Bloc personal,

dimarts, 31 de març del 2015

El Crack (1981)




[219]

Per mi, de les millors del cinema espanyol.

Haig d’avisar qye el Garci em fa bastanta ràbia, però també he de reconèixer, per altra banda, que és una pena que s’hagin de comptar amb els dits d’una mà les bones pel·lícules produïdes a la pell de brau.



IMDb (7,3):
“Germán Areta és un detectiu privat que aconsegueix un client amb malaltia terminal que desitja veure a la seva filla fugida fa molt de temps abans que mori. Però quan Areta comença a rebuscar en els baixos fons de Madrid, s’adona que no està sol en la cerca d’aquesta noia. Una altra persona també està interessada en ella, algú poderós i perillós que no s’aturarà davant de res per evitar Areta conegui la veritat…”

Cornetes i tambors

Sensacions contradictòries en pocs segons: un primer moment de calfred que recorre el clatell amb esgarrifança al associar-lo amb els temps de mili, però de seguida planyensa, i fins i tot enyorança, en el moment en que entres en contacte amb la realitat, prens consciència i veus que et trobes tranquil·lament instal·lat en la comoditat de la teva pròpia casa.

I tot en un instant de primavera escoltant més enllà de la finestra oberta els assajos de cornetes i tambors per les processons de Setmana Santa des de casa.

#onedayonecover [159-365]

Joshua Redman- Elastic (2002)

dilluns, 30 de març del 2015

#onedayonecover [158-365]

Jeremy Pelt - Water and Earth (2013)

diumenge, 29 de març del 2015

Les aventures extraordinaires d'Adèle Blanc-Sec (2010)
(Adèle y el misterio de la momia)

[218]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Luc Besson
Guió: Luc Besson (còmic: Jacques Tardi)
Música: Éric Serra
Producció: EuropaCorp
Distribuicó: EuropaCorp
Actors: Louise Bourgoin, Mathieu Amalric, Philippe Nahon
Estrena: 09/10/2010 (Brusel·les), 14/04/2010
Pressupost / taquilla: 27-30M $ / 34,1M $
Títol original: Les Aventures extraordinaires d'Adèle Blanc-Sec

[ Acció, aventura, comèdia, fantasia ] 1 h. 47 min.
Wikipedia


Sinopsi

IMDb (6,3) (23K):
“Una aventura situada a la primera part del segle 20 que es centra en una popular novel·lista i el seu tracte amb els aspirants a pretendents, els policies, monstres i altres distraccions.”

Crítica

Temps era temps quan les històries
passaven als còmics de Tardi…


Basada en els àlbums Adèle et la bête (1976) i Momies en folie (1978) de Jacques Tardi, primer i quart àlbums Les aventures extraordinaires d'Adèle Blanc-Sec (a dia d’avui n’hi han deu, l’últim de 2022).

Potser la pel·lícula no té més d’un 3 estrelles, però els records de joventut de les històries de Jacques Tardi en una pel·lícula molt ben realitzada, la posicionen en un 4 estrelles. A mi m’ha agradat molt! (Opinió del 29/03/2015).

Els deu àlbums que actualment narren Les aventures extraordinaires d'Adèle Blanc-Sec són:
  • Adèle et la bête (1976)
  • Le Démon de la tour Eiffel (1976)
  • Le Savant fou (1977)
  • Momies en folie (1978)
  • Le Secret de la salamandre (1981)
  • Le Noyé à deux têtes (1985)
  • Tous des monstres ! (1994)
  • Le Mystère des profondeurs (1998)
  • Le Labyrinthe infernal (2007)
  • Le Bébé des Buttes-Chaumont (2022)

* Tornada a mirar el 03/03/2025, ara m’ha agradat molt més que la primera vegada. La manera de condensar els diferents àlbums en una sola història, encara que hi hagin coses que no concordin, és magnífica i la caracterització dels personatges encara més.


Resum (amb espòilers)

A París, l’any 1912, el professor Espérandieu està experimentant amb tècniques telepàtiques, i sense voler eclosiona un ou de pterosaure de 135 milions d'anys al Museu Nacional d'Història Natural. Això es tradueix en la mort d'un antic prefecte (compartint escandalosament un taxi amb una corista del Moulin Rouge) que, tot i que només és presenciada pel passatger aleshores borratxo Ferdinand Choupard que és detingut per la policia, provoca una epidèmia de presumptes avistaments de la criatura. El president de França ordena que el cas sigui de màxima urgència per part de la Policia Nacional, només que el traspidi al molt condecorat però torpe inspector Albert Caponi.

