Valoració
Fitxa tècnica
Akihito Tsukushi (guió, dibuix, tinta i color)
(Made in Abyss - Meido in Abisu)
[ Manga seinen, fantasia ] (ed. 2018)
Ivrea
8 capítols (1-8) - 166 pàg. b/n i color + cobertes - 150 x 210 mm (11 mm gruix)
Sinopsi
Whakoom:
“Un enorme sistema de pous i coves anomenat l’Abisme és l’únic lloc inexplorat del món. Estranyes i meravelloses criatures resideixen en les seves profunditats, a més estan plenes de precioses relíquies que els éssers humans corrents serien incapaços de fabricar. Els misteris de l’Abisme fascinen als éssers humans i descendeixen per explorar-lo. A aquells que s’aventuren en el pou se’ls coneixen com Exploradors de coves. Una petita nena òrfena anomenada Riko viu a la ciutat de OSU a la vora de l’Abisme. El seu somni és convertir-se en una exploradora de coves com la seva mare i resoldre els misteris de l’abisme. Un dia, Riko comença a explorar les coves i descobreix un robot que s’assembla a un nen humà.”
Crítica
Preciós…
El que deia un cop vist els 13 capítols de la primera temporada (?) de l’anime: “Aquest dibuix tradicional japonès cabeçut i amb els ulls desproporcinadament grans que particularment no m’agrada, aquí m’encanta perquè està fet amb una gràcia i una tendresa increïbles. Els fondos espectaculars i els personatges per aprendre’n. Però és que el manga encara és millor… és una autèntica passada… ara mateix començo a llegir-lo.” I aquí estic… havent ja llegit el primer volum que correspon a la trobada del nen robot i la decisió de deixar la seguretat de l’orfanat i baixar a les aventures de les profunditats.
El dibuix increïble, tot i que hi ha moments de dubte o potser d’experimentació per part de l’autor. Semblen esbossos, però està tot més que pensat i meditat. Increïbles les perspectives i planos picats, sempre amb aquesta sensació de profunditat i, tot i no havent-hi encara massa acció, sensació de moviment en tot moment. Un domini total del dibuix… Només per això, encara que la història no valgués gaire la pena, que tampoc és el cas encara que no en sigui el punt fort, cal difrutar de cada vinyeta. No m’agrada, en canvi, les línies separadores de les vinyetes en alguns capítols, en que vol fer-les més “casuals” i senzillament queden fatal.
Al final aquestes irregularitats o falta de consistència en el deixar acabades algunes pàgines sembla que s’ha anat normalitzant i està molt aconseguit. Espero que amb la resta de volums (6 fins ara impresos al Japó i no sé si està finalitzada o s’espera continuació) acabi veient més història que la mostrada a l’anime. De moment sí hi han més detalls que òbviament no es mostren a l’anime o potser a mi se m’han passat per alt.
Llegit via scans primer i comprat l’exemplar després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada