Direcció:
David Carson
Guió:
Ronald D. Moore,
Brannon Braga,
Rick Berman
Actors:
Patrick Stewart,
Jonathan Frakes,
Brent Spiner,
Michael Dorn,
Gates McFadden,
Marina Sirtis,
William Shatner
[510]
Un pèl enrevesada…
L’ascendit almirall Kirk, conjuntament amb Scotty i Checov, estan en un vol de prova en la inauguració d’una nova nau de la Federació (l’Enterprise-B després que l’Entreprise “original/renovada” fos destruïda al final de la IIIa part, i l’Enterprise-A molt malmesa al final de la VIa part) quan reben un missatge d’auxili de dues naus atrapades en una distorsió energètica que transporten refugiats. Quan arriben una nau, la klingon, explota i l’altra està a punt. Salven els refugiats de l’altre nau (entre ells Guinan i un personatge amb el cabell blanc) però queden atrapats en la distorsió. Intenten sortir-ne, però la nova nau encara està en proves i no té els recursos necessaris. Just en l’últim moment una argúcia del capità Kirk els salva, però ell és donat per mort.
Setanta vuit anys més tard, la USS Enterprise NCC-1701D amb Picard, Number One, Data, Geordi, Worf, la doctora Crusher i la consellera Troi (els personatges de la sèrie Star Trek: The Next Generation) reben un missatge d’auxili d’una estació científica que ha estat atacada i en queden pocs supervivents, entre ells el doctor Soran (el personatge del cabell blanc de fa 78 anys) que estava fent un experiment. Geordi i Data descobreixen una sala amagada dins l’estació, just en el moment en que el doctor Soran els ataca. En el seu experiment, Soran fa esclatar una estrella des de l’estació i Data, que està provant el xip emocional, no pot fer res enmig d’un atac de pànic. Geordi és segrestat pel doctor Soran i són transportats a una nau klingon que els estava esperant amagada. Just quan l’ona expansiva estava a punt de destruir l’estació, Data és rescatat a l’Enterprise i dedueixen, pels experiments realitzats i la informació que els dóna Guinan, el lloc on es dirigeixen els klingon i el doctor Soran.
Mentrestant, Soran ha modificat el visor de Geordi i és transportat a la superfície del planeta on volia arribar i la nau klingon, en inferioritat tàctica davant l’Enterprise, negocia l’alliberament de Geordi per fer temps. En l’intercanvi d’ostatges Geordi torna a l’Enterprise a canvi que Picard es transporti a la superfície del planeta on està Soran. Des de la nau klingon veuen el mateix que veu Geordi, poden saber la freqüència dels escuts de l’Enterprise i l’ataquen deixant-la indefensa, fins que un recurs d’última hora de Data activa el sistema d’ocultació de la nau klingon, la deixen sense escuts i la destrueixen. Massa tard per l’Enterprise, perquè el nucli warp s’ha sobreescalfat i, en un últim intent de salvar la nau, el plat se separa de la resta de la nau que explota i l’ona expansiva els empeny cap la superfície del planeta on xoquen contra el terra, però sans i estalvi.
Soran utilitza l’arma i fa esclatar el sol del sistema solar on es troba per aconseguir variar el traçat de l’ona energètica i entrar al Nexus, un lloc on no passa el temps i poder estar amb els seus familiars morts. L’explosió del sol arrasa el planeta i les restes de l’Enterprise. Mentrestant Soran i el capità Picard han entrat al Nexus i Picard busca ajuda en algú que fa molts anys també hi va quedar atrapat. El capità/almirall Kirk. Després de fer-li veure que el Nexus és irreal, Kirk ajuda a Picard a detenir Soran just en el moment abans de fer esclatar el sol. Tornen en el temps, i mentre Kirk lluita contra Soran, Picard autodestrueix l’arma. En la lluita final però, Kirk és mort. Definitivament… ;-)
Tres naus de la flota venen en rescat dels supervivents de l’Enterprise-D, totalment destruïda, i tornen a casa.
Doncs sí, una mica complicada la trama de la pel·lícula. També és veritat que només l’he pogut anar veient a trossos i hi ha coses que se m’han escapat a la primera, per la qual cosa he hagut de repasar moments claus per entendre la història. El que és segur és que, quan la vaig veure la primera vegada –i les següents si l’he tornada a veure– no la vaig entendre. Sí el principal, però no el perquè de cada cosa.
És la primera pel·lícula amb els nous personatges
Picard,
Riker,
Data,
Geordi,
Worf,
Beverly i
Troi de la sèrie
Star Trek: The Next Generation (1987-94) i continuació d’aquesta. I per tal de fer oficial el lliurament de relleu pel que fa a pel·lícules, surten els personatges de la sèrie original (1966-69) i de les 6 primeres pel·lícules (
Kirk,
Spock,
McCoy…). Concretament
Spock no surt; només
Kirk,
Scotty i
Sulu (
Uhura tampoc), però ja s’entén el que volia dir…
En el moment que es va rodar i estrenar aquesta pel·lícula (1994) acabaven d’emetre per televisió les 7 temporades de la sèrie
Star Trek: The Next Generation (1987-94). Solapadament, també van començar a emetre una nova sèrie,
Star Trek: Deep Space Nine (1992-99), però aquesta pel·lícula presenta els personatges televisius d’
Star Trek: The Next Generation (
Picard,
Riker,
Data…) introduint-los amb els personatges de la sèrie original (1966-69) i les 6 primeres pel·lícules (
Kirk,
Spock,
McCoy…). Aquesta és la 7a pel·lícula, però aquesta i les següents no portaran número.
Tot i que feia bastant que s’havia acabat la sèrie original (1966-69), durant la dècada dels ’80 (1979-86) ja havien fet les 4 primeres parts de les pel·lícules, i justament mentre per televisió anaven fent la sèrie amb aquests nous personatges (
Star Trek: The Next Generation), encara van fer les parts 4a, 5a i 6a amb els personatges originals. Ara que ja havien acabat les 7 temporades d’
Star Trek: The Next Generation (1987-94) i entre la 2a i 3a temporada d’
Star Trek: Deep Space Nine (1992-99) és quan s’estrena aquesta 7a part de les pel·lícules.
APUNTS: La pel·lícula té dues parts, una en la que apareixen els personatges de la sèrie original (1966-69) i de les 6 primeres pel·lícules (1979-91), i una altra en la que surten els personatges d’
Star Trek: The Next Generation (1987-94). Els títols de crèdit comencen justament amb la inauguració d’una nova nau: la
USS Enterprise NCC-1701-B. Els personatges només hi són a la nau en qualitat de convidats i al final d’aquesta primera part el resquitlló d’una ona electromagnètica s’emporta el
capità Kirk i el donen per mort. En realitat ha estat transportat a un llimb temporal anomenat Nexus, excusa per retrobar els dos capitans –
Kirk i
Picard– separats amb 100 anys de diferència per lluitar conjuntament contra el dolent de la pel·lícula.
En la segona part utilitzen la
USS Enterprise 1701-D que és la que ja apareix a mode de presentació de ”com funciona una nau” en el primer capítol de la sèrie
Star Trek: The Next Generation (1987-94). És una nau totalment nova perquè les aventures de la sèrie original (1966-69) i les 6 primeres pel·lícules estan ambientades en la segona meitat del
segle XXIII (2266-69) i, en canvi,
Star Trek: The Next Generation (1987-94) i aquesta pel·lícula corresponen a la segona meitat del
segle XXIV (2364-70). Al final de la pel·lícula la nau és destruïda per parts: la part del motor és destruïda a l’espai per una explosió del motor després d’un atac Klingon i la part del plateret després de xocar contra el planeta –dos cops
;-)–.
Una altra cosa curiosa que he trobat:
Worf és un personatge “principal” a la sèrie
Star Trek: The Next Generation (1987-94) i òbviament en aquesta pel·lícula. És un Klingon, però apareix per primera vegada en el judici que li fan al capità Kirk a la 6a i última pel·lícula dels personatges originals a
Star Trek VI: The Undiscovered Country (1991). Què carai hi pinta aquí si hi han 100 anys de diferència? Espero descobrir-ho dins les 7 temporades de
Star Trek: The Next Generation (1987-94)…
IMDb (6,6):
“El capità Picard amb l’ajut del –suposadament mort– capità Kirk han d’aturar a un boig disposat a assassinar a escala planetària per entrar en una cinta d’energia.”
“Space: the final frontier. 