Adèle Blanc-Sec, una periodista i escriptora de viatges de certa fama, es veu involucrada després de tornar d'Egipte, on buscava el metge momificat de Ramsès II, Patmosis. Vol reanimar la mòmia amb l'ajuda d'Espérandieu perquè el metge pugui salvar la seva germana Agathe, que està en coma després d'un desafortunat incident de tennis amb un barret. Després d'una breu lluita amb la seva némesi, el misteriós professor Dieuleveult, recupera la mòmia i torna a casa. La seva missió es complica encara més perquè Espérandieu està en el corredor de la mort, després d'haver estat culpada dels atacs dels pterosaures, en lloc de l'inspector Caponi i el famós caçador de caça major Justin de Saint-Hubert que tenen algun èxit a l'hora d'eliminar la bèstia. Andrej Zborowski, un investigador del Jardin des Plantes que està enamorat d'Adèle, és capaç d'amagar el pterosaure. L'Adèle, muntant el pterosaure, rescata Espérandieu moments abans de la seva execució.

Saint-Hubert dispara al pterosaure amb la ferida imitada simultàniament a Espérandieu. El tret finalment és fatal, però no abans que Espérandieu sigui capaç de reviure la mòmia. La mòmia es revela com la física del faraó ("Sóc física nuclear. Tracto de xifres, signes i equacions") i no pot ajudar mèdicament a la seva germana. En canvi, acompanya l'Adèle al Louvre, on reviu la resta de la cort momificada del faraó que s'hi exposa, inclòs el mateix faraó. El metge del faraó utilitza les seves tècniques mèdiques avançades per reviure l'Agathe. Aleshores, el faraó decideix que vol veure París, de manera que tota la cort s'escampa a la nit, espantant el sempre desgraciat Choupard una vegada més.

L'Adèle decideix que necessita unes vacances per relaxar-se. Quan puja al vaixell, es revela el nom de RMS Titanic. Aleshores es mostra Dieuleveult, desitjant-li sarcàsticament un "bon viatge".

En una escena de mitjans de crèdit, Ménard persegueix Saint-Hubert amb un rifle, encara indignat perquè Saint-Hubert va disparar al pterosaure. Ménard és arrestat per Caponi mentre dos goril·les miren Saint-Hubert de manera amenaçadora.

Indiana Jones y el Templo Maldito (1984)




[217]

Un clàssic que cal estudiar!

La feien per la tele i qualitat HD. Valia la pena recordar-la amb totes les coses bones… i les dolentes. No té desperdici.



IMDb (7,6):
“Després d’arribar a l’Índia, Indiana Jones un poble desesperat li demana buscar una pedra mística. Ell està d’acord i es topa amb un culte secret a les terribles catacumbes d’un antic palau.”

#onedayonecover [157-365]

Música Urbana - Música Urbana (1976)

dissabte, 28 de març del 2015

Wild (2014)




[216]

WTF! Quina gran mentida…

Amb els 10 primers minuts m’han agafat ganes d’oblidar-me’n… no s’aguantava per enlloc. Sort que, mentre s’ha anat desenvolupant la trama s’ha arreglat una mica hi ha aparegut una mica de xixa.



IMDb (7,2):
“La crònica de 1.100 quilòmetres de caminada en solitari que dona porta a terme com a forma de recuperar-se d’un trauma recent.”

#funnywordsgift (19)

“In the blacksmith’s house, wooden spoon.”

[19]

#onedayonecover [156-365]

Michael Brecker - Pilgrimage (2007)

divendres, 27 de març del 2015

Intrusos a la wifi

Fa setmanes tenia problemes amb l’ADSL. A partir de certa hora del vespre tenia micro-talls en la línia. El router tallava la senyal i a continuació intentava tornar a sincronitzar. Si això anava ràpid, és possible que pràcticament ni ho notés. Però si tardava i justament en aquell moment estava treballant, posava el crit al cel…

Aprofitant un d’aquells talls vaig trucar al 1002 i en la verificació automàtica van trobar una incidència i en van enviar un tècnic. Va fer proves (pel matí) i no hi veia problemes… és clar, pel matí no tenia els talls. Solució? Em canvien el router… ai las!

Els talls continuen i torno a trucar, aquest cop al número directe del tècnic que em va facilitar. Com que no ve, acabo tornant a trucar al 1002 en un altre dels talls. Incidència activada i torna a venir el tècnic. Torna a fer proves i diu que sembla que la línia està bé. Li comento que els talls es produeixen just en el moment que uns nous inquilins s’han instal·lat al pis buit del costat. Em diu que no hi té res a veure… Finalment aprofiten que hi ha una línia lliure i em canvien la línia.

