Contact (1997)

[1152]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Robert Zemeckis
Guió: James V. Hart, Michael Goldenberg, Carl Sagan (novel·la)
Actors: Jodie Foster, Matthew McConaughey, Tom Skerritt

[ Drama, misteri, ciència ficció ] 2h 30min

Sinopsi

IMDb (7,5):
“La doctora Ellie Arroway, després d'anys de recerca, troba una prova de ràdio concloent de la intel·ligència extraterrestre, enviant plans per a una misteriosa màquina.”

Crítica

Tenia moltes de tornar-la a veure…

Òbviament ja l’havia vista, però a diferència de moltes altres pel·lícules que també em van agradar en el seu moment –recordo que ara fa 25 anys de la seva estrena–, només l’he vista una vegada o, a tot estirar, dues vegades; en el millor dels casos tres vegades comptant aquesta.

És una pel·lícula de 5 sobre 5, però vista ara, hi han tantes coses que em grinyolen que també seria injust donar-li aquesta puntuació.

Té tres parts bastant ben diferenciades: la part d’escoltar l’espai; la part del descobrir què volen dir aquells sons i posterior construcció de la nau; i la part del viatge.

Ara m’he forçat a tornar-la a veure arrel d’un vídeo xorra de Tik-Tok on s’explica una anècdota arrel dels gran recursos que Google està destinant a trobar més decimals del número pi. Abans de res, haig de dir que, com a pel·lícula de ciència ficció, està molt bé, però a nivell narratiu té tantes llacunes que no sabria ni per on començar.

En la VOSE he observat que la Jodie Foster es passa bona part de la pel·lícula, especialment la tercera part, amb sinusitis i/o el nas tapat. Una altra curiositat que veig ara, és que no sé què nassos hi pinta en aquesta pel·lícula en Matthew McConaughey… aquí ho deixo.

L’anècdota en qüestió explica que en la novel·la en què està basada la pel·lícula, uns científics descobreixen que després d’haver trobat milions, bilions i trilions de decimals del número pi –fet prou complexe pel qual es necessita d’una civilització prou avançada–, a partir d’un determinat número de decimals, aquests es converteixen en 0 i 1 o patrons de números identificables, de manera que, a partir de certa quantitat de decimals, dintre del mateix número pi hi ha una quantitat ingent d’informació.

Sortint del món literari i de ficció, en el món real, segons sembla, les últimes aportacions de recursos per trobar més decimals del número pi, han fet que s’acosti al número màgic on començarà a aparèixer la informació codificada. De moment han trobat 100 bilions de decimals; ho ha fet Emma Haruka Iwao amb tecnologia de Google Cloud. El 2019 havien trobat 31,6 bilions, la mateixa científica. El 2021 els suïssos van deixar el número en 62,8 bilons. I ara aquests 100 bilions

Tota aquesta fantasia del decimals del número pi, a la novel·la passen després que la científica queda desacreditada en el primer contacte alienígena, per tal de continuar la investigació, o sigui, després del final dels fets explicats a la pel·lícula. En realitat Carl Sagan, l’autor de la novel·la, diu que en aquest fet hi ha el descobriment de Déu, perquè ningú més que el creador del cosmos podria fer-ho.

Ara estic rellegint l’explicació i potser no és ben bé així, però alguna cosa hi ha i és el que a mi m’agradaria haver entès… ;-)

Resum (amb espòilers)

La Dra. Ellie Arroway treballa per al programa SETI de l'Observatori d'Arecibo a Puerto Rico. Guiada cap a la ciència i la comunicació, començant per la ràdio aficionada, pel seu difunt pare, escolta les emissions de ràdio de l'espai, amb l'esperança de detectar proves de vida extraterrestre intel·ligent. David Drumlin, l'assessor científic del president, treu el finançament de SETI, creient que l'esforç és inútil. Arroway obté el suport financer de Hadden Industries, dirigida per l'industrial multimilionari secret S. R. Hadden, que li permet continuar el projecte al Very Large Array (VLA) a Nou Mèxic.

Quatre anys més tard, amb Drumlin a punt d'acabar el programa SETI al VLA, Arroway descobreix un senyal que repeteix una seqüència de nombres primers, aparentment enviat des del sistema estel·lar Vega a uns 26 anys llum de distància. Aquest anunci fa que Drumlin i el Consell de Seguretat Nacional liderat per Michael Kitz intentin prendre el control de la instal·lació. L'equip d'Arroway descobreix un vídeo amagat al senyal: el discurs inaugural d'Adolf Hitler als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 a Berlín, Alemanya. Arroway i el seu equip postulen que aquest hauria estat el primer senyal prou fort com per sortir de la ionosfera de la Terra, arribar a Vega i ser transmès de tornada.

El projecte està sotmès a una estricta seguretat i el seu progrés se segueix a tot el món. Arroway troba que el senyal també conté més de 63.000 pàgines de dades indescifrables. El solitari S. R. Hadden es reuneix en secret amb Arroway per proporcionar els mitjans per descodificar les pàgines. Les pàgines mostren esquemes d'una màquina complexa que es determina que és una mena de transport per a un sol ocupant.

Diverses nacions financen la construcció de la màquina al Centre Espacial Kennedy a Cap Cañaveral. Es constitueix un tribunal internacional per triar un candidat per viatjar a la màquina. Arroway és un favorit fins que el filòsof cristià Palmer Joss, un membre del panel a qui Arroway va conèixer i amb qui es va relacionar breument sentimentalment a Puerto Rico, crida l'atenció sobre el seu ateisme; el panel selecciona Drumlin com a més representatiu de la humanitat. Quan la màquina es prova per primera vegada, un terrorista religiós destrueix la màquina en un atemptat suïcida, matant a Drumlin i a diversos altres.

Hadden, que ara resideix a l'estació espacial Mir i mor de càncer, revela a Arroway que el govern dels Estats Units havia contractat amb la seva empresa per construir en secret una segona màquina al Japó, i que com l'únic nord-americà que queda entre el grup de candidats, Arroway ser qui vagi. Equipat amb diversos dispositius de gravació, Arroway entra a la beina de la màquina, que després es deixa caure en tres anells cardanats que giren ràpidament, fent que aparentment la beina viatgi a través d'una sèrie de forats de cuc. Arroway veu una estructura semblant a una matriu de ràdio a Vega i signes d'una civilització avançada en un altre planeta. Aleshores es troba a una platja, semblant a una imatge de la infància que va dibuixar de Pensacola, Florida. S'acosta una figura que es converteix en el seu pare difunt. Arroway el reconeix com un extraterrestre que pren la forma del seu pare i intenta fer preguntes. L'extraterrestre li diu que el paisatge i la forma familiars es van utilitzar per facilitar-li el primer contacte i que aquest viatge va ser només el primer pas de la humanitat per unir-se a altres espècies espacials.

Arroway cau inconscient mentre comença a viatjar de tornada per un forat de cuc. Es desperta i es troba al terra de la beina, l'equip de control de la missió l'aclama repetidament. Ella s'assabenta que, des de fora de la màquina, sembla que la beina només va caure a través dels anells de la màquina i va caure en una xarxa de seguretat. Arroway insisteix que va estar fora durant aproximadament 18 hores, però els seus dispositius de gravació només mostren soroll. Es forma un comitè del Congrés i especula que el senyal i la màquina eren un engany dissenyat per l'ara mort Hadden. Arroway demana al comitè que accepti la veritat del seu testimoni sobre la fe. En una conversa privada en línia, Kitz i la responsable de la Casa Blanca, Rachel Constantine, reflexionen sobre la informació confidencial que, tot i que el dispositiu de gravació d'Arroway només va gravar estàtica, en va gravar 18 hores. Arroway i Joss es reuneixen, i Arroway rep un suport financer continu al VLA.