#funnywordsgift (247)

“Blacker than the balls of a cricket.”

[247]

The Last Airbender (2010)

[757]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: M. Night Shyamalan
Guió: M. Night Shyamalan
Actors: Noah Ringer, Nicola Peltz, Jackson Rathbone

[ Acció, aventura, familiar ] 1h 43min

Sinopsi

IMDb (4,1):
“Les aventures d’Aang, un jove successor d’una llarga línia d’avatars, que ha de dominar els quatre elements i evitar que la Nació del Foc esclavitzi les tribus de l’aigua i el regne terrestre.”

Crítica

D’aquestes coses que no entenc… per mi, boníssima, però molt mal valorada…

Ja l’havia vista un parell de vegades i no m’ha fet res tornar-la a veure. La història està molt bé, tot i que a la pel·lícula només s’explica una tercera part del que apareix a l’anime, boníssim també. Suposo que tenien previsió de fer-ne una saga, però els mals resultats de crítica i taquilla van tallar les bones intencions d’arrel.

Resum (amb espòilers)

Aang és un nen de 12 anys que, en confirmar-li abans d’hora que era la reencarnació d’una llarga llista d’avatars que dominen els quatre elements –aire, aigua, terra i foc–, s’espanta i fuig volant al llom del seu búfal volador. Quan cau a l’aigua, per protegir-se, crea una bombolla protectora i queda congelat sota les aigües del pol sud. Cent anys després, dos joves germans de la tribu de l’aigua el troben i acaba descongelat. L’activació de l’avatar ha creat un raig de llum que ha estat vist des d’un vaixell de la nació del foc, que ara domina la Terra després d’una llarga guerra que encara no ha acabat.

Per una banda veiem la colla que formen l’avatar, els dos germans de la tribu de l’aigua, el búfal i un lémur volador en el seu intent de completar la seva missió que és dominar els quatre elements. Ara mateix només domina l’aire, d’on ell n’és originari tot i que, ho sabrà més endavant, tots els monjos de la tribu de l’aire van ser exterminats va cent anys en el moment que l’avatar va desaparèixer. El següent pas és dominar l’aigua, perquè tot i que la germana sap algunes coses, és bastant maldestre, i hauran d’anar al pol nord on encara queden mestres de l’aigua, doncs al pol sud tots els mestres han anat a la guerra. En el seu viatge coneixerà diferents personatges i gent de la tribu de la terra que encoratjarà perquè no es quedin de braços plegats davant l’autoritat de la nació del foc.

Per altra banda coneixerem el fill desterrat de la nació del foc que, per recobrar el seu honor davant el seu pare, vol capturar l’avatar. Ho aconsegueix en diferentes ocasions, però sempre acaba escapant i continuant el seu camí. Junt amb el príncep hi ha el seu oncle que és l’encarregat de tenir-ne cura. En contraposició hi ha un almirall que està disposat a matar el príncep per tenir més poder davant els ulls del rei.

Finalment arriben al pol nord, el germà s’enamora de la princesa del cabell blanc, la nació del foc ataca i maten l’esperit de la lluna que manté l’equilibri. La princesa dona la seva vida a canvi de recobrar la vida de l’esperit i, amb l’avatar en mode trànsit, refusa l’atac.

Drag Me to Hell (2009)

[756]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Sam Raimi
Guió: Sam Raimi, Ivan Raimi
Actors: Alison Lohman, Justin Long, Ruth Livier

[ Terror, thriller ] 1h 39min

Sinopsi

IMDb (6,5):
“La treballadora d’un banc que es dedica a concedir prèstecs, després de desnonar una dona gran de casa seva, rep una maledicció sobrenatural. Desesperada, es dirigeix a una vident per intentar salvar la seva ànima, mentre que les forces del mal treballen per impulsar-la cap a un punt de ruptura.”

Crítica

Entre esperpèntica i interessant…

De terror, res de res. Com a molt, fàstic i repulsió.

Arriba un punt que és tant esperpèntica que no saps si, en el fons, estan buscant la broma. Però tal i com acaba, no. Després de molt de fàstic, algunes escenes impossibles, però clàssiques en les pel·lícules de terror, indiquen que és un “nou” tipus de terror… dic jo!

Resum (amb espòilers)

Una noia que treballa en un banc i està esperant una promoció per ascendir a sots-directora es dedica a estudiar la viabilitat dels prèstecs.

Una dona gran d’origen gitano, que fa més fàstic que altra cosa (treure’s un gargall de la boca i guardar-lo al mocador amb tot luxe de detalls en una pel·lícula “convencional” de terror, és la primera vegada que ho veig), ve a demanar un nova moratòria en l’execució del seu desnonament. Com està pendent d’aquest ascens, i per guanyar-se punts davant del director enfront del nou treballador que li va fent contínuament la pilota, li diu que no pot fer-ho. La dona, sembla, li tira una maledicció. Quan surt a buscar el cotxe, la dona l’està esperant dintre i després d’un forcejament li arranca un botó de l’abric i, ara sí, li fa una maledicció.

La noia està acollonida i demana ajuda al seu xicot i tots dos van a veure un mèdium que sembla només els vol treure diners. Els explica que realment sí ha estat una maledicció.

La noia vol arreglar les coses i va a casa de la dona, però ja ha mort. Assisteix al seu velatori i acaba caient-li el taüt sobre i tots els líquids post-mortem de la dona vessen dins la seva boca.

Comença a tenir visions i sap segur que un dimoni va darrera seu. Acudeix de nou al mèdium, aquest busca una vident que la pot ajudar i intenten cridar al dimoni perquè es posi dins una cabra, així poder matar la cabra i acabar amb la maledicció.

Les coses no acaben de sortir bé i decideix anar a la tomba de la vella i tornar-li el botó que està maleït que és l’objecte per on arriba el dimoni a buscar-la. Obre la tomba enmig d’una tempesta d’aigua i li posa el botó a la boca.

Creient que tot s’ha acabat, es reuneix amb el seu xicot a l’andana del tren per sortir de viatge, quan aquest li dona un sobre on hi havia el botó maleït que havia confòs amb un sobre on hi havia una moneda i és el que ha posat a la boca de la vella. És aspirada enmig de les vies i, just quan passa el tren, l’infern s’obre per sota seu i és engolida.

87 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

87 Kg

[Gràfica a Google Drive.]

Dumbo (2019)

[755]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Tim Burton
Guió: Ehren Kruger, Helen Aberson (novel·la)
Actors: actors

[ Aventura, familiar, fantasia ] 1h 52min

Sinopsi

IMDb (6,3):
“Un elefant acabat de nèixer i amb les orelles tan grans que li permeten volar, ajuda a salvar un circ de la ruïna, però quan el circ planeja una nova aventura, Dumbo i els seus amics descobreixen secrets foscos sota la seva nova etapa.”

Crítica

Per ser del Tim Burton, una merda! Si fos d’algú desconegut, “per passar l’estona”…

S’haurà dit una i mil vegades, però… quina necessitat hi havia de fer-ne una pel·lícula “real”? Cap ni una. Modifiquen la història i només val la pena les clucades d’ull a la pel·lícula d’animació. Però, és clar, qui hagi vist la pel·lícula animada ja és gent gran, com jo mateix. Les noves generacions no tenen cap referència i, per si mateixa, la història és bastant fluixeta. Impossible que enganxi com l’original!

Resum (amb espòilers)

Dos nens orfes de mare que han estat criats al circ esperen l’arribada del seu pare de tornada de la guerra sense un braç i, obligadament, no pot fer el seu número dalt d’un cavall i és encarregat de netejar els estables. L’amo del circ ha comprat una elefanta prenyada i pensa que és una inversió, doncs tindrà dos elefants pel preu d’un.

L’elefant acabat de nèixer, però, és tan lleig que provoca el rebuig de tothom degut a les seves enormes orellotes. Els dos nens, per casualitat, veuen que l’elefant pot volar, però no saben com demostrar-ho.

Mentrestant els problemes al circ se succeeixen i l’amo del circ ha d’anar fent retallades. En un moment, un dels cuidadors dels elefants que se la té jurada al soldat que acaba de tornar, provoca la mare de Dumbo perquè reaccioni amb violència al seu assetjament i acaba mort. Mare i fill són separats.

Els nens aconsegueixen que Dumbo voli davant els ulls de tothom i això salva el circ. La notícia arriba a un gran empresari que compra tot el circ per quedar-se Dumbo, tot i que no aconsegueix que faci el que ell vol exactament. Aquest empresari té un gran parc d’atraccions, però està hipotecat pel banc i també espera que l’èxit de Dumbo el torni a les bones èpoques.

La pressió per aconseguir l’èxit, fa que surti el seu costat dolent i tot i que aconsegueix que Dumbo voli, aquest descobreix que la seva mare està a l’apartat de bèsties terroríques maquillada com un monstre i s’escapa per enèssima vegada. Els seus amics, veient també les trampes del nou amo del circ, l’ajuden fins aconseguir que mare i fill tornin a l’Índia d’on va sortir la mare i es retrobin amb la resta d’elefants.

Oz the Great and Powerful (2013)

[754]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Sam Raimi
Guió: Mitchell Kapner, David Lindsay-Abaire
Actors: James Franco, Michelle Williams, Rachel Weisz

[ Aventura, familiar, fantasia ] 2h 10min

Sinopsi

IMDb (6,3):
“Un frustrat mag de circ de Kansas és transportat a una terra màgica anomenada Oz on haurà de complir una profecia per convertir-se en el rei i alliberar la terra de les Bruixes Malignes utilitzant els seus grans, però falsos, poders.”

Crítica

Passable…

Resumint-lo molt, és la precuela de la pel·lícula de 1939, The Wizard of Oz, o la de 1910… tant és… O sigui, que tot el que hi passa és el que va passar abans que vingués Dorothy cantant i ballant pel camí de rajoles grogues amb un lleó esporuguit, un espantaocells sense cervell cor i un home de llauna sense cor.

Com opinió personal, copio i enganxo el que diuen a Rotten Tomatoes (que no ho és, però comparteixo): “pateix certa incoherència tonal i una sensació de meravella desinflada, però Oz the Great and Powerful encara té força enlluernament visual i enginy intel·ligent per entretenir-se per si mateixa.”

Resum (amb espòilers)

Un mag de fireta, tot fugint del seu passat, apareix, enmig d’una tempesta en un país molt estrany. Allà coneix una noia molt maca que, manipulada i per envejes, s’acabarà convertint sent la bruixa verda dolenta de la pel·lícula de 1939. Aquesta noia té una germana, la que manega el cotarro a Oz i té a tothom enganyat, fent veure que elles són les bruixes bones i la bona és la dolenta…

Aquest mag ha de viatjar on es troba la que ell es pensa és la bruixa dolenta per robar-li la vareta màgica i així, instantàniament, despareixi. Ho fa acompanyat d’un petit mico amb ales que s’encarrega de portar-li la maleta i d’una petita nena de porcel·lana, l’única supervivent d’un atac de la bruixa dolenta… la de veritat dolenta.

Quan coneix la bruixa dolenta, que en realitat és la bona, enseguida se n’adona que l’han enganyat. Així doncs, la bruixa bona li ensenya la seva ciutat on hi viuen tres tipus d’habitants. Tot i que no té poders màgics de veritat, amb enginy i mà destra, es fa amb la col·laboració de la gent per lluitar contra les dolentes veritat.

Finalment, la seva estança al circ on va conèixer els orígens del cinema és la que proporciona les dades necessàries per construir un projector i amb una mica de focs artificials, enganyen a les bruixes dolentes que estan a punt d’executar la bruixa bona. Tot a punt perquè se succeeixen els fets de la pel·lícula de 1939…

Kiki, el amor se hace (2016)

[753]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Paco León
Guió: Josh Lawson (basat en una pel·lícula), Paco León
Actors: Natalia de Molina, Álex García, Jacobo Sánchez

[ Comèdia, romanç ] 1h 42min

Sinopsi

IMDb (6,5):
“Sota el calorós estiu de Madrid, parelles normals i corrents amb autèntica passió i desig inigualable d’estimar i ser estimats comparteixen el mateix desig irrepressible d’investigar la seva pròpia sexualitat a través de cinc històries entrellaçades.”

