Bloc personal,

dissabte, 6 de desembre de 2014

2001: A Space Odyssey (1968)




[112]

Única i irrepetible!

[ Anècdota personal ]:
De petit, recordo que teníem un tocadiscos que tenia l’altaveu en la mateixa tapa de la caixa que tancava l’aparell. En un moment de bojeria tecnològica, potser als 15 anys, a casa van comprar –de segona mà, per suposat– un tocadiscos estereofònic! T’ho pots creure? Sí, et posaves els auriculars aquells grans que envoltaven tota l’orella i, si el disc estava també gravat en estèreo, senties coses diferents en l’orella esquerra a les de l’orella dreta.

Hi havia un disc, que regalaria algun Nadal alguna caixa d’estalvi de l’època, que eren bandes sonores de pel·lícules de ciència ficció que estava gravat així, en estèreo. Cal dir que la majoria de pel·lícules ni les havia vist, però el so era espectacular i em passava hores escoltant una i una altra vegada aquell disc a tot volum. En aquella època les bandes sonores eren composicions per a una gran orquestra i el so tenia una amplitud i matisos que l’estèro ho agraïa. A més, se li afegien els primers efectes dels primers sintetitzadors i la imaginació feia la resta… Ai sí! El canvi d’escoltar la música en mono a estèreo es podria comparar amb el pas de la televisió en blanc i negre a la televisió en color… però en el cas de la televisió, encara que hi va haver color, no hi havia una definició prou notable i, tot i que sí vaig notar el canvi, no va ser un salt de tanta incidència en els meus records com el canvi al so estereofònic. En l’estèreo, amb els auriculars posats, ho senties tot a la perfecció… era passar de la nit al dia!

El cas és que entre totes aquelles bandes sonores hi havia una música que no hi tenia res a veure… era un vals, El Danubi Blau de l’Strauss, i durant molts de temps estava convençut que, com el disc era un regal promocional d’una caixa d’estalvi, hi havia una errada en la compilació del disc i se’ls va colar una música que no corresponia… Com podia ser que per una pel·lícula de ciència ficció com 2001: Una odissea en l’espai s’utilitzés un vals? Impossible! Van passar anys fins que vaig saber el per què… Santa inocència! ;-)
[ Final anècdota personal ]

Ara ja puc dic segur que, fins avui, no l’havia vist sencera mai. Potser alguns fragments… És possible que els records que tingui siguin majoritàriament de 2010 (1984), la segona part de la pel·lícula aquí traduïda com 2010: Odisea Dos

El tempo, com comentava a Solaris, em mata. Però em semblen pel·lícules molt diferents en la qualitat final.

Tremenda la part de The Dawn of the Man amb les horroroses “disfresses de carnaval” de mico. Té un punt còmic en contraposició amb les escenes d’ingravidesa i de viatges interestelars d’algunes naus (tampoc totes, perquè en algunes també se’ls veu descaradament el llautó, però en aquest cas, 1968 és prou lluny com per perdonar-ho tot).



IMDb (8,3):
“La humanitat es troba un misteriós i òbviament artificial objecte enterrat sota la superfície lunar i juntament amb l’ordinador intel·ligent HAL 9000 s’embarca en una missió.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada