Bloc personal,

diumenge, 27 de novembre del 2016

Ben-Hur (2016)




[393]

Buf, buf, buf…

És que no té per on agafar-la. Amb els cinc primers minuts ja veus la qualitat del que vindrà…



IMDb (5,7):
“Judá Ben-Hur, un príncep falsament acusat de traïció pel seu germà adoptiu, un oficial de l'exèrcit romà, torna a la seva terra natal després d’anys en el mar a la recerca de venjança, però hi troba la redempció.”

92 Kg

Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

92 Kg

dissabte, 26 de novembre del 2016

#funnywordsgift (103)

“Go to scatter the fog.”

[103]

dijous, 24 de novembre del 2016

#playlettering (028)

“X for x-height.”

diumenge, 20 de novembre del 2016

Doctor Strange (2016)




[392]

Estupenda!

Per “desconnectar” una bona estona està més que bé, però és d’aquestes que no aguanten un segon visionat… amb un mínim interés.



IMDb (8,0):
“Un ex neurocirurgià s’embarca en un viatge de sanació només per ser incitat en el món de les arts místiques.”

La casa de mi vida (2001)




[391]

Carrinclona però bé.

Ja l’havia vista unes quantes vegades, però val la pena veure coses ben fetes… nyonyes, però ben fetes. (Es fa estrany veure Anakin Skywalker, àlies Darth Vader, fent de jovenet rebel.)



IMDb (7,5):
“Quan un home és diagnosticat amb càncer terminal pren la custòdia del seu fill adolescent, rebel i evitatiu, per dedicar-se a construir una casa de fusta conjuntament.”

La bicicleta verde (2012)




[390]

Molt, molt interessant.

De tant en tant una pel·lícula d’aquestes et fa veure la “realitat” (jo veig clarament que és una pel·lícula i està tot “manipulat”, però la història que explica i els detalls que es mostren et fa canviar la percepció tradicional de pel·lícula) i sembla que, s’un sotrac, et despertis.



IMDb (7,6):
“Una nena dels Emirats Àrabs prén part en un concurs de recitació de l’Alcorà a la seva escola com una forma per aconseguir els fons restants que necessita per tal de comprar la bicicleta verda per la que s’ha interessat.”

Bojeria de manual

Algú vol saber fins quin punt arriba la meva “bojeria”? Doncs aquí un exemple…

Cada dissabte vaig a comprar un pollastre a l’ast amb una ració de patates i quatre croquetes. El preu total de la comanda puja a 14,15 €, que per altra banda són els 4 primers decimals del número pi:

3,1415926535


Aquests són, justament, la quantitat de decimals que tinc memoritzats… ;-)

dissabte, 19 de novembre del 2016

#funnywordsgift (102)

“So many heads so many hats.”

[102]

divendres, 18 de novembre del 2016

#playlettering (027)

“W for wording.”

diumenge, 13 de novembre del 2016

Soy el número cuatro (2011)




[389]

Ni fu, ni fa…

El primer cop que la vaig veure em va agradar bastant més. Ara em sembla bastant insípida…



IMDb (6,1):
“Un grup d’alienígens “bons” i els seus tutors s’amaguen a la terra de caçadors de recompenses intergalàctics. Només poden ser assassinats per ordre numèric i el número quatre és el següent a la llista. Aquesta és la seva història.”

dissabte, 12 de novembre del 2016

#funnywordsgift (101)

“This will end as the Rosary of the Aurora.”

[101]

dijous, 10 de novembre del 2016

#playlettering (026)

“V for vector.”

dimarts, 8 de novembre del 2016

Saul fia (2015)




[388]

Bona, angoixant i dura… molt dura!

Aquests plans 4:3 amb cantos arrodonits que ja no es veuen i aquesta càmera enganxada al protagonista sembla que no et deixen veure res més… però Déu n’hi do l’espectacle esferidor i aterrador que s’acaba veient/intuint.



IMDb (7,5):
“En l’horror d’Auschwitz el 1944 un presoner obligat a cremar els cadàvers del seu propi poble, busca la pròpia supervivència moral en tractar de salvar de les flames el cos d’un nen que pren com a fill seu.”

diumenge, 6 de novembre del 2016

Danger! Mental overload

Saturació mental. Haig de tancar els ulls i descansar.

The Huntsman: Winter's War (2016)




[387]

Ai, mira… doncs a mi m’ha agradat força!

Repeteixo el que ja he dit moltes vegades: quant no n’esperes res és quan et sorprenen gratament. I al revés, si n’esperes massa te’n portes una desilusió.

És curiosa la “barreja” d’actors “encasellats” cadascun en altres gèneres i que en principi no haurien d’encaixar, que aquí aguanten bé. I la història, per mi, bastant ben filada explicant-me coses que “no sabia” del conte o almenys no m’esperava.



IMDb (6,1):
“Eric i la seva companya Sara són reclutats com a membres de l’exèrcit de la reina de gel Freya i tracten d’ocultar el seu amor prohibit per tal de sobreviure a les males intencions de Freya i la seva germana Ravenna.”

#blww2b (10)

Big lies we want to believe:
“God, Homeland, Family.”
WTF! Are you kidding? Really?

dissabte, 5 de novembre del 2016

#funnywordsgift (100)

“Who not want dust that was not going to field.”

[100]

divendres, 4 de novembre del 2016

The Beguiled (1971)




[386]

Políticament incorrecta?

També s’hauria pogut titular “L’empotrador empotrat”. ;-)

D’això em queixava “no fa massa”, de que un munt de pel·lícules que vaig veure en la meva adolescència i joventut ara estan fora de lloc perquè són políticament incorrectes. Aquesta és una d’aquelles i si no aquí un exemple de diàleg de just al principi:

– Quants anys tens, Amy?
– Dotze. En faré tretze el setembre.
– Tens edat suficient per petons.

La veritat és que recordava un altre final.



IMDb (7,2):
“Durant la seva reclusió en un internat femení de la Confederació durant la guerra civil americana, un soldat de la Unió ferit enganya a la seva manera a cadascuna de les solitàries dones fent que s’engeloseixin l’una de l’altra fins que finalment vagin contra ell.” (Aquest resum d’IMDb, és un spoiler en tota regla o m’ho sembla a mi?)

dijous, 3 de novembre del 2016

#playlettering (025)

“U for uppercase.”

dimecres, 2 de novembre del 2016

Frases, cites i refranys:
els meus principis

“Heus aquí els meus principis;
però si no us agraden…
estic disposat a canviar-los!”




[ Erròniament atribuit a Groucho Marx (1890 - 1977) ]
[ “There’s my principles; but if you don’t like them -- I can change them!”
New Zealan Tablet (18/10/1873) ]

Vilanova bruta!
… i la Geltrú encara més.

Publicitat honesta:

Vilanova bruta! … i la Geltrú encara més.

Manifest

Hola. Em dic Ricard Vilanova i sóc dissenyador gràfic.

Faig saber que:
  • Sóc dissenyador. No sóc programador. (1)
  • Em preocupa la salut. Mantenir-la. (2)
  • La política me la sua, però tinc clares les diferentes opcions i quines són les meves preferències.
  • M’agrada la tranquilitat. La soledat ben entesa. (3)


1. Però m’agrada molt el disseny web pel que fa a la programació (programació bàsica d’HTML, CSS, alguna cosa de JavaScript i el més bàsic de PHP). La meva “especialització” (si hi poden haver especialitzacions en el disseny que, per definició, ho abarca tot) és la maquetació de llibres i revistes, concretament les de venda. La meva formació es va realitzar a Venca… ;-)
2. No m’interessa viure molts anys amb poca salut. M’agradaria acabar els meus dies en el moment crític que la meva salut em fés perdre una mínima qualitat de vida.
3. Tinc molt clar on està el límit pel que fa a la salut mental.

El pisito (1959)




[385]

Su-rrea-lis-ta…

No fa massa ja la vaig veure i llavors em va semblar bastant millor que ara. És curiós com canviem la percepció personal en circumstàncies diferents… L’argument és rebuscat i surrealista com pocs, però potser la realitat supera la ficció. Per mi, el millor són els detalls de la pel·lícula en que es mostra com es vivia en l’època i el de menys l’argument.



IMDb (7,5):
“Rodolfo i Petrita estan promesos i viuen en barris separats a Madrid mentre estan buscant un piset. Per desgràcia els seus baixos salaris no els permeten comprar-ne un. Aviat els companys de feina de Rodolfo l’insten a casar-se amb una vella i fràgil donya Martina, que és la principal llogatera de l’apartament on viu. D’aquesta manera, segons la llei de control de lloguer espanyol, en podria heretar el contracte d’arrendament del seu cònjuge. I així comencen els recels de la Petrita.”