Crítica

Sorprenentent, m’ha agradat!

La veritat és que no n’esperava res i, suposo, en aquest ”no esperar-ne res” que, la més mínima cosa que estigui bé ja em sembla una meravella. En segons quins aspectes es veu justeta, però està ben realitzada i, sobretot, hi ha una història de fons ben relatada.

Resum (amb espòilers)

Cinc històries independents sobre l’amor en que la sexualitat hi té una part important, però no n’és la principal, sempre en un context distès i amb humor. (Fa ja dies que l’he vista i ara ja no en recordo gaire detalls, per la qual cosa no explicaré allò que no acabo de recordar…).

Mugen no jûnin (2017) (Blade of the Immortal)

[752]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Takashi Miike
Guió: Hiroaki Samura (manga), Tetsuya Oishi
Actors: Takuya Kimura, Hana Sugisaki, Sôta Fukushi

[ Acció, drama ] 2h 20min

Sinopsi

IMDb (6,8):
“Manji, un samurai altament qualificat, es maleït amb la immortalitat després d’una llegendària batalla. Corprès pel brutal assassinat de la seva germana, Manji sap que només lluitant contra el mal recuperarà l’ànima. Promet ajudar una jove que es diu Rin a venjar els seus pares, que van ser assassinats per un grup d’espasachines dirigits pel guerrer despietat Anotsu. La missió canviarà Manji de manera que mai no s’imagina.”

Crítica

Per mi molt bona…

Aquest tipus de pel·lícules ja m’agraden d’entrada. Si a més a més està ben feta com és el cas i no només això sinó que té un punt de qualitat, doncs voilà…

Resum (amb espòilers)

Un samurai intenta en tot moment protegir la seva germana, però uns bàndals volen acabar amb ell i per humiliar-lo maten salvatgement la seva germana davant seu. Ell sol, contra cent samurais els mata a tots, un a un en una batalla èpica. Ell, però, acaba molt malferit i desfigurat. Quan ja es donava per mort, una anciana li posa uns cucs a la boca i el fa sanar de totes les ferides, fins i tot els membres amputats recobren el seu lloc original. No només queda sa, sinó que, a més, es torna en immortal.

Cinquanta anys després una colla d’alborotadors van buscant brega escola per escola d’arts marcials i eliminant tots els que practiquen una determinada disciplina. El sensei mestre d’una d’aquestes escoles és assassinat, la dona violada i raptada i la filla busca venjança. La casualitat fa que aquesta noia jove tingui la mateixa aparença física que la germana del samurai immortal i que aquesta acudeixi a ell per contractar-lo com a guardaespatlles mentre busca els assassins del seu pare per matar-los.

Aquesta gent que va eliminant d’arrel les demés escoles d’arts marcials van imposant la seva autoritat fins el punt que pacten amb el govern ser-ne els mestres. El cap d’aquesta nova escola va ser alumne de l’avi de la noia que busca venjança, però en va ser expulsat injustament i finalment mort, per la qual cosa buscava venjança. Mentrestant, les veus que hi ha un immortal fan que tothom intenti matar-lo, tot i que per més que l’ensartin en espases o el desmembrin, sempre acaba recuperant la vida i els membres i acaba matant els seus oponents.

Fins el dia que es troba amb un immortal com ell, que li posa un verí pels cucs que porta al cos i les ferides li són més difícils de curar. Tot perquè, justament algú pugui acabar amb ell després de més de dos-cents anys sense morir. Un cop mort, més assassins intenten acabar amb ell, alguns de part de la nova escola, altres independents.

I així es van succeint batalles i més batalles perfectament coreografiades fins la batalla final en que el cap de la nova escola ha de lluitar contra el govern que l’ha traït, però s’acaba aliant amb la noia i el seu guardaespatlles immortal fins derrotar-los a tots.