Bloc personal,

dijous, 30 d’abril de 2009

Abril 2009


De març m'he donat compte que no he fet fotos. I d'abril, tot i que ha anat amb els seus pares al zoo, que les hagi fet jo n'hi ha ben poques. Quasi totes venen marcades per la celebració de Sant Jordi i el que ja he explicat del conte i dels agraïments mutus...

dimecres, 29 d’abril de 2009

La vida laboral i la personal...


Avui justament he estat llegint aquest article (molt interessant per cert el blog en sí de Jeroen Sangers) on explica que fa dos-cents no hi havia separació entre feina i oci... Es vivia, senzillament... i igual que esmorzaves, anaves a donar de menjar als animals, recollies la fruita, preparaves el dinar, rentaves la roba... tot sense posar etiquetes. I després amb la revolució industrial, amb la necessitat d'agrupar tots els treballadors dins un horari laboral, van començar les diferenciacions. Amb tot, amb l'arribada de la "feina d'oficina" on, se suposa, era una nova revolució en la manera de treballar amb l'aparició de noves tecnologies i no era necessària la presència física de les persones en un lloc i horari concret i, se suposa també, la feina es podia fer un qualsevol lloc i horari, els horaris han continuat... en part perquè, suposo, encara estem en un moment de transició de costums laborals i els jefes necessiten controlar els seus treballadors i no han aprés a gestionar el personal basant-se en els resultats obtinguts... i en part també, perquè els treballadors volen assegurar-se un horari d'oci curiosament... ;-) (llegiu l'article perquè és curtet, potser fins i tot més que aquesta entrada-resum i val molt la pena).

Doncs ha estat llegir aquest article i sortir a fora el jardí tallar unes roses (que estan els rosers en el "seu millor moment"), purgar la tuberia de l'aigua de la cisterna i encarregar l'EyeTV Elgato... tot després de fer-me una llista de feines, coses a fer i timing i prioritats, és clar... :DDD

Què us sembla?

Feina? Oci? Quina diferència hi ha? A fi de comptes tot és vida! I com millor la fruim més feliços serem...

És que jo també estic en el "meu millor moment"... ;-)

dimarts, 28 d’abril de 2009

Un fil invisible


A invisible thread em pensava i estava convençut que era l'últim capítol de la tercera temporada d'Herois. És el capítol 25 de la tercera temporada, conegut als torrents com Heroes S03E25 i també, per altra banda, el capítol 12 del volum IV.

Ahir dilluns, van emetre en horari de nit l'episodi als EE.UU. i aquest matí ja tenia l'episodi descarregat. El que em falten ara són els subtítols. Però com no m'he pogut esperar més he mirat a veure si, com va passar amb el primer volum, feien un avanç del Vè volum... però només he sabut veure un TO BE CONTINUED...

Aquest 4t volum ha estat ben fluixet... només se n'ha salvat, a falta de veure aquest per mi suposat últim capítol, el penúltim, el de Sóc Sylar... i de fet, és perquè, de lluny, Sylar és el millor Heroi, estigui del cantó dels "bons" o del cantó dels "dolents".

Estic ansiós de veure l'estrena d'Star Trek que tindrà lloc el 08-09/05/09... i on l'actor que interpreta Sylar a Herois (Zachary Quinto) és Spock de jove a Star Trek. I la pel·lícula promet...

A veure com va la cosa... Aquesta pel·lícula és la número 11 de la saga i també li diuen així: Star Trek XI. 30 anys des de la primera pel·lícula i 33 des del primer episodi de la sèrie... Narra les històries de la primera sèrie televisiva, la sèrie original, amb el capità James Tiberius Kirk, Spock, Leonard McCoy, Hikaru Sulu, Nyota Uhura, Montgomery Scott, Pavel Chekov... Recordo que a part dels personatges de la primera sèrie, hi han hagut altres històries paral·leles amb altres personatges. Per exemple, jo em vaig començar a enganxar quan Canal33 de TV3 va emetre una i altra vegada, com acostuma a passar amb aquestes coses ;-), els capítols d'Star Trek: The next generation. Abans d'aquesta sèrie però, hi havia la sèrie original. I posteriorment van venir Star Trek: Deep space nine del que també he vist molts capítols al canal VEO de la TDT, Star Trek: Voyager i Star Trek: Enterprise. A part d'això i de les pel·lícules sembla que també van emetre alguns capítols en dibuixos animats tot i que no va tenir massa èxit. En tot cas... l'original és l'original i aquí passa una mica com han volgut fer amb La guerra de les galaxies i altres sagues de pel·lícules: buscar els origens del mite... i em penso que, pels trailers que he anat veient, amb molt d'encert.

Ara estic llegint per altres llocs que sí, que és l'últim episodi... M'hauré d'esperar als subtítols i veure'l sencer sense espatllar-me el final.

Ostres... he començat escrivint aquesta entrada, però m'he posat a fer feina i quan encara no la tenia acabada ja estaven disponibles els subtítols en varis idiomes... vaig a veure aquest "últim capítol" i us explico... ;-)

Ja està, ja està... Però atenció que és un
******************** moment SPOILER!!! ********************

Efectivament, tal i com tenia entés, aquest capítol 25 de la tercera temporada i corresponent al capítol 12 del volum 4 és l'últim. I com era d'esperar hi ha un final del volum 4 i t'ensenyen una mica del 5.

La cosa acaba en que Sylar mata Nathan Petrelli. Peter Petrelli aconsegueix inmovilitzar Sylar fent-se passar pel president dels EE.UU. perquè ha agafat tots els poders de Sylar menys el de volar... que ha acabat de perdre.

La Sra. Petrelli li demana a Matt Parkman que li neteji a Sylar del cap tota rastre de la seva persona i li fa creure que, a partir d'aquell moment, és Nathan Petrelli. Així que el final del volum 4 es veu com incineren Sylar que en realitat és Nathan Petrelli mort i Nathan Petrelli que en realitat és Sylar, però ni ell mateix ho sap, s'ho mira. D'aquest petit "canvi" ho saben només la Sra. Petrelli, el mateix Matt Parkman i el pare de Claire, l'antic director de La companyia.

Però aquest 5è volum comença que sembla que Nathan Petrelli es queda mig embobat de vegades i d'acaba donant compte que un rellotge atrassa minut i mig... Sembla doncs que hi ha tema per estona.

******************** final del moment SPOILER!!! ********************

Ha estat bé el capítol final... ;-)

El que no tinc clar és com el mort, Nathan Petrelli, aconsegueix pendre la forma de Sylar... Al revés si està clar, però això no ha quedat ben explicat... Ai, ai, ai...;-)

divendres, 24 d’abril de 2009

Sense paraules...


... o una imatge val més que mil paraules... ;-)

Feedback


Ahir vaig estar explicant el conte d'"El llop i les set cabretes" a l'escola del Marc. Un avi d'algun alumne de la classe dels conills de P3 de l'escola ITACA (CEIP) havia d'explicar un conte a tota la classe. Ja vaig explicar ahir com va anar...

Doncs avui mateix, m'han fet arribar un agraïment en forma de recull de dibuixos de tots els nens de la classe, de com havien vist el conte. A la portada una foto meva explicant el conte i una altra foto dels nens escoltant atentament.

A més també m'han regalat un punt de llibre personalitzat. En una cara una il·lustració d'una mà verda que agafa una rosa que deixa veure, alhora, la seva cua... verda també... ;-) I en l'altra cara un "Moltes gràcies" amb el logotip de l'escola Itaca CEIP i un altre cop dues fotos més: una també meva explicant el conte i una altra dels nens.

La veritat és que m'ha fet molta, però molta il·lusió...

El Marc ha dibuixat això. Com podeu observar ha dibuixat el sol, el llop i dues cabretes... Molt bé comparant amb la majoria, on es pot trobar de tot... i es pot endevinar també, qui té problemes a casa i qui no... ;-) Sembla mentida que se'n pugui treure tantes conclusions de quatre garabatos... però és ben cert.

Avui encara recordaven el nerviós que vaig arribar a estar. Però l'any que bé estaré millor... ;-)

Feedback


Ahir vaig estar explicant el conte d'"El llop i les set cabretes" a l'escola del Marc. Un avi d'algun alumne de la classe dels conills de P3 de l'escola ITACA (CEIP) havia d'explicar un conte a tota la classe. Ja vaig explicar ahir com va anar...

Doncs avui mateix, m'han fet arribar un agraïment en forma de recull de dibuixos de tots els nens de la classe, de com havien vist el conte. A la portada una foto meva explicant el conte i una altra foto dels nens escoltant atentament.

A més també m'han regalat un punt de llibre personalitzat. En una cara una il·lustració d'una mà verda que agafa una rosa que deixa veure, alhora, la seva cua... verda també... ;-) I en l'altra cara un "Moltes gràcies" amb el logotip de l'escola Itaca CEIP i un altre cop dues fotos més: una també meva explicant el conte i una altra dels nens.

La veritat és que m'ha fet molta, però molta il·lusió...

El Marc ha dibuixat això. Com podeu observar ha dibuixat el sol, el llop i dues cabretes... Molt bé comparant amb la majoria, on es pot trobar de tot... i es pot endevinar també, qui té problemes a casa i qui no... ;-) Sembla mentida que se'n pugui treure tantes conclusions de quatre garabatos... però és ben cert.

Avui encara recordaven el nerviós que vaig arribar a estar. Però l'any que bé estaré millor... ;-)

dijous, 23 d’abril de 2009

Sant Jordi 2009 explicant contes


Avui, dia de Sant Jordi, "m'ha tocat" anar a explicar un conte a l'escola del Marc. Hi havia d'anar algun avi, però sembla que a ningú li anava bé... la mestra li va dir a l'Adelaida que havia "pensat en ella"... i és clar... hi he anat jo... ;-)

Que la veritat em feia molta il·lusió, però aquestes coses de parlar en públic sigui quin sigui, em posa molt nerviós. De totes maneres suposo que això no ho han vist i, pel que he parlat amb el Marc, estaven tots molt contents que els expliqués el conte.

Ha estat el conte d'El llop i les set cabretes. Encara que, mentres anava explicant el conte hi havien coses que no em cuadraven... Resulta que el conte, en el títol, ja menciona set cabretes. Però després quan les va anomenant una a una diu: la Bela, en Bolo, la Boli, en Bili, la Bala i en Bulu... 6!!! Jo només en compto 6... és clar, que si comptem la mare sí en són 7. Però a la il·lustració hi han 7 cabretes filles i la mare. Jo sempre l'havia sentit així: 7 cabretes + la mare. Però en tot cas hi ha hagut un problema de descoordinació entre el/la redactor/a i l'/la il·lustrador/a... o no? ;-)

Sant Jordi 2009 explicant contes


Avui, dia de Sant Jordi, "m'ha tocat" anar a explicar un conte a l'escola del Marc. Hi havia d'anar algun avi, però sembla que a ningú li anava bé... la mestra li va dir a l'Adelaida que havia "pensat en ella"... i és clar... hi he anat jo... ;-)

Que la veritat em feia molta il·lusió, però aquestes coses de parlar en públic sigui quin sigui, em posa molt nerviós. De totes maneres suposo que això no ho han vist i, pel que he parlat amb el Marc, estaven tots molt contents que els expliqués el conte.

Ha estat el conte d'El llop i les set cabretes. Encara que, mentres anava explicant el conte hi havien coses que no em cuadraven... Resulta que el conte, en el títol, ja menciona set cabretes. Però després quan les va anomenant una a una diu: la Bela, en Bolo, la Boli, en Bili, la Bala i en Bulu... 6!!! Jo només en compto 6... és clar, que si comptem la mare sí en són 7. Però a la il·lustració hi han 7 cabretes filles i la mare. Jo sempre l'havia sentit així: 7 cabretes + la mare. Però en tot cas hi ha hagut un problema de descoordinació entre el/la redactor/a i l'/la il·lustrador/a... o no? ;-)

dilluns, 20 d’abril de 2009

Sol 5


No fa gaire us comentava que havia arribat al Fa 5... Ara us he de dir que ja arribo al Sol 5.

I hi pujo amb certa facilitat... i el més important, veig que el Do 6 tampoc està tan lluny. No el faig però l'harmònic puja solet i s'intueix.

No hi ha res com pensar que les coses no són difícils... justament són fàcils i és qüestió de trobar-les en el moment adequat.

La veritat és que no tinc cap intenció de pujar gaire més amunt, però sí tinc clar que el fet de tenir-ho fàcil no deixa de ser un recurs més.

Resum últimes setmanes...


Tal i com comentava aquí, des de l'última entrada que he escrit han passat coses... Primer el que ha passat ha estat el temps ;-) però el que vull dir és que, encara que no hagi escrit, hi han hagut novetats. No moltes però sí algunes...

Així doncs i tal i com comentava, "he représ amb molta força, les ganes de tocar, que havia perdut totalment. Evidentment, les hores d'estudi van en relació directament proporcional al temps lliure disponible. I així com al mes de desembre li vaig poder dedicar moltes hores, en les últimes setmanes, degut justament a aquesta gran feina que m'ha sorgit, ho he hagut d'afluixar. Però gens ni mica deixar-ho! Al contrari. Fins i tot abans anava al gimnàs els 5 dies de la setmana: 2 feia classe aeròbica i els altres 3 estiraments. Doncs he deixat d'anar a les classes aeròbiques (per això m'he engreixat també) per dedicar-li temps entre setmana també a estudiar.

Sembla que començo a dominar les escales en tots els tons i modalitats: majors, menors i de sèptima dominant. Primer pas per aconseguir tenir per la mà la improvisació... Al principi hi va haver un gran esforç mental per conèixer totes les alteracions de cada tonalitat i els exercicis, que els havia de fer de memòria, tardava molt en fer-los. Necessitava ben bé una hora per cada mode. Ara ja m'he fet exercicis a mida i els faig en 20-25 minuts cada mode. Tot i que només estic en els inicis de les bases, sembla que començo a tenir certa agilitat... i ho dic des del coneixement que estic justament començant i que tinc una edat que no em permet ja segons quines coses... ;-)

Però estic content perquè mica en mica, a base d'esforç i sacrifici, van sortint les coses que vull. I com més investigo més em dono compto de la meva ignorància.

A més dels estudis, aquestes últimes setmanes m'han servit per escoltar; per escoltar i per veure. Em pensava que sabia qui era Miles Davis i realment l'he descobert. He vist vídeos molt interessants, alguns de concerts i altres de documentals sobre la seva persona. Igual que de Clark Terry i Freddie Hubbard que he re-descobert. Aquesta gent sí m'agraden, i molt, com toquen. I també, per suposat, Wynton Marsalis. Han estat setmanes de descobrir coses que ni m'imaginava, de mi i d'aquests mestres. I també he trobat alguna que altra pàgina que expliquen com anar "progressant adequadament"... ;-)

Per cert, havia fet una comanda de boquilla de fusta Benterfa en fusta de banús i resulta que jo la vaig pagar i m'anaven donant llargues de problemes primer de fabricació i després de suministrament. Així que espantat que es podessin quedar els "meus diners", vaig reclamar i al moment m'ho van tornar... El que no havien de fer és vendre una cosa de la que no disposen... no?

Deixo aquí anotat que tinc pendent passar això mateix al meu blog... i alguna cosa més que em guardo... Sabíeu que ja pujo fins el Sol 5? Doncs sí... i sembla que es pot pujar tant com es vulgui... amb paciència!"


En definitiva doncs, el que afegiria és que, sense perdre la pràctica gairebé diària d'exercicis d'escales de tots tipus, algunes que hi han anotades i algunes altres que vaig canviant i inventant-me (no hi ha res inventat...) segons vaig progressant, en aquest moment estic intentant superar el colapse d'escoltar tot tipus de fonts que fins ara no estava acostumat. Vull dir que fins fa poc més d'un mes quan escoltava una cosa era perquè la tenia volcada a l'iTunes del meu arxiu de CDs personal. Si no era d'aquí, era d'una baixada mitjançant P2P que em vaig procurar fa tot just un any dels 100 millors discs de jazz actual... i alguns més... Però és que ara, entre fòrums per apendre a improvisar, webs de constructors de trompetes (hi han unes coses...!) i vídeos per descarregar i veure online, estic realment desbordat. Sembla mentida que hi pugui haver tanta cosa... Com és possible que hagi canviat tot tant! I mentrestant que estava fent jo? Doncs treballant, és clar... i la veritat és que també he utilitzat aquest tipus de recursos i n'estava al dia, però no podia imaginar-me el que hi havia en aquest altre sector...

dimarts, 14 d’abril de 2009

Resum últimes setmanes...

Ara portava mooolt de temps sense escriure... Segons es miri, bona senyal: molta feina. Intentaré resumir una mica en que se me n'ha anat el temps en aquestes últimes setmanes, encara que després, potser ho desenvolupi allà on toqui.


> Molta feina... ;-)
Primer de tot dir que sí, que m'ha vingut la feina de cop i les prioritats estan clares. Primer la feina i després la resta. I més si, com és el cas, la feina no arriba seguida sinó que igual que he estat un parell de mesos pràcticament rascant-me els ous (què passa? és el meu blog i m'expresso com vull... ;-) ), ara ha entrat la feina de cop i no només una punta de feina puntual sinó que sembla que la cosa comença a caminar. Així doncs, per un cantó bones notícies.

Estic parlant de que, després de la facturació del mes de desembre, ja després del dia 10 no va entrar pràcticament cap feina. El gener van passar davant meu aquelles boles d'herba seca que passen en les pel·lícules de l'oest... i poca cosa més. Al febrer semblava que aniria igual, però va començar a caure alguna cosa a mitjans de febrer. I realment la cosa s'ha animat al març: han sorgit les coses que hi havien previstes i d'altres que no ho estaven, però que, a fi de comptes, ens han alegrat els dies. A veure si amb això compensem una mica els setmanes de "vaques primes"...

I la cosa bona és que, aquesta petita arrancada que acabem de fer, sembla que té continuitat i promet més feines properes. A més, tenim la satisfacció de que en les feines que hem anat fent últimament, la gent ha quedat molt contenta amb la nostra feina. I fa lleig dir-ho un mateix, però "el que vale, vale..." ;-) O no? La veritat és que tenim una capacitat de treball... un potencial que de vegades no valorem prou... I si a sobre fem la feina com sempre l'hem feta, és a dir, ben feta, doncs la gent queda contenta i repeteix.

Queda pendent actualitzar el portfoli del blog...


> Internet i la mare que el va parir...
Després de molts altibaixos amb la punyetera ADSL, sembla que tot funciona ja com cal. I també sembla que, per fi, ja es definitiu. Potser després ho expliqui més llarg, però faré un "breu" resum aquí (jo sé, millor que ningú, què vull dir quan dic "breu" entre cometes...):

1.- Fins juliol de 2008 tenia ADSL d'1 MB amb YACOM. Encara treballava per compte aliè i com anava buscant reduir despesses vaig pensar que seria una bona sol·lució estalviar-me el cost de la línia amb Telefònica. Així que vaig sol·licitar la línia i ADSL que oferia YACOM que en aquell moment estava de promoció. Ho vaig sol·licitar i em van dir que primer havia de tenir les 3 MB i quan tot funcionés ho tirarien endavant. Fer el canvia d'1 a 3 MB va ser relativament ràpid. El que va tardar va ser fer el trasllat de la línia de Telefònia a YACOM. Potser van tardar més d'un mes. Quan administrativament sembla ja tot fet, em van enviar el nou router. Mentrestant com tenia problemes amb l'estabilitat de les 3 MB i veient que el router va començar a fallar després d'una tempesta elèctrica, vaig obrir una incidència i en van enviar un router nou que, a fi de comptes, només em va servir per 3 setmanes. Vaig rebre una carta que a partir de l'últim dilluns del mes d'agost ja tindria línia i ADSL amb YACOM. Que a partir d'aquell dia conectés el nou router. Quan va arribar el dia vaig conectar-ho i tenia línia però no funcionava l'ADSL. Vaig trucar i després d'algunes proves va funcionar.

