Març 2010

Frases, cites i refranys: blogs

"Odio que no tinguis un blog; odio no saber el que estàs pensant..."

[Frankie, la bloguera addicta, al seu nuvi, a 'Vides privades' (capítol 6x1 de House).
Llegit a Microsiervos.]

*NOTA: Ja sé que els correctors de català dirant que es diu bloc (amb C final), però no estic d'acord en aquesta traducció. És la meva manera de pensar... ;-)

1970: 5 anyets

Aquí estava, escanejant fotos de quan era petit i no he pogut resistir-me la temptació d'anotar els noms de la gent que recordava. Hi havia més gent que reconec, però no recordo el nom. I, és clar, hi ha gent que ni reconec.

Any 70, un curs que anomenaven Iniciación, i que ara es diria P5. El curs anterior era Párvulos (P4).

De fet, la foto és de setembre del 70 i per tant, com vaig nèixer l'octubre del 65, tècnicament encara tenia 4 anys... oi, què tendre... ;-)

A veure... sí, 40 alumnes! A veure quina mestra d'avui en dia se'n feia càrreg de 40 alumnes!!! I jo, de 40 en reconec 12 a part de mi... o sigui, el 30%... tampoc està tant malament...

Alguns d'aquesta gent, són prohoms... Altres només som 'persones humanes'... ;-)

Quan tingui totes les fotos escanejades passaré un enllaç.

A Terrassa a escoltar (i veure) jazz

Mostra Circuit moto "Terrassa" en un mapa més gran

Tal i com he comentat al blog de Tot aprenent a improvisar jazz, avui feia un dia ben calurós de primavera. I per la moto molt ventós també.

Com tenia previst anar a escoltar un concert de jazz a Terrassa, he aprofitat i m'he preparat un circuit per arribar-hi sense pagar peatge... tot i que, justament avui mateix, hi havia vaga de control·ladors de peatge i estaven les barreres obertes... potser l'únic dia en tot l'any.

Sortint de Vilanova direcció Vilafranca. A Vilafranca l'autopista fins Sant Sadurní. Així no paguem... A Sant Sadurní agafem el desviament cal la C-243b direcció Gelida. Travessem Gelida i arribem a Martorell. Aquí m'he liat i he passat on no havia de passar i he sortit direcció nord per tornar a baixar per l'altra autopista i, ara sí, direcció Terrassa per la C-243c. I a Terrassa cap la plaça Vella. A Terrassa també m'he liat i he entrat per l'entrada sud i ho havia de fer per l'oest.

Al tornar he sortit bé, però m'he liat, i molt, a Martorell. Havia d'entrar a Martorell i a la betzinera girar a l'esquerra i, per equivocació, he tirat recte. Resultat: he agafat un altre cop les dues autopistes i m'he tornat un altre cop a l'entrada de Martorell com aquell que està jugant a un videojoc, el seu personatge mora i torna a començar la partida... ;-) Al segon intent ho he fet bé i he arribat a la carretera direcció Piera. No calia arribar-hi, per suposat. Just passar Masquefa, desviació a l'esquerra cap Sant Sadurní i, a partir d'allà, com sempre de tornada cap a casa.

Feia tanta calor que res de pantalons i res de botes, que ja vaig passar prou calor dimarts quan vaig anar al Clínic a la visita anual. Pensar que quinze dies abans, tot ben equipat, el fred que feia. És clar que era el dia després de la 'gran nevada'.

En resum 70 Km. llargs d'anada i uns altres tants de tornada amb un temps estimat de 1 h 20 m, que és el que he tardat però perdent-me i tot... ;-)

Ivó Oller Quintet - Terrassa

Avui, un calurós, i ventós també, dia de primavera he volgut aprofitar i agafar la moto a fer curves cap Terrassa i, de pas, assistir a un concert gratuït que feien a la plaça Vella en els últims dies del 29è Festival de Jazz de Terrassa. Hi tocava l'Ivó Oller Quintet de qui ja n'havia fet referència en una entrada d'aquest blog. A més, com en el seu web permetia descarregar mig disc de la seva última gravació, Jazz Nu, el tenia bastant escoltat. I per si tot això fos poc, sabia que el Josep "Pinyu" Martí hi tocava (el "Pinyu" havia tocat amb nosaltres com L'Orquestra Ébano... temps era temps...).

La veritat és que físicament, l'Ivó Oller me l'imaginava d'una altra manera... per les fotos l'hagués fet més alt i més "fortot"...

A part d'això, cal dir que potser no era el lloc més adecuat per fer un concert, doncs els elements visuals i acústics que envolten una actuació a l'aire lliure desllueixen la feina dels músics doncs faciliten molt la distracció per part de l'espectador (hi havia moments que m'enterava més de la vida de la senyora que tenia al costat que no pas de l'actuació).

Primer però, potser hauria de parlar del disc. Bé, de les cançons que permet la descàrrega en el seu web. Al principi quan el vaig escoltar em va semblar molt bo. I també em va entusiasmar els vídeos que havia vist d'actuacions seves a YouTube. Però amb el temps i la incorporació de nous elements a la biblioteca de l'iTunes com el Publio Delgado Jazz Ensemble amb Lord Jim Suite primer i Pere Foved amb Sis reflexions en 6 ja em semblava més light... :( Dit això, cal dir que una actuació en directe té una força que en disc no hi és. El que passa és que justament com he comentat no era l'ambient ideal per escoltar-lo.

La primera part m'ha semblat fluixeta perquè el so de la seva trompeta no m'acabava d'agradar. I quan parlo del so parlo de la manera de tocar. Les línies de solo estaven desdibuixades i semblava que les volia marcar a cop de geni o de tècnica. És una cosa molt subjectiva però li faltava alguna cosa... En fi, no m'ha acabat de convèncer. En canvi a la segona part, serà perquè ha marxat bona part de gent de "bulto" que hi havia al principi, o pel que sigui, però ha estat una altra cosa. També he observat que les línies de solo i la mateixa sonoritat de l'instrument milloraven considerablement quan agafava el fliscorn. Està clar que 'per gustos els colors' però a mi m'agrada, quan sóna una trompeta, un so més ample i més contundent. Pel meu gust era el 'so de la trompeta antiga' més aguda i estrident i això que m'ha semblat que tocava amb una MegaTone, però la campana era molt petita i propiciava això. També cal dir que justament gràcies a això, es podia observar la diferència entre un instrument i l'altre.

Ha estat bé pel fet del directe, perquè he conegut els autors de cada tema (em pensava que tots eren de l'Ivó), perquè han fet temes que no estan al disc i perquè n'han versionat d'altres... en fi, una experiència més.

L'Ivó Oller Quintet són:
Ivó Oller, trompeta i fliscorn.
Marc Sort, saxo tenor i soprano.
Martí Ventura, piano.
Dick Them, contrabaix.
Josep “Pinyu” Martí, bateria.

Al "Pinyu" he tingut l'oportunitat d'anar a saludar-lo a la mitja part però, com és habitual en mi, no ho fet. També en part perquè pensava que després de quasi 20 anys no se'n recordaria... però no parava de mirar-me. Segur que tenia el dubte de si era o no era...

Ah, sí, se m'oblidava, el Dick Them també l'havia conegut, que és un gran dir, o en tot cas que havíem coincidit l'any i mig que vaig estudiar a l'Escola Virtèlia. Quan feia el Combo 2 i 3 amb Toni Xuclà ell feia l'últim curs i l'havia sentit tocar. Sé també que en aquell moment estava a la Salseta del Poble Sec juntament amb en Lluís Martínez, saxos, professor d'improvisació els mesos que hi vaig durar...

Julián Sánchez

Nascut a Huétor Vega (Granada) el 1980. Comença els seus estudis en la banda del seu poble natal. Més tard ingressa al Conservatori Superior de Música "Victoria Eugenia" de Granada on obté el títol professional en l'especialitat de trompeta clàssica. En aquest àmbit a perfeccionat amb grans solistes com Benjamí Moreno (Solista de l'ORTVE), Francisco Cobos Cedillo (Solista Banda Municipal de Granada), Angel Serrano (OBC) i Willem van der Vliet (Solista de l'Orquestra Filharmònica de la Ràdio Holandesa) , i col·laborat amb formacions com l'Orquestra Ciutat de l'Alhambra, Orquestra Simfònica Europea de la Mediterrània, Orquestra Simfònica de Lleida, i Orquestra de Cambra de Granollers.

Paral·lelament progressa en l'àmbit del jazz i la música moderna. Així com trompetista ha perfeccionat amb Eric Sánchez, Michael P. Mossman, Bobby Shew, Javier Munguía, Chris Kase i Matthew Simon. Participa en els seminaris de Granada, València i Barcelona amb professors com Bruce Barth, Mark Turner, Ben Street i Albert Bover entre d'altres, a més d'assistir a masterclass de Perico Sambeat, Carles Benavent, Jorge Pardo, Scott Henderson i Bob Mintzer.

Ha estat Professor del taller d'Inciciación al Jazz i Combo en el III, IV, V, VI Curs de Jazz i Música Moderna "Vila d la Zubia". Entre les seves col·laboracions destaquen les efectuades amb Fernando Wihelmi Quintet, Chano Dominguez, Paul Stocker, IEP!, Anibal Martínez Septet, Nou Nonet del pianista Joan Monné, Big Band de Granada, Big Band de Cadis, Big Band de Molins de Rei, Big Band de Terrassa, Funkdación, Ambulància Irlandesa, i la Big Band Flamenca de Rubem Dantas en un homenatge a Paco de Lucía i Camarón. A més, forma els seus propis projectes flamencs com, Companyia Flamenco Jove, i el grup Candelaria amb els que ha realitzat nombroses actuacions com les realitzades en el tablao barceloní Tarantos. També realitza nombrosos enregistraments de latin, Folk, pop, reagge, etc...

Té la Titulació Superior de Jazz i Música Moderna en l'especialitat de Trompeta per l'Escola Superior de Música de Catalunya (Barcelona) amb professors com Lluís Vidal, Joan Monné, Agustín Fernández, Eladio Reinón, Joan Díaz, Lluís Vergés i Matthew Simon entre d'altres.

[Copiat, traduït i enganxat del blog de Cia Flamenco Joven. Foto @Sieba!.]

Un helicòpter a la porta de casa

Estava tant tranquilament 'picant pedra' aquí a l'estudi quan sentit un soroll destorbador. Un helicòpter gros com una mala bèstia havia passat pràcticament arran de terra pel costat de la finestra. Després ha desaparegut. I al cap d'una estona he tornat a sentir un gran soroll. He sortit a la terrassa i hi havia la policia municipal tallant el tràfic del carrer i l'helicòpter que acabava de passar per la finestra de casa aterrant a l'aparcament del mercat de "La Ciudad sin Ley" altrament coneguda com La Collada.

Han baixat dos sanitaris corrents i han entrat en una ambulància que els estava esperant i han sortit cagant òsties... La gent ha començat a reunir-se a la porta de casa per comentar l'extraordinari esdeveniment i pel que he anat escoltant algú ha caigut d'alguna casa... i pel que deien devia ser una dona, però no netejant els vidres perquè ja els va netejar ahir... ;-) En fi... coses de la vida.

Aquí algunes fotos de l'enlairament quan han marxat al cap d'aproximadament una hora. I sí, els cables que veieu penjant no són del tercer món ni d'una urbanització il·legal, no; són d'aquesta "Ciudad sin Ley" que li dic jo, considerada a nivell contributiu com a zona residencial... P A T È T I C :(

Cansat després de patinar

Després de cansar-me molt patinant, suposo que per una baixada de sucre, quan tornava a la moto molt "destruït".

Ja ho arreglarem això entre tots? Si més no, aquí estem... sumant

Volem arreglar aquesta situació, i no esperarem que ningú ho faci per nosaltres.

Perquè si no ho arreglem nosaltres, qui ho farà? Fa massa temps que veiem per tot arreu que les coses van malament. I això és gairebé l’únic que ens expliquen. Però la crisi no només és a fora, també és dins dels nostres caps. Ens ha fet perdre la confiança, ens ha contagiat el pessimisme, el desànim. Això és el primer que hem d'arreglar: volem recuperar la confiança. Tenim motius per animar-nos. En aquesta web en trobaràs molts. Històries de gent com tu i jo, que s’enfronten a aquest moment, que demostren que amb il·lusió, creativitat, esforç i compromís es pot aconseguir tot. Gent que creu en si mateixa i que ho demostra cada dia desafiant la crisi. Per exemple, sabies que cada mes es creen cinc mil empreses en aquest país? No et semblen cinc mil poderoses raons per creure-hi?

Volem que coneguis aquestes i altres històries, que t’inspirin, que t’animis, que les comparteixis, que formin part de les converses i que, entre tots, aconseguim fer-les arribar als mitjans de comunicació, als telenotícies, als editorials...

Hem de contagiar la confiança de la mateixa manera que s’ha contagiat el pessimisme.

Perquè quan tu, i tu, i tu, i jo, ens convertim en nosaltres, no hi ha res que no puguem arreglar.

Nova compra a Thomann.de

Fa cosa de 6 mesos faig fer una compra considerable a Thomann. Ara hi he tornat per quatre coses que em rondaven pel cap. Volia comprar més coses perquè em sortissin les despeses gratuïtes, però potser no era el millor moment per efectuar tan gran dispendi. Així que m'he "conformat" amb això:

• Estoig de penjar a l'esquena per la trompeta Thomann
• Estoig per a 4 boquilles
• Sordina per trompeta Yamaha PM-7
• Spiral de neteja interior per trompeta
• Escombretes neteja boquilles
• Metrònom Thomann CM-10
• Boquilla per trompeta Schilke 14A4A

És el típic de sempre... necessitar només necessitava la sordina que se'm va espatllar. El que passa és que em va fer gràcia tenir una boquilla per aguts perquè sembla que si tens la boquilla pujaràs més amunt... I ja posats, com era molt barat, les escombretes i l'espiral, que ja en tenia però mira... ara en tinc més... ;-) I també ja posats, un altre estoig per boquilles: aquest per les del flugel. I com em feia il·lusió tornar a tenir un estoig petit per la trompeta per penjar a l'esquena doncs... curiosament el nom és gig bag, o sigui, bossa gran... i aquest ha estat el problema... era massa gran. L'he volgut retornar perquè tenim la Garantia Money Back de 30 dies però mentres una bossa d'aquestes només val 23,90 €, fer l'enviament de tornada em costava més de 50 €!!! (en l'enviament de tornada els volia colar la sordina, però m'ho he acabat menjant tot...), així que res de res.