Bloc personal,

diumenge, 2 de desembre del 2018

Upgrade (2018)

[668]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Leigh Whannell
Guió: Leigh Whannell
Actors: Logan Marshall-Green, Melanie Vallejo, Steve Danielsen

[ Acció, ciència ficció, thriller ] 1h 40min

Sinopsi

IMDb (7,6):
“Ambientada en un futur proper, la tecnologia controla gairebé tots els aspectes de la vida. Però quan Gray, una persona amb fòbia a la tecnologia se li capgira el món, la seva única esperança de venjança és un implant d’un xip informàtic anomenat Stem.”

Crítica

Molt bona!

Una agradable sorpresa “de la que ningú en parla”. Realment està molt ben feta, però el més important és el guió, la història i el final més o menys previsible. Chapeau!

Resum (amb espòilers)

Una parella viu luxosament en una gran casa domotitzada amb tecnologia futurista, perquè ella té un càrrec important en una empresa informàtica. Ell, en canvi, s’estima més allunyar-se de la tecnologia i, sense feina coneguda, treballa en el taller de casa restaurant un cotxe antic que, més tard, vendrà a un milionari excèntric. Tot i els avenços tecnològics, hi han contrastos socials molt grans i també hi ha molta gent dormint al carrer sense res…

En la venda del cotxe al milionari, hereu d’una multinacional dedicada també a la informàtica, però que, sembla, està tecnològicament alguns passos més avançat, la xicota del protagonista l’acompanya a la venda del cotxe i coneix el comprador. Tornant cap a casa en el cotxe autònom, aquest pateix un bloqueig, els treu de la ruta preestablerta i acaben volcant en els suburbis d’una gran ciutat. Allà són atacats per una colla de vàndals –que sembla els estaven esperant tot i que arriben més tard– i maten a la noia amb un tret a l’estòmac i li disparen al noi al cap, tot i que no mora, deixant-lo tetraplègic.

Després d’uns dies d’hospital, l’empresa de la noia proveeix al protagonista de tot un seguit d’artilugis a la casa per ajudar-lo en el seu dia a dia, però ell continua tetraplègic. Desesperat, intenta treure’s la vida i quan està a l’hospital, rep la visita de l’excèntric milionari que li proposa l’implant d’un xip experimental que li permetrà tornar a caminar, amb l’única condició que no ho faci saber a ninguú.

Finalment el protagonista accedeix i, més aviat de l’esperat, comença a recuperar la psicomotricitat de totes les seves extremitats fins el punt que es pot moure amb total normalitat i tot gràcies al xip instal·lat en la seva mèdula que el reconnecta. Quan arriba a casa, però, sent una veu i per un moment es pensa que ha embogit, quan en realitat és la veu del xip que té un assistent de veu que només escolta ell i està per servir-lo, si així ho vol.

La prioritat del protagonista, un cop recuperada la seva mobilitat que ha d’amagar a la resta de persones que l’envolten, inclós la seva mare i la policia que investiga l’assasssinat, és trobar els assassins. Gràcies a l’assistent averigua que els assassins han disparat sense armes, per la qual cosa són persones amb implants que porten l’arma integrada al braç.

Investigant una mica més, troba l’adreça d’un possible sospitós, però no el pot delatar a la policia, perquè acabarien descobrint la font de la informació i el contracte de confidencialitat deixa ben clar que el xip “no existeix”, per la qual cosa necessita proves fefaents que és un dels implicats. Es presenta a la casa en la cadira de rodes i, quan els drons de vigilància passen de llarg, s’aixeca de la cadira de rodes i s’acosta a la casa. El xip pot desactivar enginys informàtics, però no té habilitats manuals com, per exemple, obrir una porta. Entren dins buscant proves i no troben res, però l’assistent l’indica on buscar. Enmig del registre, s’obre la porta i entra el sospitós. El protagonista s’amaga, però és ràpidament descobert, moment en el que comença una lluita en la que el protagonista té les de perdre, fins i tot, la vida. L’assistent li demana autorització per actuar i guanyar la lluita, de manera que anticipa tots els moviments de l’agressor, els esquiva i li va provocant danys importants fins que, potser en defensa pròpia, l’acaba matant bastant espectacularment.

El protagonista està esglaiat veient com l’assistent, amb la seva conformitat, ha fet servir el seu cos per anticipar tots els moviments, per la qual cosa acaba vomitant de la impressió. L’assistent li diu que ha d’esborrar totes les seves empremtes, inclós el vòmit si no vol ser involucrat en l’assassinat. El protagonista li diu que no recorda què ha tocat, però l’assistent li confirma que ell té un registre de tot i que es pot fer.

Mentre la policia investiga aquest assassinat i visita el protagonista, altre cop “tetraplègic”, per saber detalls de l’assassinat, aquest continua la seva investigació i, assessorat novament per l’assistent, visita un bar desconnectat al que l’assistent no té accés per esbrinar noves pistes. Al mateix temps, coneix que el milionari sap on ha estat en cada moment i l’amenaça amb desconnectar el xip a distància. Entra al bar, amb el xip desconnectat per no aixecar sospites i ràpidament és retingut en els lavabos i començat a torturar en el seu cos tetraplègic, per la qual cosa no sent cap dolor. En el moment que comença a sentir que el torturador és un dels individus que els van assaltar, activa el xip i acaba amb tots i el torturador acaba torturat per aconseguir més informació.

En sortir del bar, sabent que el milionari desconnectarà el xip, aquest li dona instruccions de com hackejar-lo per la qual cosa haurà d’anar a un edifici no gaire lluny d’allà. Mentrestant el milionari envia agents per eliminar-lo i la resta de la banda que els va assaltar saben on anar per acabar amb ell. Just a la porta del hacker, el xip és desactivat i torna a estar tetraplègic. Allà però, seguint les instruccions que prèviament s’ha anat anotant al braç de l’assistent, el xip és hackejat i, a partir d’ara, serà independent, però els assassins –els uns i els altres– s’acosten i, fins que no es reinicïi, segueix tetraplègic.

En l’últim moment recobra la mobilitat i pot fugir. Uns assassins maten els altres i els causant de la mort de la seva dona van darrera d’ell. Un és mort amb ajuda del superpoder de l’assistent i ell fuig. L’assistent l’insta a trobar el que queda o sinó aquest el trobarà a ell i el matarà… a ell i al xip que porta dins. Quan el localitzen comença una lluita en la que, com a persona modificada tecnològicament, no pot superar perquè anticipa, igual que ell, tots els moviments. Quan està gairebé perdut, però, fa enfadar l’oponent i sense seguir els protocols informàtics i fent servir la rauxa pròpia de la lluita, fa un moviment que el deixa venut i acaba morint.

Abans, però, ha sabut que, l’assassinat de la seva xicota i el mateix accident van ser provocats pel milionar per provar el xip en ell, un pla ben orquestrat des d’un bon començament. Es dirigeix a casa del milionari i aquest li diu que, en realitat, ell no és amo dels seus actes, doncs és el xip que fa temps ha adquirit consciència pròpia i el seu pla és eliminar el milionari, l’única persona que pot fabricar un altre xip superior i eliminar-lo. És una qüestió de supervivència. Tot i que la policia l’ha seguit. Finalment mata el milionari, però no la policia, perquè encara té una mica de poder dins el cos, ara pràcticament dominat pel xip.

En un moment donat, el protagonista desperta a l’hospital i amb la seva xicota viva al costat i descobreix que, després de l’accident tot ha estat un mal son. En realitat, el xip li ha proporcionat al protagonista una realitat virtual millor que la realitat on pot viure plàcidament, mentre el xip pren tot control del cos del protagonista i acaba matant, finalment, la policia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada