El mega-circuit

Mostra El mega-circuit ;-) en un mapa més gran

Tal i com vaig comentar ahir, avui he fet el mega-circuit.

Impressionant veure'l des del Google Earth amb un mica de perspectiva!!!

El millor: la zona entre Sant Joan de Mediona i el Pla de Manlleu.
El pitjor: la "carretereta" entre el Pla de Manlleu i Sant Jaume dels Domenys... aquelles curves no són gens segures, hi "massa" tràfic i la gent no és "raonable" ni prudent... :(

Finalment han estat 2h 30m. Els kilòmetres no he mirat, però dono per bons els 150 Km. Al principi havia calculat, per kilòmetres, que la zona intermitja era Capellades, però un cop hi era, calculo que seria més convenient anotar la zona intermitja la Llacuna, per temps... Vaaaa... ni per tu ni per mi... posem que sigui Rofes. En tot cas jo he paret 10 minutets a la font de Mediona quan ja portava 1h 15m per fer un tè i pendrem una poma.

Aquest és un molt bon circuit, per fer en un sentit i en l'altre. A més, avui, en plena tardor, hi havia una varietat de colors... des del verd pi, al verd alzina, tota la gama inimaginable de grocs i ocres, taronjes impossibles i sortint del Pla de Manlleu unes vinyes vermelles com la sang! Maco, maco!

Olors? Com a novetat, en el camí rural entre la carretera de la Llacuna i Pontons, feia olor a llàpissos de colors... és a dir, a cedro o avet... tot i que jo no n'he vist. Molt interessant això de les olors.

Per la propera sortida: fer fotos ja!

Octubre 2009

Tal i com comentava aquí, aquest ha estat l'any del 4, però sobretot a l'octubre, i com cada any, és el mes de les celebracions d'aniversaris.

Aquí unes fotos del mega-aniversari on el Quico, el Marc, l'Adelaida i jo mateix celebrem els 44, 4, 53 i 44 anys respectivament (10/10, 09/10, 21/10 i 05/10 respectivament també) a la nova casa de l'Adelaida.

iTunes U

En l'"edat de bronze" de la informàtica d'Apple, és a dir, quan vaig accedir per primer cop a un ordinador (és a dir, a un Mac), els ordinadors tenien disqueteres. Estic parlant de l'any 92 aproximadament... (què grans que ens fem... ;-)). Amb el temps però, van arribar a incorporar un lector de CDs i juntament amb aquest Apple tenia un reproductor. Al poc temps a aquest "simple" reproductor li van donar un nom: iTunes. Però de sempre, per a mi, iTunes ha estat això... un "simple" reproductor d'àudio.

Però és clar, els anys han anat passant i iTunes ha estat molt més que un reproductor d'àudio. De fet, la gran expansió que ha tingut ha estat gràcies a la famosa i molt anomenada iTunes Store. Com jo no compro a la iTunes Store, és com si no existís... ;-). Però és que a part de la iTunes Store hi han infinitats d'usos que té l'iTunes i que, per falta d'atenció per part meva, mai els hi havia fet el més mínim cas.

Bé, coneixia el tema dels Podcasts... però fins i tot això ha canviat tant des de l'últim cop que li vaig fer una mica de cas i va atreure la meva atenció... Més que canviar, la paraula seria evolucionar...

El cas és que fa poc que tinc l'iTunes 9.0.2 i realment m'agradaria saber des de quan existeix l'iTunes U. Per qui no ho sàpiga (dec ser l'únic que ho desconeixia), iTunes U és el resultat d'un seguit de búsquedes de Podcasts majoritàriament, però també de música de compra a la iTunes Store o d'àudio-llibres, i que et mostra informació enfocada a la educació (la U és d'Universitat, suposo) i majoritàriament gratuïta.

Al final a acabat sent un apartat molt important allotjat dins la iTunes Store, però amb caràcter gratuït com he dit, i té la seva pròpia importància. Acabo de fer una miradeta i he trobat coses bastant interessants... encara que, com és normal, 99% en anglès...

--

Ei, que quedi clar que també conec, per exemple, Genius i les Barrejes de Genius o iTunes DJ... O la ràdio: de les primeres utilitats que vaig utilitzar quan vaig començar a descobrir l'iTunes modern. Però de vegades les capacitats d'aplicacions tan "trivials" com aquesta (trivials per l'ús que en fem, no per les capacitats reals) se'ns escapen de les nostres mires.

El circuit ideal

143,2 Km. 3 hores. Ideal, no? A veure si el fem demà...


Mostra El mega-circuit ;-) en un mapa més gran

Vilanova, Ribes, carretera Olivella, Sant Pere Molanta, N-340 (carretera de l'Ordal), Sant Sadurní, Masquefa, Piera, Capellades, Mediona, la Llacuna, Pontons, can Llenas, el Pla de Manlleu, sant Jaume dels Domenys, Banyeres del Penedès, l'Arboç i Vilanova. Punt intermig, aproximadament, Capellades.

Ja tinc pantalons!

4 anys després... per fi he aconseguit els pantalons per la moto. Són els del Lidl, sí, però és que portava 4 anys darrera d'ells. També és veritat que:

• és la primera vegada que no en fan publicitat a televisió,
• ho venen a la tardor en comptes de finals de primavera com ve sent habitual,
• estava puntual a 2/4 de 10 (obren a 1/4).

"Només" 59 €... em sembla un bon preu per un pantaló molt complet. Ara ja només em falten les botes... ;-)

Fent una mirada enrere veig que ja ho buscava el març de 2007 i el març de 2006.

Més val tard que mai, no? xDDD

Paranormal Activity (2007)

[3]

Amb interés i poc més.

Massa rebombori per no res… però com a referència està bé.



IMDb (6,4):
“Després de mudar-se a una casa dels suburbis, una parella s’altera cada vegada més per una presència demoníaca nocturna.”



Títol original de l’entrada:

Paranormal Activity

Paranormal Activity és una pel·lícula de por, d'aquestes que estan de moda últimament que estan gravades amb una càmera cassolana (en aquesta concretament, la càmera ja no és tan cassolana) i tenen un punt d'amateur. Evidentment hi ha un guió i un planning de rodatge però és, fins a cert punt, bastant creïble.

En vaig sentir a parlar (és a dir, ho vaig llegir) a ETC Territori Creativo, un blog de marketing. I la presentació no era tan la pel·lícula en sí, sinó la promoció que se'n fa a nivell web 2.0.

Potser en part és comparable a District 9 que, tal i com vaig comentar a algun company al Facebook (m'estranya que no en fés una entrada al blog): "Vaig llegir una ressenya a Microsiervos que era la pel·lícula més descarregada a internet... Va baixar volant i la vaig veure dos dies abans que l'estrena dels cines en aquest país. ;-) (Per cert, cada cop m'estimo més veure-les en idioma original i subtitulades.)"

L'estrena de District 9 a Espanya i el seu èxit als EE.UU. va estar supedita a aquest gran èxit a internet. I amb Paranormal Activity han volgut fer el mateix, tot i que em sembla que no té ni punt de comparació, primer pel gènere de pel·lícula i després per la quantitat de treball i creativitat aportats. Paranormal Activity a mi no em fa la por que li fa a la gent del cinema, però això potser ja és una cosa de la mateixa bèstia... ;-) Aquest fet però, no fan que la pel·lícula sigui més bona o més dolenta...

I com comentava, aquest gran èxit d'internet i la demanda d'estrena a través del web, fan o faran que aquí, en aquest país, s'estreni a finals de novembre... Jo ja l'he vista, elis, elis... xDDD

[Actualització: Veig que a Microsiervos en parlen justament ara mateix i en tenen una opinió semblant a la meva ("eso del miedo es que es muy subjetivo")]

Defying Gravity: últim capítol de la temporada

Ahir van fer l'últim capítol de la temporada (almenys això és el que jo tenia entés). Una temporada una mica accidentada perquè en un principi ho emetia "amb titularitat" l'ABC americana i, al final, degut al començament de noves temporades de sèries més mediàtiques com "Dones desesperades", hem hagut d'anar seguint la sèrie per altres cadenes com, per exemple, la CTV canadenca.

Doncs amb el capítol número 13, Kiss, s'acaba aquesta primera temporada. Encara em queda re-mirar-la amb subtítols (és possible que se m'hagi passat alguna per alt) però encara no han sortit... amb aquesta sèrie, no sé què passa, però tarden més del normal... La veritat és que és la millor sèrie que he vist fins el moment superant, fins i tot, Flash Forward que té tota la pinta de convertir-se en l'èxit indiscutible de la temporada.

M'agradaria donar algun tipus d'spoiler, però penso que amb la imatge, ja en tenim prou... ;-)

Akinator

Avui al telenotícies migdia de TV3, en la secció Espai Internet, n'han parlat. Després, en les news que llegeixo a través de Google Reader, en tornaven a fer referència.

És Akinator, el geni del web. Es tracta de jugar a endevinar un personatge a través de preguntes que et va formulant.

N'he buscat una de ben complicat i l'ha endevinat!

Bé, bé... Proveu-lo! ;-)

[+ info: http://es.akinator.com/]

[Llegit a Espai Internet]

Estadístiques: "masses" visites?

Xafardejant Google Analitycs he vist que aquest darrer mes he tingut un rècord de visites... Quan el normal és tenir-ne entre 15 i 20 al mes, aquest he tingut 223 visites!!! i 510 pàgines!!! Uaaaala, quina exageració!

I aquí què ha passat? Doncs no ho sabria dir del tot cert, però el que està clar és que no és del tot normal i tampoc sé si es bo o és dolent...

Potser, com deia aquell, no és ni una cosa ni l'altra sinó tot el contrari... ;-)

La primera anàlisi que en faig és que en aquest últim mes "he provat" a veure què passava amb la integració amb Facebook. I bona part de la "culpa" segurament en té. Després, anant una mica més enllà, he mirat els pics de visites i veig els temes dels que parlo i acabo d'entendre més coses... està clar què li interessa a la "GENT" entesa com números absoluts. Que cadascú en tregui la seva pròpia conclusió, oi? ;-)

"JAZZ. Cómo la música puede cambiar tu vida" Wynton Marsalis

El tenia cada dia a la vista com a regal per Nadal... però no m'he pogut esperar... el "necessitava" ja! ;-)

És el llibre que ha tret l'editorial Paidós la primera setmana d'octubre dins la col·lecció Contextos d'en Wynton Marsalis i Geoffrey C. Ward. I així es diu JAZZ amb el subtítol "Cómo la música puede cambiar tu vida".

Una vegada més, m'he quedat sorprés de presentar-me "sense avisar" a la Llibreria Llorens, preguntar si el tenien i, efectivament, contestar-me que sí. Una altra cosa ha estat trobar-lo... però tenir-lo el tenien. I té molt bona pinta...

Yottabytes

Aquí parlava de bits, bytes (B), kilobytes (KB), megabytes (MB) i terabytes (TB). [Bé, de fet parlava de petaflops... però si petaflop és una mida de velocitat, petabyte és una mida de capacitat.]

I després? què ve?

Doncs si 1 B són 8 bits, 1 KB són 1.024 B, 1 MB són 1.024 KB i 1 TB són 1.024 MB... què són 1.024 TB? O 1.000.000 (1 milió) de TB? I 1.000.000.000.000 (1 bilió) TB?

Doncs segons la Wikipedia (sí, en castellà... no sé a què espereu a aportar contingut en la llengua vernàcula ;-)):
1.024 TB són 1 pettabyte (PB).
1.024 PB són 1 exabyte (EB).
1.024 EB són 1 zettabytes (ZB).
1.024 ZB són 1 yottabytes (YB).

Per tant 1 YB són 1 bilió de TB!

Heu prés nota? Fa quatre dies un terabyte semblava ciència ficció... ara mateix tinc un disc dur de 2 TB només per arxiu de seguretat... O sigui que "temps al temps"!

Pluton BRB Nero... seguint la sèrie ;-)

Cooliris 1.11.5

Coneixeu Cooliris?

És una extensió pel navegador que perment veure les fotos de la web, una galeria per exemple, d'una manera com no havia vist mai almenys al meu propi ordinador... no parlo d'anuncis ni de pel·lícules... I no només de galeries de la web (que encara que aparentment no hi siguin les busca i te les mostra... moool interesant això també: pot tenir moltes "utilitats") sinó també les teves fotografies de l'iPhoto, per exemple, així com qualsevol altre que tinguis al teu ordinador.

En Firefox perfecte, però en Safari t'obliga, de moment, a reiniciar el navegador a 32 bits... ara que teníem un Snow Leopard a 64 bits! ;-)

No ho coneixia i m'ha semblat molt interessant.

[+info:http://www.cooliris.com/]

Productivitat, sinònim de creativitat, relaxació, creixement, satisfacció i capacitat

Dimarts passat em vaig acostar a Llorens Llibres i vaig preguntar si tenien aquest llibre:

• Títol: Gestiona mejor tu vida
• Autor: Alberto Pena
• Editorial: Libros Libres
• ISBN: 9788492654154

Donava per fet que no el tindrien i per això portava les dades; per demanar-lo. La meva sorpresa va ser que sí que el tenien.

Ara tot just acabo de començar a llegir-lo i us el recomano. Més enllà d'entendre la productivitat com una capacitat per a produir més exprimint al màxim les capacitats dels treballadors, tal i com comencem amb el títol d'aquesta entrada, la productivitat és sinònim de creativitat, relaxació, creixement, satisfacció i capacitat.

L'Alberto Pena, l'autor, el coneixia a través del seu weblog ThinkWasabi en el que, entre moltes altres coses, també parlava de productivitat (tecnologia, mac i productivitat, resa el baseline). I ara, arrel del llibre, ha estrenat nova web dedicada sobretot a recollir allò que porta molt de temps sembrant: albertopena.com. Molt bé! S'ho mereix.

Per cert. A data d'avui, a Casa del libro, és el llibre més venut. Chapeau!

Flash Forward - capítol 4: Cigne negre

Ahir per la nit vaig veure el capítol 4t de Flash Forward (aquí a Cuatro ho faran, si ho calculo bé, d'aquí 10 dies... ;-)).

// --> O sigui que a partir d'aquí tenim un moment spoiler. Ja sabeu, si la seguiu, no llegiu...

Resulta que en el capítol surt un personatge que en el seu Flash Forward es veu a sí mateix de color negre (ell és més blanc que la llet...). En el moment de la pèrdua de coneixement anava en un autobús que va caure a l'aigua i es van ofegar quasi tots. Ell en canvi, quan va recobrar el coneixement es va mantenir molt tranquil i seré i va saber sortir-se'n. Però de l'impacte de l'autobús es va trencar la melsa i 14 dies després està a l'hospital dient que li fa mal la panxa. En canvi està super-content i tranquil.

Estan a punt d'operar-lo i l'assistent de la doctora, el que es volia suicidar en el primer capítol, investiga i es dóna compta que el noi tranquil es veu a sí mateix negre perquè té la malaltia d'Addison.

Doncs això... que m'ha fet "gràcia" que hi hagin més "bitxus rarus" com jo amb malalties "estranyes". A House, que és "el no va más" en malalties rares no va sortir mai... Bé, almenys els capítols que jo vaig seguir... són moltes temporades i potser sí que ha sortit...

El que no m'ha fet tanta gràcia és la manera en com han explicat la malaltia: diuen que, en les situacions d'estrés, en comptes de produir adrenalina, el cos produeix melanina (d'aquí el característic color fosc –negre és exagerat... o potser no tant...– d'aquesta malaltia). Però el que venen a dir, que com no tens estrés perquè el cos no et produeix aquesta adrenalina, l'individu es manté seré i tranquil, no perd els estreps, i està en un estat de felicitat continu. Doncs no! Els records que tinc jo de quan em van trobar la malaltia no eren de felicitat precissament... De fet la majoria de gent entra en una gran depressió perquè el cos s'està "apagant" i si no es fés res, la malaltia portaria primer al coma i després a la mort...

El cas és que al noi l'han d'operar de la melsa, la doctora es nega a creure el que el seu ajudant li indica del Flash Forward, que és degut a que en realitat té la malatia d'Addison. I es veu que en l'operació s'hi pot quedar (això també ho desconeixia, la qual cosa no sé si és certa o no)... a menys que no se li posi la hidrocortisona. «100 mg en vena», diu la doctora quan està en aturada cardiovascular. El medicament que fa des de 23 anys estic prenent contínuament... ;-) Ei! Al final se n'ensurt. Sinó no podria tenir el Flash Forward, és clar.

Ja posats diré que al final del capítol agafa un gir molt interessant...

Final del moment spoiler <-- // ;-)

Compra de material hardware

Feia temps que tenia ganes de comprar el Silent Brass System de la Yamaha. Finalment vaig trobar un sistema més o menys econòmic de fer-ne la compra i, ja aprofitant l'enviament "quatre tonteries" més... ;-)

Al final he comprat el següent:

• la sordina pel fliscorn i "paratu" regulador (PM6 + ST9 = SB69C)
• la sordina per la trompeta (PM7)
• un faristol "com Déu mana"
• una funda per a 4 boquilles
• suports per la trompeta i el fliscorn
• un kit de neteja + neteja boquilles
• i un teclat MIDI

Déu n'hi do! no? ;-)

Aquí algunes fotos del desembalatge, una cosa que he vist en molta gent i sempre m'havia quedat amb ganes... Ara ja no tinc excusa... ho tinc pràcticament tot!

El futur de la usabilitat i interacció amb els propers ordinadors

10/GUI from C. Miller on Vimeo.

Interessant vídeo aquest que explica en anglès, però d'una manera molt gràfica i entenedora, com podria ser (i segurament serà) el futur de la interacció amb els ordinadors i la consecuent usabilitat.

[Llegit a Microsiervos]

Agora (2009)

[2]

Ni fred ni calor…

Una mica decepcionat per les espectatives…



IMDb (7,2):
“Un drama històric situat a l’Egipte romà, relatiu a un esclau que es converteix al cristianisme amb l’esperança d’aconseguir la llibertat en el moment que s’enamora de la famosa professora de filosofia i matemàtiques Hipàtia d’Alexandria.”



Títol original de l’entrada:

Àgora


Ahir dimecres (dia de l'espectador) vaig anar al cinema a veure Ágora, "la pel·lícula de l'Amenábar", com es batejen aquests aconteixements, i, la veritat, no em va dir res...

No diré que sigui dolenta, perquè s'ha de reconèixer tota la feina que hi ha darrera, però a mi almenys, em va deixar fred. Seria el dia, l'ambient... no sé, però tot el ressó mediàtic que hi ha darrera feia preveure una altra cosa... encara que potser, fins i tot, el no parlar-ne com es fa habitualment "d'aquella gran pel·lícula" ja es podia veure a venir que seria una mica pallissa la pel·lícula.

Hi ha gent que li pot emocionar la història. Però a mi, la veritat, és que em sap greu aquest desplegament de mitjans i la "gran super-producció" per no provocar-me cap tipus d'emoció. I això que, mirat fredament i analitzant-la, la pel·lícula no és aburrida... hi ha un ritme, hi ha una història... però més enllà...

I per altra banda no sé què passa en els cinemes que les pel·lícules no es veuen bé. Estarem acostumats a l'alta definició dels nous televisor, potser. Però s'ha de dir que sembla que la bombeta que il·lumina la pantalla sigui de "baix consum"... ;-) Em dóna la sensació que a les pel·lícules projectades en cinema els hi falta llum i els hi falta definició... És una opinió.

L'heu vista? Què us sembla?

Gespa plantada

Fa una mica més de dues setmanes (just abans de lluna plena) que vaig re-plantar la gespa. La primavera passada no vaig fer el manteniment habitual i estava molt descuidada. A més, a l'estiu, al posar la piscina, en el seu lloc ja no creixia res. Així que el jardí necessitava una renovació urgent: o s'hi abocava pedra de riu o es re-plantava la gespa.

I ara li toca ja la primera tallada. Abans de fer-ho però, al veure-la tant llarga i a contrallum, m'ha semblat molt maca. Després serà més gruixuda i aquest verd clar ja no el tindrà. Ara cada tija és una planta. Després tampoc serà així... Així doncs, ara era el moment. L'important era que, abans dels primers freds, sortís amb força perquè durant l'hivern, només amb la pluja ja s'aguantarà soleta.

L'ombra que es veu és la de l'arbre (el "falso pimentero") que, una setmana abans de la plantada em vaig quedar a gust podant perquè, una vegada més, superava amb escreix l'alçada de la casa...

De tot plegat el que em va donar més feina va ser remoure tota la terra i llaurar-la per aplanar-la i poder tornar a plantar. I ho vaig fer a mà, perquè a sota hi tinc instal·lat el reg automàtic i tampoc era qüestió d'anar arrencant tubos... ;-) Mira si em va donar feina que, 10 dies després encara tenia agulletes en diferentes parts del cos i en algun lloc s'havia tornat contractura... Ha valgut la pena però! O no?

Els somnis i els records

Des de fa temps (molts anys), periòdicament tinc un somni que es va repetint. Estic davant d'un edifici mig en runes... només en queda la façana. No recordo els detalls d'aquest somni, però sempre que apareix és un moment d'angoixa.

--

Avui he fet una sortida amb la moto. He estat a les muntanyes de Prades i al parc natural del Montsant. Passat Prades, a l'arribar a Cornudella de Montsant, he girat a l'esquerra cap la Morera de Montsant i, des d'allà, tot baixant, he passat per Escaladei. Jo no sé de què, però aquest nom em sonava molt... així que, a l'arribar a casa he buscat quin poble era Escaladei, perquè des de la carretera es veia ben poca cosa la veritat. I he vist que el que té renom és la cartoixa d'Escaladei. I quan he vist les fotos se m'ha gelat la sang...

Es veu que de petit m'hi devien portar però, tot i que ara sembla estar tot més cuidat, el que jo recordo (el meu somni) s'assembla més a aquesta altra foto. Possiblement així és com estava quan hi vaig estar de petit. =>

És curiós que no recordés haver-hi estat i en canvi el meu subconscient m'ha anat repetint una i una altra vegada amb un somni agoixós aquella "postal" que se'm devia quedar gravada no sé ben bé per què...

Sembla una pel·li de por, no? ;-)

--

Ja posats diré que Escaladei ve del llatí scala dei o "escala de Déu" perquè, segons sembla, quan els monjos de l'orde de la cartoixa van venir per primer cop a la península i van decidir construir la primera cartoixa, ho van fer perquè allà un pastor va somiar uns àngels pujant al cel per una escala recolzada a la soca d'un pi... Estem parlant del segle XII. I va estar funcionant a ple rendiment fins les polítiques socials modernes (Desamortització de Mendizábal, 1835)... ;-) El nom de la comarca del Priorat conserva el nom gràcies al prior, el cap de l'orde de la cartoixa d'Escaladei... [+info]