Valoració
Fitxa tècnica
Direcció: Stanley Kubrick
Guió: Stanley Kubrick, Arthur C. Clarke
Producció: Stanley Kubrick Productions
Distribució: Metro-Goldwyn-Mayer
Veus de doblatge/Actors: Keir Dullea, Gary Lockwood
Emissió/Estrena: 02/04/1968 (Uptown Theater, Washington, D.C.), 03/04/1968 (Estats Units), 01/05/1968 (Regne Unit)
Pressupost: 10,5M $; taquilla: 146M $Títol original: 2001: A Space Odyssey
- 2001: Una odisea del espacio a Espanya
- 2001. Odisea del espacio a Hispanoamèrica
- 2001: Una odissea de l’espai en català
[ Ciència ficció, aventura espacial, intel·ligència artificial ]
2 h. 29 min.
Wikipedia
Sinopsi
IMDb (8,3) (766K) | Filmaffinity (7,8) (117K):“La humanitat es troba un misteriós i òbviament artificial objecte enterrat sota la superfície lunar i juntament amb l’ordinador intel·ligent HAL 9000 s’embarca en una missió.”
Crítica
Única i irrepetible!
[ Anècdota personal ]:
De petit, recordo que teníem un tocadiscos que tenia l’altaveu en la mateixa tapa de la caixa que tancava l’aparell. En un moment de bojeria tecnològica, potser als 15 anys, a casa van comprar –de segona mà, per suposat– un tocadiscos estereofònic! T’ho pots creure? Sí, et posaves els auriculars aquells grans que envoltaven tota l’orella i, si el disc estava també gravat en estèreo, senties coses diferents en l’orella esquerra a les de l’orella dreta.
Hi havia un disc, que regalaria algun Nadal alguna caixa d’estalvi de l’època, que eren bandes sonores de pel·lícules de ciència ficció que estava gravat així, en estèreo. Cal dir que la majoria de pel·lícules ni les havia vist, però el so era espectacular i em passava hores escoltant una i una altra vegada aquell disc a tot volum. En aquella època les bandes sonores eren composicions per a una gran orquestra i el so tenia una amplitud i matisos que l’estèro ho agraïa. A més, se li afegien els primers efectes dels primers sintetitzadors i la imaginació feia la resta… Ai sí! El canvi d’escoltar la música en mono a estèreo es podria comparar amb el pas de la televisió en blanc i negre a la televisió en color… però en el cas de la televisió, encara que hi va haver color, no hi havia una definició prou notable i, tot i que sí vaig notar el canvi, no va ser un salt de tanta incidència en els meus records com el canvi al so estereofònic. En l’estèreo, amb els auriculars posats, ho senties tot a la perfecció… era passar de la nit al dia!
El cas és que entre totes aquelles bandes sonores hi havia una música que no hi tenia res a veure… era un vals, El Danubi Blau de l’Strauss, i durant molts de temps estava convençut que, com el disc era un regal promocional d’una caixa d’estalvi, hi havia una errada en la compilació del disc i se’ls va colar una música que no corresponia… Com podia ser que per una pel·lícula de ciència ficció com 2001: Una odissea en l’espai s’utilitzés un vals? Impossible! Van passar anys fins que vaig saber el per què… Santa inocència! ;-)
[ Final anècdota personal ]
Ara ja puc dic segur que, fins avui, no l’havia vist sencera mai. Potser alguns fragments… És possible que els records que tingui siguin majoritàriament de 2010 (1984), la segona part de la pel·lícula aquí traduïda com 2010: Odisea Dos…
El tempo, com comentava a Solaris, em mata. Però em semblen pel·lícules molt diferents en la qualitat final.
Tremenda la part de The Dawn of the Man amb les horroroses “disfresses de carnaval” de mico. Té un punt còmic en contraposició amb les escenes d’ingravidesa i de viatges interestelars d’algunes naus (tampoc totes, perquè en algunes també se’ls veu descaradament el llautó, però en aquest cas, 1968 és prou lluny com per perdonar-ho tot).
“La pel·lícula de ciència-ficció per excel·lència de la història del cinema narra els diversos períodes de la història de la humanitat, no només del passat, sinó també del futur. Fa milions d’anys, abans de l’aparició de l’homo sapiens, uns primats descobreixen un monòlit que condueixen a un estadi d’intel·ligència superior. Miliones d’anys després, un altre monòlit, enterrat en una lluna, despierta l’interès dels científics. Finalment, durant una missió de la NASA, HAL 9000, una màquina dotada d’intel·ligència artificial, s’encarrega de controlar tots els sistemes d’una nau espacial tripulada.”