2.- Paral·lelament vaig trucar als de l'ALARMA perquè fins el moment si saltava l'alarma de la casa feia una trucada directament a la casa de les alarmes i al tenir nou router vaig pensar que el funcionament seria diferent. La sorpresa va ser quan es van donar compte que tot el temps que vaig tenir l'ADSL d'1MB havia d'haver tingut un microfiltre a la sortida de línia de l'alarma... que no tenia. I amb el nou router el telèfon de veu no anava a la roseta habitual, sinó que de la roseta sortia el cable al router i el telèfon s'havia de conectar al router. Era l'única manera que funcionés. El cas és que quan van venir els de l'alarma en aquell moment no tenia ni veu ni ADSL i van fer un "apanyo" per quan tornés a tenir veu... Aquí va venir el punt d'inflexió que va fer que després passés tot el que va passar: al no haver-hi línia, i amb el fet de que a la gent de les alarmes la cosa més bonica que se'ls pot dir és que són inútils, van fer un creuament i per tant a partir d'aquest moment tots els intents per sol·lucionar el problema van ser inútils. És clar, això no ho vaig saber fins uns quants mesos després...

3.- El cas és que abans (o després, ja no ho recordo) que vinguessin els de l'alarma em vaig quedar sense línia, però ho van sol·lucionar i durant 12 hores vaig tenir veu i ADSL. Després res. I aquí va començar el calvari. Al no tenir línia... bé, pel fet d'estar supeditada la línia de veu al fet de tenir ADSL, i no tenir ni una cosa ni una altra, el suposat cost 0 de trucar a la companyia per una incidència i fer-ho des del número afectat, va ser impossible. I cada trucada al servei tècnica s'havia de fer des de mòbil. La trucada des de mòbil? Un ull de la cara... Un temps d'espera increïble... En fi... tot problemes. Truques un dia, obres la incidència. Truques un altre i no diuen res. Mentrestant les trucades les feia des del meu mòbil, de pre-pagament... Vaig haver de recarregar el mòbil més vegades que totes les trucades de l'últim any... (és clar, jo gasto poc... molt poc, i només que es dispari una mica ja puja). Veient això vaig començar a trucar des del mòbil de la dona, però quan van arribar les factures em vaig esgarrifar. A més, se suposa que en aquests casos, donant un número de mòbil al telèfon fixe associat, podies fer la trucada de franc... MENTIDA!!! No funcionava res. I després de 3 setmanes de perdre els diners i els nervis vaig demanar la baixa. Demanar la baixa també va ser una odissea. I fer una reclamació, fins i tot, a l'oficina del consumidor, lamentable. Penseu que oficialment ja era autònom i treballava pel meu compte i ara sí que necessitava internet per treballar. A més un cop feta la baixa encara em van cobrar el temps que no havia tingut res...

4.- Arribat a aquest punt vaig demanar la baixa de YACOM de línia i ADSL i vaig contractar una nova línia amb TELEFÒNICA. Això vol dir que el número de telèfon que tenies ja no el tens... en tens un de nou... Estava començant a preparar l'arrancada de l'empresa i tenia tota la papereria a impremta... Vés corrents a impremta, para-ho tot i dóna'ls el nou número de telèfon per tot. I si després també tens problemes amb el nou número? Al final vaig posar el telèfon mòbil allà on havia d'aparèixer un número. Els de la impremta també per donar-los de menjar a part... (després de passar-los els nous documents amb el nou número va acabar sortint imprés el número antic: repeteix impressions i a sobre tard i malament; la feina se la vaig passar el setembre i el mes de desembre em van entregar l'últim material... mal tallat... que van haver de tornar a tallar el mes de gener!!!). La contractació la vaig fer a través d'internet, en un terminal de la biblioteca, lloc on havia d'anar per veure si tenia correus o enviar-ne d'altres. Tal i com indicava la pàgina vaig demanar, ja posats, la 6 MB que em podien oferir per la zona. Aquí un altre punt d'inflexió que va fer passar que les coses anessin com van anar després: resulta que per zona, el màxim que puc rebre a casa són 3 MB!

5.- La contractació al vaig fer un dijous a la tarda i el divendres al midgia ja tenia un tècnic aquí amb un router inalàmbric sota el braç per instal·lar-me la lína. Ens trobem ja a finals de setembre. Com la línia anterior la vaig donar de baixa i no en volia saber res més li vaig dir que substituís una per l'altra, és a dir, que la instal·lés sobre l'antiga. Així no va haver de posar cable nou, senzillament assignar nou número a aquella línia. I tot va funcionar correctament. Vaig tenir línia de veu des del primer moment... i ADSL també. Bé, això no és del tot cert. La línia i l'ADLS ho tenia quan es conectava directament a la zona de proves del PTR. Si ho conectava a la roseta no. Així que vaig trucar al servei tècnic. Em van avisar que si el problema era meu me'l facturarien. Si no, no. Evidentment el problema era el famós creuament de l'alarma. Però els tècnics es van enrollar perquè hi havia alguna altra petita mala instal·lació per part del tècnic anterior: i era que no ho va deixar com cal. Van desconectar l'alarma, van fer proves i ja està.

6.- A continuació van venir els de l'alarma, van instal·ar-ho tot com calia, amb els microfiltres pertinents i ja està també.

7.- L'ADSL funcionava però no massa bé. Ara sí, ara no. Vaig trucar i em van dir que jo no tenia ADSL. Ostres! I tots els capítols d'Herois que m'he baixat, com ho he fet? Via telepàtica? Després em deien que com estava en proves no podien encara obrir incidència. Que m'esperés. Mentrestant anava tenint talls. Ara sí, ara no... I jo trucant. Fins que un dia vaig deixar de tenir res. Després m'he enterat que el que estaven intentant era donar-me les 6 MB i no podien. I com haurien de poder si el màxim que podrien oferir són 3 MB i amb dificultats?

8.- I a partir d'aquí va començar un bucle administratiu que no hi havia manera de sortir-se'n. Em deien que jo no havia tingut mai ADSL... Em deien que jo no en podia tenir... Tot perquè en l'alta vaig demanar 6 MB i el màxim possible eren 3 MB. Fins el dia que algú es va donar compte que, al fer-ho per internet, jo no havia signat cap alta. Que m'havien de fer una gravació de veu... Me'n van fer una. Vaig seguir reclamant... Me'n van fer una altra... Vaig seguir reclamant... Fins 5 gravacions de veu em van fer! I no hi havia manera. I havia alguna cosa que el cas entrava en un cercle viciós i ningú sabia dir què passava. I mentrestant contestes com que jo no podia tenir ADSL, tot i jo els deia que n'havia tingut... Fins i tot vaig arribar a anar a la botiga física de Telefònica a Vilanova i la Geltrú a veure si en els tràmits de la gestió m'ho podien sol·lucionar. Va ser exactament el mateix que em passava a mi per telèfon quan parlava amb el 1004. De fet, la gestió era a través del 1004 i el parell d'altes noves que em van fer, m'hi vaig haver de posar jo al telèfon. En resum, hi havia una comanda en curs (quan la visualitzaven) i tot i que havien intentat donar-la de baixa, no podien fer una alta nova havent-n'hi una en curs...

9.- Veient que aquest problema anava per llarg, i després de consultar-ho amb altra gent, em van aconsellar un plan B. Un plan per quan puntualment, no disposis d'ADSL. Es tracta de contractar internet mòbil. La sol·lució més "econòmica": comprar un mòdem al que se li posa una tarja de mòbil. I la conexió a internet la fa el mòdem com si fos una trucada de telèfon mòbil. L'avantatge de la meva oferta era que amb SIMYO si no et conectes no pagues. I si et conectes i no transfereixes més de 100 MB al dia, només pagues 1 eur. El problema ve quan et passes d'aquestes 100 MB... jo tenia entesa una cosa i quan em va arribar la factura em vaig espantar molt...

10.- Ja al final de tota aquesta gestió em van trucar els d'ORANGE, molt pesats ells, que si volia una ADSL amb ells. Que ells sí em podien oferir 6 MB perquè el tipus de bucle és diferent i bla, bla, bla... Quan vaig veure que amb Telefònica no en treia aigua clara, el 02/12/08 vaig contractar una ADSL amb Orange. En una setmana l'havia de tenir funcionant... Va passar una setmana, en van passar dues, van passar festes... Jo reclamant... Em deien que no era normal però que estava pendent.

11.- Després del susto de Simyo, vaig contractar una nova tarjeta per conectar-me a través del mòdem d'internet mòbil, aquest cop només per dades. Una tarjeta amb tarifa plana que em donaria de baixa quan tot funcionés com cal...

12.- A final de gener vaig tornar a trucar a TELEFÒNICA, vaig explicar el cas que havia tingut fins aquell moment i em van dir que l'únic que havien de fer era un recuenta (atenció amb el concepte, perquè al final n'he après uns quants...), que a fi de comptes era formatejar el compte, esperar 48h i fer una alta nova. Així ho vam fer. I als 2 dies tenia router nou. Heu comptat els routers que m'han arribat a enviar entre una companyia i una altra? Doncs seguiu llegint que encara n'han d'arribar més... ;-) I ADSL funcionant, però amb problemes. Aquest cop truco i sembla que detecten un problema greu a la línia, però al mateix temps una presència estranya... Els d'Orange intentant apropiar-se de la línia. Però el tècnic, lluny de passar de tot, diu que la línia té un problema i s'ha de netejar el par. Un altre concepte. M'envien un tècnic amb tot d'aparells i pot comprovar que el router, ni el meu ni el seu no sincronitzen. Així que se'n va a la caixa de conexions, dos carrers més amunt i veu que el problema ja ve malament allà. Així que finalment ha d'anar a una altra caixa de conexions més enllà i sol·luciona el problema. Així doncs, internet va com la seda!

13.- Al cap de 10 dies de sol·lucionar el problema, torno a tenir problemes. Truco i em diuen que jo no tinc ADSL amb Telefònica. Els explico el cas i m'indiquen el que haig de fer per no estar amb Orange: correu electrònic a algun "mandamás" i, sobretot, si rebo un router d'Orange, no agafar-lo perquè és la manera ilícita de dir que acceptes les seves condicions. Efectivament, als pocs dies un missatger a la porta amb el router d'Orange. Dic que no el vull. Em truquen per telèfon els de logística preguntant perquè no el vull. I acaben trucant-me finalment els comercials de la companyia preguntant-me perquè si he fet una alta amb Orange, no vull ara l'ADSL amb ells. Sembla que en aquells moments ja tinc la sol·licitut nova amb Telefònica. Els explico clarament que després de 2 mesos de no saber-ne res d'Orange havia sol·licitat una ADSL amb Telefònica i que ja la tenia funcionant fins que Orange ha "segrestat" el meu bucle. Quants conceptes diferents, eh? ;-) Mentrestant trucades al Ministeri de Telecomunicacions i tot... no us penseu...

14.- Finalment, al cap de 2 ó 3 setmanes, Orange allibera el bucle, i vaig una alta nova amb Telefònica... Router nou... ;-) I ADSL funcionant... malament, però funcionant. Truco i em diuen que com està en procès d'alta... que m'esperi uns dies a que facin les proves necessàries. Passat el temps reglamentari torno a trucar i m'envien un tècnic. Pot comprovar que el router no sincronitza correctament. Em diu que si conecta directament a la toma de fora va bé. Però al PTR no. Llavors la línia on acaba? Al PTR? O a l'escomesa de fora? Segons ells a l'escomesa. Que m'hauria de canviar el cable del PTR a l'escomesa jo. Al final el tècnic es comporta i m'ho arregla ell... i no era fàcil. Sembla que ara funciona bé. Se'n va...

15.- Ha estat anar-se'n i torna a anar malament... Truco directament a la subcontrata. Em truca el tècnic, li ho explico i a l'estona està aquí. Aquest cop amb un company. Comprova que aquell no era el problema. Canvia també el PTR i el problema persisteix. Es divendres i parlant-ho amb el company acorden que, a més, han de canviar tot el cable des de l'última caixa de conexió fins a casa, però ja no queda temps. Que ho faran dilluns. Mentrestant el cap de setmana es va conectant i funciona a estones. Arriba dilluns i canvien el cable. Ara sembla que funciona bé.

16.- Torna a anar malament. Truco al servei tècnic i em diuen que pot ser problema dels DNS. Canvio DNS. I igual. Però observo un estrany comportament en XTorrent, programa de descàrregues P2P. Pregunto a la llista de correu LSPM, canvio uns ajustos i fins el dia d'avui, pràcticament sense ni un tall. Ordinador engegat 24 hores i descàrregues sense parar. Una màquina.

17.- I ara és hora de donar de baixa la tarifa plana de dades de Simyo. Conservo l'altra per si de cas... Com ha estat el cas un dia que tenia una urgència. Doncs el mes de març he pagat 1 eur. i ja està.

Encara bo que havia de fer només un resum...! :DDD El que està clar és que no el desenvoluparé ja. Així doncs si algú té algun dubte o problema amb l'ADSL i la gestió del problema amb el 1004 o el servei tècnic, m'ho pregunti que a dia d'avui sóc un expert. Això sí jo he tardat... a veure, des de setembre fins final de març... 7 mesos!!! Poca broma... 7 mesos!



> I la casa, què tal?
Doncs també han estat setmanes de feina. De feina que he anat allargant per fer-la els caps de setmana, però que ha anat sent profitosa.

Vam començar amb la tanca. S'havia de pintar. I com les coses no les puc fer senzilles perquè sí i m'agrada complicar-me la vida, vaig començar tallant les enredaderes per dintre i per fora a la mínima expressió. Després, aquesta poda els va molt bé perquè surten amb més força i rejovenides.

El segon pas va ser netejar les pedres de terminació de les columnes. És pedra artificial i amb la mateixa enredadera, els ocells i el pas dels anys (en són 15 ja!) s'ha anat embrutant i queda incrustat. Ho vaig fer amb salfuman dins d'un pot d'esprai per tirar el just... el que passa és que igual que va a la pedra, pot anar a la cara i els ulls i vaig tenir una feina per tapar-me i no cremar-me la cara que només ho sé jo... I després encara quedava el més dur: fregar la pedra. I amb el salfuman, fregar i aigua han quedat com a noves.

I finalment ja la pintura. Primer una capa i després la segona. Per dins només li hem fet una capa, però queda prou curiós. I el color... també el trobo interessant tot i que més d'un dirà que què lleig és... Per gustos estan els colors, no? ;-)

Amb el tema del jardí, com havíem de posar la piscina pel nen per l'estiu al mig del jardí, i l'any passat hi cavia just i estava molt desnivellat, hem pensat treure les pedres i el conjunt de plantes que hi havien al centre i els hem posat al racó del jardí que està sota la terrassa de la cuina; pràcticament sota el llimoner. Ha quedat força curiós. Llàstima de la poda salvatge que li hem fet a l'espígol, però era l'única manera de salvar-lo del transplantament. Ara només ens queda tirar els fems i afegir alguna que altra pedra que tenim preparades.

També hem comprat espígol nou i l'hem plantat davant. Igual que una margarida. I també ha sortit, espontàniament, espígol. Però està molt tendre. Igual aguanta que no. Si creix tot plegat quedarà una entrada ben maca... a part de les ciques i la gran palmera...

I ara mateix estem preparant-nos per pintar la casa. Aquests dies de setmana santa hem muntat la bastida a la terrassa de dalt per poder accedir al terrat i des d'allí poder netejar les pedres. Ja hem començat i el que està fet, queda bé.



> I Herois? Continues seguint la sèrie?
Doncs sí. És clar que depén única i exclussivament de la conexió ADSL. Però en les estones que he anat tenint la conexió normal m'he anat conectant i he anat veient els capítols per etapes. Ja des de l'estabilització de la línia ADSL estic al dia i vaig veient els capítols cada dimarts... alguns dimarts fins i tot al matí... al cap de poques hores d'emetre's el capítol corresponent a la NBC.

