Resum (amb espòilers) en el moment que n’estic fent una segona lectura:
A Tòquio hi viu el
Punpun Punyama, un nen “normal i corrent” d’onze anys que estudia l’últim curs de primària.
Buenas noches, Punpun explica al llarg de
13 volums i
147 capítols les vides i experiències personals del Punpun i cinc companys d’escola, la família més propera i tot un reguitzell de personatges que s’aniran creuant en la vida del Punpun fins l’edat adulta, amb vint-i-dos anys.
Tot vertebrat en la relació entre el
Punpun i l’
Aiko, una nena de la que s’enamora innocentment a primària i, bastant més tard, de la
Sachi, un personatge que no deixa indiferent ningú. I ben condimentat per totes les paranoies i neurosis que passen pel seu cap –de nen, primer, i adolescent, després–, a més a més de tot un seguit de successos que en principi no hi tenen res a veure, però que donen context a la història (no hi ha res gratuït, tot té una explicació… de vegades, fins que no en fas una segona lectura, no ho veus).
[ Estructura de l’obra ]
Hi han cinc parts o etapes vitals del protagonista bastant diferenciades:
- l’escola primària (11 anys),
- secundària (13 anys),
- batxillerat (15 anys),
- dels 18 als 20 anys
- i el procés d’autodestrucció final.
- En els volums 1 i 2 el Punpun cursa l’últim any de primària (11 anys); coneix innocentment l’Aiko i la idealitza; es topa amb una Sachi adolescent sense saber qui serà més endavant.
- En els volums 3 i 4 el Punpun cursa secundària (13 anys); coneixem detalls de la intimitat de l’oncle Yūichi i la seva relació amb la Midori; té un contacte distant amb l’Aiko.
- En els volums 5 i 6 el Punpun cursa batxillerat (15 anys); es folla la Midori; la mare del Punpun té càncer i acaba morint; coneix la Sachi universitària.
- En els volums 7, 8 i 9 el Punpun passa dels 18 als 20 anys; s’apropa a la Sachi i se n’enamora.
- En els volums 10, 11, 12 i 13 el Punpun reconnecta amb l’Aiko, deixa tota la resta enrera i inicia, conjuntament amb l’Aiko, la seva pròpia autodestrucció; la Sachi el busca per tot arreu fins que el salva.
En aquest volum, la mare del Punpun està tenint una aventura amb un home casat. Té un atac de pànic i, mentre amenaça de suïcidar-se, pateix un pneumotòrax i és hospitalitzada. Fa amistat amb el Harumi, la xicota del qual està a l'hospital, i la parella discuteix els seus problemes, inclosa la seva dificultat per connectar-se amb el seu fill.
A la seva cita amb la Kanie, el Punpun visita una galeria d'art. El Punpun s'esforça molt perquè li agradi, però no formen cap connexió. Quan la seva cita arriba a la seva fi i la Kanie li diu narcisista, el Punpun intenta besar-la a la força i rep una bufetada.
Quan la mare del Punpun està rebent l'alta de l'hospital, cerca el Harumi, amb qui ha demostrat cert afecte, descobrint que acaba de marxar. Tornant a casa, troba el Punpun encara fred cap a ella i no pot evitar atacar-lo. En una visita mèdica rutinària, la mare del Punpun descobreix que té un càncer agressiu. Dos anys més tard,
la mare del Punpun està al llit de mort i demana disculpes al Punpun per com el va tractar, dient que l'estima.
Capítol 57: El Punpun ha anat a una sala de vídeojocs a passar la nit. En el seu cap mal descansat es repeteixen imatges del clauer trencat de la Midori, el Toshiki –el boig de la secta– anunciant
“buenas vibraciones”, la quedada amb la companya d’institut –la Kanie–, palles mentals variades, caminant per la foscor de la nit pel carrer es treu la cigala del pantaló i la va ensenayant sense trobar-se ningú… En aquest mateix moment, la mare del Punpun fot un clau amb un company de feina casat i amb filla, de qui en principi no en vol res, però de fet, en el fons li acaba demanant que es casin. Quan ell li diu que no pot ser, se’n va a la cuina i torna amb un ganivet.
Capítol 58: Un parell de detalls, que he tardat bastant en adonar-me –només en l’enèsima relectura els he vist–, són que, en la pàgina de presentació del capítol 58, l’autor dibuixa una dona despullada de cintura en amunt d’esquena: és la mare de Punpun tal com la veuen la resta de mortals. L’altre detall és que, per primera vegada escriu el títol del manga en anglès, amb una tipografia formada per minúscules boletes amb la cara de Punpun dintre, però en lloc d’escriure
Goodnight Punpun escriu
Good Night Pung Pung 58.
El tio acollonit, però no el vol matar a ell… es vol suicidar tallant-se el coll davant d’ell. En aquest moment pateix un atac d’ansietat i demana que la portin a l’hospital perquè no pot respirar. El Punpun ha passat la nit al carrer. Al dia següent va a veure la seva mare i li diu que no cal que la vagi a veure, però en el fons es troba més sola que la una. Necessita anar al lavabo, però per no demanar ajuda hi va tota sola. Amb tots els medicaments que porta –tenia un pneumotòrax i està pendent que l’operin– pateix al·lucinacions que bàsicament resumeixen la seva vida.
Capítol 59: Mig perd el coneixement tot ensopegant amb un noi (casualment és el Harumi, el company i amic del Punpun a primària –el de les ulleres– i que va haver de marxar a meitat de l’últim curs). Ni la mare del Punpun sap qui és ell, ni ell qui és ella. En aquest moment el Harumi té 16 anys i la mare del Punpun contesta
“anda… igual que mi hijo!”. Sense voler-ho ni desitjar-ho la mare del Punpun s’acaba enamorant d’aquest noi platònicament. Entre els seus records ens enterem que el pare del Punpun no la va “maltractar” tal i com ens van donar a entendre… Sembla que la mare del Punpun, en un moment que donava a entendre que se separarien, va amenaçar al pare del Punpun dient que mataria el Punpun i després es treuria la vida… a continuació va demanar que la matés a ella.
Capítol 60: En les seves visites a l’hospital, el Harumi i la mare del Punpun confraternitzen cada cop més i s’expliquen els seus temors. La mare del Punpun s’obre amb ell com no ho ha fet mai amb el seu propi fill. El Harumi li explica que està allà perquè ha tingut un accident de bicicleta i la seva xicota ha quedat ingressada i ha quedat amb la cara bastant malmesa. De moment encara no l’ha anat a veure perquè té por de la seva reacció. També ens acabem enterant que quan va morir l’àvia del Punpun de càncer, la mare estava viatjant pel món i no va anar a l’enterro… la família ho va considerar normal perquè consideraven que era una persona sense cor.
Capítol 61: Per la nit, la mare del Punpun té un malson i quan es desperta, al llit de davant hi ha una noia amb la cara envenada –la xicota del Harumi– que també està trista. La mare del Punpun, que està “enfonsada en la misèria”, acaba animant a la xicota del Harumi tot i que ella n’està enamorada. Mentrestant el Punpun s’està preparant per la sortida amb la companya de classe –la Kanie– i arriba a la cita abans d’hora, però ella ja hi és. A l’hospital, la Midori ha anat a veure la mare del Punpun just abans de l’operació. El Punpun està “per altres coses”.
Capítol 62: Per fer temps fins que arriba la germana de la Kanie, entren en una sala de jocs i la Kanie intenta agafar un peluix d’una màquina. Com no pot, el Punpun es deixa els quartos fins que aconsegueix el peluix… vol que la cita surti perfecta. Després es mengen unes hamburgueses amb patates i, així com la Kanie intenta parlar més profundament dels reptes que han de tenir d’ara endavant, el Punpun només parla de coses superficials i sense sentit… faci el que faci, no hi ha manera que encaixi amb ningú! Finalment es troben amb la germana de la Kanie (Kanie és el cognom; el nom és Azusa; la germana de l’Azusa es diu Miyuki). La Miyuki exposa a la galeria juntament amb més gent. La millor amiga de la Miyuki és la Sachi Nanjo.
Aquest personatge és el tercer eix de l’obra
“vida i miracles del Punpun”. És la noia que va aparèixer al capítol 17, volum 2, amb el cap ensangonat a la fàbrica abandonada el dia que buscaven els cadàvers i el tresor, quan va haver-hi l’incendi i posterior explosió… al final la imatge d’aquella nit és els sis companys junts agafats de la mà i contemplant el cel estrellat quan tenia 11 anys (ara en té 15 o 16). La Sachi i la Miyuki tenen 4 anys més que ells. Ara la Sachi s’ha tenyit el cabell de ros. La Miyuki ha pintat un quadre amb la imatge de la seva mare. L’Azusa reflexiona que per ella la família és el més important. A tot això el Punpun queda mig desplaçat perquè en l’únic que pensa és en fotre un clau. De sobte es queda embadalit mirant un quadre enorme composat de 3 cuadres també enormes titulat
“la via làctea” que justament ha pintat la Sachi, inspirada en aquella famosa nit que, separadament, van compartir.
Capítol 63: La Sachi li demana que escrigui unes paraules a la llibreta d’impressions i acaba escrivint pràcticament la seva vida i anhels des que era petit: estudiar l’espai, guanyar el premi nobel, traslladar-se al planeta Punpun, enamorar-se d’una noia, protegir-la, perdre-la de vista… Acabada de visitar l’exposició l’Azusa i el Punpun marxen i es posen a parlar de coses rellevants de la vida… és a dir, ho parla l’Azusa perquè el Punpun està trempat i només pensa en el que pensa: en follar.
Capítol 64: L’Azusa diu de marxar però el Punpun insisteix en que es quedi. Però quan té oportunitat de dir alguna cosa o es queda callat o diu alguna cosa fora de to. A sobre confessa que aquella nit operen a la seva mare. A l’Azusa li sembla molt malament que no estigui amb ella a l’hospital. El Punpun no entén res. En una d’aquestes sortides de to pensant en les seves coses li demana de sortir formalment. Ella li diu que no pot ser. Ell se li abraona i li fa un petó a la boca. Ella l’aparta i li fot un mastegot. Se’n va i li torna el peluix. A tot això han operat la mare del Punpun i la Midori és a l’hospital en el moment en que es desperta.
Capítol 65: Tot i estar plovent, al mateix parc on l’Azusa li ha fotut la bofetada, el Punpun es despulla completament i se la pela. La mare del Punpun ha anat a la peluqueria i s’ha tenyit el pèl de ros per semblar més jove. Compra uns dolços pel Harumi i quan torna a l’hospital, després de les reganyines de les infermeres, se n’adona que la noia del llit de davant ha marxat. Li diuen que l’ha vingut a buscar un noi de la seva edat. Surt corrents de l’hospital a veure si els troba i finalment veu com estan parlant. Seguint els seus consells, el Harumi li ha explicat a la seva xicota els seus sentiments i acaben fent-se un petó. La mare del Punpun està destrossada. Quan torna a l’hospital, una carta del Harumi li ho explica tot. Finalment la mare del Punpun torna a casa disposada a començar una nova vida i en arribar, el Punpun està jugant a la Play. Després d’explicar-li que intentarà cuinar més, de manera més sana i fer una nova vida, el Punpun no reacciona i la mare del Punpun li deixa anar un
“¡¡Pero di algo, joder, cabrón!! ¡¡Al menos pregunta qué tal estoy, ¿no?!!”. El Punpun es tanca a l’habitació i la mare del Punpun es posa a plorar sola al menjador.
Capítol 66: A l’institut els dies passen monòtonament. Les notes li surten bastant malament. Es retroba l’Azusa i, molt educadament, parla de seguir estudiant per arribar a ser adults com cal. El Punpun només pensa en que no ha comentat amb ningú el seu “assetjament”. Mentrestant la mare del Punpun va al metge per revisar l’operació i ens enterem que les cartes que li escriu el pare del Punpun, en realitat les està escrivint ella… El metge li dona a entendre que té càncer de mama. El Punpun mirant els núvols…
Capítol 67: Han passat dos anys més. El
Punpun té 17 anys i està en el tercer i últim curs de batxillerat. La mare del Punpun està a l’hospital morint-se, literalment. Ha tingut un somni i ens ha mostrat la seva vida des que era petita amb l’assetjament dels companys d’escola perquè tenia els pits grans, la seva relació amb el seu germà Yūichi, la seva manera de ser forta i enfrontar-se a la vida, quan es va quedar prenyada del Punpun i es va haver de casar, quan amenaça el Punpun de matar-se tots dos quan era més petit… En el moment que es desperta hi han la Midori i el Punpun a l’habitació. La mare es despedeix del Punpun demanant-li perdó. Al Punpun se li escapa una llàgrimeta quan li diu que, malgrat tot, se l’estima molt. En el tanatori l’única que estar pel que s’ha d’estar és la Midori… El Punpun i el Yūichi s’allunyen emocionalment. Arriba el pare del Punpun.