Resum (amb espòilers)
En un veld prehistòric, una tribu d’homínids és expulsada d’un abeurador per una tribu rival, i l’endemà troba un monòlit alienígena. La tribu aprèn a utilitzar un os com a arma i, després d’una primera cacera reeixida, l’utilitza per expulsar la tribu rival.
Milions d’anys més tard, el Dr. Heywood Floyd, president del Consell Nacional d’Astronàutica dels Estats Units, viatja a la base Clavius, un lloc avançat lunar americà. Durant una escala a l’Estació Espacial Cinc, coneix científics russos que estan preocupats perquè Clavius sembla no respondre. Es nega a discutir els rumors d’una epidèmia a la base. A Clavius, Floyd s’adreça a una reunió de personal a qui recalca la necessitat de guardar secret sobre el seu descobriment més recent. La seva missió és investigar un artefacte recentment trobat, un monòlit enterrat fa quatre milions d’anys prop del cràter lunar Tycho. Mentre Floyd i altres examinen i fotografien l’objecte, aquest emet un senyal de ràdio d’alta potència.
Divuit mesos més tard, la nau espacial americana Discovery One es dirigeix a Júpiter, amb els pilots de la missió i científics Dr. Dave Bowman i Dr. Frank Poole a bord, juntament amb tres altres científics en animació suspesa. La majoria de les operacions de Discovery estan controlades per HAL, un ordinador HAL 9000 amb una personalitat semblant a la humana. Quan HAL informa de la fallada imminent d’un dispositiu de control d’antena, Bowman el recupera en una càpsula d’activitat extravehicular (EVA), però no troba res malament. HAL suggereix reinstal·lar el dispositiu i deixar que falli perquè es pugui verificar el problema. El Control de la Missió informa als astronautes que els resultats del seu ordinador 9000 de reserva indiquen que HAL ha comès un error, però HAL ho culpa a un error humà. Preocupats pel comportament de HAL, Bowman i Poole entren en una càpsula EVA perquè puguin parlar en privat sense que HAL els escolti. Acorden desconnectar HAL si es demostra que s’equivoca. HAL segueix la seva conversa llegint-se els llavis. Mentre Poole s’allunya de la seva càpsula per substituir la unitat d’antena, HAL pren el control de la càpsula i l’ataca, fent que Poole caigui lluny de la nau amb una línia d’aire tallada. Bowman agafa una altra càpsula per rescatar Poole. Mentre és a fora, HAL desactiva les funcions de suport vital dels tripulants en animació suspesa, matant-los. Quan Bowman torna a la nau amb el cos de Poole, HAL es nega a deixar-lo entrar, dient que el seu pla per desactivar-lo posa en perill la missió. Bowman allibera el cos de Poole i obre la resclosa d’emergència de la nau amb els seus manipuladors remots. Sense casc per al seu vestit espacial, posiciona la seva càpsula amb cura de manera que quan la llança, sigui propulsat per l’aire que s’escapa a través del buit cap a la resclosa d’aire del Discovery. Entra al nucli del processador de HAL i comença a desconnectar la majoria dels circuits de HAL, ignorant les súpliques de HAL perquè s’aturi. Quan acaba, es reprodueix un vídeo pregravat de Heywood Floyd, que revela que l’objectiu real de la missió és investigar el senyal de ràdio enviat des del monòlit a Júpiter.
A Júpiter, Bowman troba un tercer monòlit, molt més gran, orbitant al voltant del planeta. Deixa el Discovery en una càpsula extravehicular per investigar. És arrossegat per un vòrtex de llum de colors i observa fenòmens astronòmics estranys i paisatges estranys de colors inusuals a mesura que passa. Finalment, es troba en un gran dormitori neoclàssic on veu, i després es converteix en, versions més grans d’ell mateix: primer dret al dormitori, de mitjana edat i encara amb el seu vestit espacial, després vestit amb roba informal i sopant, i finalment com un vell estirat al llit. Un monòlit apareix als peus del llit, i quan Bowman l’agafa, es transforma en un fetus tancat en un orbe de llum transparent, que després flota a l’espai sobre la Terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada