La cosa ha anat molt més que bé...
;-)
El despertador a les 07:50. Esmorzar (el de sempre: torrades amb margarina i melmelada, cafè i un plàtan dʼextra) i medicació, el primer de tot a les 08:00. Una “ginyadeta” forçada per si de cas i la bossa preparada a les 08:30. Sortint amb la moto a les 08:45. A les 09:05 a Vilanova i a recollir el dorsal i el xip. A les 09:30 canviat, amb el dorsal i el xip posats, i escalfant i estirant. Una pixadeta per si de cas també, per anar més lleugers. A les 09:50 cap la línia de sortida. Lʼescalfament amb màniga llarga, però el dia era ideal i el sol estava a punt de sortir definitivament per quedar-sʼhi tot el matí, així que a còrrer en màniga curta. La sortida a les 10:00 en punt.
Les meves expectatives eren còrrer entre 5:05 i 5:10 min/km. Però un dels entrenaments deia que ho podia fer a 5:03 min/km (també cal dir que hi havia un càlcul sobre la capacitat aeròbica màxima –la
VAM– que em deia que ho podia fer a 4:51 min/km, però tenint en compte que els 10K els vaig fer a 4:54 min/km sabia que era ciència ficció). Així que sobre el paper havia plantejat dividir la carrera en tres parts, més o menys de 7 quilòmetres cadascun. En la primera part tenia previst portar un ritme de 5:05 min/km, en la segona 5:00 min/km i la tercera de 4:55 min/km. Si realment la cosa anava bé podia permetreʼm el luxe de baixar en aquesta última part a 4:50 o 4:45 min/km.
Però la veritat és que tot ha sortit més bé de lʼesperat, i després dʼuns metres utilitzant el 4 carrils de la ronda Ibèrica, els 1300 corredors hem hagut dʼencabir-nos en només 2 carrils... així que aquest primer quilòmetre, tot i que no hi ha hagut ni una trepitjada ni empenta, he hagut de contenir-me. Però mirant el temps anava més que bé: 4:57 min/km.
Després, amb una lleugera pendent de baixada he anat agafant el ritme bo però, tot i que de pulsacions i respiració anava molt bé, em semblava que 4:47 min/km era massa ràpid. Així que, en diverses ocasions, he intentat baixar el ritme... però no sé si eren els desnivells o el mateix estrés de carrera que, en comptes dʼanar afluixant el ritme, aquest sʼha anat augmentant a 4:45 (4:48 en pujada...).
Anava una mica acollonit pensant en que després tindria alguna “pájara” com la que he tingut en algun entrenament, però realment les sensacions eren molt bones.
Els primers 7 quilòmetres he anat realment volant i això que hi havien lleugeres pujades i baixades... En els segons 7 quilòmetres que eren totalment plans he mantingut bastant bé el ritme. Per si de cas mʼhe prés un gel al quilòmetre 9. Ha estat un moment en que he pogut veure gent que anava en grup mantenint ritme per aconseguir una determinada marca i anava molt bé. És més, he observat que en pujades adelantava més que no pas en baixades... Però més enllà de la meitat, encara al passeig Marítim a punt de pujar rambla amunt, he observat que les pulsacions pujaven massa i he tornat a patir per si “petava”. Però sembla que finalment mʼhe anat autoregulant i he aguantat bé.
Els últims 7 quilòmetres ja han costat més, entre altres coses perquè hi havien uns “tobogans” –com ha observat un corredor a un altre que anava de tornada– bastant importants en la carretera de Cubelles amb els que no hi havia comptat... almenys tant exigents. I a més aquí començava a anar una mica encarcarat... Un altre gel al quilòmetre 14. I també un extra de corticoides al 15... Per cert, aigua als quilòmetres 5, 10 i 15 (al 20 hi havia suc de taronja en vas però he passat dʼagafar-ne perquè per veure hauria dʼhaver-me aturat i era un líquid diferent de lʼaigua que no estava preparat per veure... i en començament de pujada...) dels que he begut un glopet en cadascun. Abans de baixar a travessar Vilanova les pulsacions ja estaven gairebé a 160 ppm i això només volia dir
bloqueig. He travessat Vilanova bastant
zombie i la pujada de la rambla Sant Jordi –amb la que ja comptava– mʼha maxacat bastant. Semblava que en aquests quilòmetres finals tothom em passava més fresc que una rosa. Després en la recta final ja no tenia forces ni per canviar el ritme... ni canviar lʼactitud de còrrer cansat i ofegat.
Però al final, el temps estratosfèric:
1:43:52
i ritme de llegenda:
4:53 min/km
I això que el meu GPS diu que he fet
163 metres de més: 21,26 km en comptes dels 21,097 km “oficialitzats”.
No només he fet marca personal en aquesta distància (tenia alguna marca oficiosa en entrenaments) sinó que, a més, he fet els primers
10K en 47:38 (tenia 49:00 des de lʼ01/06/12) i
5K en 23:46 (tenia 24:35 des del 14/04/12). Ja dic, he anat volant, especialment al principi. I al final, encara que anava mort, he aguantat bastant bé en els límits dʼun bon ritme.
En la classificació provisional mʼhan donat el lloc 594 i un temps 1:44:27 (des de la sortida, però no des que he passat per lʼalfombreta de sortida...). En qualsevol cas, es miri com es miri, per sota dʼ1:45:00 el que suposa un excel·lent test per conèixer sensacions en carrera dels entrenaments que estic fent per
arribar al 17 de març com un toro.
Així doncs i resumint, al final he fet un temps arribant a les màximes expectatives calculades per la meva velocitat aeròbica màxima (VAM).
Com vaig comentar en lʼentrada quan vaig fer la prova de la VAM, podia còrrer una
mitja marató a 01:42:23 en un ritme de
4:51 min/km (ho he fet en
01:43:53 a
4:53 min/km... una mica més hi ho clavo). I si seguim les bones sensacions podríem esperar, en el millor dels casos fer la
marató en 03:49:00 a 5:25 min/km, tot i que, recordo, els principals objectius són en aquest ordre:
- arribar al dia sense lesions
- acabar la marató
- intentar baixar de les 4 hores
I les diferents alternatives i opcions són aquestes:
- el ritme per baixar de les 4 hores són 5:41 min/km
- un ritme “rodó” seria 5:30 min/km amb el que sortiria un temps final de 03:52:04
- i finalment la màxima opció segons VAM 03:49:00 a 5:25 min/km.
“No pain. No gain.”