Ara mateix acabo de veure l'últim capítol emés fins el dia d'avui. Es tracta del capítol 10 del volum 4 o, si ho preferiu, capítol 23 de la 3a temporada. En principi només en queden 2 per acabar els 25 previstos. Que també Déu n'hi do l'emissió que porten pràcticament ininterropuda des de setembre de 2008!

El volum 3 el vaig trobar molt bo. Molt més bo que la segona temporada, evidentment, que va ser realment molt fluixa, però també més que la primera fins i tot. Però aquest volum 4, tot i pertànyer a la mateixa temporada, observo que ha afluixat bastant. El que passa és que com ja estem enganxats, ja poc importa...



> I el tema trompeta? Havia sentit que havies représ els estudis... i que fins i tot tenies un blog específic
Bé. Si més no, he représ amb molta força, les ganes de tocar, que havia perdut totalment. Evidentment, les hores d'estudi van en relació directament proporcional al temps lliure disponible. I així com al mes de desembre li vaig poder dedicar moltes hores, en les últimes setmanes, degut justament a aquesta gran feina que m'ha sorgit, ho he hagut d'afluixar. Però gens ni mica deixar-ho! Al contrari. Fins i tot abans anava al gimnàs els 5 dies de la setmana: 2 feia classe aeròbica i els altres 3 estiraments. Doncs he deixat d'anar a les classes aeròbiques (per això m'he engreixat també) per dedicar-li temps entre setmana també a estudiar.

Sembla que començo a dominar les escales en tots els tons i modalitats: majors, menors i de sèptima dominant. Primer pas per aconseguir tenir per la mà la improvisació... Al principi hi va haver un gran esforç mental per conèixer totes les alteracions de cada tonalitat i els exercicis, que els havia de fer de memòria, tardava molt en fer-los. Necessitava ben bé una hora per cada mode. Ara ja m'he fet exercicis a mida i els faig en 20-25 minuts cada mode. Tot i que només estic en els inicis de les bases, sembla que començo a tenir certa agilitat... i ho dic des del coneixement que estic justament començant i que tinc una edat que no em permet ja segons quines coses... ;-)

Però estic content perquè mica en mica, a base d'esforç i sacrifici, van sortint les coses que vull. I com més investigo més em dono compto de la meva ignorància.

A més dels estudis, aquestes últimes setmanes m'han servit per escoltar; per escoltar i per veure. Em pensava que sabia qui era Miles Davis i realment l'he descobert. He vist vídeos molt interessants, alguns de concerts i altres de documentals sobre la seva persona. Igual que de Clark Terry i Freddie Hubbard que he re-descobert. Aquesta gent sí m'agraden, i molt, com toquen. I també, per suposat, Wynton Marsalis. Han estat setmanes de descobrir coses que ni m'imaginava, de mi i d'aquests mestres. I també he trobat alguna que altra pàgina que expliquen com anar "progressant adequadament"... ;-)

Per cert, havia fet una comanda de boquilla de fusta Benterfa en fusta de banús i resulta que jo la vaig pagar i m'anaven donant llargues de problemes primer de fabricació i després de suministrament. Així que espantat que es podessin quedar els "meus diners", vaig reclamar i al moment m'ho van tornar... El que no havien de fer és vendre una cosa de la que no disposen... no?

Deixo aquí anotat que tinc pendent passar això mateix al meu blog... i alguna cosa més que em guardo... Sabíeu que ja pujo fins el Sol 5? Doncs sí... i sembla que es pot pujar tant com es vulgui... amb paciència!



> I la moto?
Doncs la moto... feia 1.000 Km. al mes. Però des de que vaig deixar de treballar fora de casa, al mes d'agost, havia fet 36.000 Km. i ara mateix encara no ha arribat als 37.000 Km., vuit mesos després, tot i que els últims mesos de l'any vaig fer unes quantes excursions a Barcelona. Només la faig servir per anar al gimnàs... Al garatge no gasta: ni revisions ni betzina... ;-)



> I què més?
Ah, et sembla poc tot aquest rotllo? Si de cas miraré de no estar tant de temps sense escriure... ;-)

divendres, 3 d’abril de 2009

Un cas fefaent de superació personal... continuada ;-)

És evident, i hi ha constància d'aquest fet, que sóc un cas fefaent de superació personal... continuada... Doncs sí, quan sembla que ja has arribat al límit, et dones compte que sempre pots anar més enllà... i per tant no hi ha límits... per res...

Cada dia que passo em supero a mi mateix. "Avui sóc més que ahir i menys que demà".

Per si algú en tenia dubte estic parlant del meu pes... o sigui, el que pesa el conjunt de tots els meus ossos, òrgans i muscles. I avui per avui estem parlant de

110,6 Kg!!!

atenció, repeteixo, 110,6 Kg de vísceres i matèria orgànica tot adobat amb una mica de poc seny... ;-)

I és clar que me'n ric de mi mateix... quina altra cosa puc fer... ;-)

(Per cert... us agrada la imatge que acompanya aquest texte? L'he fet única i exclussivament per aquesta entrada)