Bloc personal,

divendres, 28 de desembre de 2018

The Ritual (2017)

[678]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: David Bruckner
Guió: Joe Barton, Adam Nevill (novel·la)
Actors: Rafe Spall, Arsher Ali, Robert James-Collier

[ Terror, misteri, thriller ] 1h 34min

Sinopsi

IMDb (6,3):
“Un grup d’amics de la universitat es reuneixen per fer un viatge al bosc, però troben una presència amenaçadora al bosc que els persegueix.”

Crítica

Una de por bona!

Després d’una bona estona de no saber com acabarà la cosa, de si serà una més d’ensurts intentant fugir d’un bosc, al final ha estat una bona pel·lícula amb un bon desenvolupament i un bon final. Ben mirat, tampoc cal més.

Resum (amb espòilers)

Una colla d’amics bastant ociosos i que viu per damunt de les seves possibilitats, no saben on anar per celebrar la seva trobada anual. Només un de la colla s’estima més anar a fer senderisme que anar de turisme d’alcohol. A punt de despedir-se de la reunió, el que no vol acabar encara la festa, entra en una botiga d’alcohol acompanyat del que vol fer senderisme just en el moment que estan atracant la licoreria i acaben matant-lo, mentre el seu amic, cobardment s’amaga darrera unes prestatgeries.

Per honorar el desaparegut, els quatre amics que encara queden fan una excursió de senderisme per terres sueques i fan un petit monument de pedres apilades en el seu honor.

En el moment de tornar a casa, un dels companys fa un mal pas i es fa mal al genoll, cosa que li impedeix caminar amb normalitat. Per no donar tant de tomb en la tornada, decideixen escurçar camí passant per un espès bosc. Només entrar al bosc veuen una imatge esgarrifosa d’un cèrvol penjat entre dos arbres i desbudellat amb la sang encara fresca, per la qual cosa dedueixen que, qui ha fet allò, no està gaire lluny d’allà. Amb una mica de pànic a sobre comencen a anar ràpid per sortir-ne aviat, però, com més avancen, més senyals estranyes es van trobant. Primer unes marques idèntiques en pràcticament tots els arbres. I després una casa “particular” amb una espècie de deïtat en la planta superior a qui sembla adoren.

Després de passar una nit plena de malsons per part de tots, decideixen continuar endavant, però, com més avancen més sorolls estranys senten per la nit. Un per per un, tots els components de la colla van desapareixent i són executats i penjats de la mateixa manera que ho havia estat el primer cèrvol.

Quan només en queden dos, finalment descobreixen una mena de poblat on veneren un déu antic amb el cos morfològicament semblant a un cèrvol, però amb una cara del que li penjen dos braços humans i amb més reminiscències humanes. Un dels dos amics és lliurat al déu com a ofrena i l’altre, el cobard que va veure com mataven el seu amic, com ha estat marcat al pit anteriorment pel déu, és preparat per formar part d’aquest poblat.

Intentant fugir descobreix cossos humans momificats que no estan del tot morts i ho comença a cremar tot. El déu entra en còlera i el comença a perseguir. Per fugir mata una persona que intentava detenir-lo i dispara la bèstia a la que no li fa res. Comença a córrer i, en un moment que el déu està sobre seu i ell postrat als seus peus, s’atura i quan la bèstia l’agafa amb les mans que li pengen del cap, li clava un cop de destral que, sembla, tampoc li fa res. Però té temps de seguir fugint fins que s’acaben els arbres del bosc i comença un prat. Allà la bèstia no pot passar. Vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.

Cap comentari:

Publica un comentari