El Incal (1981)

Moebius (dibuix i tinta), Alejandro Jodorowsky (guió) i Yves Chaland (color)
(1. El Incal Negro (L’Incal Noir, 1981)
2. El Incal Luz (L’Incal Lumière, 1982)
3. Lo que está abajo (Ce qui est en bas, 1984)
4. Lo que está arriba (Ce qui est en haut, 1985)
5. La Quinta Esencia I: La galaxia que sueña (La cinquième essence I - Galaxie qui Songe, 1988)
6. La Quinta Esencia II: Planeta Difool (La cinquième essence II - La planète Difool, 1989)
Extra. Los misterios del Incal (1989))

[ Còmic europeu ] (ed. 2017 integral)
Reservoir Books



[44]

L’OBRA (en majúscules).

En el seu moment em va semblar una obra mestra. Ara, la veritat, se m’ha fet bastant feixuga i més amb aquest excel·lent volum que sembla talment una totxana de gairebé 500 pàgines a tot color i tapa dura. No tinc els records ben endreçats, però diria que jo vaig llegir fins Lo que está arriba, per la qual cosa les dues últimes parts corresponents a La Quinta Esencia no vaig arribar a llegir-los… ja havia renegat del còmic i dedicava el meu temps a “coses d’adults”… ai, sí… ;-)

Ja m’ha passat amb alguna altra cosa de Moebius que, en el record que tenia, el tractament del color era diferent. El record que en tinc és d’il·lustracions per exemple de El garaje hermético, d’un desert, amb un personatge que no hi pinta res i el tractament amb colors plans (pràcticament) i grans degradats. Això és el que a mi m’inspirava en el seu moment. Pel que he llegit, en aquesta obra hi han hagut dos o tres ”coloristes” i aquesta correspon a la “bona”… no sé… el meu record és diferent. Certament també havia vist en l’època moltes il·lustracions sueltes, independents, i potser ho havia idealitzat tot a una sola il·lustració.

Tot i que, concretament a L’Incal, el color és bàsic, jo havia llegit molt de material en blanc i negre, i a mi particularment no m’hagués desagradat mirar-lo només amb el dibuix. El que sí que em continua agradant és aquesta magistralitat en l’ús del dibuix i com crea textures i volums (gran experiència en el Tinent Blueberry).

Ara però, amb el pas dels anys, hi veig inconsistència… és a dir, molt treball en algunes pàgines i un “anar per feina” en altres. I si no, només cal veure la cara del personatge principal, John Difool, que sembla que en cada vinyeta tingui la cara diferenta…



Whakoom:
“Una nova edició integral que reuneix els sis àlbums de la saga de l’Incal més un setè inèdit, ple d’extres, titulat “Els misteris de l’Incal”. Gran format, nova traducció, retolació i coberta amb acabats de luxe.”

Comprar a Amazon

432 pàg. color + cobertes tapa dura (cartoné) - 227 x 297 mm (42 mm gruix)