Bloc personal,

diumenge, 23 de desembre del 2018

A Quiet Place (2018)

[675]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: John Krasinski
Guió: Bryan Woods, Scott Beck, John Krasinski
Actors: Emily Blunt, John Krasinski, Millicent Simmonds

[ Drama, terror, misteri ] 1h 30min

Sinopsi

IMDb (7,6):
“En un món post-apocalíptic una família es veu obligada a viure en silenci mentre s’amaga de monstres amb una audició ultra sensible.”

Crítica

Original!

Més enllà d’entrar a valorar si és creïble o no, el que sí s’ha de remarcar és que, com a mínim, és original i no és una més de “sempre el mateix”. Terror tampoc és… en tot cas algun ensurt de tant en tant, però ningú li treurà l’originalitat.

Resum (amb espòilers)

No s’explica amb claredat, però s’intueix que una espècie alienígena ha invadit el planeta. No tenen ni ulls ni olfacte, però tot el cervell és una caixa de resonància que pot escoltar el soroll més ínfim a una gran distància.

Una família amb dos nens i una nena sorda, amb la mare prenyada a punt de parir, entren en un supermercat a buscar medecines pel fill gran. El petit es vol emportar un trasbordador amb llumetes i sons, però el pare no li deixa perquè farà molt de soroll i alertarà als tres alienígenes que estan a prop seu. La germana sorda, però, li dona d’amagades la joguina al seu germà sense les piles, però quan ningú el veu les agafa. A mig camí de casa, tots descalços per un camí de sorra blanca que el pare s’encarrega d’anar arreglant, el nen encén la joguina i quan el pare se’n dona compte, l’alienígena ja s’ha emportat (o cruspit) el nen.

El pare està treballant perquè la filla sorda pugui tornar a escoltar els sons amb l’aparell especial, però alguna cosa no acaba de fer bé, perquè ella continua sense sentir-hi.

Quan el pare s’emporta el fill gran a prop del riu per ensenyar-li que quan hi han sorolls molt grans poden cridar, perquè ningú els sentirà en contraposició de l’enrenou, la noia sorda s’enfada amb el pare i se’n va a veure la tomba del germà. Mentrestant la mare trenca aigües i, baixant al soterrani per donar l’avís encenent les llums vermelles, es clava un clau a la planta del peu cosa que la fa cridar a rabiar coincidint també amb els primers dolors de part. Als pocs segons ja té un alienígena rondant la casa, però posa un despertador apartat per distreure’l. Aprofita per pujar al pis de dalt i s’amaga a la banyera patint les primeres contraccions, però l’alienígena se li acosta.

Just en aquell moment, el pare i el fill s’acosten a la casa i, veient les llums vermelles d’alarma, activen el pla fent esclatar un castell de focs per foragitar l’alienígena. El pare entra a la casa i veient la banyera plena de sang, pensa que ha perdut la dona, però està a la dutxa amb el nadó en braços. El pla continua i el pare baixa la dona i el nou nat a un altre soterrani preparat pel post-part per tal de que, amb una mascareta d’oxigen, puguin posar el nen dins una caixa de fusta insonoritzada, dins un soterrani insonoritzat també.

Mentre el fill gran torna a casa, sent una remor prop seu i, tot espantat, comença a córrer entre els camps de blat de moro. I la filla sorda, que ha vist el castell de focs des de la tomba del seu germà, torna corrents a casa quan, a mig camí, veu una llanterna encesa. En aquell moment se li acosta un alienígena per l’esquena, però el nou aparell que li ha donat el pare s’acopla amb el cervell de l’alienígena i aquesta acaba fugint. Troba el seu germà i, seguint al pla, s’enfilen a una sitja i fan foc per indicar-li al pare on estan.

El pare surt de l’amagatall, però no els veu. Impacients els nens acaben caient, primer un i després l’altre per ajudar-se, dins la sitja. Amb el soroll tenen alienígena de nou a tocar, es torna a acoplar l’aparell per sords i fuig corrents. A fora, el pare que ha vist les corredisses de l’alienígena cap la sitja està amb una destral per defensar-se, però l’alienígena li clava les urpes a la panxa i el deixa sagnant. El pare diu als nens que pugin a la furgoneta, però la noia, que ha apagat l’aparell perquè li feia mal de cap, ja no té la protecció de l’acoplament de so i, quan el monstre s’acosta als nens, el pare fa un crit perquè l’ataqui a ell.

Els nens deixen rodolar el cotxe per la baixada fins arribar a la porta de casa i la mare els acull dins. Però ja tornem a tenir el monstre dins. La noia sorda, que fins ara mai l’havien deixat baixar a aquest soterrani, entén en pocs segons tot el que el seu pare havia intentat fer per ella i descobreix el poder de l’acoplament. Amb això maten el primer alienígena i, sabent-ho, la pel·lícula s’acaba anant a caçar els altres dos que van fugint.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada