Valoració
Fitxa tècnica
Akihito Tsukushi (guió, dibuix, tinta i color)
(Made in Abyss - Meido in Abisu)
[ Manga seinen, fantasia ] (ed. 2022)
Ivréa
5 capítols (56-60) - 200 pàg. b/n + cobertes - 150 x 210 mm (10 mm gruix)
Sinopsi
Whakoom:
“La Faputa no pot contenir la seva intensa set de venjança, però el Reg intenta aturar-la. A més, la Nanachi, que era presa del Belaf, finalment desperta. Els aventurers i els vilatans per una banda, i la Faputa per l'altra. Els motius de cadascú xoquen quan unes ferotges bèsties primigènies irrompen al llogaret.
Benvinguts al desè tom d'aquesta aventura apassionant en què la ira i l'angoixa es donen la mà!”
Crítica
Lleugera millora en la història…
Portada per la Faputa.
Ja vaig comentar en l’anterior volum que “fa estona que ja he desconnectat d’aquesta història”. Això és un fet, encara a dia d’avui, irrefutable! Amb tot, és dels pocs manga que encara continuo comprant en físic i vull mantenir-ne en col·lecció, tot i que ara procuro proveir-me mitjançant prèstec bibliotecari o lectura online.
S’ha donat la casualitat que acaben de començar a emetre la segona temporada de l‘anime. Van fer una temporada (Meido in Abisu (2017) S01 (Made in Abyss)) i, poc després, la van convertir en dues pel·lícules (Made in Abyss: Tabidachi no Yoake (2019) (Made in Abyss: Journey’s Dawn) i Made in Abyss: Hôrô Suru Tasogare (2019) (Made in Abyss: Wandering Twilight)). Després van fer una tercera pel·lícula (Made in Abyss: Fukaki Tamashî no Reimei (2020) (Made in Abyss: Dawn of the Deep Soul)) amb contingut nou com a continuació de la sèrie i, cronològicament, ara tocaria una quarta pel·lícula o tercera temporada, però només és la segona temporada de l’anime…
En aquest volum la història s’entén millor (o potser tinc la història de les sèries i pel·lícules més fresques) i fins i tot el dibuix és més clar. Així i tot, continua sent bastant confús tot i és difícil entendre què està passant en cada moment pel que fa a la història relatada i pel que fa al dibuix il·lustratiu. Però tornem al mateix: hi han vinyetes il·lustrades perfectament definides en el que s’entén el que hi ha dibuixat i, per contra, hi han pàgines i més pàgines que has de fer molts esforços per intuir el que vol mostrar en el dibuix.
La part fosca i bruta –malvada fins i tot– de la història queda una mica més oblidada, però em continua fent mal llegir aquestes bestialitats amb ninos de cares infantilitzades. Em queda el consol que –almenys així ho sembla– a partir d’ara el camí queda més net i polit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada