ricard-vilanova-avatar-menu1

Bloc personal,

dimecres, 28 de novembre del 2012

94 kg




Seguint la gràfica marcada en les anteriors ocasions.

94 Kg
Etiquetes: , ,

dimarts, 27 de novembre del 2012

Transmissió trinxada

En aquesta ocasió no faré comentaris perquè estic que mossego! La transmissió estava trinxada i era una qüestió vital de seguretat... Però en 2 mesos ja porto gairebé 600€. Sort que ara deixaré la moto tancadeta una bona temporada i només lʼagafaré en casos dʼemergència.

Ara la cosa ha anat així:
  • transmissió: 177,69 €
  • mà dʼobra: 38,00 €
  • puto IVA: 45,29 €
TOTAL de la “broma” 260,98 €


Comptaquilòmetres: 74.135 km

Les últimes revisions:
Etiquetes:

diumenge, 25 de novembre del 2012

M-BCNʼ13 12a setmana (de 28)


Resum setmanal:

SETMANA 12 de 28

MESOCICLE ACUMULACIÓ (#01) - MICROCICLE 12 CÀRREGA - 36 mi (57,94 km)
dilluns, 19 de novembre de 2012:
  • sessió gimnàs deltoides
  • 40ʼ estàtica
  • piscina + jacuzzi

dimarts, 20 de novembre de 2012:
  • 6 mi (9,65 km) -> 11,22 km (5:25 min/km i 127 ppm)
Molt cansat i encarcarat. He anat tranquil per no forçar més la màquina. Noto a faltar més descans... Encara tinc agulletes dels tríceps de divendres passat!

dimecres, 21 de novembre de 2012:
  • 3 mi (4,82 km) -> 6,01 km (5:58 min/km i 118 ppm) (descalç per la sorra)
Avui he anat més rapidet que de costum sobre la sorra. He fet els 5 primers quilòmetres a 5:30 min/km i el km final tècnica de carrera (peus al cul, genolls amunt, còrrer de costat, enrera...)

dijous, 22 de novembre de 2012:
  • 7 mi (11,26 km) -> 11,57 km (5:22 min/km i 126 ppm)
Cansat. Costa recuperar. A lʼanada he anat reservant (5:30 min/km en pujada) i a la tornada, tot i ser baixada, he tardat bastant en recuperar (més dʼ1 km a 5:40 min/km). Després he agafat bon ritme (5:05 min/km). Però no mʼagrada gens ni mica aquesta sensació de cansament. Massa quilòmetres acumulats...
Setembre “només” havia de fer 125 km, octubre ja en van ser 195... però el novembre en són 205 i les tirades llargues sense descans el dia anterior... Això és el que, penso, mʼestà matant! Per si de cas dissabte ho faré mooolt tranquil per aguantar diumenge. (Desembre haurien de ser 250 km però havent-hi la Mitja Marató pel mig amb el conseqüent tapering pel mig, en seran alguns menys... Gener 275 km i febrer 290 km afluixant les últimes setmanes!!! Si no volies caldo, té, dues tasses!)

divendres, 23 de novembre de 2012:
  • descans

dissabte, 24 de novembre de 2012:
  • 6 mi (9,65 km) -> 9,81 km (5:32 min/km i 123 ppm)
Amb la calma...

diumenge, 25 de novembre de 2012:
  • 14 mi (22,53 km) -> 22,54 km (5:16 min/km i 126 ppm)
Intentant frenar-me al començament... La idea era fer els primers 10K a 5:30 min/km, els següents 5K a 5:20 min/km i els últims 5K a 5:10 min/km. Al final, sense comptar el primer quilòmetre que era per entrar en calor, ha sortit un ritme bastant constant fins el quilòmetre 17 entre 5:15 i 5:20 min/km, i els últims quilòmetres amb “estranys” altibaixos entre 5:05 i 5:10 min/km. Em notava carregat però còmode al mateix temps. També sʼha de dir que aquest cop el circuit ha estat totalment pla.
Un gel al km 11, un altre al 18 i extra de corticoides al 16.
Ha sortit la millor marca personal en mitja marató (tampoc he fet tants entrenaments que superessin aquesta distància...) dʼ1:50:48 a 5:15 min/km i 127 ppm.

Setmanes anteriors:






“No pain. No gain.”

Etiquetes: ,

diumenge, 18 de novembre del 2012

M-BCNʼ13 11a setmana (de 28)


Resum setmanal:

SETMANA 11 de 28

MESOCICLE ACUMULACIÓ (#01) - MICROCICLE 11 CÀRREGA - 31 mi (49,89 km)
dilluns, 12 de novembre de 2012:
  • sessió gimnàs pit i bíceps
  • 40ʼ estàtica
  • jacuzzi

dimarts, 13 de novembre de 2012:
  • 3 mi (4,82 km) -> descans... massa “petat” per fer res...

dimecres, 14 de novembre de 2012:
  • 6 mi (9,65 km) “con 4 series de 4 minutos de zancada a ritmo de esfuerzo intercalando de 1 a 2 minutos de carrera ligera entre cada serie” -> 11,10 km (5:19 min/km i 138 ppm)
La “feinada” que he tingut per mantenir un ritme inicial més lent de 5:30 min/km... em posava el pilot automàtic i la tendència era tirar als 5:00 min/km tot i ser pujada... Les sèries les he fet a 4:10 - 4:15 min/km amb una lleugera baixada; en pla hagués estat un ritme de 4:30 min/km aprox. Els 2 minuts de recuperació entre sèrie i sèrie també he tingut “feinada” per baixar dels 6:00 min/km entre la primera i la segona; a partir de la segona sèrie la recuperació ja era més “normal” (6:30 i 7:00 min/km). Al final he hagut dʼallargar més dʼun quilòmetre perquè la 4a sèrie no sortia.

dijous, 15 de novembre de 2012:
  • 3 mi (4,82 km) -> 6,01 km (6:22 min/km i 117 ppm) (descalç per la sorra)

divendres, 16 de novembre de 2012:
  • sessió de gimnàs esquean i tríceps
  • 40ʼ estàtica
  • piscina + jacuzzi

dissabte, 17 de novembre de 2012:
  • 7 mi (11,26 km) -> 11,60 km (5:18 min/km i 120 ppm)
Avui he agafat una “pájara” com les que he explicat algun que altre cop. I estic en aquest punt on no sé ben bé de què és: pot ser una lleugera hipoglucèmia immediatament després dʼun pic glucèmic després dʼhaver menjat (dues pomes molt petites i dolces abans de sortir) o pot ser baixada de cortisol. De fet, podrien ser ben bé les dues coses combinades, perquè les sensacions que tinc en la “pájara” són ben curioses: hi ha un moment que el ritme baixa (en aquesta ocasió no ha estat tan important, però sí es nota) i estàs com en un núvol de comfort on no sents res... notes les cames treballar (i la respiració... i tot el cos), però en un mode automàtic, com per inèrcia (aquesta sensació tindria sentit amb la baixada de cortisol, en la que, encara que el cos estigui carregat de carbohidrats, no els pot convertir en energia: el cos té el combustible necessari però no el pot processar). Si aquesta “pájara” es produeix en pujada et quedes clavat. Si passa en baixada, mica en mica et recuperes i tornes a prendre el control del teu cos, tornant a portar un ritme excel·lent (aquesta explicació té sentit amb la hipoglucèmia, on als pocs minuts recuperes els nivells glucèmics normals). Arribarà un dia en que el meu cos i jo ens coneixerem... fins i tot podríem arribar a ser bons amics. ;-)

diumenge, 18 de novembre de 2012:
  • 12 mi (19,31 km) -> 20,06 km (5:31 min/km i 124 ppm)
De “pájara” en “pájara” “y tiro porque me toca”. Cert és que, fins ara, les tirades llargues eren un sol dia a la setmana i es feien amb dos dies de descans pel mig... o un trot suau el dia anterior. I aquesta és la primera setmana que el dia anterior tenia una mitja distància. Cert també és que, segurament, lʼhauria dʼhaver fet molt suau per avui una “portar-ho bé”. El cas és que, ahir com avui, vaig començar fortet per saber fins on aguantava i en els dos dies he agafat una bona “pájara”. I avui he prés 2 gels i 2 extres de corticoides... igual que si no hagués prés res.

Setmanes anteriors:



“Gajes del oficio”:

“No pain. No gain.”

Etiquetes: ,

dissabte, 17 de novembre del 2012

Frases, cites i refranys: sobreviure

“Sobreviure és el nou triomfar.”

[Llegit a Yoriento
(“Reinventant la meva professió” via @digitalmeteo)]
Etiquetes:

Frases, cites i refranys: pseudomedicina

“La medicina no ho cura tot.
La pseudomedicina no cura res.”

[Llegit a Yoriento
en una samarreta de @lagamez (foto via @Naukas_com)]
Etiquetes:

Frases, cites i refranys: estudies o treballes

“– Estudies o treballes?
– Les dues coses: sóc dissenyador gràfic...”

[Llegit al Facebook.]
Etiquetes:

Frases, cites i refranys: democràcia

“La democràcia és la llibertat de poder escollir els nostres propis dictadors.”

[Llegit al Facebook.]
Etiquetes: ,

dilluns, 12 de novembre del 2012

Frases, cites i refranys: Tele5

“Tele5 és com el cap de la Medusa: 
si el mires directament et quedes de pedra...
Lʼúnica manera de sobreviureʼn 
és no mirar-lo directament: 
només a través de referències dʼaltres cadenes, 
en gravació sabent-ne horari o sota demanda per internet... 
a més te nʼestalvies els anuncis.”

[Jo mateix. :DDD]
Etiquetes: ,

diumenge, 11 de novembre del 2012

M-BCNʼ13 10a setmana (de 28)



Anar fent fins passar el Roc de Sant Gaietà. Després molt bon ritme entre els km 7,5 i 15, on he prés els 2 gels i al 15 lʼextra de corticoides. I després de passar el Roc de Sant Gaietà de tornada, aguantant el tipus fins el final. Poca història... Genolls i articulacions dels dits dels peus bastant adolorides. Fa cosa dʼuna setmana que se mʼestà posant lʼungla grossa del peu dret, negra... De moment està morada, com altres ungles que se mʼhi han posat, tot i que al final han quedat en res. A veure aquesta si la salvaré o patiré... No té bona pinta, no.

Resum setmanal:

SETMANA 10 de 28

MESOCICLE ACUMULACIÓ (#01) - MICROCICLE 10 CÀRREGA - 29 mi (46,67 km)
dilluns, 5 de novembre de 2012:
  • sessió gimnàs cames
  • 40ʼ estàtica
  • jacuzzi

dimarts, 6 de novembre de 2012:
  • 4 mi (6,43 km) -> 6,67 km (5:01 min/km i 128 ppm)

dimecres, 7 de novembre de 2012:
  • 2 mi (3,21 km) -> 6,01 km (6:21 min/km i 113 ppm) (descalç per la sorra) 

dijous, 8 de novembre de 2012:
  • 6 mi (9,65 km) -> 10,18 km (5:05 min/km i 137 ppm)

divendres, 9 de novembre de 2012:
  • sessió gimnàs deltoides
  • 40ʼ estàtica
  • piscina + jacuzzi

dissabte, 10 de novembre de 2012:
  • 3 mi (4,82 km) -> 6,11 km (6:29 min/km i 118 ppm) (descalç per la sorra) 

diumenge, 11 de novembre de 2012:
  • 14 mi (22,53 km) -> 22,54 km (5:19 min/km i 138 ppm)


Setmanes anteriors:






“No pain. No gain.”

Etiquetes: ,

dilluns, 5 de novembre del 2012

Frases, cites i refranys: drets

“El fútbol es un negocio.
Los toros, una tortura.
Los gastos del Congreso, un lujo innecesario.
Las pensiones vitalicias, una enorme falta de ética.
La fe es una opción. Pero la Sanidad es un derecho.”

Etiquetes:

diumenge, 4 de novembre del 2012

M-BCNʼ13 9a setmana (de 28)



Dilluns he fet la tirada llarga del dia anterior, diumenge, que no vaig poder fer. En principi he anat bastant tranquil i control·lant sempre molt bé. No esperava fer cap ritme especial, sobretot perquè des de la meitat fins al final mʼha semblat que he baixat el ritme bastant però sense deixar-me anar del tot. Al final però, sorpresa perquè he fet el mateix ritme de fa quinze dies, 5:17 min/km, quan vaig anar “tant bé i tan ràpid” (així mʼho va semblar en aquell moment). La “gràcia” és que he fet el mateix ritme amb molt menys esforç... només cal mirar la mitjana de pulsacions: lʼaltre dia a 142 ppm i ara a 131 ppm. [Gel als km 7 i 15, i 10 mg extra de corticoides al km 15. En el moment dʼestirar mʼhe notat molt encarcarat... no podia doblegar els genolls... però els cuàdriceps i bessons ni els he notat. Sí els dits dels peus... una mica aixafats...]

Com aquesta setmana era de recuperació i només tocaven 4 dies en comptes dels habituals 5, he anat corrent els dies que tocaven dʼentrenament entre setmana per fer-me venir aquest imprevist de diumenge (que he passat a dilluns) i he mogut tota la setmana.

La carrera de diumenge era una mica especial: havia de fer 2 milles calentant, després 10 km “a tota hòstia” (10.000 metros de esfuerzo de prueba a un IEP 5-8, deia literalment lʼentrenament) i finalment 2 milles més de refredament. O sigui... canvi de ritmes... ;-)
Això es veu molt clarament en el gràfic de cardio, però no tant en el ritme primer, perquè el ritme mig ha estat influenciat pels ritmes dʼescalfament i de refredament de principi i final, i després perquè en mig dels 10K tenia un troç de circuit trenca-cames... jo no he afluixat però, i per això el cardio indica que encara que el ritme sembli lent, el treball ha estat correcte... (El ritme dels 10K en pla ha estat sobre els 5:00 min/km i en la zona trenca-cames entre 5:15 i 5:20 min/km.)

Resum setmanal:

SETMANA 9 de 28

MESOCICLE ACUMULACIÓ (#01) - MICROCICLE 9 RECUPERACIÓ - 23,2 mi (37,34 km)
dilluns, 29 dʼoctubre de 2012:
  • descans -> 22,53 km (5:17 min/km i 131 ppm)

dimarts, 30 dʼoctubre de 2012:
  • 5 mi (8,04 km) -> descans

dimecres, 31 dʼoctubre de 2012:
  • 3 mi (4,82 km) -> 8,32 km (5:13 min/km i 156 ppm; ritme correcte, pulsacions mal comptabilitzades pel Garmin Forerunner 310XT) 

dijo8us, 1 de novembre de 2012:
  • 5 mi (8,04 km) -> 6,01 km (6:11 min/km i 124 ppm) (descalç per la sorra)

divendres, 2 de novembre de 2012:
  • -> 8,19 km (5:03 min/km i 133 ppm)

dissabte, 3 de novembre de 2012:
  • sessió gimnàs: esquena + tríceps
  • 40ʼ estàtica
  • piscina

diumenge, 4 de novembre de 2012:
  • 10,2 mi (16,41 km) entrenament específic de 2 milles de calentament, 10 km a tota hòstia i 2 milles de refredament... -> 12,48 km (5:37 min/km i 134 ppm) 


Setmanes anteriors:





“No pain. No gain.”

Etiquetes: ,

M-BCNʼ13 (resum octubre)



Etiquetes: ,

dissabte, 3 de novembre del 2012

Mobilitat pedestre

“Un vianant és la persona que transita a peu 
per les vies i terrenys públics aptes per a la circulació 
(o que condueix a peu un cicle o ciclomotor de dues rodes).”




Dimecres passat vaig haver dʼanar excepcionalment de Sant Salvador a Calafell caminant. Tenia dues opcions: caminar des de Sant Salvador a Coma-ruga (2,5 km) o bé fer-ho fins a Calafell (2,8 km). En els dos casos era per arribar a lʼestació de tren. Es donava la circumstància que el dia escollit hi havia vaga de trens i els serveis mínims eren del 33%... Nom sóc usuari habitual dels serveis ferroviaris i si ja desconeixia els horaris “normals”, per suposat encara menys els horaris de lʼ“estat d'excepció”. Així que em vaig decidir per anar cap a Calafell perquè allà hi havia parada dʼautobús amb destinació Vilanova i la Geltrú que, a fi de comptes, era lʼobjectiu final.

Justament la nit anterior havia plogut i, com és habtiual en aquestes maresmes plenes de construccions pensades per turistes dʼestiu o de cap de setmana que sʼinunden a la que cauen quatre gotes o hi ha llevantada (sort dels tractors que contínuament van movent la sorra perquè no entri lʼaigua del mar als passejos marítims!), la riera de la Bisbal baixava amb aigua. Habitualment sempre està seca, però si plou alguns dies seguits o cau molta aigua de cop, recull tota lʼaigua del Baix Penedès i no deixa de ser la seva sortida natural al mar.

La Policia Municipal, així que cauen quatre gotes, posa tanques perquè cap vehicle pugui creuar la riera. Lʼúnica manera de creuar la zona és anar fins El Vendrell... Evidentment els cotxes sortejen les tanques (però dʼaquesta manera les autoritats ja sʼeximeixen de responsabilitats causats per negligències dels conductors) i atravessen la riera, perfectament encimentada però sense cap pont.

La qüestió és: què ha de fer un vianant per creuar la riera i poder accedir a Calafell venint des de Sant Salvador, com era el meu cas, o a lʼinrevés també? La resposta correcta no la tinc... Jo puc explicar el que vaig fer jo: després de rumiar-mʼho un parell de cops i veient que no tenia cap altra opció, descalçar-me, treureʼm els mitjons, arremangar-me els pantalons fins al genoll i atravessar-la caminant amb les sabates a la mà. Tot sota lʼatenta mirada del policia municipal que acabava de posar les tanques... del tot surrealista!

Aquest dia que vaig fer aquesta intrepidesa no baixava molta aigua. Tot just passava lʼaigua per sobre els turmells i no tenia massa força. Recordo un dia que vaig passar amb la moto i lʼaigua arribava fins a mitja roda... Notava la força de lʼaigua i, tot i passar poc a poc, havia dʼesforçar-me per no cedir. Ara no paro de pensar què hagués passat si hagués hagut de posar un peu a terra... mʼhagués emportat un bon ensurt! Com he dit, aquest dia baixava poca aigua, però caminant tampoc hi havia una altra opció (que no fos demanar a un cotxe que sʼaturés i et portés a lʼaltra banda), perquè anar fins El Vendrell i caminar 10 km (2 hores) per atravessar els ponts per poder fer un recorregut que en línia recta són 2,8 km (25 minuts) no és una opció...

Segle XXI, any 2012. Fins avui cap administració pública ha estat capaç de solventar aquest entrebanc per als vianants, amb el que fins ara no mʼhi havia trobat, en una zona que especialment a lʼestiu sʼomple de turistes a 200 metres dʼun càmping i a 500 metres dʼun hotel de cinc estrelles! Una imatge bastant tercermundista que per altra banda té una fàcil solució amb una simple pasarel·la per a vianants... Tampoc cal encarregar-li el projecte al Calatrava! Em pregunto jo: quant paga lʼhotel Ra dʼIBI?


I tot això a què bé? Doncs a que he vist aquesta imatge escanejada dʼalgun imprés del s. XIX en el que els militars de lʼèpoca acotaven els temps destinats a recòrrer les distàncies, en aquest cas entre Barcelona i Villanueva y Geltrú, com deien no fa tant de temps. Si se seguia la ruta per Begues, per tant per lʼinterior, es tardaven 9 hores. I si sʼhi anava “en línia recta”, per la costa, 10 hores i mitja. Curiós... si més no.

La meva gran pregunta com a conclusió reflexiva de tot aquest escrit és: es pot anar de Vilanova i la Geltrú a Barcelona caminant? I es pot fer “de manera legal” sense haver de trepitjar cap autopista i/o haver de patir el trànsit de les carreteres que farceixen la zona més transitada de tota la Península Ibèrica? És a dir, ¿és possible anar de Vilanova i la Geltrú a Barcelona per camins mínimament transitats i senyalitzats sense perill per la nostra mobilitat terrestre i al mateix temps fer-ho en condicions dignes no havent dʼimprovisar sol·lucions com les de travessar rieres? (Condicions imprescindibles camins o carrers amb acera per a vianants sense haver de transitar per carreteres).

Està clar que almenys la zona del massís del Garraf no és possible seguint “les costes” i sʼhauria de fer travessant el massís per dalt... cosa estranya, perquè si primer hi han hagut camins que finalment sʼhan convertit en carreteres, el camí ral hauria dʼestar garantit... igual que la infraestructura de la via del tren en línia recta... El dubte però, ve saber què passa més enllà. Tot és planer, però a lʼarribar les megàpolis, com sol·lucionen les transicions entre població i població? Sembla possible anar resseguint la costa però arriba un moment que hi ha un aeroport pel mig, un riu bastant caudalós, una zona portuària a la que no és possible accedir a peu pla des de la costa... a primer cop dʼull sembla prou difícil.

Finalment lʼúltima reflexió que faig i deixo a lʼaire és observar, quan et desplaces pels passejos marítims de les nostres costes i canvies dʼuna població a lʼaltra, com canvien no ja només els paviments dʼaquests passejos, sinó fins i tot els traçats... fins al punt que en alguns llocs no hi ha continuïtat possible. Per garantir la “passejada” aquesta continuïtat el vianant ha dʼimprovisar sortejant diversos obstacles... Exemples? Realment cal?: quan acaba Vilanova i la Geltrú (Ibersol... rebatejat com Prat de Vilanova) i comença Cubelles, quan acaba Cubelles i comença Cunit, quan acaba Coma-ruga (Masia Blanca) no hi ha opció de continuar pel passeig Marítim i fins el Roc de Sant Gaietà no és possible, i si continuem més avall encara podem donar gràcies que hi han zones naturals protegides (que val la pena visitar i recomano, que no coneixia fins fa poc) i hi ha excusa, però és tot més del mateix...

Només cal ampliar el Google Maps en les zones on acaba una població i en comença una altra. Visca el poble sobirà i “cada maestrillo con su librillo”! Aquí amb lʼúnic que es van posar dʼacord va ser per posar la via del tren que és més o menys recta i paral·lela a la costa... ;-)
Etiquetes: ,

dijous, 1 de novembre del 2012

I ara... el motor dʼarrancada... :(

En lʼúltima revisió li vaig comentar al mecànic que hi havia dies que em fallava lʼarrancada: sʼencenien les llums, feia el test previ i en el moment de donar-li a lʼarrancada fallava; ho tornava a provar i funcionava. Em va dir que era la bateria que estava dient adèu. La va canviar i, efectivament, estava en les últimes: estava lleugerament inflada després de 7 anys...

Però no era això, company, no era això... :(
Que li tocava canviar també? No direm pas que no. Si no sʼhagués canviat ara, en pocs mesos lʼhagués hagut de canviar sí o sí...

Diumenge, tornant a casa, al peatge de lʼautopista de Cubelles, seʼm va calar la moto i al tornar-la a engegar va dir prou! I efectivament era el motor dʼarrancada com vaig saber després.

O sigui que trucadeta a lʼasseguradora perquè em cobrís lʼassistència en viatge i moto a la central del sevei de grues (era diumenge i el taller estava tancat). Història a part va ser el tornar a casa que en teoria mʼhi havia de portar un taxi, perquè així ho cobria lʼassegurança, que va tardar gairebé una hora en arribar per no res...

Vaig avisar al de la grua que dilluns al matí el taller estava tancat, però van pendre nota del telèfon del taller que estava a la matrícula per confirmar lʼentrega i em vaig quedar tranquil. Dilluns per la tarda truco al taller per saber què era el que tenia la moto (en un moment donat vaig arribar a pensar fins i tot que no fos falta de carburant...) i els del taller em diuen que no havia entrat... Truco a les grues i em diuen que lʼhavien portat directament pel matí però com estava tancat se la van tornar a endur... que la tornaran a portar lʼendemà. Lʼendemà truco al taller i em diuen que és el motor dʼarrancada, que ja han demanat la peça i que dimecres la tindran. Dimecres truco al migdia i ja està la reparació feta. La recullo per la tarda. Total: 3 dies sense moto (again).

Al final 135 €!!! Un motor dʼarrancada nou són 600 €, però “només” han canviat escombretes...:
  • escombretes: 30,15 €
  • suport plat escombretes: 38,90 €
  • molla fixació escombreta: 4,54 €
  • mà dʼobra: 38,00 €
  • puto IVA: 23,43 €
TOTAL de la “broma” 135,02 €


Comptaquilòmetres: 73.608 km

Les últimes revisions:
Etiquetes:
Subscriure's a: Missatges (Atom)
 

social-tel
social-tel
social-tel

2004-24, web 7.0

Creative Commons 4.0 Ricard Vilanova