resum (amb espòilers)

Un terratinent de Nova Orleans, Louis, en perdre la dona i la filla, desitja morir, moment en el qual apareix un vampir, Lestat, i el converteix. A partir d’aquí tot serà patiment perquè, davant la necessitat d’alimentar-se sang viva, vol mantindre la seva humanitat i no vol matar ningú.

En el moment que més s’allunya del seu mentor, aquest li para una trampa perquè acabi alimentant-se d’humans i converteix en vampir una nena a la que ell ja havia donat per morta, Clàudia. Aquesta nena no envelleix mai, però passen els anys i n’està farta de qui els ha convertit, així que el degolla i llencen el seu cos al pantà amb els cocodrils.

Quan estan a punt d’embarcar cap Europa per saber si hi han més immortals com ells, Lestat apareix malferit però “viu” i, per defensar-se, el cremen.

A Europa no troben ningú i, quan ja ho donaven tot per perdut, a París se’ls presenta Armand, el “convertidor” del seu mentor. No obstant això, els demés vampirs, tot llegint la seva ment, saben que han mort un vampir i volen vengar-lo cremant amb raigs de sol la nena i tancar per tota l’eternitat Louis en un taüd. Armand salva el vampir, però la nena s’ha cremat.

Louis venja la mort de la nena i crema tots els vampirs i surt al carrer a esperar la sortida del sol, però Armand el salva. Armand el vol al seu costat, però Louis se’n torna a EE.UU. En arribar a Nova Orleans, olora carn morta i atret per aquesta olor descobreix que el seu mentor encara és viu, desfigurat però viu.

Louis ho explica tot a un periodista i quan aquest li demana que el converteixi marxa sense donar més explicacions, frustrat perquè no ha entès res. El periodista torna a casa amb el material ben gravat quan, al cotxe, és assaltat per Lestat molt recuperat i amb ganes de continuar donant canya.

From Dusk Till Dawn (1996)

[685]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Robert Rodriguez
Guió: Robert Kurtzman, Quentin Tarantino
Actors: Harvey Keitel, George Clooney, Juliette Lewis

[ Acció, crim, terror ] 1h 48min

Sinopsi

IMDb (7,3):
“Dos delinqüents i els seus ostatges, sense saber-ho, busquen refugi temporal en una parada de camions poblada per vampirs, amb resultats caòtics.”

Crítica

Genial!

La veritat, una petita obra mestra, de la que no n’era conscient. La pel·lícula, per a mi, té tres parts. En la primera, la part més normal, de la que només destaquen els papers histriònics dels dos germans, hi ha la presentació dels personatges de la que m’ha fascinat la il·luminació tan ben parida. En la segona, la de la conya, on comencen els disbarats de vampirs, zombis i demés bestieses. I en la tercera, en la que ja no saben què més fer i comença una aventura sense cap objectiu clar, només el de passar l’estona, però fianlment sembla més per omplir que per altra cosa.

M’ha sorprès veure actors tan coneguts tan joves… justament s’acaben de celebrar els 20 anys de l’estrena de la pel·lícula… Com passa el temps!

Resum (amb espòilers)

Dos germans que han escapat de la presó i porten a sobre el botí d’un robatori, comencen a fer bestiesss per culpa del germà esquizofrènic que no té problemes en matar algú perquè l’ha mirat malament. En la seva fugida, maten un policia i l’amo d’una botiga enmig de la carretera.

S’amaguen temporalment en un motel de carretera, quan apareix un ex-predicador amb els seus dos fills dalt d’una autocaravana i els segresta per tal de poder passar la frontera amb Mèxic. Ho aconsegueixen i, per fer temps fins la matinada que és quan arriba el seu contacte, prenen unes copes en un local de carretera.

Quan l’espectacle del local ja està en marxa i busquen més brega de la convenient, descobreixen que el local és un antre de vampirs que esperen el sopar cada nit de camioners i motoristes. Els dos germans i la família del predicador, conjuntament amb algun altre personatge que ha passat la nit en el local, comencen a matar un per un tots els vampirs. Un cop morts, però, els humans que han mort, reviuen com zombis i també intenten matar-los. Finalment un eixam de ratpenats entra al local per acabar amb els pocs supervivents, però es desfan d’ells tot i que, finalment, només en surten vius el germà lladre i la filla.

A fora els espera el contacte, el lladre se’n va amb ell i la filla marxa amb l’autocaravana i un bon feix de bitllets quan, en el darrer pla, es pot veure que el bar de carretera era la cúspide d’una piràmide asteca.

Gunnm (Battle Angel Alita) 4 (1993)

[108]

Valoració

Fitxa tècnica

Yukito Kishiro (guió, dibuix i tinta)
(Gunnm - Battle Angel Alita)

[ Manga seinen, cyberpunk, postapocalíptic, ciència ficció ] (ed. 2018)
Ivréa

5 capítols (18-22) - 214 pàgines - 128 x 180 mm (14 mm gruix)

Sinopsi

Whakoom:
“Al segle 26 la Terra està devastada i serveix merament d’abocador d’escombreries per a la població de Salem, la ciutat flotant a la qual van poder emigrar només els privilegiats. La protagonista, Gally, és una cyborg les restes de la qual apareixen en un desballestament. Encara li funciona el cap però no té memòria de la seva vida anterior. Ido, un científic idealista però pragmàtic, la reconstrueix i li dona un nou cos. A Gally se li complica una mica la seva nova vida quan descobreix que Ido és un caça-recompenses (d’alguna manera ha de pagar-se els recanvis) i decideix ser-ho ella també. Encara que sigui amnèsica manté intactes els seus reflexos i memòria muscular, sent una gran lluitadora. Al mateix temps que fa amics i enemics, que voldran portar-la a la ciutat del cel o esquarterar-la segons el cas, Gally va descobrint com funciona el món i quin serà el seu lloc en aquest… o en un altre.”

Crítica

Segueix interessant…

Però jo m’estic desinflant. La història està molt bé, ben dibuixada i ben argumentada, però li estic perdent l’interés al tipus de lluites sense final… Tard o d’hora m’acabo cansant de tot.

Resum (amb espòilers)

Gally lluita contra els millors competidors de la segona divisió i els venç a tots un per un a la vegada que els recluta per competir contra el campió de la primera divisió. En la carrera final, el campió es desfà ràpidament dels ajudants de Gally alhora que aquesta continua rebent imatges i records d’una gran muntanya vermella i un instructor que, sembla, en el seu moment la va convertir en el que és. Òbviament guanya al campió convertint-lo en estàtua.

Ha promès que, quan acabi aquesta carrera, deixarà el Motorball. Ho farà?

Comprar a Amazon

Col·lecció

Gunnm (Battle Angel Alita) 1 (1991)
Gunnm (Battle Angel Alita) 2 (1992)
Gunnm (Battle Angel Alita) 3 (1992)
Gunnm (Battle Angel Alita) 4 (1993)
Gunnm (Battle Angel Alita) 5 (1993)
Gunnm (Battle Angel Alita) 6 (1994)
Gunnm (Battle Angel Alita) 7 (1994)
Gunnm (Battle Angel Alita) 8 (1994)
Gunnm (Battle Angel Alita) 9 (1995)

#funnywordsgift (215)

“He is hungry and dreams rolls.”

[215]

Sharp Objects (2018) S01

[75]

Valoració

Fitxa tècnica

Creador: Marti Noxon
Actors: Amy Adams, Patricia Clarkson, Chris Messina

[ Crim, drama, misteri ] 8 capítols de 49-61 minuts

Sinopsi

IMDb (8,2):
“Una periodista s’enfrontaals dimonis psicològics del seu passat quan torna a la seva ciutat natal per cobrir un assassinat violent.”

Crítica

Boníssima… llàstima del final “inesperat”.

Ha valgut molt la pena. M’ha agradat molt. És una sèrie molt visual, de mostrar records amb secuències de imatges ben curtes. I està molt, molt ben feta. Ara, això sí, és lenta, molt lenta. S’ha de saber dossificar, perquè si no també cansa. Tot és trobar-li el seu punt… El que no m’ha acabat d’agradar ha estat el gir final “inesperat”… que estava cantat que passaria alguna cosa… ;-)

Curiosa la traducció a l’espanyol (Heridas abiertas), que no havia vist fins ara i bastant més descriptiva que el títol en anglès (Sharp Objects = “Objectes esmolats”).

Resum (amb espòilers)

Una periodista alcohòlica és “obligada” pel director del seu diari –per tal que posi una mica d’ordre a la seva vida– a cobrir un assassinat i la desparació d’una nena en el poble on es va criar de petita i va patir tota sèrie de traumes que, a dia d’avui, encara duren començant per la mort de la seva germana i la dominació autoritària de la seva mare.

Mica en mica, a través de flash-backs, es va coneixent la història de la periodista quan era jove i s’explica com va morir la seva germana, alhora que investiga la mort de les dues noies, les històries personals dels sospitosos (el germà d’una de les víctimes i el pare d’una altra) en un poble amb un calor terrible constant, que es dedica a la indústria porcina. Apareixen també, a destacar, l’investigador que ve de fora i el sherif de l’oficina local. El poble sencer sembla estar control·lat per la mare de la periodista que és la propietària de la majoria de granjes de porcs i viu en una casa luxosa i sense aire condicionat… ;-)

Abans que morís la seva germana, la mare es va casar amb un altre home i va tenir també una filla, ara joveneta, de l’edat de les noies mortes.

Al gra: l’assassí és la mare, que busca cuidar de les seves filles donant-lis medicaments enverinats, amb el consentiment del seu home i algun veí més del poble que sap o s’ensuma alguna cosa. La periodista, que també té traumes importants fins el punt que acaba alcoholitzada i amb cicatrius per tot el cos autoinfringint-se dolor, ho acaba descobrint gairebé al final, quan està a punt de matar la seva germanastra. Ella s’ofereix a que la cuidi, matant-la, però avisant al seu editor que és qui finalment la salva.

El final “inesperat” és que la germanastra també hi tenia alguna cosa a veure amb les morts, doncs les dents arrancades a una de les nenes mortes, les utilitza per fer el terra d’ivori de la seva casa de nines que imita la casa gran original.

#funnywordsgift (214)

“What happens in Las Vegas stays in Las Vegas.”

[214]

A Star Is Born (2018)

[684]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Bradley Cooper
Guió: Eric Roth, Bradley Cooper
Actors: Lady Gaga, Bradley Cooper, Sam Elliott

[ Drama, música, romanç ] 2h 16min

Sinopsi

IMDb (8,1):
“Un músic d’èxit ajuda a una jove cantant a aconseguir la fama, tot i que l’edat i l’alcoholisme envien la seva pròpia carrera a una espiral descendent.”

Crítica

Un bunyol d’estereotips totalment superficial sense raó de ser…

Segons la meva opinió, una pel·lícula molt ben feta, això no se li pot negar, però totalment superficial que va als estereotips de sempre i que no diu absolutament res… a menys que siguis seguidor acèrrim de Lady Gaga i tot el que faci et sembli una meravella, és clar.

I no entenc com pot ser que a IMDb la valorin per sobre de 8! És incomprensible… que no siguin fans…

Resum (amb espòilers)

Un cantant d’èxit i fama notables, afartat de drogues i alcohol i buscant encara més alcohol entre concert i concert, acaba en un local de drag-queens on homes trasvestits interpreten cançons en playback, excepte una noia que ho fa amb la seva veu. El cantant la comença flirtejar enmig de la nit de borratxera i, en fer-se de dia, li proposa que vingui amb ell en un avió privat a veure el concert de la nit següent.

Ella primer diu que no, perquè ha d’anar a la seva feina de cambrera en un hotel, però quan li busquen les pesigolles a la feina ho engega tot a rodar i se’n va a veure el concert en l’avió privat promès. En el concert, el cantant li proposa cantar una cançó que la noia va cantar en la nit de borratxera i, sobtadament, és tot un èxit. Una cosa porta a l’altra i acaba anant de gira amb ell aconseguint encara més rellevància.

Un productor diu a la noia que està a disposat a fer el que calgui per donar-la a conèixer i aconsegueix gravar un disc, que alhora comporta una gira en solitari, fins que, finalment, té més èxit que el cantant, que va de mal en pitjor amb les drogues i l’alcohol. En un rampell, mig seriosament mig en broma, es casen. A ella la nominen a tres Grammys i en la gala d’entrega ell puja a l’escenari i es pixa a sobre davant de tothom.

Després d’una cura de desintoxicació, el productor de la noia li fa saber al cantant que, tard o d’hora tornarà a caure en les drogues i l’alcohol i acabarà arruinant, com ja ha estat a punt de fer en l’entrega dels Grammy, la carrera de la seva dona que també ha deixat de fer una gira per poder estar al costat del seu home. Ell es treu la vida i ella fa un concert homenatge.