Estiu 1993 (2017)

[677]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Carla Simón
Guió: Carla Simón
Actors: Laia Artigas, Paula Robles, Bruna Cusí

[ Drama, família ] 1h 37min

Sinopsi

IMDb (7,2):
“Després de la mort de la seva mare, Frida, de sis anys, és enviada amb la família del seu oncle per viure amb ells al camp. Però Frida li costa oblidar la seva mare i adaptar-se a la seva nova vida.”

Crítica

Pel·liculot!

Lenta i tranquil·la, la pel·lícula ens narra les vivències d’una nena que ha perdut la seva mare de SIDA amb sis anys i no entén ben bé què és això, durant l’estiu en que canvia de família. Unes localitzacions boniques, idealitzades si vols, una fotografia magnífica, un saber jugar amb la llum meravellós i un deixar fer de manera totalment espontània a les nenes, que al final són la clau de la credibilitat de la pel·lícula, han fet que, a mi, també m‘hagi agradat moltíssim.

Resum (amb espòilers)

La Frida té sis anys i acaba de perdre la seva mare de SIDA l’any 1993. Hi havia encara poca informació sobre la malaltia. En l’estiu d’aquell any, el germà de la seva mare, que viu a pagès, la seva dona i la seva filla de quatre anys l’adopten com una més de la família i ella ha de saber adaptar-se abans que comenci l’escola el mes de setembre. Les connotacions socials negatives de la malaltia i el pes de la família hi juguen un paper important a ulls d’una nena de sis anys que va observant atentament com es succeixen els fets i les reaccions de la gent al seu voltant que, sense entendre ben bé què passa, està al cas de moltes coses.