Bloc personal,

dissabte, 29 de gener del 2011

Somnis recurrents

L'altre dia estava veient el Buenafuente i estaven entrevistant José Luis Gil (el president de la comunitat de veïns d'Aquí no hay quien viva i La que se avecina) i Kira Miró. Van preguntar pels somnis recurrents i va saltar la Kira Miró explicant que sovint somnia que ha de sortir a l'escenari despullada (quan el guió no ho exigeix) i el Buenafuente va ser ràpid quan va comentar que aquest, de fet, era el somni de la majoria d'espanyols... ji, ji, ji, ja, ja, ja...

Però el més curiós van ser els somnis recurrents del José Luis Gil que va explicar que sovint somnia que ha de tornar a fer la mili. Deia, imagina't dos anys allà perduts un altre cop fent la mili... I l'altra cosa que també somnia de vegades és que ha de sortir en un escenari i no sap què ha de fer, ni li ho han explicat.

És curiós perquè són dels dos somnis que tinc bastant sovint al llarg dels anys. Un és que haig de tornar a fer la mili... i em penso que és perquè després del molt patiment que vaig tenir-hi, quan per fi es va acabar i et donaven la cartilla, t'explicaven que, de fet, estaves a disposició per quan et cridessin... alguna cosa així com que estava mobilitzat i que si passés alguna cosa (alguna guerra o causa de força major) hauria d'anar a Gavà que era el meu destí... I això, em penso, se'm va quedar gravat ben profundament: sempre a disposició de l'exèrcit.

I també el segon somni és que de vegades haig d'anar a tocar a algun lloc amb l'Orquestra Ébano i arribo al lloc i no sé què haig de tocar ni quan fer-ho... i no paro de donar voltes amunt i avall, sempre disposat a col·laborar però sense saber què fer... Sóc conscient que fa tant de temps que no toquem que no sé si sense haver assajat sortirà alguna cosa.

Coincidències de la vida... de somnis recurrents i d'angoixes... no resoltes? Pot ser.

divendres, 28 de gener del 2011

Bossanova i la Geltrú - Raspall, Rossi, Steimberg & Warburton

Des del 24/01/11 a la iTunesStore és disponible el nou disc de l'Elisabet Raspall (i l'Anna Rossi, Tom Warburton i Mario Steimberg). Es diu Bossanova i la Geltrú i està disponible a un preu de 9,90€.

Aquest disc el vaig sentir en directe el 19/10/10 al Jamboree i em va semblar molt interessant com la resta de treballs de la Raspall. En el directe potser em va agradar més en el seu dia Plujazz, però al final aquest últim potser segueix més l'estil Raspall dels anteriors i és, com la resta, per escoltar una i una altra vegada.

Els músics, els comentats:
  • Ana Rossi veu,
  • Elisabet Raspall piano,
  • Tom Warburton contrabaix i
  • Mariano Steimberg bateria.

Els temes del disc:
  1. Chovendo Na Roseira (3:32)
  2. Qui S'ha Begut la Lluna? (5:51)
  3. É Com Esse Que Eu Vou (7:45)
  4. Desencís (4:28)
  5. Modinha (5:10)
  6. Sorra i Escuma (4:13)
  7. Dinorah Dinorah (4:20)
  8. Baião de Quatro Toques (3:19)
  9. Tardor (4:40)
  10. O Grande Amor (5:12)

De Lila (1999) em va agradar moltíssim Qui s'ha begut la lluna?, que no em canso mai d'escoltar també una i una altra vegada. Em fa sentir coses... I en aquest nou disc hi ha la versió amb lletra: "la cirereta del pastís".

De Triangles (1996) hi havia Sorra i escuma com a peça destacada. A més, l'altre dia per la tele, en un programa de Comunicàlia per les televisions locals, Un tal Jaç, que és la versió "multimèdia" (per dir-ho d'alguna manera) de la revista Jaç del grup Enderrock, van interpretar aquest tema gravat al Jamboree...

Desencís m'agrada també moltíssim. Per un moment em pensava que també era la versió amb lletra d'algun tema de Plujazz...

dijous, 27 de gener del 2011

Les pastilles Juanola...

"Les pastilles Juanola aixequen la titola."

Aquest era el "santo y seña" en un cap de setmana d'excursió amb la Talaia quan, em sembla, vam quedar-nos a dormir a Casa d'Arro. 7 anyets potser...

Recordo també que em vaig un trobar un rat-penat mig endormiscat o mig mort en una pedra i, amb molta curiositat, el vaig posar dins un pot de vidre i me'l vaig emportar. No sé si va arribar a casa...

dilluns, 24 de gener del 2011

Al gimnàs (3x15)

Fa un mes i mig, a mitjans de desembre 2010, em vaig apuntar al VilarencAqua. Després d’alguns problemes de peristiosis tibial a la cama esquerra per voler començar a còrrer pel meu compte... i havent superat el període de recuperació, he optat per apuntar-me a un gimnàs “com cal” amb sala de fitness, classes dirigides, piscines, spa interior i exterior, saunes...

Aquest primer mes m’he dedicat a “anar pel meu compte” per agafar un mínim de fons i poder començar a treballar com cal. He anat fent 20 minuts de bicicleta, 20 minuts de cinta i després una bona estona de piscina. I ara que ja he agafat el ritme li he demanat al Martín, el monitor que està l’hora que hi vaig jo, que em faci alguna taula d’exercicis.

Primer ha omplert una fulla amb els objectius a aconseguir i després m’ha passat la primera taula.



diumenge, 23 de gener del 2011

humans.txt

Interessant aquesta proposta d'un grup de barcelonins (5), un sevillà i un madrileny que proposen la creació d'un fitxer de texte, similar al robots.txt, a l'arrel del lloc web per tal de conèixer l'autoria dels llocs webs de manera no intrusiva amb el codi i sense "violentar"els propietaris del lloc.

dissabte, 22 de gener del 2011

Abans i després

ABANSDESPRÉS

Fent-me el boig...

Fa temps que no dic res però és que fa temps que estic en aturada total. Des de juliol-agost que vaig parar, he intentat en diferentes ocasions tornar-hi però sembla que no hi ha manera...

Fins i tot he de dir que, tot i que els mesos de setembre i octubre van ser prolífics en concerts que em podien interessar, no ho va ser així meitat de novembre i desembre; en canvi gener i febrer em vaig anotar gran quantitat de concerts molt interessant... doncs tampoc hi he anat, en aquesta ocasió per un altre motiu, però en el fons el motiu real és una certa desafecció i fluixesa.

Si hi torno ho faré saber.

dimecres, 19 de gener del 2011

Preocupacions...

Contexte: gimnàs; dos homes de 50-55 anys caminant sobre la cinta i parlant de les "coses de la vida"...

- ¿Has visto lo de Australia? Increíble, ¿no?
- Pues a mi, ¿sabes que es lo que me da más miedo? Pues eso que han dicho que la Tierra está inclinada... ¿Tú has visto lo que le pasa a un globo con le dejas escapar el aire? Prrrrrrr... Pues eso.

Es veu que per la tele van comentar el desplaçament dels pols magnètics... No se'm va escapar el riure de ben poc.

dilluns, 17 de gener del 2011

Gent responsable

Amb 12 ó 13 anys, a punt d'acabar l'EGB i sent el "fill del mestre" n'hi havia més d'un que em tenia en el punt de mira. Sembla que per mi tot eren flors i violes i per la resta el meu pare els putejava... als qui tenia d'alumnes

Recordo com si fós ahir mateix que un nano de l'últim curs, més gran que jo, em va agafar entre ell i un altre que ara no recordo pas qui era, al carreró que hi havia entre la tanca i el vestidor a l'hora del pati. Em va agafar pel coll i va començar a donar-me patades a la canyella perquè el meu pare l'havia suspès en un examen. Em va fer molt de mal, però no tant com un altre dia que, suposadament jugant en un partit de futbol, em va fer una entrada tipus karateka quan ni tan sols tenia la pilota a l'alçada de l'espatlla esquerra. Allò sí que va fer mal... I era la mateixa persona. Impunitat total!

Aquesta persona, de gran, l'he vist amb la seva dona i els seus fills, bon pare de famíllia i fa no gaire anys el vaig veure per la tele local que era el president d'una associació de veïns de la ciutat.

dissabte, 15 de gener del 2011

Calendaris eròtics

Amb 10 anys teníem un professor de família catòlica convençuda que ens explicava que masturbar-se faria que en el moment de tenir fills sortissin subnormals. Tal qual. (Can Culapi era escola religiosa; només érem nois; any 1975 aprox.)

Un bon dia va demanar a tothom que portés un calendari de "noies" a la butxaca que l'ensenyés. En van sortir entre 5 i 10 (d'una classe de més de 40), alguns molt suggeridors. Jo també en portava un, però no el vaig treure ni ensenyar. Sé que els va confiscar tots...

L'endemà la meva mare em va explicar que el vespre anterior, en el sopar que va tenir amb el meu mestre (el meu pare era mestre i tenia bones relacions amb altres mestres, entre ells aquest del que parlo i la seva dona que també havia estat mestra meva... de més petit) va explicar que en la classe del dia anterior va demanar que treiessin els calendaris "porno" a tots aquells que el duessin i que jo era un d'ells.

Evidentment era MENTIDA. El portava però en cap moment el vaig treure i per tant no hi ha cap constància fefaent de que me la pelés amb un calendari d'aquells. He dit!

dijous, 13 de gener del 2011

Violència gratuïta

Diuen que sóc una persona tranquila. No només és que ho diguin sinó que sóc extremadament calmat i és molt difícil treure'm de polleguera. I arribat aquest punt mai reacciono amb violència.

Però de petit, potser amb 8, 9 ó 10 anys, hi havia un nen a l'escola (que recordo van haver d'expulsar de cole a l'últim curs, em sembla...) que em feia la vida impossible i m'estava sempre buscant les pesigolles. Un dia, sortint de la classe i baixant les escales "en formació" com era preceptiu en aquella època, no vaig poder més i la vaig donar un cop de puny a l'estòmac amb totes les meves forces.

No recordo què va passar després... havíem de baixar les escales en silenci i el seu "uff" de dolor es va fer notar... Potser recordo que algú ens va demanar silenci, però no recordo si van haver-hi conseqüències.

Anteriorment a aquest fet puntual sé que li feia bastant la punyeta al meu germà perquè com jo era el gran l'havia d'acompanyar a tot arreu... i això em feia bastanta ràbia... no sé per què. El cas és que en comptes d'acompanyar-me, em seguia i, amb la meva gens justificada ràbia, recordo que un dia li vaig arribar a fer mal... Suposo que n'hi debien haver més d'aquests dies, però només recordo aquest en particular.

dimarts, 11 de gener del 2011

Invisible

Quan tenia 12 anys (calculo aproximadament, doncs no ho recordo pas) en un entrenament d'atletisme vam fer un partit de handbol. Saltant per recuperar la pilota dins l'àrea contrària, vaig donar-li una empenta a la pilota amb el puny amb tant mala fortuna que em van endevinar les intencions i me la van bloquejar... la pilota i el puny. Resultat: canell trencat.

L'endemà pel matí, com encara em feia mal, el pare em va portar al metge que em va enguixar el braç directament. Sortint del metge vam tornar al cole. El meu pare era mestre i els altres mestres ja estaven avisats del per què no havia arribat encara.

Jo vaig entrar a la classe amb el meu braç recent enguixat i no vaig dir ni asse ni bèstia. Vaig entrar i em vaig asseure al meu seient. Estava clar que el mestre, el Ramon (de matemàtiques), ja sabia perquè arribava tard i a més amb el oh! general de la classe al veure'm amb el braç enguixat no podia portar lloc a dubtes, però com a mínim podia haver dit "hola" a l'entrar. Evidentment m'ho van fer notar.

No sé si ja abans era així, però el que està clar és que des de llavors m'agrada remarcar la meva personalitat invisible.

dijous, 6 de gener del 2011

"Donde dije digo, digo Diego"

Doncs sí. Tot i que vaig escriure una última anotació al bloc PÚBLICA (a la vista de tothom), ara m'ho he pensat millor i torno a fer visible el bloc, però no el lligaré a Facebook que és on més lectura tenia i, de moment, només aquest bloc. Suposo doncs, que només el llegiran els subscriptors dels feeds.

6 subscriptors em diu Feedburner que tinc. Tu ets un d'ells? Doncs diga-m'ho que no sé qui em llegeix i qui no... ;-)

Salut.

diumenge, 2 de gener del 2011

La primera mentida de la història ;-)



- Ell t'ha escollit, la part mare, del Messies redemptor. De tes virginals entranyes neixerà un infant hermós. L'únic fill de Déu, el Pare, que vindrà a redimir el món.
- Més, com serà arcàngel sant, si jo no conec varó.
- Sobre teu, l'Esperit Sant davallarà gloriós i concebiràs, oh verge, per virtut del Creador. El fruit Sant que de tu neixi serà dit fill de Sió.
- Faci-se'n les vostres paraules si així l'Altíssim així ho vol.
- Lloada sia per sempre la voluntat del Senyor.

dissabte, 1 de gener del 2011

eDarling

L'altre dia llegia una entrada que parlava de la gran quantitat d'usuaris d'aquest tipus de serveis d'aparellament. Em sembla recordar que només als EE.UU. n'hi havia 40.000.000 i que estava creixent de manera bestial. Aquí potser en són menys però en poc temps es multiplicarà, segurament de la manera que ho ha fet Facebook... Parlaven de nous algoritmes de creuaments per trobar parelles que estaven aplicant en les últimes setmanes com la clau de l'èxit.

Això em va fer recordar la pel·lícula que explicava el naixement de Facebook on, en un moment donat, un dels seus creadors, com en aquell moment no tenia paper amà, escrivia una fòrmula en un vidre. Aquell és l'algoritme que encara avui en dia fa servir Facebook i al que li deu el seu gran creixement. The Social Network (2010) resa a la caràtula de la pel·lícula "no pots fer 500 milions d'amics sense tenir uns pocs enemics". És una pel·lícula que no mata però està bé per conèixer una mica d'història contemporània... "La història del primer bilionari menor de 20 anys" que sempre crida més l'atenció... ;-)

En la meva constant tasca d'investigació ;-), el dia de Nadal em vaig donar d'alta a eDarling, per la qual cosa vaig haver de suportar, mai millor dit, haver de respondre unes 400 preguntes la majoria de caràcter personal. Amb això el que fan és senzillament una "foto" del teu perfil psicològic i, com he comentat abans, a partir de determinats algoritmes de compatibilitat "et busquen" la millor parella...

No entraré a comentar la conveniència del negoci ni la importància que tindrà aquest portal en concret o altres de similars en els propers anys, ni tampoc la gran quantitat de missatges de "proposicions" que he arribat a tenir en només una setmana, ni tampoc el moviment de diners que aquest tipus de negoci suposa; era difícil d'entendre-ho en els inicis de Facebook... només cal veure la pel·lícula.

Però en canvi sí "copio i enganxo" el texte del meu resultat psicològic perquè avui, primer dia de l'any, em dono de baixa... ho havia de conèixer i ara ja sé el què és.


¿Cómo se ha realizado el análisis del Test de Compatibilidad?

 Hemos analizado las dimensiones claves de su personalidad y en las siguientes páginas le presentamos las conclusiones. Descubra cómo se comporta en las diferentes áreas de su vida diaria y cuáles son sus habilidades sociales más destacables.

En las cinco páginas siguientes detallamos de forma concisa los resultados de su test para las principales dimensiones de la personalidad así como una evaluación personalizada sobre sus pruebas de compatibilidad.

Simplemente haga clic sobre "Sus resultados" para ver el análisis de su Test de Compatibilidad en cada una de las dimensiones analizadas.

1.- La dimensión Responsabilidad representa:

Comienza un nuevo día de trabajo. Ya ha desayunado, se ha vestido y está listo para empezar el día. ¿Cómo se prepara para afrontar las tareas que tiene por delante? Algunas personas prefieren hacer un plan de todo lo que tienen que hacer y ordenarlo por orden de prioridad estableciendo lo que deben hacer y cuándo. Otros prefieren una rutina menos estricta, abordan las tareas diarias con la dosis justa de imaginación y organización y siempre están dispuestos a improvisar con el fin de satisfacer su creatividad y diversión. ¿Entonces cómo se las apaña con la organización? ¿Sigue usted una disciplinada metodología para conseguir su meta o decide de forma espontánea qué camino seguir?

La siguiente sección describe su manera de afrontar las tareas diarias o trabajos y refleja cómo de flexible y detallista es para ello.

Los resultados del Test resumidos en pocas palabras:
Usted aporta generalmente un admirable valor de perseverancia y rectitud al desempeño de sus tareas, ya sean de carácter privado o profesional. De ahí que resuelva sus asuntos con autodisciplina y cuidado. Tiene una fuerte capacidad de organización, que tanto en el trabajo como en la vida cotidiana le hace todo más fácil. Una vez que se ha establecido una meta, usted trabaja de forma intensa para conseguir un éxito duradero. Tan pronto como ha decidido dedicarse a una cosa, su fuerte y motivada capacidad de trabajo solamente se puede ver interrumpida por excepcionales razones. En tales casos, se permite una dosis de flexibilidad para interrumpir su labor cuando considera que es necesario, establecer nuevas prioridades tras una adecuada reflexión y, a continuación, dedicarse de nuevo a sus tareas de forma sistemática y precisa. Su entorno le conoce y respeta por ser una persona de confianza y responsable, que posee un alto grado de compromiso, sin perder por ello nunca el sentido de las cosas.

2.- La dimensión Amabilidad representa:

Esta parte del perfil describe la forma de relacionarse con los demás. El modo en que transmitimos nuestras creencias, sentimientos e ideas, determinado todo ello por nuestra educación, cultura o sencillamente si nos hemos levantado con buen pie ese día o lo que nos ha pasado de camino al trabajo. Muchas personas son muy consideradas y no tienen ningún problema en abandonar sus propios intereses por ayudar a los demás. Otros piensan que cada uno es responsable de sí mismo, las personas de este tipo suelen tener una fuerte personalidad y un gran sentido de la independencia. Son de la opinión de que la mejor manera de ayudar a los demás es cuando estas mismas personas reaccionan y resuelven sus problemas por sí solas.

En el siguiente apartado se describe la manera en la que colabora y se relaciona con otras personas. Se detalla si es usted una persona independiente que prefiere hacer las cosas solas o si siente una tendencia a realizar las cosas colaborando con otras personas.

Los resultados del Test resumidos en pocas palabras:
Los malentendidos del día a día en las relaciones interpersonales los soluciona con habilidad diplomática y compresión conciliadora. Generalmente consigue encontrar el equilibrio adecuado entre racionalidad y emocionalidad, para evaluar y superar con éxito crisis que le afectan directamente a usted o a otros. Como persona cálida que es, le resulta fácil ponerse en el lugar de los demás y comprender sus reacciones. Expresa sus opiniones con franqueza, sin por ello caer en un estilo ofensivo o desagradable. En caso de conflicto, una vez que el enfado ha pasado, usted no es de ninguna manera una persona rencorosa. Más bien al contrario, está ahí para lo que el otro necesite.

3.- La dimensión Nuevas experiencias representa:

¿Cómo de firmemente seguimos los principios, creencias y valores que guían nuestros pensamientos y acciones? Algunas personas se aferran a sus ideas y opiniones fuertemente, independientemente de que se trate de un tema sobre el que tiene conocimientos o sea algo desconocido, ya que están convencidos de que todo se apoya en la misma base. Para otros nuevos enfoques y soluciones para viejos problemas representa una brisa de aire fresco en el camino. Estas personas están especialmente abiertas a nuevas ideas y nunca dejan pasar la oportunidad de embarcarse en nuevos proyectos e ideas.

El siguiente apartado describe su predisposición a la hora de aceptar nuevas ideas y cómo se desenvuelve con ellas. ¿Prefiere usted las cosas conocidas y que le resultan ya familiares o por contra prefiere las nuevas experiencias que aportan un soplo de aire fresco al día a día? Se explica cómo reacciona ante nuevas ideas y experiencias, cómo las asimila y si finalmente las integra en su vida diaria, se trata de una característica clave de su personalidad.

Los resultados del Test resumidos en pocas palabras:
Su gran virtud es la observación cautelosa. Ni se deja absorver por la novedad, ni tampoco la rechaza de entrada. Usted mantiene ante las innovaciones la misma actitud que frente a las cosas ya conocidas: pondera ambas y se decide después por las opiniones o formas de actuar que el sentido común y el sentimiento le sugieran. Usted no es una persona extremista, que ama u odia las cosas. Si se da cuenta de que algunos aspectos de algo nuevo tienen sentido, los acepta e integra en su visión del mundo. Sus amigos valoran mucho en usted esa capacidad de alejarse de los prejuicios.

4.- La dimensión Extraversión representa:

En ocasiones sólo tiene ganas de tranquilidad, no contestar al teléfono y olvidarse del mundo exterior. En otras de todo lo contrario, le apetece mandar un mensaje a todos sus amigos, quedar para comer y salir por la noche con ellos. No sabe muy bien si será por la luna llena o por algo que ha comido ese día pero a veces es así. De hecho, su tendencia es rodearse de gente en ocasiones y otras veces pasar algunas tardes solo. Algunas personas se sienten mejor solas disfrutando de los momentos de tranquilidad o en pequeños grupos mientras que otros sienten una tendencia natural a relacionarse con mucha gente y pasar los momentos libres con los amigos o hablando con alguien.

El siguiente apartado describe su predisposición y forma de relacionarse con los demás, lo que podría llamarse "contacto humano". ¿Es en general una persona abierta o por el contrario reservada? ¿Busca relacionarse con los demás o prefiere la tranquilidad? ¿Llega siempre a un acuerdo o le gusta que prevalezca su opinión o deseos?

Los resultados del Test resumidos en pocas palabras:
En un primer contacto con desconocidos, usted muestra una actitud un tanto reservada. Prefiere conocer mejor a las personas antes de abrirse a ellas. Su forma reservada de actuar le permite identificar a quienes comparten su carácter sincero y valoran la amistad. Su naturaleza discreta es muy valorada por sus amistades, quienes confían en usted como persona que "sabe escuchar". Una vez que confía en una persona, se abre completamente a ella y le muestra sus pensamientos y emociones de forma cristalina. Cuando los demás llegan a conocerle verdaderamente, descubren que es alguien con quien pueden compartir momentos intensos y muy divertidos.

5.- La dimensión Emocionalidad representa:

Nacemos con la capacidad de sentir emociones intensas, y por tanto es normal que experimentemos una gran variedad de emociones diferentes. Todos sentimos sensaciones como el miedo, la tristeza y la alegría, la esperanza, la vergüenza, la ira. Pero... ¿hasta qué punto podemos controlar nuestras emociones y hasta qué punto nos controlan ellas a nosotros? El grado en que se deja llevar por sus emociones depende en gran medida del grado de satisfacción personal consigo mismo y la forma en que usted se relaciona con los demás. ¿Tiene usted siempre sus emociones bajo control para mantener un equilibrio personal? ¿O se entrega por completo a sus sentimientos y emociones para que ellas determinen sus acciones?


El siguiente apartado describe el grado en que las emociones influyen en su vida cotidiana. Se podría pensar que da rienda suelta a sus sensaciones y que es una persona bastante emocional o por contra suele permanecer templada en cualquier situación y podría considerarse una persona más bien racional.

Los resultados del Test resumidos en pocas palabras:
Usted se caracteriza por tener un carácter más bien despreocupado y tranquilo, que le permite afrontar los problemas del día a día con un optimismo natural. Ya que es muy difícil sacarle de sus casillas, en situaciones difíciles mantiene la cabeza fría y actúa de forma controlada y templada, en lugar de dejarse llevar por el miedo o las dudas. Gracias a que posee un carácter distendido así como una vena sensible, usted es capaz de detectar con facilidad estados emocionales incómodos en su entorno y al mismo tiempo abordarlos desde una óptica racional. Por este motivo sus amigos le ven a menudo como una persona atenta, que puede aconsejar de forma sincera y se preocupa por el bienestar de los demás.