Continuen havent algun micro-tall, però res a veure amb l’anterior. Acaba el mes i els veïns abandonen el pis. Els pocs talls que tenia fins el moment desapareixen del tot. Si era qüestió dels veïns o de la línia, no ho sabré mai. El cas és que el problema es va solucionar.

En la meva paranaoia conspiranoica vaig instal·lar al iPad Fing - Network Scanner, que és una aplicació que rastreja tots els dispositius que xuclen del teu wifi. En aquell moment només apareixien l’iPad, l’iMac i el router. Tot normal.

Just ahir vaig començar a notar problemes amb la velocitat de conexió. I alguns problemes amb el wifi de l’ordinador. Tot sovint havia de reiniciar per recuperar la senyal. A més se’m van ajuntar altres problemes que no venien al cas com era el tenir instal·lades als navegadors alternatius al principal (Safari) extensions de publicitat que em desmuntaven les pàgines. La paranoia va tornar!

Per provar, vaig tornar a executar Fing des de l’iPad i m’apareix al llistat de dispositius connectats un PC-PC de Loopcomm Technology que feia mala espina. Efectivament algú se m’havia colat al wifi i interferia amb la meva navegació normal i em tallava el meu propi wifi.

Vaig desconnectar el wifi uns instants, vaig tornar a connectar i encara estava allà. Vaig tornar a desconnectar un parell de hores i al tornar ja no hi era. Mentrestant vaig investigar què calia fer per desempellagar-me d’un intrús així, confiant que s’hauria donat compte que jo ho sabia i no es tornaria a connectar per precaució. Però no. Al cap d’unes hores tornava a ser allà. Així que això és el que vaig fer:
  1. Entrar al router (escrivint 192.168.1.1 al navegador) i canviar la contasenya del wifi, ara en mode WPA2. Aquest cop una contrasenya de 24 caracters incloent majúscules, minúscules (depén de la tipografia de vegades és difícil saber quan hi ha una "L" minúscula o una "i" majúscula…), 6 números i 2 símbols… aquest cop no ho posaré fàcil!
  2. Desactivar el mode automàtic del WPS.
  3. Canviar la contrasenya del router…

Atenció: l’anterior router tenia encriptació WPA2, però aquest “nou” només WPA-PSK. I el que més em fot és que la contrasenya del router era 1234! Toca’t els ous! I només entrant aquesta contrasenya al router quedava visible la contrasenya del wifi que jo em pensava que anava encriptada i no era possible conèixer si no tenies accés físic al router i n’apuntaves la contrasenya que estava impressa a sota… En fi, sempre acabes aprenent coses noves.


Informe finalitzat. ;-)

94 kg


Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

94 Kg

#onedayonecover [155-365]

Joe Lovano - Rush Hour (1994)

dijous, 26 de març del 2015

#onedayonecover [154-365]

Harry Connick, Jr. - Songs I Heard (2001)

dimecres, 25 de març del 2015

#onedayonecover [153-365]

Ivó Oller Quintet - Jazz Nu (2009)

dimarts, 24 de març del 2015

#onedayonecover [152-365]

Ilona Knopfler - Live the Life (2005)

dilluns, 23 de març del 2015

#onedayonecover [151-365]

Herbie Hancock - Maiden Voyage (1965)

diumenge, 22 de març del 2015

#onedayonecover [150-365]

Freddie Hubbard - Blue Spirits (1965)

dissabte, 21 de març del 2015

Don’t Look Now (1973)




[215]

Té un què… o millor encara, un “no-sé-què”… ;-)

Vista ara, així per sobre i en la distància del temps, la pel·lícula no té més. Però fins i tot amb aquesta fredor que proporciona el pas dels anys, se li veu darrera un treball molt important. No és una pel·lícula més… està més que treballada. I a més té un “no-se-què” que li trobo a faltar a les pel·lícules d’ara…

M’agrado quan sóc tan precís… ;-)

Està “etiquetada” com una de les millors pel·lícules de terror, però no la veig tant de terror com sí un thriller de suspens.



IMDb (7,4):
“Un matrimoni que està de dol per la recent mort de la seva petita filla, es troba a Venècia amb dues germanes grans una de les quals és vident i porta una advertència del més enllà.”

#funnywordsgift (18)

“It’s never too late if that is good.”

[18]